Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Fongs

Índex Fongs

Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.

Taula de continguts

  1. 206 les relacions: Acetat, Activitat biològica, Afèlides, Agarosa, Alcaloide, Alemany, Algues verdes, Amastigomicots, Amfibis, Aminoàcid, Amoníac, Anastomosi, Animals, Antibiòtic, Apressori, Arròs, Artròpodes, Asc (micologia), Ascocarp, Ascomicots, Bacteris, Banya del sègol, Bar (unitat), Basidi, Basidiomicots, Batrachochytrium dendrobatidis, Biodiversitat, Biologia, Biologia molecular, Biopolímer, Blastocladiomicets, Bolet, Bolet al·lucinogen, Botànica, Botrytis cinerea, Caràcter (biologia), Carbó del blat de moro, Carl von Linné, Català, Cèl·lula, Cel·lulasa, Cel·lulosa, Cenòcit, Cervesa, Christiaan Hendrik Persoon, Cicle biogeoquímic, Cicle biològic, Citoplasma, Clade, Classificació científica, ... Ampliar l'índex (156 més) »

Acetat

Un acetat és una sal o èster de l'àcid acètic.

Veure Fongs і Acetat

Activitat biològica

Activitat biològica o activitat farmacològica és una expressió que descriu els efectes benèfics o adversos d'una droga o medicina en un organisme viu.

Veure Fongs і Activitat biològica

Afèlides

Aphelida és un petit grup de fongs endoparàsits d'algues amb un complex cicle de vida.

Veure Fongs і Afèlides

Agarosa

'''Gel d'agarosa sobre làmpada de llum ultraviolada.''' '''1.''' Gerres de càrrega de la solució d'ADN. '''2.''' Mostres d'ADN marcat radioactivament amb bromur d'etidi després d'una electroforesi (bandes rosa pàl·lid).

Veure Fongs і Agarosa

Alcaloide

Cascall, ''Papaver somniferum''coca, ''Erythroxylum coca''Peiot, ''Lophophora williamsii''EfedraUn alcaloide és un compost orgànic nitrogenat d'origen natural, més o menys bàsic, de distribució restringida i dotat de marcades propietats farmacològiques a baixes dosis.

Veure Fongs і Alcaloide

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Veure Fongs і Alemany

Algues verdes

Els algues verdes o cloròfits (Chlorophyta) constitueixen una divisió que inclou unes 8.671 espèciesHoek, C. van den, Mann, D.G. and Jahns, H.M. 1995.

Veure Fongs і Algues verdes

Amastigomicots

Els fongs terrestres (Amastigomycota o Eufungi) són un infraregne de fongs caracteritzats per desenvolupar autoespores, és a dir, espores aflagelades i freturoses de moviment.

Veure Fongs і Amastigomicots

Amfibis

Els amfibis (Amphibia) són una classe de vertebrats tetràpodes i ectoterms.

Veure Fongs і Amfibis

Aminoàcid

Els aminoàcids són compostos orgànics que contenen els grups funcionals amino (-NH₂) i carboxil (-COOH), així com una cadena lateral diferent en cada aminoàcid.

Veure Fongs і Aminoàcid

Amoníac

Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.

Veure Fongs і Amoníac

Anastomosi

L'anastomosi és, en botànica i zoologia, la unió d'uns elements anatòmics amb d'altres del mateix animal o de la mateixa planta.

Veure Fongs і Anastomosi

Animals

Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.

Veure Fongs і Animals

Antibiòtic

Neutròfil humà fagocitant ''Staphylococcus aureus'' resistent a la metaciclina. Un antibiòtic és una substància química capaç, a baixes concentracions, d'inhibir el creixement d'altres microorganismes o d'eliminar-los.

Veure Fongs і Antibiòtic

Apressori

Apressoris, en forma de disc adhesius, en el circell de la planta Parthenocissus tricuspidata Conidiospores germinat d'''Hyaloperonospora parasitica'', s'observen els apressoris a dalt a la dreta. Un apressori (en llatí, anglès alemany i francès Appressorium) és una estructura dels fongs, líquens (hifes del tal·lus del fong que s'adhereix a l'alga), algunes plantes com els circells de les del gènere Parthenocissus i en les potes de les granotes en forma de discs adhesius.

Veure Fongs і Apressori

Arròs

Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.

Veure Fongs і Arròs

Artròpodes

Els artròpodes (Arthropoda) són un embrancament d'invertebrats dotats d'un exoesquelet (esquelet extern), un cos segmentat, i extremitats articulades anomenades apèndixs.

Veure Fongs і Artròpodes

Asc (micologia)

Ascs de la múrgola ''Morchella elata'' Asc (ascus) en micologia és la cèl·lula sexual productora d'espores dels fongs ascomicets.

Veure Fongs і Asc (micologia)

Ascocarp

Diagrama d'un ascocarp mostrant hifes estèrils i ascs madurs. Un ascocarp o ascoma és el cos fructífer dels fongs ascomicets.

Veure Fongs і Ascocarp

Ascomicots

Els ascomicots o ascomicets (Ascomycota) constitueixen un filum del regne dels fongs.

Veure Fongs і Ascomicots

Bacteris

lang.

Veure Fongs і Bacteris

Banya del sègol

La banya del sègol o ergot (Claviceps purpurea) és un fong ascomicot de la família de les Clavicipitàcies que parasita de manera predominant el sègol i també a altres poàcies o gramínies com el blat de moro, el triticale, l'ordi, el mill, la civada i l'arròs, entre d'altres.

Veure Fongs і Banya del sègol

Bar (unitat)

Un bar (símbol bar) és una unitat de pressió.

Veure Fongs і Bar (unitat)

Basidi

làmina (gills), i basidis que originen les espores en els marges de la làmina. El basidi (basidium) és l'òrgan de reproducció que produeix espores exògenes i és característic del himenòfor en els.basidiomicets.

Veure Fongs і Basidi

Basidiomicots

Els basidiomicots (en anglès Basidiomycota; també anomenats basidiomicets en referència a una classe actualment obsoleta) constitueixen una vasta ramificació o divisió dins del regne dels fongs, els quals es caracteritzen per produir basidis on hi ha les basidiòspores.

Veure Fongs і Basidiomicots

Batrachochytrium dendrobatidis

Batrachochytrium dendrobatidis és un fong quítrid que causa la malaltia de la quitridiomicosi.

Veure Fongs і Batrachochytrium dendrobatidis

Biodiversitat

editor.

Veure Fongs і Biodiversitat

Biologia

La biologia estudia la varietat de formes de vida.

Veure Fongs і Biologia

Biologia molecular

La biologia molecular és la part de la biologia que estudia els éssers vius i els fenòmens vitals conformement a les propietats de la seva estructura i funcionament molecular.

Veure Fongs і Biologia molecular

Biopolímer

Microstructura de part del biopolímer de l'ADN Un biopolímer és un polímer produït per un organisme viu.

Veure Fongs і Biopolímer

Blastocladiomicets

Blastocladiomycota és un dels set fílums reconegut en l'actualitat dins del regne Fongs.

Veure Fongs і Blastocladiomicets

Bolet

Bolet ''Amanita muscaria'' Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors.

Veure Fongs і Bolet

Bolet al·lucinogen

Els bolets al·lucinògens són fongs que contenen substàncies psicodèliques o psicotròpiques, com ara la psilocibina, la psilocina o el muscimol.

Veure Fongs і Bolet al·lucinogen

Botànica

Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.

Veure Fongs і Botànica

Botrytis cinerea

Botrytis cinerea (conegut popularment com a malura) és un fong necrotròfic que afecta moltes espècies de plantes, encara que els seus hostes més notables són els grans de raïm.

Veure Fongs і Botrytis cinerea

Caràcter (biologia)

En biologia sistemàtica, els trets o caràcters són cadascuna de les característiques que s'utilitzen en la descripció dels éssers vius.

Veure Fongs і Caràcter (biologia)

Carbó del blat de moro

El Carbó del blat de moro o de la dacsa (Ustilago maydis) és un fong fitopatogen que en les plantes de blat de moro i el seu antecessor silvestre, el teosinte causa una malaltia que apareix com una massa negra (el carbó).

Veure Fongs і Carbó del blat de moro

Carl von Linné

Escultura de ''C. Linneo'', a l'Herboristeria del Rei, a Barcelona. Carl Nilsson o Carl Linnaeus,El seu pare, Nils, tenia el patronímic «Ingemarsson».

Veure Fongs і Carl von Linné

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure Fongs і Català

Cèl·lula

Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.

Veure Fongs і Cèl·lula

Cel·lulasa

Model d'una cel·lulasa, sintetitzat per ''T. fusca'', basat en PDB estructura 1JS4. La cel·lulasa és un enzim complex especialitzat a descompondre cel·lulosa en glucosa.

Veure Fongs і Cel·lulasa

Cel·lulosa

Estructura tridimensional, amb 4 unitats de glucosa visibles. (Negre.

Veure Fongs і Cel·lulosa

Cenòcit

Un cenòcit (derivat del grec κοινός (koinos).

Veure Fongs і Cenòcit

Cervesa

Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia), anomenada col·loquialment birra, és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.

Veure Fongs і Cervesa

Christiaan Hendrik Persoon

va ser un botànic micòleg que va fer addicions a l'obra de Linnaeus en la taxonomia dels bolets.

Veure Fongs і Christiaan Hendrik Persoon

Cicle biogeoquímic

En ecologia i ciències de la Terra, un cicle biogeoquímic és un circuit o ruta per la qual un element químic o molècula es mou a través tant dels components biòtics ("bio-") i abiòtics ("geo-") d'un ecosistema.

Veure Fongs і Cicle biogeoquímic

Cicle biològic

Un cicle biològic de vida es considera al període que inclou una generació completa d'un organisme viu incloent la reproducció, ja siga sexual o asexual.

Veure Fongs і Cicle biològic

Citoplasma

Reticle endoplasmàtic llis (9) Mitocondri (10) Vacúol (11) Citoplasma (12) Lisosoma (13) Centríols dins del centrosoma El citoplasma és la part de la cèl·lula procariota que es troba dins de la membrana plasmàtica i la part de la cèl·lula eucariota que es troba entre el nucli cel·lular i la membrana.

Veure Fongs і Citoplasma

Clade

Un clade és un terme utilitzat en cladística que s'utilitza per a referir-se a.

Veure Fongs і Clade

Classificació científica

La jerarquia dels vuit nivells principals de la classificació biològica. No s'hi mostren els nivells menors intermedis La classificació científica o classificació biològica és un mètode utilitzat pels biòlegs per agrupar i categoritzar espècies d'organismes.

Veure Fongs і Classificació científica

Clonació

Molts organismes, inclosos els tremolls, es reprodueixen per clonació, sovint creant grans grups d'organismes amb el mateix ADN. L'exemple que podem veure a la imatge és de l'espècie Populus tremuloides. Els clons o clonació és el procés de crear una còpia idèntica de quelcom.

Veure Fongs і Clonació

Cloroplast

Cèl·lules vegetals en les quals són visibles els cloroplasts Els cloroplasts són orgànuls presents a les cèl·lules de les plantes i algues eucariotes que realitzen la fotosíntesi.

Veure Fongs і Cloroplast

Colletotrichum

Colletotrichum (estadi sexual: Glomerella) és un gènere de fongs que són simbionts obligats de les plantes sota la forma d'endòfits, és a dir que viuen dins els teixits de les plantes.

Veure Fongs і Colletotrichum

Compost orgànic

Un compost orgànic és un compost químic que conté una cadena d'àtoms de carboni, enllaçats entre ells mitjançant enllaços covalents, i enllaçats a àtoms d'hidrogen, amb la possibilitat de formar enllaços amb altres elements químics dels no-metalls.

Veure Fongs і Compost orgànic

Conidiòfor

Conidi a l'extrem d'un conidiòfor El conidiòfor (del grec koni-κόνι-ς/-ος "pols", idio petit, phor, φορος "que porta"), en certs fongs, és una estructura microscòpica especialitzada en la reproducció asexual de milers d'espores anomenades conidis.

Veure Fongs і Conidiòfor

Conreu

Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.

Veure Fongs і Conreu

Cristidiscoïdeus

Cristidiscoidea és una classe de protists de el embrancament Choanozoa.

Veure Fongs і Cristidiscoïdeus

Cromosoma

En biologia, un cromosoma (del grec χρώμα khroma, 'color', i σώμα soma, 'cos') és cadascun dels petits cossos amb forma de bastonets que s'organitzen a la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions cel·lulars (mitosi i meiosi) dels organismes eucariotes.

Veure Fongs і Cromosoma

Current Biology

Current Biology és una revista científica que cobreix totes les àrees de la biologia, especialment biologia molecular, biologia cel·lular, genètica, neurobiologia, ecologia i biologia evolutiva.

Veure Fongs і Current Biology

Declivi de les poblacions d'amfibis

El gripau daurat, de Costa Rica, fou una de les primeres víctimes del declivi dels amfibis. Antigament abundant, no se n'ha vist cap des del 1989. A la dècada del 1980 es començà a observar un declivi de les poblacions d'amfibis arreu del món en forma de col·lapses de les poblacions i extincions locals.

Veure Fongs і Declivi de les poblacions d'amfibis

Desert

Visió global de les zones desèrtiques al planeta. Distribució planetària dels deserts i semideserts terrestres, les zones marronoses són deserts i les més clares són semideserts o zones crítiques amb risc de desertització imminent. Un desert és una regió terrestre erma que rep una precipitació molt escassa i, per tant, és poc propícia a la vida animal i vegetal.

Veure Fongs і Desert

Detergent

Productes de neteja Detergents són les substàncies que tenen la propietat química de dissoldre la brutícia o les impureses d'un objecte sense corroir-lo.

Veure Fongs і Detergent

Deuteromicets

Deuteromicet (també anomenats fongs imperfectes, Deuteromycota, hifals, hifomicets o adelomicets) és un nom informal utilitzat per a designar un grup de fongs que no es poden ubicar dins les classificacions taxonòmiques usuals les quals estan basades en el concepte biològic de l'espècie o en les característiques morfològiques de les estructures sexuals.

Veure Fongs і Deuteromicets

Dicaris

Els dicaris (Dikarya) són un subregne dels fongs que inclou els fílum dels ascomicots i els basidiomicots, que generalment produeixen dicarionts, a vegades fent hifes, a vegades unicel·lulars, però sempre sense flagels.

Veure Fongs і Dicaris

Digestió

Diagrama de l'aparell digestiu, conjunt d'òrgans i teixits que s'encarreguen de realitzar la digestió La digestió o païment és el procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir substàncies amb molècules més simples i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme.

Veure Fongs і Digestió

Diploïdia

Les cèl·lules diploides són aquelles que contenen dues còpies semblants de cada cromosoma, a diferència de les haploides, que en contenen un sol joc.

Veure Fongs і Diploïdia

Divisió (biologia)

En biologia, la divisió és la unitat taxonòmica (tàxon) situada entre el regne i la classe.

Veure Fongs і Divisió (biologia)

Droga recreativa

La droga recreativa, normalment una droga psicoactiva, es fa servir amb la intenció de crear o enaltir una experiència recreativa.

Veure Fongs і Droga recreativa

Ecosistema

Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.

Veure Fongs і Ecosistema

Elias Magnus Fries

Elias Magnus Fries (15 d'agost de 1794 – 8 de febrer de 1878) va ser un micòleg i botànic suec.

Veure Fongs і Elias Magnus Fries

Entorrhizomycota

Entorrhizomycota és un petit grup de fongs abans classificats com basidiomicots que poden formar agalles en les arrels de certes plantes.

Veure Fongs і Entorrhizomycota

Enzim

Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives.

Veure Fongs і Enzim

Epidermis (botànica)

epidermis El teixit epidèrmic vegetal és el teixit protector viu que recobreix la superfície de tota la planta quan aquesta posseeix estructura primària.

Veure Fongs і Epidermis (botànica)

Espècie

En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.

Veure Fongs і Espècie

Espora (micologia)

Vista microscòpica d'espores de la ''Tubifera dudkae'', un fong mucilaginós. Ascs de ''Morchella elata'', que contenen ascospores Una espora fúngica és una estructura reproductora extraordinàriament mòbil que en la majoria dels fongs no està dotat d'un mecanisme de propulsió.

Veure Fongs і Espora (micologia)

Etanol

L'alcohol etílic, etanol o esperit de vi és un alcohol, de fórmula CH₃CH₂OH, que s'ha utilitzat habitualment en moltes cultures.

Veure Fongs і Etanol

Eucariotes

Arbre filogenètic. Els eucariotes apareixen en marró, a la dreta. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) són, en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, i altres orgànuls tancats dins de les membranes biològiques, contraposats així als procariotes.

Veure Fongs і Eucariotes

Eumicots

Eumycota és un subregne o clade del regne Fungi que inclou els quitridis i els fongs terrestres.

Veure Fongs і Eumicots

Evolució

L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.

Veure Fongs і Evolució

Exoesquelet

Cap de formiga LexoesqueletAbans de l'Ortografia de l'IEC del 2017 s'escrivia exoesquelet.

Veure Fongs і Exoesquelet

Falgueres

Els polipodiòpsids (Polypodiopsida o Polypodiophyta) són un clade de plantes vasculars conegudes popularment com a falgueres.

Veure Fongs і Falgueres

Fallada de l'arròs

La Fallada de l'arròs causada pels fongs Magnaporthe grisea, o Magnaporthe oryzae, és un fong fitopatogen de les plantes que causa malalties importants que afecten l'arròs.

Veure Fongs і Fallada de l'arròs

Fórmula esqueletal

enllaç triple, anells de benzè i la estereoquímica En química orgànica, la fórmula esqueletal d'un compost orgànic és una representació abreujada de la seva estructura molecular.

Veure Fongs і Fórmula esqueletal

Fermentació

Fermentació en procés.La fermentació és el procés de catabolisme anaeròbic en el qual un compost orgànic actua com a donador i acceptor d'electrons i l'ATP resultant s'obté per la fosforilació a nivell de substrat.

Veure Fongs і Fermentació

Filogènia

Arbre filogenètic dels organismes, segons Ernst Haeckel (1866) La filogènia és la història evolutiva d'un grup taxonòmic d'organismes.

Veure Fongs і Filogènia

Fisiologia

La fisiologia (del grec antic φύσις (physis), que significa 'naturalesa, origen', i -λογία (-logia), que significa 'estudi de'), és la ciència que estudia els processos físics i químics dels éssers vius, amb l'objectiu de conèixer els fonaments materials de les funcions biològiques (nutrició, relació, reproducció).

Veure Fongs і Fisiologia

Fitopatologia

Els nòduls a les arrels per l'Agrobacterium causen problemes a moltes plantesFitopatologia és la ciència agronòmica que estudia les afeccions i malalties de les plantes i les seves possibles correccions.

Veure Fongs і Fitopatologia

Fixació del carboni

La fixació del carboni és un procés que es troba en els organismes autòtrofs, generalment fotosintètics, pel qual el diòxid de carboni és incorporat en molècules orgàniques.

Veure Fongs і Fixació del carboni

Flagel

Espermatozoide (es pot apreciar el seu flagel) fecundant un òvul. Un flagel és un orgànul amb forma de fuet que usen molts organismes unicel·lulars i uns pocs de pluricel·lulars.

Veure Fongs і Flagel

Floridura

Foto microscòpica de les hifes i espores de la floridura ''Aspergillus fumigatus'' Nectarines florides Les floridures són fongs pluricel·lulars de mida microscòpica.

Veure Fongs і Floridura

Fructificació

Fructificació (del llatí: fructificatio) és un terme usat en la morfologia vegetal per referir-se a les parts generatives de les plantes (flor i fruit) de forma oposada a les parts vegetatives: tronc, arrels i fulles). De vegades s'aplica de manera més àmplia a les parts generatives de les gimnospermes, falgueres, equisets, i licòfits, malgrat que elles no produeixen ni fruits ni flors.

Veure Fongs і Fructificació

Fusarium oxysporum

Fusarium oxysporum és una espècie de fong ascomicet de la família de les Nectriàcies o Nectriaceae.

Veure Fongs і Fusarium oxysporum

Gemmació

Cèl·lules de ''Candida'' proliferant per gemmació. S'observen les cèl·lules filles amb forma de bastonet. La gemmació és un tipus de reproducció asexual típica dels briòfits, plantes simples sense teixit vascular i fongs.

Veure Fongs і Gemmació

Genètica molecular

La genètica molecular és un camp de la biologia que estudia l'estructura i funció dels gens a nivell molecular.

Veure Fongs і Genètica molecular

Gibberella zeae

Gibberella zeae, també conegut amb el nom del seu anamorf Fusarium graminearum, és un fong patogen de les plantes (o fitopatogen) que causa la fusariosi (o Fusarium Head Blight) en conreus de blat, sègol i ordi.

Veure Fongs і Gibberella zeae

Glicerol

El glicerol és un compost orgànic també anomenat glicerina.

Veure Fongs і Glicerol

Glicogen

El glicogen o glucogen és un polisacàrid de reserva energètica dels animals, fongs i bacteris.

Veure Fongs і Glicogen

Glomeromicots

Els glomeromicots (Glomeromycota), són una de les 7 divisions en què es classifiquen els fongs actualment.

Veure Fongs і Glomeromicots

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Veure Fongs і Grec antic

Haploïdia

Les cèl·lules diploides tenen un doble joc de cada cromosoma, a diferències de les haploïdies que només en tenen un L'haploïdia és una fase cel·lular dins del cicle vital de molts eucariotes.

Veure Fongs і Haploïdia

Haustori

Haustoris d'una ''Cuscuta'' Un haustori és un òrgan propi d'una planta paràsita que té la funció d'absorbir substàncies nutrients de la planta hoste.

Veure Fongs і Haustori

Heterocariosi

Heterocariosi (del grec: heteros, que significa altre i karyon, que significa pinyol) és un terme utilitzat en biologia que significa tenir dos o més nuclis genèticament diferenciats dins el mateix miceli d'un fong o una altra forma de vida.

Veure Fongs і Heterocariosi

Heterotròfia

Lheterotròfia (del grec heteron.

Veure Fongs і Heterotròfia

Hifa

Hifes sota d'un tronc mort Les hifes són els filaments que, reunits, formen el miceli de la majoria dels fongs pluricel·lulars.

Veure Fongs і Hifa

Holocè

LHolocèEn els parlars orientals.

Veure Fongs і Holocè

Holomicots

Els holomicots (Holomycota o Nucletmycea) són un clade de opistoconts que inclou els fongs i a tots els organismes eucariotes més estretament relacionats amb els fongs que amb els animals.

Veure Fongs і Holomicots

Holozous

Els holozous (Holozoa) són un grup d'organismes que inclouen els animals i els seus parents unicel·lulars més propers, i els fongs.

Veure Fongs і Holozous

Homotal·lisme i heterotal·lisme

Homotàl·lic i heterotàl·lic són termes fets servir per classificar la reproducció sexual d'alguns fongs i organismes semblants.

Veure Fongs і Homotal·lisme i heterotal·lisme

Horaci

Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.

Veure Fongs і Horaci

Hoste

En biologia, un hoste o hostatger és un organisme que alberga un altre organisme, que és un soci mutualista o comensalista que proveu generalment protecció i aliment.

Veure Fongs і Hoste

Lípid

Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.

Veure Fongs і Lípid

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Fongs і Llatí

Lli

Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.

Veure Fongs і Lli

Malaltia

«El metge» de Sammuel Luke Fildes (1891) ''Das kranke Kind'' (Nen malalt) obra de Gabriel Metsu (1660-1770) Una malaltia o infermetat és una alteració de l'estat d'un organisme o d'algun òrgan que dificulta les seves funcions vitals podent comportar com a resultat final la mort.

Veure Fongs і Malaltia

Mannitol

El mannitol és un compost orgànic amb fórmula(C₆H₈(OH)₆).

Veure Fongs і Mannitol

Mar profund

Mar profund o capa profunda, és la capa més baixa en el mar, que es troba per sota de la termoclina i per sobre del llit marí, a una profunditat de 1000 fathoms (1800 m) o més.

Veure Fongs і Mar profund

Matèria orgànica

Cicle de la matèria orgànica. Mineralització i humificació ''(en francès)'' Matèria orgànica. Bolet de bedoll ''(Piptoporus betulinus)'' sobre una branca morta. Més de la meitat del pes de la torba és matèria orgànicaMatèria orgànica (Biologia, Ecologia) és la matèria o substància que prové d’éssers vius.

Veure Fongs і Matèria orgànica

Medicina

Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.

Veure Fongs і Medicina

Meiosi

Visió general de la meiosi. En la '''interfase''' es duplica el material genètic, i hi ha la recombinació (representat per cromosomes rojos i blaus). En '''meiosi I''' els cromosomes homòlegs es reparteixen en dues cèl·lules filles.

Veure Fongs і Meiosi

Melampsora lini

Melampsora lini var.

Veure Fongs і Melampsora lini

Melanina

Estructura química de la melanina La melanina és un component present en plantes, animals i protists, on actua principalment com un pigment.

Veure Fongs і Melanina

Membrana plasmàtica

Estructura de la membrana plasmàtica La membrana plasmàtica (o membrana cel·lular) és una bicapa lipídica que envolta i delimita tota la cèl·lula.

Veure Fongs і Membrana plasmàtica

Mesoproterozoic

El Mesoproterozoic.

Veure Fongs і Mesoproterozoic

Metabolisme

Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.

Veure Fongs і Metabolisme

Miceli

El miceli és una estructura en forma d'arrel d'un fong que consisteix en una massa d'hifes ramificades i filiformes.

Veure Fongs і Miceli

Micetozous

Els micetozous o mixomicots (Mycetozoa, gr. "animals-fong" o Myxomycota, gr. "fongs-moc") són un grup peculiar de protists del fílum Amoebozoa, que hom anomena comunament floridures o fongs mucilaginosos, malgrat que no són fongs i que estan més emparentats amb les amebes típiques.

Veure Fongs і Micetozous

Micologia

Dibuixos de diferents bolets. La micologia (del grec, mýkes "fong, bolet" + lógos "tractat"), és la ciència que estudia els fongs, les seves propietats genètiques i bioquímiques, la seva taxonomia, i la seva utilitat per l'home com a font de medicaments (vegeu penicil·lina) i aliment (cervesa, vi, formatge, bolets), així com els seus perills, com ara emmetzinaments o infeccions.

Veure Fongs і Micologia

Micorriza

Micorriza (Amanita) Una micorriza (del grec: mycorrhiza «fong i arrel»),AB Frank (1885) Über die auf Würzelsymbiose beruhende Ehrnährung gewisser Bäum durch unterirdische Pilze.

Veure Fongs і Micorriza

Micorriza arbuscular

Arrel de les cèl·lules corticals del lli que contenen arbúsculs aparellats La micorriza arbuscular (en anglès: arbuscular mycorrhiza en plural mycorrhizae o mycorrhizas, dit també AM Fungi, també anomenada endomicorriza) és un tipus de fong micorriza que penetra en les cèl·lules corticals de les arrels d'una planta vascular.

Veure Fongs і Micorriza arbuscular

Micotoxina

Micotoxina (del grec μύκης (mykes, mukos) “fong”) és una toxina produïda per un organisme del Regne Fungi, que inclou bolets, floridures i llevats.

Veure Fongs і Micotoxina

Microsporidi

Els microsporidis (microsporidia) són un tipus de fongs extremadament minúsculs que són paràsits d'animals, sobretot insectes, però també crustacis, peixos o, fins i tot, humans; provocant, llavors, una microsporidiosi.

Veure Fongs і Microsporidi

Miles Joseph Berkeley

Miles Joseph Berkeley (Biggin Hall, Benefield, Northamptonshire, 1 d'abril de 1803 – 30 de juliol de 1889) va ser un científic i clergue britànic, un dels fundadors de la moderna ciència de la fitopatologia.

Veure Fongs і Miles Joseph Berkeley

Molecular Plant Pathology

Molecular Plant Pathology (Patologia Molecular de les Plantes) és una revista científica publicada amb associació amb la British Society for Plant Pathology.

Veure Fongs і Molecular Plant Pathology

Molses

Els briòfits (Bryophyta), coneguts popularment com a molses, són plantes petites i delicades que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres, de vegades més; la molsa més grossa és l'anomenada molsa gegant (Dawsonia superba) i arriba a fer, només, 75 cm d'alt.

Veure Fongs і Molses

Monofiletisme

aus formen un grup '''monofilètic'''En canvi els rèptils, animals de sang freda formarien un grup parafilètic, En contraposició els animals homeoterms (aus i mamífers) formarien un grup polifilètic. En filogènia el monofiletisme és una teoria evolucionista en la qual es determina que una branca jeràrquica qualsevol o un tronc taxonòmic deriva d'una única forma fonamental.

Veure Fongs і Monofiletisme

Morfologia (biologia)

En biologia, la morfologia és l'aparença exterior (forma, estructura, color, patrons) d'un organisme o tàxon i de les parts que el componen.

Veure Fongs і Morfologia (biologia)

Mucoromicots

Mucoromycota és una divisió de fongs que anteriorment es classificava com una subdivisió dins la divisió parafilètica Zygomycota.

Veure Fongs і Mucoromicots

Multinucleat

Multinucleades (o polinucleades) són cèl·lules dels organismes eucariotes que tenen més d'un nucli per cèl·lula, és a dir, que molts nuclis comparteixen un citoplasma comú.

Veure Fongs і Multinucleat

Mycosphaerella graminicola

Mycosphaerella graminicola, sinònim: Septoria tritici, és una espècie de fong filamentós, un ascomicet dins la família Mycosphaerellaceae.

Veure Fongs і Mycosphaerella graminicola

Nature

Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.

Veure Fongs і Nature

Nínxol ecològic

En ecologia un nínxol ecològic és una determinada funció que, segons les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie.

Veure Fongs і Nínxol ecològic

Neocal·limastigomicets

Neocallimastigomycota és un fílum de fongs anaeròbics, que es troben al tracte digestiu dels herbívors.

Veure Fongs і Neocal·limastigomicets

Nitrat

L'ió nitrat En química inorgànica, un nitrat és un ió derivat per descomposició de l'àcid nítric, format per un àtom de nitrogen i tres d'oxigen (NO₃-). El radical nitrat ·NO₃ té un electró desaparellat que el fa molt reactiu, sobretot en l'atmosfera.

Veure Fongs і Nitrat

Nivell macroscòpic

En física, el nivell macroscòpic és el nivell de descripció en què la posició o estat físic concret de les partícules que integren un cos pot ser resumit en una equació d'estat que només inclou magnituds extensives (volum, longitud, massa) i magnituds intensives mitjana (pressió, temperatura).

Veure Fongs і Nivell macroscòpic

Nomenclatura

En lexicografia, la nomenclatura principal o lemari és el conjunt d'unitats lèxiques que conformen el cos d'un diccionari (sigui del tipus que sigui), un vocabulari o un glossari.

Veure Fongs і Nomenclatura

Nucli cel·lular

Cèl·lules HeLa tintades per ADN nuclear amb tinció de Hoechst blava fluorescent. Les cèl·lules del centre i de la dreta es troben en interfase i mostren el nucli sencer, mentre que la de l'esquerra ha iniciat la mitosi i té l'ADN condensat. El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana que existeix únicament en les cèl·lules eucariotes.

Veure Fongs і Nucli cel·lular

Nutrient

Un nutrient és una substància utilitzada per un organisme per sobreviure, créixer i reproduir-se.

Veure Fongs і Nutrient

Oïdi del blat

L'oïdi del blat (Blumeria graminis) és un fong patogen que causa oïdi en les gramínies, incloent els cereals el blat o l'ordi entre altres.

Veure Fongs і Oïdi del blat

Oomicet

Els oomicets (Oomycota, "fongs-ou", que es refereix a les estructures amb grans oogonis que contenen els gàmetes femenins que són característics dels oomicets) són un llinatge separat filogènicament de microorganismes eucariotes similars als fongs.

Veure Fongs і Oomicet

Opistoconts

Els opistoconts (Opisthokonta grec: (opistho-).

Veure Fongs і Opistoconts

Opistosporídies

Opisthosporidia o també Cryptomycota és un grup de microorganismes unicel·lulars paràsits obligats, en general intracel·lulars que produeixen espores o zoospores.

Veure Fongs і Opistosporídies

Organisme

μm. Un bolet polipor té una relació de parasitisme amb el seu hoste. Un fong micorriza ericoid Un organisme (sovint anomenat ésser viu) és, en biologia, un conjunt d'àtoms i molècules que forma una estructura material molt organitzada i complexa.

Veure Fongs і Organisme

Organisme pluricel·lular

En aquesta imatge, es veu un'' Caenorhabditis elegans'' del tipus silvestre; s'il·lumina per observar els nuclis de les cèl·lules Un organisme pluricel·lular és un organisme que està constituït per més d'una cèl·lula, i que conté cèl·lules diferenciades que realitzen funcions especialitzades.

Veure Fongs і Organisme pluricel·lular

Organisme unicel·lular

''Valonia ventricosa'' un dels unicel·lulars més grossos. Un organisme unicel·lular és un organisme constituït per una única cèl·lula.

Veure Fongs і Organisme unicel·lular

Orgànul

Un orgànul és cadascuna de les parts formades per material orgànic microscòpic que formen part i, per tant, integren una cèl·lula i s'encarreguen de dur a terme les diferents funcions vitals cel·lulars.

Veure Fongs і Orgànul

Paret cel·lular

Diagrama d'una cèl·lula vegetal, amb la paret cel·lular de color verd La paret cel·lular és una matriu extracel·lular present en diferents organismes com: bacteris, fongs, algues i plantes.

Veure Fongs і Paret cel·lular

Pascal (unitat)

El pascal (símbol: Pa) és una unitat derivada del Sistema Internacional utilitzada per mesurar la pressió interna, la tensió mecànica, el mòdul de Young i la resistència a la tracció.

Veure Fongs і Pascal (unitat)

Patogen

Un patogen (del grec πάθος pathos "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) gignomai (gen-) "dono llum a"), agent patogen, agent infecciós o també germen, és un agent biològic que pot causar malalties o alteracions al seu hoste.

Veure Fongs і Patogen

Pectinasa

Pectinasa és un terme general per a enzims, com la pectoliasa, pectozima i poligalacturonasa, comunament referits com enzims pèctics.

Veure Fongs і Pectinasa

Pigment

Pigment natural blau marí en forma de pols. Un pigment és un material que canvia el color de la llum que reflecteix com a resultat de l'absorció selectiva del color.

Veure Fongs і Pigment

Placa de Petri

Placa de Petri La placa de Petri o placa de cultiu és un recipient rodó, de vidre o poliestirè amb tapadora del mateix material, de diferents diàmetres (essent més comuns els diàmetres al voltant de deu centímetres), de fons baix, amb una coberta de la mateixa forma que la placa, però una mica més gran de diàmetre, perquè es pugui col·locar damunt i tancar el recipient.

Veure Fongs і Placa de Petri

Plantes

Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).

Veure Fongs і Plantes

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Veure Fongs і Plini el Vell

Poàcies

Les poàcies o gramínies (Poaceae o Gramineae) són una família de plantes herbàcies o llenyoses de l'ordre de les Poales; constitueixen la branca arcaica de les angiospermes.

Veure Fongs і Poàcies

Policètid

Els policètids són metabòlits secundaris de bacteris, fongs, plantes i animals.

Veure Fongs і Policètid

Poliol

El poliol, poliol d'aigua, o poniol (Mentha pulegium), és una de les mentes no híbrides més conegudes.

Veure Fongs і Poliol

Polisacàrid

Estructura tridimensional de la cel·lulosa, un dels polisacàrids més utilitzats en la natura i a nivell industrial. Els polisacàrids o glicans són carbohidrats relativament complexos.

Veure Fongs і Polisacàrid

Porus septal

Un porus septal és una estructura, un porus, que apareix en alguns fongs.

Veure Fongs і Porus septal

Pressió de turgència

La pressió de turgència empeny la membrana plasmàtica contra la paret cel·lular de les cèl·lules de plantes, bacteris i fongs com també d'aquells protistes amb cèl·lules que tenen parets cel·lulars.

Veure Fongs і Pressió de turgència

Proteasa

Proteòlisi Les proteases o proteïnases són uns enzims presents en animals, plantes, bacteris, arqueobacteris i virus, encarregats de trencar seqüències polipeptídiques mitjançant la reacció d'hidròlisi dels enllaços peptídics que conformen les proteïnes, donant lloc a pèptids més petits o a aminoàcids individuals.

Veure Fongs і Proteasa

Proteïna

Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962.

Veure Fongs і Proteïna

Psicòtrop

Un psicòtrop és una substància química que actua principalment sobre el sistema nerviós central.

Veure Fongs і Psicòtrop

Puccinia

Puccinia és un gènere de fongs dits popularment Rovells.

Veure Fongs і Puccinia

Purpureocillium lilacinum

Purpureocillium lilacinum és una espècie de fongs filamentosos dins la família Ophiocordycipitaceae dins el gènere Purpureocillium, un fong comú sapròfit.

Veure Fongs і Purpureocillium lilacinum

Putrefacció

Evolució d'un préssec amb imatges preses cada dotze hores La putrefacció o la descomposició és el procés pel qual la matèria anteriorment viva degenera per arribar a una forma més simple de matèria, la matèria mineral.

Veure Fongs і Putrefacció

Quitina

Estructura molecular de la '''quitina'''. Es pot observar dues unitats d'acetilglucosamina, unides per enllaços β-1,4La quitina (C8H13O5N)n és el component principal de les parets cel·lulars dels fongs i del resistent exoesquelet que tenen la majoria dels insectes i altres artròpodes, i alguns altres animals (les ràdules dels mol·luscs, els becs de cefalòpodes i les escates dels peixos i dels lissamfibis).

Veure Fongs і Quitina

Quitridiomicets

Els fongs quitridiomicets (Chytridiomycetes) són l'única classe de la divisió dels quitridiomicots (Chytridiomycota) o quítrids. N'existeixen uns 127 gèneres amb un total d'uaproximadament 1000 espècies.

Veure Fongs і Quitridiomicets

Radiació gamma

La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.

Veure Fongs і Radiació gamma

Radiació ionitzant

Senyal de perill per radiació. Una radiació ionitzant és aquella radiació que té prou energia per provocar l'excitació i la ionització dels àtoms de la matèria al seu pas.

Veure Fongs і Radiació ionitzant

Raigs còsmics

Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.

Veure Fongs і Raigs còsmics

Regne (biologia)

En biologia, un regne és una categoria taxonòmica, cada una de les grans subdivisions en què es consideren distribuïts els éssers vius, basant-se en les seves característiques comunes.

Veure Fongs і Regne (biologia)

Rent

El rent o llevat és un organisme unicel·lular, generalment un fong de l’ordre dels endomicetals, que es reprodueix per gemmació o escissió i que genera enzims que provoquen la fermentació de matèria orgànica.

Veure Fongs і Rent

Reproducció asexual

arbres fruiters s'obtenen per reproducció vegetativa sovint mitjançant empelts. La reproducció asexual és la capacitat d'un individu de propagar-se a banda de la reproducció sexual.

Veure Fongs і Reproducció asexual

Reproducció sexual

En la primera etapa de la reproducció sexual, durant la meiosi, el nombre de cromosomes es redueix d'un nombre diploide (2n) a un haploide (n). Durant la fertilització, els gàmetes haploides s'uneixen per formar un zigot diploide i restablir el nombre original de cromosomes (2n).

Veure Fongs і Reproducció sexual

Reproducció vegetativa

fulles i que arrelen en caure a terra. La patatera produeix tubercles que poden generar noves plantes Una colònia clonal de lliri blau. La reproducció vegetativa o multiplicació vegetativa és una forma de reproducció vegetal de tipus asexual que genera nous individus, genèticament idèntics al progenitor, a partir d'alguna de les parts de la planta, com ara estolons, brots, esqueixos, bulbs, tubercles, rizomes o corms.

Veure Fongs і Reproducció vegetativa

Ribosoma

Els ribosomes són orgànuls no membranosos només són visibles al microscopi electrònic a causa de la seva reduïda grandària (30 nm en cèl·lula procariota i 33 nm en eucariota).

Veure Fongs і Ribosoma

Rozellidea

Rozellidea és un grup petit de fongs que són endoparàsits o epibionts de protists, algues i altres fongs.

Veure Fongs і Rozellidea

Salinitat

'''Salinitat''' mitjana anual de la zona superficial dels oceans del món.http://www.nodc.noaa.gov/OC5/WOA05/ World Ocean Atlas - 2005 La salinitat és el contingut de sals dissoltes en algun líquid, particularment, en l'aigua.

Veure Fongs і Salinitat

Salsa de soia

Salsa de soia La salsa de soia o de soja (en xinés 酱油 /jiàngyóu/; en japonès醤油 /shōyu/) és una preparació fermentada feta a base de soia, aigua i sal, a la que se li sol afegir blat torrat, encara que no sempre.

Veure Fongs і Salsa de soia

Síntesi orgànica

La síntesi orgànica és una branca especial de la síntesi química i s'ocupa de la construcció de compostos orgànics mitjançant reaccions orgàniques.

Veure Fongs і Síntesi orgànica

Seguretat alimentària

El creixement de la producció d'aliments ha estat més gran que el creixement de la població. Font:: World Resources Institute. La seguretat alimentària (en anglès food security) segons la definició de 2006 de l'organisme de les Nacions Unides per l'alimentació (FAO), existeix quan totes les persones tenen en tot moment accés físic, social i econòmic als aliments suficients, innocus i nutritius que satisfacin les seves necessitats energètiques diàries i les preferències alimentàries per a portar una vida sana i activa.

Veure Fongs і Seguretat alimentària

Sensu

Sensu és un terme en llatí per a significar «en significat».

Veure Fongs і Sensu

Septe

llengua. En anatomia, un septe (del llatí, saeptum.

Veure Fongs і Septe

Seqüenciació d'ADN

La seqüenciació d'ADN és cadascun dels mètodes de laboratori que tenen per objectiu determinar l'ordre dels nucleòtids adenina, guanina, citosina, i timina en un fragment d'ADN.

Veure Fongs і Seqüenciació d'ADN

Simbiosi

p.

Veure Fongs і Simbiosi

Supercèl·lula

* Supercèl·lula (meteorologia), un tipus de tempesta en meteorologia.

Veure Fongs і Supercèl·lula

Taxonomia

La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.

Veure Fongs і Taxonomia

Tàxon

En biologia, un tàxon (del grec τάξις, transliterat táxis, 'ordenament') és un grup d'organismes emparentats, que en una classificació donada han estat agrupats, assignant-li al grup un nom en llatí, una descripció si és una espècie, i un tipus.

Veure Fongs і Tàxon

Tòfona

Les tòfones o trufes són un grup de fongs comestibles del gènere Tuber. La tòfona és un fong ascomicet que presenta una relació simbiòtica micorriza amb arbres, particularment del gènere Quercus com les alzines, roures, o altres vegetals com els castanyers, i nogueres.

Veure Fongs і Tòfona

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Veure Fongs і Temperatura

Trehalosa

Fórmula en tres dimensions La Trehalosa, també coneguda com a micosa o tremalosa, és un disacàrid natural format per un enllaç de α,α-1,1-glucòsid entre dues unitats de α-glucosa.

Veure Fongs і Trehalosa

Ultraviolat

L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.

Veure Fongs і Ultraviolat

Vacúol

vesícula (5) reticle endoplasmàtic rugós (RER) (6) Aparell de Golgi (7) Citoesquelet (8) reticle endoplasmàtic llis (REL) (9) mitocondri (10) '''vacúol''' (11) citoplasma (12) lisosoma (13) centríolsEls vacúols són compartiments envoltats de membrana cel·lular presents en les cèl·lules eucariotes.

Veure Fongs і Vacúol

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Veure Fongs і Vi

Zoòspora

Una zoòspora és una espora mòtil asexual que fa servir un flagel per a desplaçar-se.

Veure Fongs і Zoòspora

Zoopagomicots

Zoopagomycota és una divisió de fongs que inclou la majoria de les subdivisions incloses en la divisió parafilètica Zygomycota, tot i això s'han proposat altres arranjaments per a la taxonomia d'aquests grups.

Veure Fongs і Zoopagomicots

També conegut com Fong, Fungi, Fungus, Fúngica, Fúngiques, Regne dels fongs.

, Clonació, Cloroplast, Colletotrichum, Compost orgànic, Conidiòfor, Conreu, Cristidiscoïdeus, Cromosoma, Current Biology, Declivi de les poblacions d'amfibis, Desert, Detergent, Deuteromicets, Dicaris, Digestió, Diploïdia, Divisió (biologia), Droga recreativa, Ecosistema, Elias Magnus Fries, Entorrhizomycota, Enzim, Epidermis (botànica), Espècie, Espora (micologia), Etanol, Eucariotes, Eumicots, Evolució, Exoesquelet, Falgueres, Fallada de l'arròs, Fórmula esqueletal, Fermentació, Filogènia, Fisiologia, Fitopatologia, Fixació del carboni, Flagel, Floridura, Fructificació, Fusarium oxysporum, Gemmació, Genètica molecular, Gibberella zeae, Glicerol, Glicogen, Glomeromicots, Grec antic, Haploïdia, Haustori, Heterocariosi, Heterotròfia, Hifa, Holocè, Holomicots, Holozous, Homotal·lisme i heterotal·lisme, Horaci, Hoste, Lípid, Llatí, Lli, Malaltia, Mannitol, Mar profund, Matèria orgànica, Medicina, Meiosi, Melampsora lini, Melanina, Membrana plasmàtica, Mesoproterozoic, Metabolisme, Miceli, Micetozous, Micologia, Micorriza, Micorriza arbuscular, Micotoxina, Microsporidi, Miles Joseph Berkeley, Molecular Plant Pathology, Molses, Monofiletisme, Morfologia (biologia), Mucoromicots, Multinucleat, Mycosphaerella graminicola, Nature, Nínxol ecològic, Neocal·limastigomicets, Nitrat, Nivell macroscòpic, Nomenclatura, Nucli cel·lular, Nutrient, Oïdi del blat, Oomicet, Opistoconts, Opistosporídies, Organisme, Organisme pluricel·lular, Organisme unicel·lular, Orgànul, Paret cel·lular, Pascal (unitat), Patogen, Pectinasa, Pigment, Placa de Petri, Plantes, Plini el Vell, Poàcies, Policètid, Poliol, Polisacàrid, Porus septal, Pressió de turgència, Proteasa, Proteïna, Psicòtrop, Puccinia, Purpureocillium lilacinum, Putrefacció, Quitina, Quitridiomicets, Radiació gamma, Radiació ionitzant, Raigs còsmics, Regne (biologia), Rent, Reproducció asexual, Reproducció sexual, Reproducció vegetativa, Ribosoma, Rozellidea, Salinitat, Salsa de soia, Síntesi orgànica, Seguretat alimentària, Sensu, Septe, Seqüenciació d'ADN, Simbiosi, Supercèl·lula, Taxonomia, Tàxon, Tòfona, Temperatura, Trehalosa, Ultraviolat, Vacúol, Vi, Zoòspora, Zoopagomicots.