Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Formació estel·lar і Sol
Formació estel·lar і Sol tenen 32 coses en comú (en Uniopèdia): Asteroide, Astronomia, Camp magnètic, Col·lapse gravitatori, Convecció, Densitat, Deuteri, Equilibri hidroestàtic, Esfera, Estel, Força de marea, Gravetat, Heli, Hidrogen, Infraroig, Ionització, Júpiter (planeta), Kelvin, Matèria degenerada, Medi interestel·lar, Metal·licitat, Núvol molecular, Planeta, Plasma (estat de la matèria), Pressió, Protoestrella, Quilòmetre, Seqüència principal, Supernova, Temperatura, ..., Vent solar, Via Làctia. Ampliar l'índex (2 més) »
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Asteroide і Formació estel·lar · Asteroide і Sol ·
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Astronomia і Formació estel·lar · Astronomia і Sol ·
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Camp magnètic і Formació estel·lar · Camp magnètic і Sol ·
Col·lapse gravitatori
Col·lapse gravitatori d'una estrella En astronomia, el col·lapse gravitatori és la contracció d'un cos massiu a conseqüència de la seva pròpia força gravitatòria.
Col·lapse gravitatori і Formació estel·lar · Col·lapse gravitatori і Sol ·
Convecció
Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.
Convecció і Formació estel·lar · Convecció і Sol ·
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Densitat і Formació estel·lar · Densitat і Sol ·
Deuteri
Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.
Deuteri і Formació estel·lar · Deuteri і Sol ·
Equilibri hidroestàtic
Lequilibri hidroestàtic es produeix en un fluid en el qual les forces del gradient vertical de pressió i la gravetat estan en equilibri.
Equilibri hidroestàtic і Formació estel·lar · Equilibri hidroestàtic і Sol ·
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Esfera і Formació estel·lar · Esfera і Sol ·
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Estel і Formació estel·lar · Estel і Sol ·
Força de marea
Acció de la gravetat en el sistema Terra-Lluna. La direcció cap enfora de les fletxes a l'esquerra i la dreta indiquen que quan la Lluna es troba al nadir la seva força pertorbadora s'oposa i afebleix l'atracció neta de la Terra. En la direcció cap a l'interior de les fletxes a dalt i a sota, indica que quan la Lluna es troba a 90° del nadir, l'efecte de la seva força pertorbadora reforça i intensifica l'atracció neta del planeta Terra La força de marea és un efecte secundari de la força de la gravetat, que és responsable de l'existència de les marees.
Força de marea і Formació estel·lar · Força de marea і Sol ·
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Formació estel·lar і Gravetat · Gravetat і Sol ·
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Formació estel·lar і Heli · Heli і Sol ·
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Formació estel·lar і Hidrogen · Hidrogen і Sol ·
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Formació estel·lar і Infraroig · Infraroig і Sol ·
Ionització
Ionització provocada pel xoc de dos àtoms d'hidrogen. Un d'ells perd l'electró: H + H -> H + p^+ + e^- La ionització és el fenomen per mitjà del qual un àtom o una molècula elèctricament neutres es converteixen en un ió.
Formació estel·lar і Ionització · Ionització і Sol ·
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Formació estel·lar і Júpiter (planeta) · Júpiter (planeta) і Sol ·
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Formació estel·lar і Kelvin · Kelvin і Sol ·
Matèria degenerada
El nivell de FermiS'anomena matèria degenerada a aquella en la qual una fracció important de la pressió prové del principi d'exclusió de Pauli, que estableix que dos fermions no poden tenir els mateixos nombres quàntics.
Formació estel·lar і Matèria degenerada · Matèria degenerada і Sol ·
Medi interestel·lar
El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.
Formació estel·lar і Medi interestel·lar · Medi interestel·lar і Sol ·
Metal·licitat
Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.
Formació estel·lar і Metal·licitat · Metal·licitat і Sol ·
Núvol molecular
En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols. Imatge del telescopi espacial Hubble presa al 1999 Un núvol molecular, també conegut com a viver estel·lar si hi ha formació estel·lar al seu interior, és un tipus de núvol interestel·lar en què la seva densitat i mida permet la formació de molècules, majoritàriament hidrogen molecular (H₂).
Formació estel·lar і Núvol molecular · Núvol molecular і Sol ·
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Formació estel·lar і Planeta · Planeta і Sol ·
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Formació estel·lar і Plasma (estat de la matèria) · Plasma (estat de la matèria) і Sol ·
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Formació estel·lar і Pressió · Pressió і Sol ·
Protoestrella
Es denomina protoestrella o protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.
Formació estel·lar і Protoestrella · Protoestrella і Sol ·
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Formació estel·lar і Quilòmetre · Quilòmetre і Sol ·
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Formació estel·lar і Seqüència principal · Seqüència principal і Sol ·
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Formació estel·lar і Supernova · Sol і Supernova ·
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Formació estel·lar і Temperatura · Sol і Temperatura ·
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Formació estel·lar і Vent solar · Sol і Vent solar ·
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Formació estel·lar і Sol
- Què tenen en comú Formació estel·lar і Sol
- Semblances entre Formació estel·lar і Sol
Comparació entre Formació estel·lar і Sol
Formació estel·lar té 76 relacions, mentre que Sol té 537. Com que tenen en comú 32, l'índex de Jaccard és 5.22% = 32 / (76 + 537).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Formació estel·lar і Sol. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
