Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Forat negre

Índex Forat negre

El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.

124 les relacions: Agrupació Astronòmica de Sabadell, Albert Einstein, Alemanya, Any llum, Arthur Eddington, Astrofísica, Astronomia, Àrea, Big Bang, Blàzar, Cambridge University Press, Càrrega elèctrica, Cúmul de galàxies, Cúmul globular, Centre de gravetat, Ciència-ficció, Col·lapse gravitatori, Constant física adimensional, Constel·lació de la Verge, David Finkelstein, Dècada del 1950, Dècada del 1960, Densitat, Desplaçament cap al roig, Dimensió, Disc d'acreció, Efecte túnel, Efecte Unruh, Entropia, Ergosfera, Espaitemps, Espectre radioelèctric, Estrella compacta, Estrella de neutrons, Evaporació, Event Horizon Telescope, Evolució, Física, Forat blanc, Forat de cuc, Forat negre de Kerr-Newman, Forat negre supermassiu, Galàxia, Galàxia activa, Galàxia de Seyfert, Geologia, Grans estructures galàctiques, Gravetat, Gravitació quàntica, Hendrik Lorentz, ..., Henry Cavendish, Horitzó d'esdeveniments, Infinit, Jacob Bekenstein, John Archibald Wheeler, John Michell, Karl Schwarzschild, Kelvin, Límit de Chandrasekhar, Límit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff, Llum, Massa, Massa solar, Matèria, Mètrica de Schwarzschild, Mecànica quàntica, Mercuri (planeta), Messier 77, Moment angular, Nana blanca, Nebulosa planetària, Nucleosíntesi estel·lar, Púlsar, Pierre-Simon Laplace, Pressió, Principi hologràfic, Quàsar, Radi (geometria), Radi de Schwarzschild, Radiació, Radiació còsmica de fons, Radiació de Hawking, Radiació gamma, Radiació tèrmica, Radiació X, Radiogalàxia, Relativitat general, Robert Oppenheimer, Roger Penrose, Roy Kerr, Royal Society, Sagitari A, Singularitat gravitatòria, Singularitat matemàtica, Sistema binari (astronomia), Sol, Stephen Hawking, Subrahmanyan Chandrasekhar, Supernova, Telescopi espacial Hubble, Temperatura, Temps, Teoremes de la singularitat Penrose-Hawking, Teoria de cordes, Teoria quàntica de camps, Termodinàmica, Termodinàmica dels forats negres, Univers, Velocitat d'escapament, Velocitat de la llum, Verge A, Via Làctia, Volum, 1783, 1915, 1917, 1930, 1939, 1958, 1963, 1964, 1967, 1971, 1974. Ampliar l'índex (74 més) »

Agrupació Astronòmica de Sabadell

L'Agrupació Astronòmica de Sabadell és una agrupació d'astrònoms amateurs de tot Espanya.

Nou!!: Forat negre і Agrupació Astronòmica de Sabadell · Veure més »

Albert Einstein

, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.

Nou!!: Forat negre і Albert Einstein · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Forat negre і Alemanya · Veure més »

Any llum

La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.

Nou!!: Forat negre і Any llum · Veure més »

Arthur Eddington

V Club for the meeting where Eddington presented his observations of the curvature of light around the sun, confirming Einstein's Theory of General Relativity. They include the line "A general discussion followed. The President remarked that the 83rd meeting was historic".--> fou un astrofísic britànic de principis del.

Nou!!: Forat negre і Arthur Eddington · Veure més »

Astrofísica

L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova. L'astrofísica és la branca de la física que estudia l'Univers i els cossos que conté, com ara els estels i les reaccions nuclears que es produeixen al seu interior, les galàxies, els forats negres, els púlsars, les estrelles de neutrons i el medi interestel·lar en general.

Nou!!: Forat negre і Astrofísica · Veure més »

Astronomia

Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.

Nou!!: Forat negre і Astronomia · Veure més »

Àrea

quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.

Nou!!: Forat negre і Àrea · Veure més »

Big Bang

El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.

Nou!!: Forat negre і Big Bang · Veure més »

Blàzar

jet amb la Terra és zero, el quàsar o nucli galàctic actiu és denominat ''blàzar '' Un blàzar és una font d'energia molt compacta i altament variable, associada a un forat negre situat al centre d'una galàxia.

Nou!!: Forat negre і Blàzar · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Nou!!: Forat negre і Cambridge University Press · Veure més »

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Nou!!: Forat negre і Càrrega elèctrica · Veure més »

Cúmul de galàxies

Grup de galàxies '''HCG''' ('''Hickson Compact Group''') 87, vist des de l'observatori Gemini a Cerro Pachón, Xile Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de ''grup'') fins a alguns milers.

Nou!!: Forat negre і Cúmul de galàxies · Veure més »

Cúmul globular

cúmul globular M80 Un cúmul globular és un grup esfèric d'estrelles velles (cúmul d'estrelles) que orbita entorn d'una galàxia com si fos un satèl·lit.

Nou!!: Forat negre і Cúmul globular · Veure més »

Centre de gravetat

El centre de gravetat (CdG) és el punt d'aplicació de les diverses forces de gravetat que actuen sobre la distribució de masses d'un cos.

Nou!!: Forat negre і Centre de gravetat · Veure més »

Ciència-ficció

La ciència-ficció o anticipació és un gènere literari de ficció on els relats sovint ens presenten els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, i tot això acompanyat d'aventures i de situacions commovedores i sorprenents.

Nou!!: Forat negre і Ciència-ficció · Veure més »

Col·lapse gravitatori

Col·lapse gravitatori d'una estrella En astronomia, el col·lapse gravitatori és la contracció d'un cos massiu a conseqüència de la seva pròpia força gravitatòria.

Nou!!: Forat negre і Col·lapse gravitatori · Veure més »

Constant física adimensional

Una constant física adimensional és un nombre que no té unitats físiques que el defineixin i, per tant, és un nombre pur.

Nou!!: Forat negre і Constant física adimensional · Veure més »

Constel·lació de la Verge

La Verge (en llatí: Virgo; «verge»), de símbol Verge, és una constel·lació del Zodíac que es troba a l'hemisferi nord celeste.

Nou!!: Forat negre і Constel·lació de la Verge · Veure més »

David Finkelstein

David Ritz Finkelstein (Nova York, 19 de juny de 1929) és un professor jubilat de física a l'Institut de Tecnologia de Geòrgia.

Nou!!: Forat negre і David Finkelstein · Veure més »

Dècada del 1950

La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.

Nou!!: Forat negre і Dècada del 1950 · Veure més »

Dècada del 1960

La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Nou!!: Forat negre і Dècada del 1960 · Veure més »

Densitat

En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.

Nou!!: Forat negre і Densitat · Veure més »

Desplaçament cap al roig

línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador. Figura il·lustrant el desplaçament cap al roig de tipus gravitacional. En física i astronomia, el desplaçament cap al roig o decalatge cap al roig (en anglès, redshift) designa el desplaçament de la llum o altra radiació electromagnètica cap a una longitud d'ona major, o cap a l'extrem roig de l'espectre, i sovint se'l designa amb la lletra.

Nou!!: Forat negre і Desplaçament cap al roig · Veure més »

Dimensió

Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.

Nou!!: Forat negre і Dimensió · Veure més »

Disc d'acreció

Imatge d'artista d'un disc d'acreció en una estrella massiva alimentat per material procedent de la seva companya binària Un disc d'acreció és una estructura en forma de disc al voltant d'un objecte central massiu.

Nou!!: Forat negre і Disc d'acreció · Veure més »

Efecte túnel

Fig.1 Representació animada de l'efecte túnel d'una ona d'electrons L'efecte túnel quàntic és un efecte de la mecànica quàntica que permet transicions a través d'un nivell d'energia prohibit per la mecànica clàssica.

Nou!!: Forat negre і Efecte túnel · Veure més »

Efecte Unruh

Lefecte Unruh, descobert el 1976 per Bill Unruh de la Universitat de Colúmbia Britànica, és la predicció que un observador accelerat observarà radiació del cos negre mentre que un observador inercial no n'observarà.

Nou!!: Forat negre і Efecte Unruh · Veure més »

Entropia

Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.

Nou!!: Forat negre і Entropia · Veure més »

Ergosfera

Ergosfera envoltant l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre en rotació. L'ergosfera (també coneguda com a ergoesfera) és la regió exterior i propera a l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre en rotació.

Nou!!: Forat negre і Ergosfera · Veure més »

Espaitemps

L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.

Nou!!: Forat negre і Espaitemps · Veure més »

Espectre radioelèctric

FM L'espectre radioelèctric (radiofreqüència, ones de ràdio o RF) és el conjunt d'ones electromagnètiques amb freqüències compreses entre 3 Hz i 3.000 GHz.

Nou!!: Forat negre і Espectre radioelèctric · Veure més »

Estrella compacta

En astronomia, el terme estrella compacta (també objecte compacte) s'usa per a referir-se col·lectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estel·lars.

Nou!!: Forat negre і Estrella compacta · Veure més »

Estrella de neutrons

Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.

Nou!!: Forat negre і Estrella de neutrons · Veure més »

Evaporació

Aerosol de gotes d'aigua microscòpiques suspeses en l'aire sobre un got de te calent després que el vapor s'hagi refredat prou i condensat. El vapor d'aigua és un gas invisible, però els núvols d'aigua condensada refracten i dispersen la llum del sol i per això són visibles. L'evaporació és la vaporització progressiva d'un líquid, a una temperatura inferior a la d'ebullició, o sigui, es pot produir a qualsevol temperatura.

Nou!!: Forat negre і Evaporació · Veure més »

Event Horizon Telescope

300px Event Horizon Telescope (Telescopi de l'Horitzó d'esdeveniments) és un projecte de xarxa de radiotelescopis terrestres que combina les dades d'estacions d'interferometria de molt llarga base ubicades al voltant de la Terra, amb la finalitat d'observar l'entorn immediat de Sagitari A*, el forat negre supermassiu al centre de la nostra galàxia la Via Làctia.

Nou!!: Forat negre і Event Horizon Telescope · Veure més »

Evolució

L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.

Nou!!: Forat negre і Evolució · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Forat negre і Física · Veure més »

Forat blanc

Diagrama de Kruskal, que mostra la regió de forat negre (zona blanca adjacent a la zona gris superior), la regió de forat blanc (zona blanca adjacent a la zona gris inferior), i les dues regions asintòticament planes en blanc, a esquerra i dreta, les quals descriuen el camp gravitatori al voltant d'un cos esfèric. Un forat blanc és un objecte celeste amb una densitat tal que deforma l'espai, però que a diferència del forat negre, deixa escapar matèria i energia en lloc d'absorbir-la.

Nou!!: Forat negre і Forat blanc · Veure més »

Forat de cuc

corbes temporals tancades En física, un forat de cuc, també conegut com un pont EPR.

Nou!!: Forat negre і Forat de cuc · Veure més »

Forat negre de Kerr-Newman

Un forat negre de Kerr-Newman o forat negre en rotació amb càrrega elèctrica és aquell que es defineix per tres paràmetres: la massa M, el moment angular J i la càrrega elèctrica Q. Aquesta solució va ser obtinguda en 1960 pels matemàtics Roy Kerr i Erza Newman a les equacions de camp de la relativitat per a objectes massius elèctricament carregats o amb conservació de moment angular.

Nou!!: Forat negre і Forat negre de Kerr-Newman · Veure més »

Forat negre supermassiu

El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. Concepte artístic d'un forat negre supermassiu amb milions de bilions de cops la massa del Sol Un forat negre supermassiu és un forat negre amb una massa de l'ordre de milions o milers de milions de masses solars.

Nou!!: Forat negre і Forat negre supermassiu · Veure més »

Galàxia

anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.

Nou!!: Forat negre і Galàxia · Veure més »

Galàxia activa

Un nucli de galàxia actiu (AGN per les sigles en anglès) és una regió compacta al centre d'una galàxia que té una lluminositat més alta del normal en alguns o tots els espectres electromagnètics (en la longitud d'ona de ràdio, infraroig, òptic, ultraviolat, raigs X i/o raigs gamma).

Nou!!: Forat negre і Galàxia activa · Veure més »

Galàxia de Seyfert

WFPC2, telescopi espacial Hubble, NASA Les galàxies de Seyfert són un tipus de galàxies amb un nucli que produeix emissió de línia espectral provinent de gas altament ionitzat; deuen el seu nom a l'astrònom Carl Keenan Seyfert, que va ser el primer a identificar-les el 1943.

Nou!!: Forat negre і Galàxia de Seyfert · Veure més »

Geologia

Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.

Nou!!: Forat negre і Geologia · Veure més »

Grans estructures galàctiques

Supercúmul Coma Un supercúmul és un gran grup de cúmuls o grups galàctics més petits.

Nou!!: Forat negre і Grans estructures galàctiques · Veure més »

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Forat negre і Gravetat · Veure més »

Gravitació quàntica

La gravitació quàntica és un camp de física teòrica que busca descriure la gravetat segons els principis de la mecànica quàntica, i on els efectes quàntics no poden ser ignorats, com en la proximitat de forats negres o objectes astrofísics compactes on els efectes de gravetat són forts Dins del marc de la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps es descriuen tres de les quatre forces fonamentals de la física.

Nou!!: Forat negre і Gravitació quàntica · Veure més »

Hendrik Lorentz

Hendrik Antoon Lorentz (Arnhem, 18 de juliol de 1853 - Haarlem, 4 de febrer de 1928) fou un físic i matemàtic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.

Nou!!: Forat negre і Hendrik Lorentz · Veure més »

Henry Cavendish

Henry Cavendish (Niça, 10 d'octubre de 1731 - Londres, 24 de febrer de 1810), fou un físic i químic britànic que treballà en gravitació, electroestàtica i química de l'aigua i de l'aire.

Nou!!: Forat negre і Henry Cavendish · Veure més »

Horitzó d'esdeveniments

Un horitzó d'esdeveniments és una frontera en l'espaitemps per a un observador determinat, més enllà de la qual cap informació, llum inclosa, pot arribar-hi.

Nou!!: Forat negre і Horitzó d'esdeveniments · Veure més »

Infinit

El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.

Nou!!: Forat negre і Infinit · Veure més »

Jacob Bekenstein

Jacob David Bekenstein (Ciutat de Mèxic, 1 de maig de 1947 - Hèlsinki, 16 d'agost de 2015) fou un físic teòric i astrofísic mexicà-israelià, que va fer contribucions fonamentals en la termodinàmica dels forats negres, i investigador de diversos aspectes de la relació entre la gravetat i la teoria de la informació.

Nou!!: Forat negre і Jacob Bekenstein · Veure més »

John Archibald Wheeler

John Archibald Wheeler (Jacksonville, Florida, 9 de juliol de 1911 - 13 d'abril de 2008) fou un físic teòric nord-americà. Es va doctorar a la Universitat Johns Hopkins.

Nou!!: Forat negre і John Archibald Wheeler · Veure més »

John Michell

John Michell (Nottinghamshire, 1724 - Thornhill, Yorkshire, 9 o 21 d'abril de 1793) fou un clergue anglicà i científic anglès que destacà pels seus estudis sobre el magnetisme, el pes de la Terra, la sismologia i per haver predit l'existència dels forats negres.

Nou!!: Forat negre і John Michell · Veure més »

Karl Schwarzschild

va ser un físic alemany.

Nou!!: Forat negre і Karl Schwarzschild · Veure més »

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Nou!!: Forat negre і Kelvin · Veure més »

Límit de Chandrasekhar

El límit de Chandrasekhar (anomenat així en honor de Subrahmanyan Chandrasekhar) és la massa màxima possible que pot assolir una nana blanca.

Nou!!: Forat negre і Límit de Chandrasekhar · Veure més »

Límit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff

En astrofísica, el límit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff, representa la massa teòrica màxima que pot assolir una estrella de neutrons; més enllà d'aquest valor, l'objecte s'esfondra llavors en forat negre.

Nou!!: Forat negre і Límit de Tolman-Oppenheimer-Volkoff · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Forat negre і Llum · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Forat negre і Massa · Veure més »

Massa solar

La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.

Nou!!: Forat negre і Massa solar · Veure més »

Matèria

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.

Nou!!: Forat negre і Matèria · Veure més »

Mètrica de Schwarzschild

La mètrica de Schwarzschild (o solució de Schwarzschild o buit de Schwarzschild) és una solució exacta de les equacions de camp d'Einstein que descriu l'espaitemps al voltant d'un cos massiu esfèric sense rotació i sense càrrega elèctrica neta, com una estrella, planeta o forat negre sense moviment de rotació.

Nou!!: Forat negre і Mètrica de Schwarzschild · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Forat negre і Mecànica quàntica · Veure més »

Mercuri (planeta)

Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.

Nou!!: Forat negre і Mercuri (planeta) · Veure més »

Messier 77

Messier 77 (M77 o NGC 1068) és una galàxia espiral barrada situada a uns 47 milions d'anys llum a la constel·lació de la Balena.

Nou!!: Forat negre і Messier 77 · Veure més »

Moment angular

Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.

Nou!!: Forat negre і Moment angular · Veure més »

Nana blanca

Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.

Nou!!: Forat negre і Nana blanca · Veure més »

Nebulosa planetària

Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.

Nou!!: Forat negre і Nebulosa planetària · Veure més »

Nucleosíntesi estel·lar

La nucleosíntesi estel·lar és el conjunt de reaccions nuclears que tenen lloc en les estrelles per a fabricar elements més pesats.

Nou!!: Forat negre і Nucleosíntesi estel·lar · Veure més »

Púlsar

Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau). Un púlsar (nom creat a partir de la contracció de les paraules angleses pulsating radio source) és un estel de neutrons en rotació altament magnetitzada que emet feixos de radiació electromagnètica fora dels seus pols magnètics.

Nou!!: Forat negre і Púlsar · Veure més »

Pierre-Simon Laplace

Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.

Nou!!: Forat negre і Pierre-Simon Laplace · Veure més »

Pressió

La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.

Nou!!: Forat negre і Pressió · Veure més »

Principi hologràfic

El principi hologràfic és una conjectura especulativa sobre les teories de la gravetat quàntiques, proposades per Gerardus 't Hooft i millorades i promogudes per Leonard Susskind demandant que tota la informació continguda en un volum d'espai pugui ser representada per una teoria que visca en el límit d'eixa regió.

Nou!!: Forat negre і Principi hologràfic · Veure més »

Quàsar

Representació artística del quàsar GB1508 Un quàsar és un objecte estel·lar de gran intensitat lluminosa que es troba al centre d'algunes galàxies amb nuclis actius que és alimentat per una espiral gasosa d'una gran velocitat en un forat negre molt extens.

Nou!!: Forat negre і Quàsar · Veure més »

Radi (geometria)

Imatge d'un cercle amb la seva circumferència, el seu radi i el seu diàmetre En geometria clàssica, el radi d'un cercle o esfera és qualsevol segment lineal que va del centre a la circumferència.

Nou!!: Forat negre і Radi (geometria) · Veure més »

Radi de Schwarzschild

Radi de Schwarzschild a un forat negre. El radi de Schwarzschild és el radi mínim que ha de tenir un astre per tal que la llum pugui escapar de la seva superfície vers l'espai exterior.

Nou!!: Forat negre і Radi de Schwarzschild · Veure més »

Radiació

Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.). Va ser descoberta principalment per Marie Curie.

Nou!!: Forat negre і Radiació · Veure més »

Radiació còsmica de fons

La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys.

Nou!!: Forat negre і Radiació còsmica de fons · Veure més »

Radiació de Hawking

La radiació de Hawking és la radiació alliberada pels forats negres degut als efectes de la mecànica quàntica a la regió del seu horitzó d'esdeveniments.

Nou!!: Forat negre і Radiació de Hawking · Veure més »

Radiació gamma

La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.

Nou!!: Forat negre і Radiació gamma · Veure més »

Radiació tèrmica

Aquest diagrama mostra com la quantitat radiada de longitud d'ona màxima i total, varia amb la temperatura. Tot i que aquest gràfic mostra unes temperatures relativament altes, aquesta relació és vàlida per qualsevol temperatura fins al zero absolut. La llum visible se situa entre 380-750 nm. Metall calent d'un ferrer. La brillantor de color taronja-groc és la part visible de la radiació tèrmica emesa per l'alta temperatura. Tota la resta de raigs emesos amb la radiació tèrmica, són menys brillants i de longituds d'ona que l'ull humà no pot veure. Una càmera d'infraroigs mostraria aquesta radiació (vegeu termografia). La radiació tèrmica o radiació calorífica és l'energia en forma de calor emesa per un cos a l'aire o un medi gasós en general per raó de la diferència entre la seva temperatura i la de l'aire.

Nou!!: Forat negre і Radiació tèrmica · Veure més »

Radiació X

Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.

Nou!!: Forat negre і Radiació X · Veure més »

Radiogalàxia

Doll de 5000 anys llum de longitud, sent expulsat de la radiogalàxia M87 (bola groga a dalt a l'esquerra). Els electrons són expulsats a una velocitat propera a la de la llum. Una radiogalàxia és un objecte que emet de forma important ones radioelèctriques.

Nou!!: Forat negre і Radiogalàxia · Veure més »

Relativitat general

Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.

Nou!!: Forat negre і Relativitat general · Veure més »

Robert Oppenheimer

fou un físic estatunidenc, director del Projecte Manhattan per al desenvolupament de la bomba atòmica, dut a terme durant la Segona Guerra Mundial en el Laboratori Nacional de Los Alamos a Nou Mèxic.

Nou!!: Forat negre і Robert Oppenheimer · Veure més »

Roger Penrose

Sir, OM, FRS (nascut el 8 d'agost del 1931) és un físic matemàtic nascut a Anglaterra i professor emèrit de matemàtiques a la Universitat d'Oxford.

Nou!!: Forat negre і Roger Penrose · Veure més »

Roy Kerr

Roy Patrick Kerr (16 de maig de 1934) és un matemàtic neozelandés, famós per haver trobat el 1963 una solució exacta de l'equació del camp de la relativitat general, aplicada a un forat negre en rotació.

Nou!!: Forat negre і Roy Kerr · Veure més »

Royal Society

La Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge, més coneguda simplement com la Royal Society, va ser fundada el 1660 i és considerada com la més antiga de les societats científiques que encara existeixen.

Nou!!: Forat negre і Royal Society · Veure més »

Sagitari A

Sagitari A (abreujat Sgr A) és una font d'emissió de ràdio complexa situada al centre de la Via Làctia, a la constel·lació del Sagitari.

Nou!!: Forat negre і Sagitari A · Veure més »

Singularitat gravitatòria

Una singularitat gravitatòria, també anomenada singularitat de l'espaitemps, és un punt on les quantitats emprades per a mesurar el camp gravitatori esdevenen infinites.

Nou!!: Forat negre і Singularitat gravitatòria · Veure més »

Singularitat matemàtica

En matemàtiques, una singularitat és un punt en què un objecte matemàtic donat no està definit, o un punt on l'objecte matemàtic deixa de tenir un bon comportament d'alguna manera particular, com per exemple per manca de diferenciabilitat o analiticitat o bé un punt d'un conjunt excepcional on aquest falla en el seu comportament normal en algun sentit, com ara una derivada.

Nou!!: Forat negre і Singularitat matemàtica · Veure més »

Sistema binari (astronomia)

En astronomia, un sistema binari és un terme que s'utilitza per a referir-se a dos objectes celestes que es troben tan pròxims entre si que estan lligats per la seva força gravitatòria, orbitant al voltant del seu centre de masses comú.

Nou!!: Forat negre і Sistema binari (astronomia) · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Forat negre і Sol · Veure més »

Stephen Hawking

Stephen William Hawking, CBE, FRS, CH, FRSA (Oxford, 8 de gener del 1942 – Cambridge, 14 de març de 2018), fou un físic teòric, astrofísic, cosmòleg i divulgador científic anglès.

Nou!!: Forat negre і Stephen Hawking · Veure més »

Subrahmanyan Chandrasekhar

, conegut habitualment com Chandra, fou un físic i astrònom indi guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1983.

Nou!!: Forat negre і Subrahmanyan Chandrasekhar · Veure més »

Supernova

Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.

Nou!!: Forat negre і Supernova · Veure més »

Telescopi espacial Hubble

El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.

Nou!!: Forat negre і Telescopi espacial Hubble · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Forat negre і Temperatura · Veure més »

Temps

Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.

Nou!!: Forat negre і Temps · Veure més »

Teoremes de la singularitat Penrose-Hawking

Els teoremes de la singularitat Penrose-Hawking són un conjunt de resultats en relativitat general que intenten respondre la pregunta sobre quan la gravetat produeix singularitats.

Nou!!: Forat negre і Teoremes de la singularitat Penrose-Hawking · Veure més »

Teoria de cordes

model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).

Nou!!: Forat negre і Teoria de cordes · Veure més »

Teoria quàntica de camps

La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.

Nou!!: Forat negre і Teoria quàntica de camps · Veure més »

Termodinàmica

treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998. pàg. 55. Institut d'Estudis Catalans. i δύναμις, dynamis, que significa "força") és la branca de la física i la química que estudia els efectes dels canvis de la temperatura, pressió i volum dels sistemes físics a un nivell macroscòpic.

Nou!!: Forat negre і Termodinàmica · Veure més »

Termodinàmica dels forats negres

La termodinàmica dels forats negres és la branca de l'astrofísica que estudia els forats negres, desenvolupada a partir del descobriment de l'analogia entre les lleis de la termodinàmica i algunes de les propietats dels forats negres.

Nou!!: Forat negre і Termodinàmica dels forats negres · Veure més »

Univers

LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.

Nou!!: Forat negre і Univers · Veure més »

Velocitat d'escapament

Fig. 1. Anàlisi de la velocitat d'escapament d'Isaac Newton. En augmentar la velocitat de la bala de canó, aquesta orbita cada cop més amunt fins que aconsegueix escapar de la gravetat terrestre (projectil E) La velocitat d'escapament o velocitat d'alliberament és la velocitat mínima necessària per a que un cos sense propulsió pugui escapar de l'atracció del camp gravitatori generat per un objecte qualsevol, en lloc de caure-hi a sobre una altra vegada o entrar en òrbita a una alçada concreta sobre la seva superfície, suposant convencionalment que aquest objecte no es veu afectat per cap altra força externa a part de la gravetat.

Nou!!: Forat negre і Velocitat d'escapament · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Nou!!: Forat negre і Velocitat de la llum · Veure més »

Verge A

Messier 87 (també coneguda com a Galàxia Verge A, Verge A, M87, o NGC 4486) és una galàxia el·líptica gegant situada a la constel·lació de la Verge.

Nou!!: Forat negre і Verge A · Veure més »

Via Làctia

La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.

Nou!!: Forat negre і Via Làctia · Veure més »

Volum

El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.

Nou!!: Forat negre і Volum · Veure més »

1783

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Forat negre і 1783 · Veure més »

1915

;Països Catalans.

Nou!!: Forat negre і 1915 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Forat negre і 1917 · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: Forat negre і 1930 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Forat negre і 1939 · Veure més »

1958

1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.

Nou!!: Forat negre і 1958 · Veure més »

1963

Sense descripció.

Nou!!: Forat negre і 1963 · Veure més »

1964

;Països Catalans.

Nou!!: Forat negre і 1964 · Veure més »

1967

Sense descripció.

Nou!!: Forat negre і 1967 · Veure més »

1971

;Països Catalans.

Nou!!: Forat negre і 1971 · Veure més »

1974

;Països Catalans.

Nou!!: Forat negre і 1974 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Els forats negres, Forat Negre, Forats negres.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »