Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Fets del sis d'octubre і Guerra Civil espanyola
Fets del sis d'octubre і Guerra Civil espanyola tenen 40 coses en comú (en Uniopèdia): Acció Catalana Republicana, Alejandro Lerroux García, Alfons XIII d'Espanya, Astúries, Barcelona, Castell de Montjuïc, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Confederació Nacional del Treball, Dictadura de Primo de Rivera, Eleccions generals espanyoles de 1933, Eleccions generals espanyoles de 1936, Eleccions municipals espanyoles de 1931, Esquerra Republicana de Catalunya, Estat Català, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Francesc Macià i Llussà, Frederic Escofet i Alsina, Generalitat de Catalunya, Guàrdia Civil, Guàrdia d'Assalt, Joan Casanovas i Maristany, José María Gil-Robles y Quiñones, Josep Tarradellas i Joan, La Rambla, Llei de Contractes de Conreu, Lliga Regionalista, Lluís Companys i Jover, Madrid, Mossos d'Esquadra, Palau de la Generalitat de Catalunya, ..., Partit Republicà Radical, Partit Socialista Obrer Espanyol, Plaça de Catalunya (Barcelona), Proclamació de la República Catalana, Revolució d'Astúries de 1934, Segona República Espanyola, Solidaridad Obrera (diari), Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya, Unión Patriótica, 12 d'abril. Ampliar l'índex (10 més) »
Acció Catalana Republicana
Acció Catalana Republicana (ACR) fou un partit polític català d'ideologia catalanista, republicana i liberal que visqué durant els anys trenta.
Acció Catalana Republicana і Fets del sis d'octubre · Acció Catalana Republicana і Guerra Civil espanyola ·
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.
Alejandro Lerroux García і Fets del sis d'octubre · Alejandro Lerroux García і Guerra Civil espanyola ·
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Alfons XIII d'Espanya і Fets del sis d'octubre · Alfons XIII d'Espanya і Guerra Civil espanyola ·
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Astúries і Fets del sis d'octubre · Astúries і Guerra Civil espanyola ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Fets del sis d'octubre · Barcelona і Guerra Civil espanyola ·
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Castell de Montjuïc і Fets del sis d'octubre · Castell de Montjuïc і Guerra Civil espanyola ·
Confederació Espanyola de Dretes Autònomes
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.
Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Fets del sis d'octubre · Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Guerra Civil espanyola ·
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Confederació Nacional del Treball і Fets del sis d'octubre · Confederació Nacional del Treball і Guerra Civil espanyola ·
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Dictadura de Primo de Rivera і Fets del sis d'octubre · Dictadura de Primo de Rivera і Guerra Civil espanyola ·
Eleccions generals espanyoles de 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.
Eleccions generals espanyoles de 1933 і Fets del sis d'octubre · Eleccions generals espanyoles de 1933 і Guerra Civil espanyola ·
Eleccions generals espanyoles de 1936
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.
Eleccions generals espanyoles de 1936 і Fets del sis d'octubre · Eleccions generals espanyoles de 1936 і Guerra Civil espanyola ·
Eleccions municipals espanyoles de 1931
Portada de l'''Heraldo de Madrid'' del 13 d'abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII.
Eleccions municipals espanyoles de 1931 і Fets del sis d'octubre · Eleccions municipals espanyoles de 1931 і Guerra Civil espanyola ·
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Esquerra Republicana de Catalunya і Fets del sis d'octubre · Esquerra Republicana de Catalunya і Guerra Civil espanyola ·
Estat Català
Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.
Estat Català і Fets del sis d'octubre · Estat Català і Guerra Civil espanyola ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і Fets del sis d'octubre · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і Guerra Civil espanyola ·
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Fets del sis d'octubre і Francesc Macià i Llussà · Francesc Macià i Llussà і Guerra Civil espanyola ·
Frederic Escofet i Alsina
Frederic Escofet i Alsina (Barcelona, 15 de juliol del 1898 - 27 de març del 1987) fou un militar català al servei de la Generalitat de Catalunya abans i durant la Guerra civil espanyola.
Fets del sis d'octubre і Frederic Escofet i Alsina · Frederic Escofet i Alsina і Guerra Civil espanyola ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Fets del sis d'octubre і Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Guerra Civil espanyola ·
Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.
Fets del sis d'octubre і Guàrdia Civil · Guàrdia Civil і Guerra Civil espanyola ·
Guàrdia d'Assalt
El Cos de Seguretat i Assalt, anomenat popularment Guàrdia d'Assalt, va ser un cos policial espanyol creat durant la Segona República Espanyola, predecessor de les actuals unitats antiavalots.
Fets del sis d'octubre і Guàrdia d'Assalt · Guàrdia d'Assalt і Guerra Civil espanyola ·
Joan Casanovas i Maristany
Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurní d'Anoia, 11 d'agost de 1890 - Valrans, Llenguadoc, 7 de juliol de 1942) fou un advocat i polític català, militant d'Estat Català i posteriorment, cofundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya.
Fets del sis d'octubre і Joan Casanovas i Maristany · Guerra Civil espanyola і Joan Casanovas i Maristany ·
José María Gil-Robles y Quiñones
José María Gil-Robles i Quiñones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un polític i advocat espanyol.
Fets del sis d'octubre і José María Gil-Robles y Quiñones · Guerra Civil espanyola і José María Gil-Robles y Quiñones ·
Josep Tarradellas i Joan
Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.
Fets del sis d'octubre і Josep Tarradellas i Joan · Guerra Civil espanyola і Josep Tarradellas i Joan ·
La Rambla
La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.
Fets del sis d'octubre і La Rambla · Guerra Civil espanyola і La Rambla ·
Llei de Contractes de Conreu
La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l'11 d'abril de 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.
Fets del sis d'octubre і Llei de Contractes de Conreu · Guerra Civil espanyola і Llei de Contractes de Conreu ·
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Fets del sis d'octubre і Lliga Regionalista · Guerra Civil espanyola і Lliga Regionalista ·
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Fets del sis d'octubre і Lluís Companys i Jover · Guerra Civil espanyola і Lluís Companys i Jover ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Fets del sis d'octubre і Madrid · Guerra Civil espanyola і Madrid ·
Mossos d'Esquadra
Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Fets del sis d'octubre і Mossos d'Esquadra · Guerra Civil espanyola і Mossos d'Esquadra ·
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Fets del sis d'octubre і Palau de la Generalitat de Catalunya · Guerra Civil espanyola і Palau de la Generalitat de Catalunya ·
Partit Republicà Radical
El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.
Fets del sis d'octubre і Partit Republicà Radical · Guerra Civil espanyola і Partit Republicà Radical ·
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Fets del sis d'octubre і Partit Socialista Obrer Espanyol · Guerra Civil espanyola і Partit Socialista Obrer Espanyol ·
Plaça de Catalunya (Barcelona)
La plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona.
Fets del sis d'octubre і Plaça de Catalunya (Barcelona) · Guerra Civil espanyola і Plaça de Catalunya (Barcelona) ·
Proclamació de la República Catalana
La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931.
Fets del sis d'octubre і Proclamació de la República Catalana · Guerra Civil espanyola і Proclamació de la República Catalana ·
Revolució d'Astúries de 1934
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista.
Fets del sis d'octubre і Revolució d'Astúries de 1934 · Guerra Civil espanyola і Revolució d'Astúries de 1934 ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Fets del sis d'octubre і Segona República Espanyola · Guerra Civil espanyola і Segona República Espanyola ·
Solidaridad Obrera (diari)
Solidaridad Obrera, popularment anomenada «la Soli», fou un diari en castellà fundat a Barcelona el 19 d'octubre de 1907, inicialment com a òrgan de premsa del grup Solidaridad Obrera i després de la CNT, i fou l'òrgan sindical més important a Catalunya fins al 1939.
Fets del sis d'octubre і Solidaridad Obrera (diari) · Guerra Civil espanyola і Solidaridad Obrera (diari) ·
Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya
Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya o Unió de Rabassaires fou un sindicat de viticultors no propietaris sorgit a Catalunya l'any 1922.
Fets del sis d'octubre і Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya · Guerra Civil espanyola і Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya ·
Unión Patriótica
Unión Patriótica fou un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patrióticas, fundades pel futur cardenal Ángel Herrera Oria i la seva Asociación Católica Nacional de Propagandistas, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic, a imitació del Partit Popular, fundat a Itàlia pel sacerdot "Don" Luigi Sturzo, base de la Democràcia Cristiana Italiana, i per aquell temps coaligat en el govern de Benito Mussolini i el seu Partit Nacional Feixista.
Fets del sis d'octubre і Unión Patriótica · Guerra Civil espanyola і Unión Patriótica ·
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
12 d'abril і Fets del sis d'octubre · 12 d'abril і Guerra Civil espanyola ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Fets del sis d'octubre і Guerra Civil espanyola
- Què tenen en comú Fets del sis d'octubre і Guerra Civil espanyola
- Semblances entre Fets del sis d'octubre і Guerra Civil espanyola
Comparació entre Fets del sis d'octubre і Guerra Civil espanyola
Fets del sis d'octubre té 110 relacions, mentre que Guerra Civil espanyola té 530. Com que tenen en comú 40, l'índex de Jaccard és 6.25% = 40 / (110 + 530).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Fets del sis d'octubre і Guerra Civil espanyola. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
