Accés més ràpid que el navegador!
146 les relacions: Abstracció (filosofia), Acústica, Accent prosòdic, Adquisició del llenguatge, Africada alveolar sorda, Africada postalveolar sonora, Africada postalveolar sorda, Aire, Al·lòfon, Alemany, Alfabet, Alfabet ciríl·lic, Alfabet fonètic internacional, Alfabet llatí, Anglès, Aparell fonador, Aproximant alveolar sonora, Aproximant labiodental sonora, Aproximant labiovelar sonora, Aproximant lateral alveolar, Aproximant lateral alveolar sonora velaritzada, Aproximant lateral palatal sonora, Aproximant lateral retroflexa sonora, Aproximant lateral velar sonora, Aproximant mediopalatal sonora, Aproximant velar sonora, Èmic-ètic, Bategant alveolar sonora, Castella, Castellà, Català, Classe d'equivalència, Clic (fonètica), Consonant, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bategant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant interdental, Consonant labiodental, Consonant lateral, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant sonora, Consonant sorda, Consonant velar, ..., Consonant vibrant, Coreà, Dígraf, Dialecte, Edward Sapir, Escola de Praga, Estructuralisme, Faringe, Ferdinand de Saussure, Filologia, Flexió, Fon (fonètica), Fonètica, Fonologia, Fricativa alveolar sonora, Fricativa alveolar sorda, Fricativa bilabial sonora, Fricativa bilabial sorda, Fricativa dental sonora, Fricativa dental sorda, Fricativa faríngia sonora, Fricativa faríngia sorda, Fricativa glotal sonora, Fricativa glotal sorda, Fricativa labiodental sonora, Fricativa labiodental sorda, Fricativa palatal sonora, Fricativa palatal sorda, Fricativa postalveolar sonora, Fricativa postalveolar sorda, Fricativa uvular sonora, Fricativa uvular sorda, Fricativa velar sonora, Fricativa velar sorda, Funció bijectiva, Grafema, Idioma, Islandès, Italià, Leonard Bloomfield, Lexema, Lingüística generativa, Mandarí, Manlleu (lingüística), Ment, Mode d'articulació, Monema, Morfema, Morfologia (lingüística), Morris Halle, Nas, Nasal alveolar sonora, Nasal bilabial sonora, Nasal labiodental sonora, Nasal palatal sonora, Nasal retroflexa sonora, Nasal uvular sonora, Nasal velar sonora, Nasalització, Neutralització (fonètica), Nikolai Trubetskoi, Noam Chomsky, Oclusiva alveolar sonora, Oclusiva alveolar sorda, Oclusiva bilabial sonora, Oclusiva bilabial sorda, Oclusiva dental sonora, Oclusiva epiglotal, Oclusiva glotal sorda, Oclusiva palatal sonora, Oclusiva palatal sorda, Oclusiva retroflexa sonora, Oclusiva retroflexa sorda, Oclusiva uvular sonora, Oclusiva uvular sorda, Oclusiva velar sonora, Oclusiva velar sorda, Ortografia, Parell mínim, Parla, Plecs vocals, Punt d'articulació, Roman Jakobson, Sema, Serbocroat, So, So de la parla, Sonoritat, To (lingüística), Tret distintiu, Tret suprasegmental, Vibrant alveolar, Vibrant bilabial sonora, Vibrant uvular, Vocal, X. Ampliar l'índex (96 més) »
Abstracció (filosofia)
L'abstracció (del llatí abstrahere, separar) és, en filosofia, una operació mental destinada a aïllar conceptualment una característica, essencial o accidental, del conjunt dels elements percebuts pels sentits, i reflexionar mentalment sobre aquesta, ignorant mentalment la resta d'elements.
Nou!!: Fonema і Abstracció (filosofia) · Veure més »
Acústica
Roda de l'acústica de Lindsay, que mostra camps dins l'acústica Font de so omnidireccional en una cambra anecoica. L’acústica és una branca de la física que s’ocupa de l'estudi de les ones mecàniques dels gasos, líquids i sòlids, inclosos temes com la vibració, el so, els ultrasons i els infrasons, que es propaguen a través de la matèria (tant sòlida com líquida o gasosa) (no es propaguen en el buit) per mitjà de models físics i matemàtics..
Nou!!: Fonema і Acústica · Veure més »
Accent prosòdic
L'accent és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una paraula o una seqüència fònica.
Nou!!: Fonema і Accent prosòdic · Veure més »
Adquisició del llenguatge
Ladquisició del llenguatge és el procés mitjançant el qual els humans adquireixen la capacitat de percebre i comprendre la llengua, així com produir i utilitzar paraules i frases per a comunicar-se.
Nou!!: Fonema і Adquisició del llenguatge · Veure més »
Africada alveolar sorda
L'africada alveolar sorda, transcrita en l'alfabet fonètic internacional, és un so de la parla que està present a algunes llengües com l'alemany, l'esperanto o el japonès, essent un dels fonemes africats més freqüents.
Nou!!: Fonema і Africada alveolar sorda · Veure més »
Africada postalveolar sonora
L'africada postalveolar sonora és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).
Nou!!: Fonema і Africada postalveolar sonora · Veure més »
Africada postalveolar sorda
L'africada postalveolar sorda és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).
Nou!!: Fonema і Africada postalveolar sorda · Veure més »
Aire
Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.
Nou!!: Fonema і Aire · Veure més »
Al·lòfon
Un al·lòfon és un so de la parla que actua com a variant d'un fonema en un context determinat, és a dir, un mateix fonema (abstracció ideal del so) pot materialitzar-se en diferents al·lòfons segons els sons que hi estiguin propers i que el puguin influir en els paràmetres articulatoris.
Nou!!: Fonema і Al·lòfon · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Fonema і Alemany · Veure més »
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Nou!!: Fonema і Alfabet · Veure més »
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Nou!!: Fonema і Alfabet ciríl·lic · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Fonema і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Fonema і Alfabet llatí · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Fonema і Anglès · Veure més »
Aparell fonador
Vista de l'interior de la laringe i les cordes vocals. Rep el nom d'aparell fonador el sistema del cos humà capaç de produir o reproduir el so i amplificar-lo.
Nou!!: Fonema і Aparell fonador · Veure més »
Aproximant alveolar sonora
L'aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a (semblant a una r minúscula invertida) a l'AFI.
Nou!!: Fonema і Aproximant alveolar sonora · Veure més »
Aproximant labiodental sonora
L'aproximant labiodental sonora és un fonema que es representa a l'AFI (una V amb el pal final arrodonit o una ípsilon minúscula de l'alfabet grec, per marcar la proximitat fònica amb la fricativa labiodental sonora, que se simbolitza amb). Aquest so és relativament freqüent, es troba a llengües com el danès, el finès, el neerlandès, l'hindi o l'hawaià, entre altres.
Nou!!: Fonema і Aproximant labiodental sonora · Veure més »
Aproximant labiovelar sonora
L'aproximant labiovelar sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra ve doble minúscula.
Nou!!: Fonema і Aproximant labiovelar sonora · Veure més »
Aproximant lateral alveolar
La consonant aproximant lateral alveolar sonora o lateral aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a en l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), és a dir, la lletra ela minúscula.
Nou!!: Fonema і Aproximant lateral alveolar · Veure més »
Aproximant lateral alveolar sonora velaritzada
L'aproximant lateral alveolar sonora velaritzada, sovint pot ser faringealitzada, també coneguda com a ela velar o ela fosca, és un tipus de so consonàntic usat en algunes llengües oral.
Nou!!: Fonema і Aproximant lateral alveolar sonora velaritzada · Veure més »
Aproximant lateral palatal sonora
L' aproximant lateral palatal sonora és un so de la parla que es representa com a en l'AFI (una lletra i grega minúscula invertida).
Nou!!: Fonema і Aproximant lateral palatal sonora · Veure més »
Aproximant lateral retroflexa sonora
Laproximant lateral retroflexa sonora és un fonema que es transcriu en l'AFI (com una L allargada i amb una terminació en punta).
Nou!!: Fonema і Aproximant lateral retroflexa sonora · Veure més »
Aproximant lateral velar sonora
La lateral aproximant velar sonora és un fonema present en alguns idiomes que es representa en l'Alfabet fonètic internacional (una lletra ela versaleta).
Nou!!: Fonema і Aproximant lateral velar sonora · Veure més »
Aproximant mediopalatal sonora
L'aproximant palatal sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra jota minúscula.
Nou!!: Fonema і Aproximant mediopalatal sonora · Veure més »
Aproximant velar sonora
La consonant aproximant velar sonora és un fonema que es transcriu en l'AFI.
Nou!!: Fonema і Aproximant velar sonora · Veure més »
Èmic-ètic
Èmic i ètic és una distinció que s'usa en les ciències socials i les ciències del comportament per a referir-se a dos tipus diferents de descripció relacionades amb la conducta i la interpretació dels agents involucrats.
Nou!!: Fonema і Èmic-ètic · Veure més »
Bategant alveolar sonora
La bategant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula llatina amb traç de ganxo (sense el palet esquerre superior).
Nou!!: Fonema і Bategant alveolar sonora · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Fonema і Castella · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Fonema і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Fonema і Català · Veure més »
Classe d'equivalència
Tota relació d'equivalència ∼ definida en un cert conjunt A ens permet dividir aquest conjunt en subconjunts disjunts, on cada subconjunt està format per tots els elements relacionats entre ells.
Nou!!: Fonema і Classe d'equivalència · Veure més »
Clic (fonètica)
Un clic és un tipus de so no pneumàtic, és a dir, produït sense fer servir el corrent d'aire provinent de l'expiració (ni tampoc el corrent d'aire inspirat de l'exterior).
Nou!!: Fonema і Clic (fonètica) · Veure més »
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Nou!!: Fonema і Consonant · Veure més »
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Nou!!: Fonema і Consonant africada · Veure més »
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Nou!!: Fonema і Consonant alveolar · Veure més »
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Nou!!: Fonema і Consonant aproximant · Veure més »
Consonant bategant
Una consonant bategant (o simplement bategant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant on hi ha un contacte ràpid de la llengua amb algun punt de la boca sense que es talli en cap moment el pas de l'aire de manera total (és a dir, sense produir una oclusiva).
Nou!!: Fonema і Consonant bategant · Veure més »
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Nou!!: Fonema і Consonant bilabial · Veure més »
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Nou!!: Fonema і Consonant dental · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Fonema і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant interdental
Una consonant interdental (o simplement interdental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta de la llengua entre les dents incisives superiors i les inferiors.
Nou!!: Fonema і Consonant interdental · Veure més »
Consonant labiodental
Una consonant labiodental (o simplement labiodental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament del llavi inferior i les dents incisives superiors.
Nou!!: Fonema і Consonant labiodental · Veure més »
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Nou!!: Fonema і Consonant lateral · Veure més »
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Fonema і Consonant nasal · Veure més »
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Nou!!: Fonema і Consonant oclusiva · Veure més »
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Nou!!: Fonema і Consonant palatal · Veure més »
Consonant sonora
En fonètica articulatòria, una consonant sonora és una consonant articulada amb la vibració de les cordes vocals, al contrari d'una consonant sorda.
Nou!!: Fonema і Consonant sonora · Veure més »
Consonant sorda
En fonètica articulatòria, una consonant sorda és una consonant articulada sense la vibració de les cordes oposant-se al so, al contrari d'una consonant sonora.
Nou!!: Fonema і Consonant sorda · Veure més »
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Nou!!: Fonema і Consonant velar · Veure més »
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Nou!!: Fonema і Consonant vibrant · Veure més »
Coreà
El coreà és una llengua asiàtica de classificació controvertida, ja que té unes característiques allunyades de la resta d'idiomes.
Nou!!: Fonema і Coreà · Veure més »
Dígraf
Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.
Nou!!: Fonema і Dígraf · Veure més »
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Nou!!: Fonema і Dialecte · Veure més »
Edward Sapir
Edward Sapir (1884–1939), lingüista i antropòleg estatunidenc, fou una figura cabdal en la institucionalització de la lingüística i l'antropologia als Estats Units i al Canadà.
Nou!!: Fonema і Edward Sapir · Veure més »
Escola de Praga
L'Escola de Praga o Cercle lingüístic de Praga (en txec Pražský lingvistický kroužek) va ser un grup de crítica literària i de lingüística molt influent durant el.
Nou!!: Fonema і Escola de Praga · Veure més »
Estructuralisme
L'estructuralisme és una escola teòrica de les ciències socials i humanes originada amb Ferdinand de Saussure i desenvolupada per Lévi Strauss.
Nou!!: Fonema і Estructuralisme · Veure més »
Faringe
La faringe és la part del coll situada posteriorment a la boca i la cavitat nasal; i cranealment a l'esòfag, la laringe i la tràquea.
Nou!!: Fonema і Faringe · Veure més »
Ferdinand de Saussure
Ferdinand de Saussure (Ginebra, 26 de novembre del 1857 - Vufflens-le-Château, 22 de febrer del 1913) fou un lingüista suís.
Nou!!: Fonema і Ferdinand de Saussure · Veure més »
Filologia
La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).
Nou!!: Fonema і Filologia · Veure més »
Flexió
1.
Nou!!: Fonema і Flexió · Veure més »
Fon (fonètica)
Un fon és la realització fonètica sistemàtica d'un fonema.
Nou!!: Fonema і Fon (fonètica) · Veure més »
Fonètica
La fonètica (del grec φωνή (phonê) "so" o "veu") és la ciència que estudia els sons de la parla o fons.
Nou!!: Fonema і Fonètica · Veure més »
Fonologia
La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.
Nou!!: Fonema і Fonologia · Veure més »
Fricativa alveolar sonora
La consonant fricativa alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra zeta minúscula.
Nou!!: Fonema і Fricativa alveolar sonora · Veure més »
Fricativa alveolar sorda
La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.
Nou!!: Fonema і Fricativa alveolar sorda · Veure més »
Fricativa bilabial sonora
La consonant fricativa bilabial sonora és un so de la parla que es representa com a en l'AFI, és a dir, la lletra beta minúscula de l'alfabet grec.
Nou!!: Fonema і Fricativa bilabial sonora · Veure més »
Fricativa bilabial sorda
La fricativa bilabial sorda és un fonema que no existeix en català.
Nou!!: Fonema і Fricativa bilabial sorda · Veure més »
Fricativa dental sonora
La consonant fricativa dental sonora, també coneguda com a fricativa interdental sonora, és un so que es representa amb el signe a l'AFI (la lletra eth del nòrdic antic i l'islandès).
Nou!!: Fonema і Fricativa dental sonora · Veure més »
Fricativa dental sorda
La consonant fricativa dental sorda, també coneguda com a fricativa interdental sorda, és un so que es representa amb el signe a l'AFI (una lletra theta minúscula de l'alfabet grec).
Nou!!: Fonema і Fricativa dental sorda · Veure més »
Fricativa faríngia sonora
La fricativa faríngia sonora és una consonant fricativa present en algunes llengües, sobretot en les llengües semítiques.
Nou!!: Fonema і Fricativa faríngia sonora · Veure més »
Fricativa faríngia sorda
La consonant fricativa faríngia sorda és un so consonàntic que és relativament poc freqüent entre les llengües parlades.
Nou!!: Fonema і Fricativa faríngia sorda · Veure més »
Fricativa glotal sonora
La fricativa glotal sonora és un fonema que es representa com a en l'AFI.
Nou!!: Fonema і Fricativa glotal sonora · Veure més »
Fricativa glotal sorda
La fricativa glotal sorda, que es representa a l'AFI és un so relativament freqüent i que a més té caràcter de consonant o de vocal (menys) segons la llengua que l'empri.
Nou!!: Fonema і Fricativa glotal sorda · Veure més »
Fricativa labiodental sonora
El fonema fricatiu labiodental sonor es transcriu a l'AFI, és a dir, la lletra ve minúscula.
Nou!!: Fonema і Fricativa labiodental sonora · Veure més »
Fricativa labiodental sorda
El fonema fricatiu labiodental sord es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, la lletra efa minúscula.
Nou!!: Fonema і Fricativa labiodental sorda · Veure més »
Fricativa palatal sonora
La fricativa palatal sonora és un so que es representa amb el signe a l'AFI (una lletra "j" minúscula amb un llaç a la cua).
Nou!!: Fonema і Fricativa palatal sonora · Veure més »
Fricativa palatal sorda
La fricativa palatal sorda és un so que es representa amb el signe a l'AFI (una ce trencada).
Nou!!: Fonema і Fricativa palatal sorda · Veure més »
Fricativa postalveolar sonora
La consonant fricativa postalveolar sonora és un fonema que es transcriu en l'AFI, una z llatina minúscula amb cua que prové de les zetes medievals cursives.
Nou!!: Fonema і Fricativa postalveolar sonora · Veure més »
Fricativa postalveolar sorda
La consonant fricativa postalveolar sorda es representa a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫, anomenada esh.
Nou!!: Fonema і Fricativa postalveolar sorda · Veure més »
Fricativa uvular sonora
La fricativa uvular sonora és un so que es representa amb el símbol a l'AFI (una lletra erra versaleta invertida).
Nou!!: Fonema і Fricativa uvular sonora · Veure més »
Fricativa uvular sorda
La fricativa uvular sorda és un so de la parla que es transcriu com a l'AFI (una lletra khi minúscula de l'alfabet grec).
Nou!!: Fonema і Fricativa uvular sorda · Veure més »
Fricativa velar sonora
La fricativa velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (una gamma minúscula, com la de l'alfabet grec però lleugerament modificada amb traç simètric).
Nou!!: Fonema і Fricativa velar sonora · Veure més »
Fricativa velar sorda
La consonant fricativa velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Fonema і Fricativa velar sorda · Veure més »
Funció bijectiva
Una funció bijectiva. En matemàtiques, una funció o aplicació bijectiva també anomenada simplement una bijecció és una funció f d'un conjunt X a un conjunt Y (f:X → Y) amb la propietat que per a cada y de Y hi ha exactament un x de X tal que f(x).
Nou!!: Fonema і Funció bijectiva · Veure més »
Grafema
En lingüística, el grafema (del grec γράφω, "escric") és la unitat contrastiva mínima de l'escriptura d'una llengua determinada.
Nou!!: Fonema і Grafema · Veure més »
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Nou!!: Fonema і Idioma · Veure més »
Islandès
Lislandès o islandés (íslenska, fins a la reforma de l'ortografia del 1973: íslenzka) és una llengua escandinava occidental parlada a Islàndia.
Nou!!: Fonema і Islandès · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Fonema і Italià · Veure més »
Leonard Bloomfield
Leonard Bloomfield (Chicago, 1887 - 1949) fou un lingüista nord-americà, la influència del qual dominà el desenvolupament de l'estructuralisme a Amèrica, entre el 1930 i el 1950.
Nou!!: Fonema і Leonard Bloomfield · Veure més »
Lexema
El lexema és l'arrel o part de la paraula que en conté el significat lèxic, en oposició als morfemes que s'afegeixen per precisar aquest significat o per introduir aspectes gramaticals (com la categoria o la flexió).
Nou!!: Fonema і Lexema · Veure més »
Lingüística generativa
La lingüística generativa agrupa un conjunt de teories desenvolupades a partir dels anys 1950 pel lingüista americà Noam Chomsky.
Nou!!: Fonema і Lingüística generativa · Veure més »
Mandarí
El mandarí és una llengua sinítica.
Nou!!: Fonema і Mandarí · Veure més »
Manlleu (lingüística)
Un manlleu és un element lingüístic manllevat que passa d'una llengua a una altra llengua i que s'hi integra.
Nou!!: Fonema і Manlleu (lingüística) · Veure més »
Ment
frenològicOliver Elbs, ''Neuro-Esthetics: Mapological foundations and applications (Map 2003)'', (Munich 2005) del cervell. La frenologia fou un dels primers intents de correlacionar les funcions mentals amb parts específiques del cervell epífisis del cervell i d'allí a l'esperit immaterialDescartes, R. (1641) ''Meditations on First Philosophy'', in ''The Philosophical Writings of René Descartes'', trans. by J. Cottingham, R. Stoothoff and D. Murdoch, Cambridge: Cambridge University Press, 1984, vol. 2, pp. 1-62. La ment és la construcció psicològica que aglutina els actes de percepció, cognició, emoció, etc., és a dir, el conjunt de les funcions psíquiques —una característica dels humans, però que també pot ser vàlida per a altres formes de vida Dictionary.com, "mind": "1.
Nou!!: Fonema і Ment · Veure més »
Mode d'articulació
El mode d'articulació o modo d'articulació és la posició que adopten els òrgans de fonació per produir un so, de manera que es produeixen diferents tipus d'obstrucció del pas de l'aire.
Nou!!: Fonema і Mode d'articulació · Veure més »
Monema
Un monema és una unitat de divisió de la paraula en partícules que aporten un matís de significat determinat, sigui gramatical o lèxic.
Nou!!: Fonema і Monema · Veure més »
Morfema
Un morfema és la unitat mínima significativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic: el mot.
Nou!!: Fonema і Morfema · Veure més »
Morfologia (lingüística)
En lingüística, la morfologia (del grec μορφ-, morph + λογία logia) és la disciplina que estudia l'estructura interna dels mots.
Nou!!: Fonema і Morfologia (lingüística) · Veure més »
Morris Halle
va ser un lingüista letó - nord-americà i jueu que va exercir com a professor de lingüística a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).
Nou!!: Fonema і Morris Halle · Veure més »
Nas
El nas és l'òrgan de l'olfacte dels vertebrats i que en gran part d'aquests (llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis) també forma part del sistema respiratori.
Nou!!: Fonema і Nas · Veure més »
Nasal alveolar sonora
La consonant nasal alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra Ena minúscula.
Nou!!: Fonema і Nasal alveolar sonora · Veure més »
Nasal bilabial sonora
La consonant nasal bilabial sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula.
Nou!!: Fonema і Nasal bilabial sonora · Veure més »
Nasal labiodental sonora
La consonant nasal labiodental sonora es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, una ema minúscula llatina amb ganxo cap a l'esquerra situat a l'extrem dret inferior.
Nou!!: Fonema і Nasal labiodental sonora · Veure més »
Nasal palatal sonora
La consonant nasal palatal sonora es representa a l'AFI, és a dir, la lletra ena amb ganxo a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior.
Nou!!: Fonema і Nasal palatal sonora · Veure més »
Nasal retroflexa sonora
La nasal retroflexa sonora és un fonema que es transcriu a l'AFI i que està present en llengües com el sànscrit i el suec, entre altres.
Nou!!: Fonema і Nasal retroflexa sonora · Veure més »
Nasal uvular sonora
La consonant nasal uvular es transcriu en l'AFI (una ena versaleta).
Nou!!: Fonema і Nasal uvular sonora · Veure més »
Nasal velar sonora
La consonant nasal velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (la lletra ena amb la cua de la ge a la cama dreta inferior).
Nou!!: Fonema і Nasal velar sonora · Veure més »
Nasalització
La nasalització és un fenomen fonètic que afecta tant a les vocals com a les consonants i que consisteix a articular el so deixant sortir alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Fonema і Nasalització · Veure més »
Neutralització (fonètica)
La neutralització és un fenomen fonètic pel qual dos fonemes perden alguns dels seus trets distintius en determinats contexts, i es pronuncien igual que un altre fonema (anomenat de vegades arxifonema).
Nou!!: Fonema і Neutralització (fonètica) · Veure més »
Nikolai Trubetskoi
, nom complet amb patronímic Nikolai Serguéievitx Trubetskoi, Николай Сергеевич Трубецкой, fou un eminent lingüista rus, pare de la fonologia estructural.
Nou!!: Fonema і Nikolai Trubetskoi · Veure més »
Noam Chomsky
Avram Noam Chomsky (Filadèlfia, 7 de desembre del 1928) és un científic, lingüista, filòsof i professor estatunidenc, emèrit de lingüística, a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).
Nou!!: Fonema і Noam Chomsky · Veure més »
Oclusiva alveolar sonora
La consonant oclusiva alveolar sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Nou!!: Fonema і Oclusiva alveolar sonora · Veure més »
Oclusiva alveolar sorda
La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.
Nou!!: Fonema і Oclusiva alveolar sorda · Veure més »
Oclusiva bilabial sonora
La consonant oclusiva bilabial sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Nou!!: Fonema і Oclusiva bilabial sonora · Veure més »
Oclusiva bilabial sorda
La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.
Nou!!: Fonema і Oclusiva bilabial sorda · Veure més »
Oclusiva dental sonora
L'oclusiva dental sonora és un fonema que es transcriu com a a l'alfabet fonètic internacional, és a dir, igual que l'oclusiva alveolar sonora amb un signe diacrític de dentalització a sota.
Nou!!: Fonema і Oclusiva dental sonora · Veure més »
Oclusiva epiglotal
La Oclusiva epiglotal és un so consonàntic usat en alguns idiomes orals.
Nou!!: Fonema і Oclusiva epiglotal · Veure més »
Oclusiva glotal sorda
L'oclusiva glotal sorda o cop de glotis, és un so de la parla que es representa com a en l'AFI i està present a diversos idiomes, tot i que no en tots té el caràcter de fonema.
Nou!!: Fonema і Oclusiva glotal sorda · Veure més »
Oclusiva palatal sonora
La consonant oclusiva palatal sonora és un so que es representa amb el signe a l'AFI (una "j" tallada amb una barra horitzontal).
Nou!!: Fonema і Oclusiva palatal sonora · Veure més »
Oclusiva palatal sorda
La consonant oclusiva palatal sorda és un so que es representa amb el signe a l'AFI.
Nou!!: Fonema і Oclusiva palatal sorda · Veure més »
Oclusiva retroflexa sonora
La consonant oclusiva retroflexa sonora és un fonema que es representa en l'AFI, una d minúscula llatina amb cua.
Nou!!: Fonema і Oclusiva retroflexa sonora · Veure més »
Oclusiva retroflexa sorda
La consonant oclusiva retroflexa sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir amb el símbol de més la cua que indica retroflex (que vol dir que s'articula recolzant la punta i la meitat de la llengua al paladar superior).
Nou!!: Fonema і Oclusiva retroflexa sorda · Veure més »
Oclusiva uvular sonora
La consonant oclusiva uvular sonora és un so de la parla que es transcriu en l'AFI (una lletra g versaleta).
Nou!!: Fonema і Oclusiva uvular sonora · Veure més »
Oclusiva uvular sorda
L'oclusiva uvular sorda és un fonema que es representa com a a l'AFI i està present en diverses llengües, com l'àrab o el quítxua.
Nou!!: Fonema і Oclusiva uvular sorda · Veure més »
Oclusiva velar sonora
La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Fonema і Oclusiva velar sonora · Veure més »
Oclusiva velar sorda
La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Fonema і Oclusiva velar sorda · Veure més »
Ortografia
L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Nou!!: Fonema і Ortografia · Veure més »
Parell mínim
Un parell mínim és una parella de mots que només es distingeixen per un fonema.
Nou!!: Fonema і Parell mínim · Veure més »
Parla
Parla La parla és l'ús particular i individual que un parlant fa d'una llengua; és a dir, el llenguatge articulat.
Nou!!: Fonema і Parla · Veure més »
Plecs vocals
Els plecs vocals, també anomenats cordes vocals, són dos doblecs mucosos de la laringe que tenen un paper fonamental en la fonació.
Nou!!: Fonema і Plecs vocals · Veure més »
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Nou!!: Fonema і Punt d'articulació · Veure més »
Roman Jakobson
Roman Jakobson, nascut Roman Óssipovitx Iakobson, Рома́н О́сипович Якобсо́н, (Moscou, 1896 - Boston, 1982) fou un lingüista nord-americà d'origen rus, personatge fonamental del formalisme rus, precursor de l'estructuralisme alhora que també n'és difusor.
Nou!!: Fonema і Roman Jakobson · Veure més »
Sema
Un sema és la unitat mínima del significat, un tret semàntic que ajuda a caracteritzar el sentit de les paraules.
Nou!!: Fonema і Sema · Veure més »
Serbocroat
Àrea on es parla el serbocroat El terme serbocroat es va fer servir durant la major part del per a referir-se a l'idioma comú de croats i serbis.
Nou!!: Fonema і Serbocroat · Veure més »
So
timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.
Nou!!: Fonema і So · Veure més »
So de la parla
Lingüísticament, un so és el menor segment en què podem dividir la tira fònica.
Nou!!: Fonema і So de la parla · Veure més »
Sonoritat
La sonoritat és un tret dels sons de la parla segons si s'articulen amb vibració de les cordes vocals (sons sonors) o sense aquesta vibració (sons sords).
Nou!!: Fonema і Sonoritat · Veure més »
To (lingüística)
En lingüística, el to és el fenomen en què l'altura de la veu té valor fonològic, és a dir, en què hi ha parells mínims que es distingeixen únicament per la seva altura, o pel seu contorn d'altura (creixent, decreixent, etcètera).
Nou!!: Fonema і To (lingüística) · Veure més »
Tret distintiu
Un tret distintiu és la característica que permet diferenciar un fonema d'un altre, és a dir, els trets que formen cada so i que són pertinents per formar un parell mínim, ja que hi ha diferències entre sons que no alteren el sentit de les paraules, són solament variacions personals o contextuals i per tant no es consideren trets distintius.
Nou!!: Fonema і Tret distintiu · Veure més »
Tret suprasegmental
Un tret suprasegmental és aquella característica fonètica que afecta a més d'un fonema, com ara l'accent o l'entonació.
Nou!!: Fonema і Tret suprasegmental · Veure més »
Vibrant alveolar
La consonant vibrant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula.
Nou!!: Fonema і Vibrant alveolar · Veure més »
Vibrant bilabial sonora
La vibrant bilabial sonora és un so de la parla que es representa com en l'AFI (semblant a una B majúscula) i està present en unes poques llengües, com el pirahã.
Nou!!: Fonema і Vibrant bilabial sonora · Veure més »
Vibrant uvular
La consonant vibrant uvular sonora és un so de la parla que es transcriu en l'AFI (una erra versaleta).
Nou!!: Fonema і Vibrant uvular · Veure més »
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Nou!!: Fonema і Vocal · Veure més »
X
X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.
Nou!!: Fonema і X · Veure més »
