Similituds entre Filosofia і Islam
Filosofia і Islam tenen 24 coses en comú (en Uniopèdia): Al-Farabí, Aristòtil, Averrois, Avicenna, Ciència, Cristianisme, Decisió per consens, Edat mitjana, Fe, Filosofia grega, Grècia, Hadit, Ibn Tufayl, Kalam, Literatura, Lliure albir, Neoplatonisme, Política, Predestinació en l'islam, Raó, Racionalisme (filosofia), Religió, Sufisme, Teologia.
Al-Farabí
Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad al-Farabí, més conegut simplement com a al-Farabí i, a Occident, com a Alfarabius o Avennasar (Otrar, Turquestan, ~872 - Damasc, 950), fou un destacat científic i filòsof medieval en llengua àrab.
Al-Farabí і Filosofia · Al-Farabí і Islam ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Filosofia · Aristòtil і Islam ·
Averrois
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.
Averrois і Filosofia · Averrois і Islam ·
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Avicenna і Filosofia · Avicenna і Islam ·
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Ciència і Filosofia · Ciència і Islam ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Filosofia · Cristianisme і Islam ·
Decisió per consens
El consens, en sociologia, fa referència a l'acceptació d'una proposició o d'una ideologia (mitjançant un procés concret) per part d'una comunitat.
Decisió per consens і Filosofia · Decisió per consens і Islam ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Filosofia · Edat mitjana і Islam ·
Fe
''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.
Filosofia grega
Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.
Filosofia і Filosofia grega · Filosofia grega і Islam ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Filosofia і Grècia · Grècia і Islam ·
Hadit
d'Ibn Hanbal (Xaria), de l'octubre de 879 Un hadit (de l'àrab, plural, literalment ‘narració’) es refereix al que la majoria dels musulmans i les principals escoles de pensament islàmic creuen que és un registre de les paraules, accions i pautes aprovades pel profeta islàmic Mahoma que s'han transmès a través de cadenes de narradors.
Filosofia і Hadit · Hadit і Islam ·
Ibn Tufayl
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Tufayl al-Qaysí al-Andalussí al-Qurtubí al-Ixbilí, més conegut simplement com a Ibn Tufayl (Wadi Aix, actual Guadix, c. 1110 - Marràqueix, 1185), fou un filòsof, metge, matemàtic i poeta musulmà de l'Àndalus.
Filosofia і Ibn Tufayl · Ibn Tufayl і Islam ·
Kalam
El kalam és la disciplina o ciència islàmica que recerca el coneixement teològic a través de la dialèctica, és a dir, utilitzant el debat i l'argumentació propis a la filosofia.
Filosofia і Kalam · Islam і Kalam ·
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Filosofia і Literatura · Islam і Literatura ·
Lliure albir
El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.
Filosofia і Lliure albir · Islam і Lliure albir ·
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Filosofia і Neoplatonisme · Islam і Neoplatonisme ·
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Filosofia і Política · Islam і Política ·
Predestinació en l'islam
El qàdar (de l'àrab, ‘destí’, ‘fat’, ‘predestinació’) és el concepte islàmic de «destí diví» o «predestinació».
Filosofia і Predestinació en l'islam · Islam і Predestinació en l'islam ·
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Filosofia і Raó · Islam і Raó ·
Racionalisme (filosofia)
El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.
Filosofia і Racionalisme (filosofia) · Islam і Racionalisme (filosofia) ·
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Filosofia і Religió · Islam і Religió ·
Sufisme
Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.
Filosofia і Sufisme · Islam і Sufisme ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Filosofia і Islam
- Què tenen en comú Filosofia і Islam
- Semblances entre Filosofia і Islam
Comparació entre Filosofia і Islam
Filosofia té 294 relacions, mentre que Islam té 413. Com que tenen en comú 24, l'índex de Jaccard és 3.39% = 24 / (294 + 413).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Filosofia і Islam. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: