Accés més ràpid que el navegador!
180 les relacions: Ab Urbe Condita, Acca Laurèntia, Agonàlia, Anna Perenna, Apol·lo, Argei, Asclepi, August, Augustàlia, Aulus Gel·li, Aventí, Òstia, Bacanàlia, Batalla de l'Àl·lia, Bel·lona, Bona Dea, Calendari romà, Camp de Mart, Caprotinia, Carístia, Carmenta, Carmentàlia, Cíbele, Cereàlia, Ceres (mitologia), Ciceró, Claudi, Compitàlia, Consuàlia, Consus, Dàcia, De lingua latina, Diana, Dies natalis, Dionís, Dionisi d'Halicarnàs, Dioscurs, Dius Fidius, Domicià, Drus el Vell, Edil romà, Eneida, Epuló, Epulum Jovis, Equirria, Escuts sagrats, Etrúria, Fasti, Fastos, Faune, ..., Februus, Feràlia, Ferònia, Fides, Flora (mitologia), Floràlia, Fontinàlia, Fontus, Fordicídia, Fornacàlia, Fortuna (mitologia), Fortuna Redux, Fugàlia, Furina, Genius, Gens Horàcia, Georges Dumézil, Hèrcules, Hilària, Horàcia (mitologia romana), Janus (mitologia), Júpiter (mitologia), Joan Laurenci, Jocs Capitolins, Jocs d'Apol·lo, Jocs dels Pescadors, Jocs Plebeus, Jocs romans, Jocs Seculars, Juli Cèsar, Juno, Juturna, La naturalesa dels déus, Lar, Larentàlia, Lares, Larves (mitologia), Latona, Lèmur (mitologia), Lemúria (festival romà), Les Nits Àtiques, Liberàlia, Lucària, Luci Corneli Sul·la, Luna (mitologia), Lupercals, Macrobi, Mamuralia, Manes, Marc Antoni, Marc Terenci Varró, Mart (mitologia), Mater Matuta, Matràlia, Matronàlia, Meditrinàlia, Megalènsia, Mens (mitologia), Mercuràlia, Mercuri (mitologia), Minerva, Naturalis Historia, Nemoràlia, Neptú (mitologia), Neptunàlia, Opiconsívia, Ops, Ovidi, Pagus, Palília, Pales, Palestra, Parentalia, Pasqua de Resurrecció, Pau Orosi, Plini el Vell, Plutarc de Queronea, Poplifugia, Portumnàlia, Prosèrpina, Quinquatres, Quirí, Robigàlia, Roma, Salii, Salus, Saturn (mitologia), Saturnalia tupiniquim, Saturnals, Sementivae, Septimontium, Servi Maure Honorat, Sext Pompeu Fest, Sororium Tigillum, Summà, Supplicia canum, Tíber, Tel·lus, Temple de Júpiter Capitolí, Temple de la Concòrdia, Terminàlia, Terminus, Tertul·lià, Titus Livi, Transvectio equitum, Tubilustrium, Valeri Màxim, Vèlia (Roma), Vejovis, Veneralia, Venus (mitologia), Vesta (mitologia), Vestal, Vestalia, Vica Pota, Victòria (mitologia), Vides paral·leles, Vinàlia, Vitulatio, Volturnàlia, Volturnus (mitologia), Vulcanàlia, Vulcà, Zòsim, 15 d'abril, 19 d'abril, 21 d'abril, 23 d'abril, 23 de març, 25 d'abril. Ampliar l'índex (130 més) »
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Nou!!: Festes romanes і Ab Urbe Condita · Veure més »
Acca Laurèntia
Acca Larentina amb Ròmul i Rem, escultura de la ''Fonte Gaia'', (Siena). Acca Laurèntia o Acca Larentina fou una dona romana llegendària que va esdevenir deessa.
Nou!!: Festes romanes і Acca Laurèntia · Veure més »
Agonàlia
Agonàlia o Agònia fou un antic festival que es feia a l'antiga Roma diverses vegades a l'any.
Nou!!: Festes romanes і Agonàlia · Veure més »
Anna Perenna
Pintura titulada ''Suïcidi de Dido'', obra de Guercino, 1625 (galeria Spada, Roma). La figura de l'esquerra ha estat identificada amb Anna Perenna Anna Perenna va ser una deïtat romana que presidia el cicle anual.
Nou!!: Festes romanes і Anna Perenna · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Festes romanes і Apol·lo · Veure més »
Argei
Els ''argei'' eren ninos de palla com aquest espantaocells però amb una altra funció Els Argei eren uns dies assenyalats al calendari romà per dur a terme uns rituals sagrats d'acord amb l'antiga religió romana, el més destacat era la processó pels carrers de la ciutat d'uns ninos anomenats argeus.
Nou!!: Festes romanes і Argei · Veure més »
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Nou!!: Festes romanes і Asclepi · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Festes romanes і August · Veure més »
Augustàlia
Augustàlia (en llatí Augustalia) o Ludi Augustales era una festa que se celebrava a l'antiga Roma el dia 12 d'octubre en honor a August, el primer emperador romà.
Nou!!: Festes romanes і Augustàlia · Veure més »
Aulus Gel·li
Aulus Gel·li (en llatí Aulus Gellius) (vers 115 - 180) va ser un escriptor romà en llatí.
Nou!!: Festes romanes і Aulus Gel·li · Veure més »
Aventí
LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.
Nou!!: Festes romanes і Aventí · Veure més »
Òstia
Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.
Nou!!: Festes romanes і Òstia · Veure més »
Bacanàlia
Representació d'una bacanàlia en un sarcòfag romà datat entre els anys 210–220 Les Bacanàlia o Bacanal de Roma eren les festes romanes equivalents a les dedicades a Dionís a Grècia.
Nou!!: Festes romanes і Bacanàlia · Veure més »
Batalla de l'Àl·lia
La batalla de Àl·lia va ser una batalla esdevinguda durant la primera invasió gal·la d'Itàlia.
Nou!!: Festes romanes і Batalla de l'Àl·lia · Veure més »
Bel·lona
'''Bel·lona''', segons la representació de Rembrandt (1633, Metropolitan Museum of Art) En la mitologia romana, Bel·lona (llatí Bellona) és la deessa de la guerra, equivalent a la grega Enio.
Nou!!: Festes romanes і Bel·lona · Veure més »
Bona Dea
Bona Dea ("la Deessa Bona"), coneguda també amb els noms de Maia, Fauna, Fàtua o Oma, fou el nom d'una deïtat itàlica, germana, esposa o filla de Faune (Faunus), que és descrita com a deessa de la fertilitat, la castedat i la salut.
Nou!!: Festes romanes і Bona Dea · Veure més »
Calendari romà
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.
Nou!!: Festes romanes і Calendari romà · Veure més »
Camp de Mart
Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.
Nou!!: Festes romanes і Camp de Mart · Veure més »
Caprotinia
Les Caprotinia o Nonae Caprotinae eren unes festes de l'antiga Roma dedicades a Juno Caprotina que es celebraven el dia 7 de juliol a favor de les esclaves.
Nou!!: Festes romanes і Caprotinia · Veure més »
Carístia
Carístia o Cara cognatio era una festa de l'antiga Roma dedicada als morts familiars.
Nou!!: Festes romanes і Carístia · Veure més »
Carmenta
Carmenta-Nicòstrata Segons la mitologia romana, Carmenta (també Carmentis) va ser una nimfa, filla del riu Ladó, a l'Arcàdia.
Nou!!: Festes romanes і Carmenta · Veure més »
Carmentàlia
Egeria i Diana juntament amb el rei Numa després de mort. Carmentàlia era el nom que rebien dos dies del calendari romà (l'11 de gener i el 15 de gener) dedicats al reconeixement de l'oracle de Carmenta o Carmentis, venerada principalment per les dones embarassades.
Nou!!: Festes romanes і Carmentàlia · Veure més »
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Nou!!: Festes romanes і Cíbele · Veure més »
Cereàlia
Pintuara a l'oli de Lawrence Alma-Tadema (1894), que mostra la celebració de la Cereàlia als carrers de Roma Cereàlia (en llatí Cerialia) era un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, Unes dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc representaven els laments de la deessa per la seva filla perduda Prosèrpina.
Nou!!: Festes romanes і Cereàlia · Veure més »
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Nou!!: Festes romanes і Ceres (mitologia) · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Festes romanes і Ciceró · Veure més »
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Nou!!: Festes romanes і Claudi · Veure més »
Compitàlia
Compitàlia (en llatí Compitalia i Ludi Compitalicii) era un festival romà que se celebrava una vegada a l'any en honor dels dos Lares compitales, als que es feien sacrificis als llocs on arribaven dues o més vies o camins.
Nou!!: Festes romanes і Compitàlia · Veure més »
Consuàlia
Durant la Consualia es guarnien els rucs, ases i cavalls, una tradició comuna en altres cultures com ara l'Oktoberfest La Consuàlia (en llatí Consuales Ludi o Consualia) fou una festivitat de l'antiga Roma celebrada segons Sext Pompeu Fest i Ovidi en honor del déu Consus, el déu de les deliberacions secretes, però segons Titus Livi dedicada al Neptuni Eqüestre.
Nou!!: Festes romanes і Consuàlia · Veure més »
Consus
Vista actual del circ màxim, on estava l'''ara Consi'', el lloc de culte del déu Consus. Al fons de la imatge es veuen les restes del palau del mont Palatí. Consus era el nom d'una divinitat agrària que, al principi, protegia les llavors i les sitges.
Nou!!: Festes romanes і Consus · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Festes romanes і Dàcia · Veure més »
De lingua latina
De lingua latina (Sobre la llengua llatina) és l'obra magna del gramàtic romà Marc Terenci Varró (116-27 aC).
Nou!!: Festes romanes і De lingua latina · Veure més »
Diana
Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.
Nou!!: Festes romanes і Diana · Veure més »
Dies natalis
Dies natalis (llatí per dia de naixement) és una expressió de la litúrgia catòlica per a designar el dia de la mort d'un màrtir.
Nou!!: Festes romanes і Dies natalis · Veure més »
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Nou!!: Festes romanes і Dionís · Veure més »
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Nou!!: Festes romanes і Dionisi d'Halicarnàs · Veure més »
Dioscurs
Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).
Nou!!: Festes romanes і Dioscurs · Veure més »
Dius Fidius
Dius Fidus era el nom d'un déu de la religió romana relacionat amb Júpiter, però anterior a ell.
Nou!!: Festes romanes і Dius Fidius · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Festes romanes і Domicià · Veure més »
Drus el Vell
Neró Claudi Drus, (Nero Claudius Drusus) conegut normalment com a Drus el Vell o Drus el Major (Drusus Major) va ser el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la i de Tiberi Claudi Neró.
Nou!!: Festes romanes і Drus el Vell · Veure més »
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Nou!!: Festes romanes і Edil romà · Veure més »
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Nou!!: Festes romanes і Eneida · Veure més »
Epuló
Epuló o Epulons (Epulones) eren una classe de sacerdots, creada inicialment per dirigir el banquet de Júpiter (Epulum Jovis) i altres deus per aplacar la seva ira, feina que abans feien els pontífexs.
Nou!!: Festes romanes і Epuló · Veure més »
Epulum Jovis
Epulum Jovis era una sumptuosa festa que se celebrava a l'antiga Roma en honor de Júpiter, el dia dels idus de setembre (13 de setembre) i també era el nom d'una altra menys important que se celebrava el 13 de novembre (idus).
Nou!!: Festes romanes і Epulum Jovis · Veure més »
Equirria
Soldat roma a cavall LEquirria (de vegades escrit Ecurria) era una festivitat celebrada dues vegades a l'any a l'antiga Roma en honor del déu Mart, el 24 de febrer i el 14 de març.
Nou!!: Festes romanes і Equirria · Veure més »
Escuts sagrats
Representació dels ancils, procedent de l'enciclopèdia Nordisk familjebok Sacerdotes salii portant els escuts sagrats Els escuts sagrats o ancils (en llatí ancilia, singular ancile) són objectes sagrats, dedicats per Numa Pompili al culte de Mart dins la romana de la religió tradicional.
Nou!!: Festes romanes і Escuts sagrats · Veure més »
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Nou!!: Festes romanes і Etrúria · Veure més »
Fasti
Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.
Nou!!: Festes romanes і Fasti · Veure més »
Fastos
Fastos (Fasti) és el títol d'una obra de Publi Ovidi Nasó de datació controvertida, encara que hi ha acord general en què va ser composta abans de l'any 8 (data de l'exili d'Ovidi).
Nou!!: Festes romanes і Fastos · Veure més »
Faune
En la mitologia romana, Faune era un rei llatí, fill de Picus i Canent, pare de la deessa Bona Dea, també coneguda amb el nom de Fauna, i pare de Llatí.
Nou!!: Festes romanes і Faune · Veure més »
Februus
Februus va ser un déu romà en honor del qual, segons es diu, va ser consagrat el mes de febrer.
Nou!!: Festes romanes і Februus · Veure més »
Feràlia
Les Feràlia o Feràlies (en llatí Feralia) eren unes festes de l'antiga Roma dedicades als difunts.
Nou!!: Festes romanes і Feràlia · Veure més »
Ferònia
Ferònia (llatí Feronia) (grec Φερωνία, Estrabó; Λοῦκος Φηρωνίας, Ptolemeu) fou una ciutat del sud d'Etrúria al peu del mont Soracte, al territori de Capena, amb un cèlebre temple o santuari de la deessa de Ferònia, i una cova sagrada annexa.
Nou!!: Festes romanes і Ferònia · Veure més »
Fides
estendards de l'exèrcit romà i la llegenda FIDES EXERCITVS, 'la lleialtat de l'exèrcit' Fides era la deessa romana de la fe i de la confiança, una virtut bàsica per prosperar.
Nou!!: Festes romanes і Fides · Veure més »
Flora (mitologia)
''Flora i Zèfir'', de William Adolphe Bouguereau. Flora era la potència vegetativa que feia florir els arbres, i d'aquí passà a presidir tot allò que floria.
Nou!!: Festes romanes і Flora (mitologia) · Veure més »
Floràlia
Floràlia o Jocs Florals eren una festivitat de l'antiga Roma en honor de Flora, la deessa de les flors i la vegetació.
Nou!!: Festes romanes і Floràlia · Veure més »
Fontinàlia
Les Fontinàlia (en llatí Fontinalia) era una festivitat a l'antiga Roma que se celebrava el dia 13 d'octubre en honor de Fontus, un déu romà protector de les fonts.
Nou!!: Festes romanes і Fontinàlia · Veure més »
Fontus
Fontus també anomenat Fons, va ser, segons la mitologia romana, un déu relacionat amb les fonts.
Nou!!: Festes romanes і Fontus · Veure més »
Fordicídia
La Fordicídia (en llatí: Fordicidia) era la festivitat religiosa per obtenir la fertilitat, celebrada en l'antiga Roma, entesa com una necessitat pel correcte desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia.
Nou!!: Festes romanes і Fordicídia · Veure més »
Fornacàlia
La Fornacàlia, una festivitat relacionada amb els forns Fornacàlia (en llatí Forcanalia) era una festivitat de l'antiga religió romana celebrada cada any en honor de Fornax, la deessa dels forners, per demanar que el gra pogués ser cuit adequadament.
Nou!!: Festes romanes і Fornacàlia · Veure més »
Fortuna (mitologia)
Fortuna era una deessa de la mitologia romana que personificava la sort, el destí i l'atzar, per això sovint se la representava cega, igual que el símbol de la justícia actual, però sense les balances.
Nou!!: Festes romanes і Fortuna (mitologia) · Veure més »
Fortuna Redux
Fortuna Redux (en català 'la Fortuna que fa tornar') era un dels atributs de la deessa Fortuna que protegia el retorn d'un viatge perillós.
Nou!!: Festes romanes і Fortuna Redux · Veure més »
Fugàlia
Fugàlia o Regifugium (en llatí Fugalia, 'la festa de la fugida' o Regifugium 'la fugida del rei') era una festa celebrada cada any a l'antiga Roma el dia 24 de febrer, en commemoració, segons Ovidi, de la fugida de Tarquini el Superb.
Nou!!: Festes romanes і Fugàlia · Veure més »
Furina
Furina o Furrina fou una antiga deïtat romana que habitava en un bosc sagrada de Roma.
Nou!!: Festes romanes і Furina · Veure més »
Genius
s, en forma de ''paterfamilias''. Genius, en plural genii, en la religió romana, eren els esperits inherents a cada ésser i objecte.
Nou!!: Festes romanes і Genius · Veure més »
Gens Horàcia
''Horatius Cocles defensant el pont'' (1642–43), obra del pintor Charles Le Brun Horàcia (en llatí Horatia gens) era un família romana d'origen patrici, pertanyent a la tribu dels luceres.
Nou!!: Festes romanes і Gens Horàcia · Veure més »
Georges Dumézil
Georges Dumézil (París, 1898 - 1986) fou un antropòleg francès amant de la filologia que va destacar pel seu estudi de la societat dels indoeuropeus, a partir de la qual va inferir que la majoria de cultures s'estructuren al voltant de tres funcions: la sagrada o jurídica, la guerrera i la de producció.
Nou!!: Festes romanes і Georges Dumézil · Veure més »
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Nou!!: Festes romanes і Hèrcules · Veure més »
Hilària
Mediolanum, datada cap al 200–400 de l'era cristiana, actualment al Museu arqueològic de Milà. Hilària o les Hilàries (en llatí Hilaria, en grec antic ἱλαρός, les dues paraules amb el significat d'alegria) va ser el nom donat originalment a qualsevol dia de festa o celebració.
Nou!!: Festes romanes і Hilària · Veure més »
Horàcia (mitologia romana)
Horàcia (en llatí Horatia) era la filla de Publi Horaci, i germana de Publi Horaci, únic que va sobreviure al Combat dels Horacis i Curiacis a Alba.
Nou!!: Festes romanes і Horàcia (mitologia romana) · Veure més »
Janus (mitologia)
Janus (llatí: Iānus -ī) va ser el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases.
Nou!!: Festes romanes і Janus (mitologia) · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Festes romanes і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Joan Laurenci
Joan Laurenci o Joan de Lídia o Joan de Filadelfia (Joannes Laurentius o Joannes Lidus o Joannes Philadelphus), fou un escriptor romà d'Orient del nascut a Filadelfia a Lídia el 490 en una família notable i rica. Als 21 anys (511) va anar a Constantinoble i va entrar al servei civil del govern com a "memorialis"; exercint aquest càrrec va estudiar filosofia d'Aristòtil i de Plató sota el mestre Agapios, deixeble de Procle. El prefecte del pretori Zòtic (Zoticus) que era també de Filadelfia, el va fer nomenar tachygraphus o notarius de la seva oficina, on també treballava el seu cosí Ammià. Encara que Zòtic va durar menys d'un any en el càrrec, Joan laurenci ja estava ben situat per ascendir. Va dedicar al seu antic patró un panegíric poètic, que li va retribuir generosament. Pels seus mèrits va ser nomenat primus chartularius i al mateix temps va exercir altres oficis que li procuraven bones rendes. Fou també Zòtic qui li va buscar una dona rica i modesta. Va concloure la seva carrera administrativa amb el càrrec de matricularius o cornicularius, però la crisi de l'època va fer baixar les retribucions d'un càrrec que havia estat molt rendible i no estava satisfet amb el que li pertocava després de 40 anys de serveis. En compensació a la manca d'ingressos va rebre altes distincions honorífiques i un reconeixement públic de les seves activitats literàries. La darrera part de la seva vida la va dedicar a la literatura i va rebre dos encàrrecs de l'emperador Justinià I: un panegíric que havia de ser llegit en presència dels principals ciutadans i una història de la campanya persa amb la victòria de Dara. Va adquirir també reputació com a poeta, però les seves composicions s'han perdut. També s'ha perdut el seu panegíric a Justinià i la història sobre la campanya de Dara, si és que l'havia acabat d'escriure, cosa que no se sap del cert.
Nou!!: Festes romanes і Joan Laurenci · Veure més »
Jocs Capitolins
Els Jocs Capitolins (en llatí Ludi Capitolini) van ser uns jocs romans instituits a proposta del dictador Marc Furi Camil l'any 387 aC després de la derrota dels gals a Roma, en agraïment al Júpiter Capitolí, el déu més gran entre tots, per haver salvat el Capitoli, la ciutadella de Roma.
Nou!!: Festes romanes і Jocs Capitolins · Veure més »
Jocs d'Apol·lo
Apol·lo, en nom del qual se celebraven aquests jocs Ludi Apollinares (Apollinaria) o Jocs d'Apol·lo (Apol·linària) foren uns jocs instituïts a Roma a la Segona Guerra Púnica, el 212 aC, quatre anys després de la batalla de Cannes, obeint un oracle, i per obtenir la protecció d'Apol·lo o l'ajut del déu per l'expulsió dels cartaginesos.
Nou!!: Festes romanes і Jocs d'Apol·lo · Veure més »
Jocs dels Pescadors
Els Jocs dels Pescadors (en llatí Ludi Piscatorii) van ser una festivitat que es va celebrar el dia 7 de juny durant el a la plana situada la riba dreta del riu Tíber.
Nou!!: Festes romanes і Jocs dels Pescadors · Veure més »
Jocs Plebeus
Dibuix idealitzat del circ Flamini el 1699. Segons alguns autors era on es feien els jocs plebeus, però segons altres això no és del tot cert. Ludi plebeii o jocs plebeus foren uns jocs romans.
Nou!!: Festes romanes і Jocs Plebeus · Veure més »
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Nou!!: Festes romanes і Jocs romans · Veure més »
Jocs Seculars
Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.
Nou!!: Festes romanes і Jocs Seculars · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Festes romanes і Juli Cèsar · Veure més »
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Nou!!: Festes romanes і Juno · Veure més »
Juturna
Juturna fou una nimfa llatina, filla del rei Daune.
Nou!!: Festes romanes і Juturna · Veure més »
La naturalesa dels déus
La naturalesa dels déus (en llatí: De Natura Deorum) és un assaig filosòfic publicat pel polític i escriptor romà Marc Tul·li Ciceró l'any 45 a.C. Desenvolupada en forma de diàleg, l'obra consta de tres llibres on es genera una discussió teològica entre estoics i epicuris.
Nou!!: Festes romanes і La naturalesa dels déus · Veure més »
Lar
Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.
Nou!!: Festes romanes і Lar · Veure més »
Larentàlia
Larentàlia també Larentinae i Larentinàlia, va ser un festival romà en honor dels lars, celebrat a l'antiga Roma.
Nou!!: Festes romanes і Larentàlia · Veure més »
Lares
Lares (Λάριβος) va ser una ciutat de Numídia que a la guerra de Jugurta la va utilitzar Gai Mari com un lloc de magatzem d'equips militars, segons diu Sal·lusti.
Nou!!: Festes romanes і Lares · Veure més »
Larves (mitologia)
Segons la mitologia romana, les Larves eren esperits malèfics que, segons els romans, corresponien a les ànimes dels difunts que no havien rebut sepultura o que en vida havien estat malvats.
Nou!!: Festes romanes і Larves (mitologia) · Veure més »
Latona
Segons la mitologia romana, Latona va ser el nom llatí de la deessa grega Leto, filla dels titans Ceos i la seva germana Febe i germana d'Astèria.
Nou!!: Festes romanes і Latona · Veure més »
Lèmur (mitologia)
Lèmurs (Lemures) foren a la mitologia romana els espectres o esperits de la mort, que els romans creien que tornaven de la tomba per atacar als vius.
Nou!!: Festes romanes і Lèmur (mitologia) · Veure més »
Lemúria (festival romà)
La rentada de mans, un element purificador de la Lemúria El fesol negre, un dels elements purificadors que es feien servir per la Lemúria. Lemúria o Lemuràlia va ser una festivitat del calendari romà religiós per fer fora de la casa els esperits inquiets dels morts.
Nou!!: Festes romanes і Lemúria (festival romà) · Veure més »
Les Nits Àtiques
Les Nits Àtiques (en llatí Noctes Atticae) és l'única obra coneguda de l'escriptor romà Aulus Gel·li, datada durant l'imperi de Marc Aureli (161-180).
Nou!!: Festes romanes і Les Nits Àtiques · Veure més »
Liberàlia
Noi romà amb la bulla penjant del coll Liberàlia (en llatí:Liberalia) va ser un festival de l'antiga religió romana, en què s'invocava la protecció dels déus Líber Pater i Líbera, cada 17 de març.
Nou!!: Festes romanes і Liberàlia · Veure més »
Lucària
Lucària, una festa potser adreçada a tots els déus del bosc sagrat. La Lucària (en llatí: Lucaria), com el seu nom indica era la festivitat del bosc sagrat (lucus) celebrada a l'antiga Roma.
Nou!!: Festes romanes і Lucària · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Festes romanes і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Luna (mitologia)
biga tirada per dos bous Luna és la deessa romana de la Lluna.
Nou!!: Festes romanes і Luna (mitologia) · Veure més »
Lupercals
Escultura en bronze representant el cap d'un llop, s.I Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l'antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus).
Nou!!: Festes romanes і Lupercals · Veure més »
Macrobi
Macrobi Ambrosi Teodosi (Macrobius Ambrosius Theodosius) va ser un gramàtic i filòsof romà que va viure a final del i començament del.
Nou!!: Festes romanes і Macrobi · Veure més »
Mamuralia
Mosaic del segle III, trobat a ''El Djem'' (Tunísia), que representa el mes de març, època de l'any en la qual se celebrava la ''Mamuralia''. La Mamuràlia o Sacrum Mamurio era una festivitat de la religió a l'antiga Roma que se celebrava el 14 o 15 de març.
Nou!!: Festes romanes і Mamuralia · Veure més »
Manes
III. Les lletres ''D.M.'' a la part superior són l'abreviació de ''Diis Manibus'', que vol dir «als esperits dels morts» En la mitologia romana, els Manes eren les ànimes dels éssers estimats que havien mort.
Nou!!: Festes romanes і Manes · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Festes romanes і Marc Antoni · Veure més »
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Nou!!: Festes romanes і Marc Terenci Varró · Veure més »
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Nou!!: Festes romanes і Mart (mitologia) · Veure més »
Mater Matuta
Mater Matuta, estatueta de terracota Mater Matuta fou un deessa romana equivalent a la deessa Aurora i a la grega Eos.
Nou!!: Festes romanes і Mater Matuta · Veure més »
Matràlia
Matràlia (en llatí Matralia) era un festival romà que es celebrava cada any el dia 11 de juny en honor de la deessa Mater Matuta.
Nou!!: Festes romanes і Matràlia · Veure més »
Matronàlia
Les Matronàlia (en llatí Matronalia o Matronales feriae, literalment 'Festes Matronals') eren, a l'antiga Roma unes festes celebrades l'1 de març, el dia que començava l'any, en honor de Lucina la deessa dels parts, (o a Juno Lucina, Juno, la que porta els nens a la llum) i de la maternitat (mater vol dir 'mare'), i també de les dones en general.
Nou!!: Festes romanes і Matronàlia · Veure més »
Meditrinàlia
Meditrinàlia er un dels festivals romans que se celebrava l'11 d'octubre i estava connectat amb el cultiu de la vinya.
Nou!!: Festes romanes і Meditrinàlia · Veure més »
Megalènsia
Megalènsia o Megalèsia (en llatí Ludi Megalenses) era un festival romà que se celebrava el mes d'abril en honor de Cíbele que prenia el nom de μεγάλη θεός "Megale Theos", la mare dels déus, Magna Mater, en llatí, i d'on el festival en va agafar la denominació.
Nou!!: Festes romanes і Megalènsia · Veure més »
Mens (mitologia)
Mens (en llatí Mens, 'la Ment') també coneguda com a Mens Bona ('Bona ment'), va ser, segons la mitologia romana, la personificació de la ment, de la consciència, i també del «pensament correcte».
Nou!!: Festes romanes і Mens (mitologia) · Veure més »
Mercuràlia
Les Mercuràlia (en llatí Mercuralia) era una festivitat romana que es celebrava en honor a Mercuri.
Nou!!: Festes romanes і Mercuràlia · Veure més »
Mercuri (mitologia)
XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.
Nou!!: Festes romanes і Mercuri (mitologia) · Veure més »
Minerva
Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.
Nou!!: Festes romanes і Minerva · Veure més »
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Nou!!: Festes romanes і Naturalis Historia · Veure més »
Nemoràlia
Kunsthalle, Hamburg) Nemoràlia (en llatí Nemoralia), era el nom d'una festivitat del calendari religiós de l'antiga Roma, que estava relacionat amb dues funcions del culte a Diana: la cura per les terres de pastura i la protecció de les noies joves.
Nou!!: Festes romanes і Nemoràlia · Veure més »
Neptú (mitologia)
Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.
Nou!!: Festes romanes і Neptú (mitologia) · Veure més »
Neptunàlia
Neptunàlia va ser una festa dedicada al déu Neptú que se celebrava a Roma i de la qual molt pocs detalls són coneguts.
Nou!!: Festes romanes і Neptunàlia · Veure més »
Opiconsívia
L'opiconsívia era fa festa de l'inici de la sembra. Opiconsívia era el nom d'una festivitat de l'antiga religió romana que se celebrava en honor d'Ops cada 25 d'agost.
Nou!!: Festes romanes і Opiconsívia · Veure més »
Ops
Ops, que en llatí significa «abundància», era una deessa de la mitologia romana d'origen sabí, deessa de la fertilitat i de la terra, i més endavant protectora de tots els béns i recursos del país.
Nou!!: Festes romanes і Ops · Veure més »
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Nou!!: Festes romanes і Ovidi · Veure més »
Pagus
Un pagus (plural pagi) fou un lloc fortificat dels territoris romans exteriors a la ciutat on el poble i la tropa es podia retirar en cas d'un atac, però sense defenses emmurallades.
Nou!!: Festes romanes і Pagus · Veure més »
Palília
Palília (en llatí:Palilia o també Parīlia) era una festivitat celebrada a Roma cada 21 d'abrilen honor de Pales la deïtat tutelar dels pastors.
Nou!!: Festes romanes і Palília · Veure més »
Pales
Pales és la deessa romana patrona dels pastors i els ramats.
Nou!!: Festes romanes і Pales · Veure més »
Palestra
La palestra (del grec παλαίστρα) era l'escola de lluita a l'antiga Grècia.
Nou!!: Festes romanes і Palestra · Veure més »
Parentalia
Per la Parentàlia els romans visitaven els cementiris, com aquest d'Ostia Antica Les festes parentals o Parentalia eren festes fúnebres que se celebraven a l'antiga Roma tots els anys del 13 al 21 de febrer en honor dels difunts d'una família (parentiu), que també va adquirir un vessant col·lectiu, en memòria de tots els morts del país.
Nou!!: Festes romanes і Parentalia · Veure més »
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Nou!!: Festes romanes і Pasqua de Resurrecció · Veure més »
Pau Orosi
s. Biblioteca Ambrosiana de Milà. Pau Orosi (vers 385 – vers 420), fou un historiador, teòleg i apologista cristià, natural de la Hispània romana (nascut, probablement, a Tarragona (Tarraconense) o a Braga (Gal·làcia).
Nou!!: Festes romanes і Pau Orosi · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Festes romanes і Plini el Vell · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Festes romanes і Plutarc de Queronea · Veure més »
Poplifugia
La poplifugia o populifugia era una celebració d'origen poc clar, vinculada a dues festes consecutives del calendari de l'antiga Roma (la Nonae Caprotinae i la Vitulatio) perquè sembla que tenien un fons comú.
Nou!!: Festes romanes і Poplifugia · Veure més »
Portumnàlia
Portumnàlia o Portunàlia (Portumnalia o Portunalia) va ser un festival romà celebrat en honor de Portunus, el déu de les claus i les hisendes.
Nou!!: Festes romanes і Portumnàlia · Veure més »
Prosèrpina
En la mitologia romana, Prosèrpina (Prōserpĭna, adaptació del grec Περσεφόνη, Persephonē, per via de l'etrusc, influïda potser pel llatí prōserpĕre, 'emergir') era la deessa dels Inferns, esposa de Plutó i filla Ceresi Júpiter.
Nou!!: Festes romanes і Prosèrpina · Veure més »
Quinquatres
Quinquatres (en llatí Quinquatrus o Quinquatruia) eren unes festes religioses romanes dedicades a Minerva.
Nou!!: Festes romanes і Quinquatres · Veure més »
Quirí
Quirí, en llatí Quirinus, era un déu de la mitologia romana, considerat en el període clàssic com un déu guerrer similar a Mart, i que tenia per parella la deessa Hora Quirina, que sembla l'esposa de Ròmul, Hersília, divinitzada.
Nou!!: Festes romanes і Quirí · Veure més »
Robigàlia
Fasti Praenestini'', amb la paraula ''Robigo''. Robigàlia (en llatí: Robigalia) va ser una festa pública que tenia data fixa al calendari romà,Sembla que en un principi no va tenir data fixa, com s'indica al comentarii pontificum citat per Plini el Vell Naturalis Historia XVIII, 14 el 25 d'abril.
Nou!!: Festes romanes і Robigàlia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Festes romanes і Roma · Veure més »
Salii
Relleu representant dos ''salii'' al costat d'un cavaller. Museu nacional romà del palazzo Altemps Els Salii eren els sacerdots saltadorssallii deriva del verb salio, que vol dir "saltar" de l'antiga religió romana.
Nou!!: Festes romanes і Salii · Veure més »
Salus
''Salus'', representada en una moneda (aureus) del temps de Neró. Salus era la deessa de la salut en la mitologia romana, venerada des de molt antic que, amb el temps es va relacionar amb la deessa grega Higiea i se la va representar amb el mateix símbol: la serp.
Nou!!: Festes romanes і Salus · Veure més »
Saturn (mitologia)
s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
Nou!!: Festes romanes і Saturn (mitologia) · Veure més »
Saturnalia tupiniquim
Saturnalia tupiniquim és una espècie de sauropodomorf que visqué a principis al Triàsic del Brasil.
Nou!!: Festes romanes і Saturnalia tupiniquim · Veure més »
Saturnals
Les saturnals (en llatí Saturnalia) eren unes festes romanes dedicades al déu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.
Nou!!: Festes romanes і Saturnals · Veure més »
Sementivae
Les Sementivae o també Feriae Sementivae van ser unes festes a l'antiga Roma destinades a celebrar la sembra.
Nou!!: Festes romanes і Sementivae · Veure més »
Septimontium
Mapa dels ''colles'' («turons») i de les ''montes'' («muntanyes») on se celebrava la ''Septimontium''.Les paraules ''montes'' i ''colle'' fan referència a dos tipus d'alçada; el primitiu concepte de ''montes'' va deixar pas amb el temps a la denominació ''colle'', preferida pels romans, (incloent: ''Latiaris'', ''Mucialis'', ''Salutaris'', ''Quirinalis'' i ''Viminalis''), de manera que posteriorment es va perdre el sentit original d'aquesta festa. Referència:Theodor Momsen,obra citada i Andrea Carandini, "Roma il primo giorno", 2007, p.22-24 Septimontium era una festa romana que se celebrava el mes de desembre i només durava un dia, l'anomenat dies Septimontium o dies Septimontialis.
Nou!!: Festes romanes і Septimontium · Veure més »
Servi Maure Honorat
XVI amb el text de Virgili i els comentaris de Servius a la part esquerra. Servi Maure Honorat (en llatí Servius Maurus Honoratus) o Servi Mari Honorat (Servius Marius Honoratus) va ser un cèlebre gramàtic llatí contemporani de Macrobi, conegut principalment com a Servi (Servius, que era un nom romà força comú, algunes vegades usat també com a cognom).
Nou!!: Festes romanes і Servi Maure Honorat · Veure més »
Sext Pompeu Fest
Sext Pompeu Fest (en Sextus Pompeius Festus) va ser un lexicògraf romà a cavall dels segles i dC autor d'un epítome en vint llibres de l'obra de Marc Verri Flac De significatu verborum ('sobre el significat dels mots') intitulat Sexti Pompeii Festi de verborum significatione.
Nou!!: Festes romanes і Sext Pompeu Fest · Veure més »
Sororium Tigillum
La Sororium Tigillum ('el cairat de la germana') era una biga de fusta que es guardava en un turó a Roma i que va erigir el pare de Publi Horaci al lloc on s'havia celebrat el combat dels Horacis i Curiacis.
Nou!!: Festes romanes і Sororium Tigillum · Veure més »
Summà
Segons alguns autors, Summanus estava associat amb els misteris del cel nocturn. Summà (en llatí Summānus) fou una antiga divinitat de la mitologia romana.
Nou!!: Festes romanes і Summà · Veure més »
Supplicia canum
I, (Walters Art Museum) El Supplicia canum («càstig dels gossos») era un ritual anual de tipus commemoratiu amb què els antics romans expressaven el seu menyspreu per aquests animals.
Nou!!: Festes romanes і Supplicia canum · Veure més »
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Nou!!: Festes romanes і Tíber · Veure més »
Tel·lus
Tel·lus era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.
Nou!!: Festes romanes і Tel·lus · Veure més »
Temple de Júpiter Capitolí
El turó del Capitoli de Roma durant l'època republicana. Il·lustració extreta del llibre " Geschichtsbilder" publicat el 1896 per Friedrich Polack El Temple de Júpiter Capitolí, també conegut com a Temple de Júpiter Optimus Maximus,Jupiter Optimus Maximus vol dir el millor i el més gran.
Nou!!: Festes romanes і Temple de Júpiter Capitolí · Veure més »
Temple de la Concòrdia
El temple de la Concòrdia (en llatí Templum Concordiae, en italià Tempio della Concordia), també conegut com el gran temple de la Concòrdia, era un temple romà dedicat a la deessa Concòrdia per Marc Furi Camil el 367 aC.
Nou!!: Festes romanes і Temple de la Concòrdia · Veure més »
Terminàlia
Celebració davant l'altar de ''Terminus'', il·lustració de Giovanni Benedetto Castiglione Terminàlia (en llatí: Terminalia) va ser una festivitat celebrada a l'antiga Roma en honor del déu Terminus, que era la deïtat tutelar de les fronteres i els límits de les finques agrícoles.
Nou!!: Festes romanes і Terminàlia · Veure més »
Terminus
'''Terminus''' de Hans Holbein el Jove (Kunstmuseum, Basilea); el déu se solia representar sobre una fita al camp Terminus era una antiga divinitat romana que tenia un santuari al Capitoli, dins del temple de Júpiter.
Nou!!: Festes romanes і Terminus · Veure més »
Tertul·lià
Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.
Nou!!: Festes romanes і Tertul·lià · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Festes romanes і Titus Livi · Veure més »
Transvectio equitum
La Transvectio equitum (en català 'desfilada dels cavalls') era una mena de professó que se celebrava a l'antiga Roma on hi participaven els joves (iuventus) de la classe eqüestre (equites).
Nou!!: Festes romanes і Transvectio equitum · Veure més »
Tubilustrium
El tubilustrium era una cerimònia relacionada amb la guerra El tubilustrium era una cerimònia religiosa i festiva de l'antiga Roma, que es duia a terme al mes de març amb l'objectiu de posar a punt les armes en cas que hi hagués guerra.
Nou!!: Festes romanes і Tubilustrium · Veure més »
Valeri Màxim
Valeri Màxim (alguns manuscrits l'anomenen Marc Valeri Màxim i altres Publi Valeri Màxim) en llatí Valerius Maximus, va ser un compilador romà d'un llibre d'anècdotes històriques que tenia per finalitat posar en relleu les virtuts morals dels romans, titulat De Factis Dictisque Memorabilibus Libri IX (Fets i dites memorables), llibre dedicat a l'emperador Tiberi.
Nou!!: Festes romanes і Valeri Màxim · Veure més »
Vèlia (Roma)
El temple de Venus i Roma, a l'antic turó de '''Vèlia''' El Vèlia (en llatí i italià Velia) era un dels set turons de l'antiga Roma que estava situat entre el Collis Oppius (un dels estreps de l'Esquilí) i el Palatí.
Nou!!: Festes romanes і Vèlia (Roma) · Veure més »
Vejovis
Denari romà amb la representació de '''Vejovis''' a l'anvers, cenyit amb una diadema i llançant un llamp Vejovis o Vejove és un déu de la mitologia romana de caràcter ambivalent; per una banda és el déu del llamp i fereix els humans (compartint aquest atribut amb Júpiter però Vejovis sempre tenia sentit negatiu) i per l'altra era invocat per a la curació dels malalts (probablement aquesta creença era d'origen etrusc).
Nou!!: Festes romanes і Vejovis · Veure més »
Veneralia
Veneralia (en llatí Veneralia) era un antic festival romà que se celebrava el dia 1 d'abril (a les calendes d'abril) en honor de Venus Verticordia ('cambiadora de cors') i de Fortuna Virilis.
Nou!!: Festes romanes і Veneralia · Veure més »
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Nou!!: Festes romanes і Venus (mitologia) · Veure més »
Vesta (mitologia)
Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.
Nou!!: Festes romanes і Vesta (mitologia) · Veure més »
Vestal
A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.
Nou!!: Festes romanes і Vestal · Veure més »
Vestalia
Vestalia (en llatí Vestalia) era el nom d'un festival que se celebrava a l'antiga Roma en honor de Vesta, la deessa de la llar.
Nou!!: Festes romanes і Vestalia · Veure més »
Vica Pota
Victòria alada. Brescia Vica Pota (en llatí Vica Pota) a la mitologia romana era una deessa que representava la victòria i la conquesta.
Nou!!: Festes romanes і Vica Pota · Veure més »
Victòria (mitologia)
280x280px Victòria, a l'antiga religió romana, era la deessa personificada de la victòria.
Nou!!: Festes romanes і Victòria (mitologia) · Veure més »
Vides paral·leles
Les Vides paral·leles (en grec Βίοι Παράλληλοι, Bioi parallēlloi) són una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l'antiguitat clàssica, obra de l'historiador i assagista grec Plutarc de Queronea.
Nou!!: Festes romanes і Vides paral·leles · Veure més »
Vinàlia
Mosaic romà representant la verema, trobada a Sersell, antiga província romana de ''Mauretania'' Vinàlia (en llatí Vinalia) fou el nom de dues festes celebrades pels romans: la Vinàlia urbana o priòria i la Vinàlia rústica o altera; en honor de Júpiter i Venus.
Nou!!: Festes romanes і Vinàlia · Veure més »
Vitulatio
Vitulatio era una celebració del calendari de l'antiga Roma.
Nou!!: Festes romanes і Vitulatio · Veure més »
Volturnàlia
Volturnàlia (en llatí Volturnalia) era una festivitat de l'antiga Roma dedicada al déu Volturnus.
Nou!!: Festes romanes і Volturnàlia · Veure més »
Volturnus (mitologia)
Volturno al seu pas per Càpua, on es creu que es va originar el culte al déu Volturnus Volturnus era el nom d'una divinitat de l'arcaica religió romana.
Nou!!: Festes romanes і Volturnus (mitologia) · Veure més »
Vulcanàlia
Vulcanàlia (en llatí Vulcanalia) va ser un festival celebrat a l'antiga Roma en honor de Vulcà el dia 23 d'agost de cada any, amb jocs al circ Flamini, on la deïtat tenia un temple dedicat.
Nou!!: Festes romanes і Vulcanàlia · Veure més »
Vulcà
En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.
Nou!!: Festes romanes і Vulcà · Veure més »
Zòsim
Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.
Nou!!: Festes romanes і Zòsim · Veure més »
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Festes romanes і 15 d'abril · Veure més »
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Festes romanes і 19 d'abril · Veure més »
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Festes romanes і 21 d'abril · Veure més »
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Festes romanes і 23 d'abril · Veure més »
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Festes romanes і 23 de març · Veure més »
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Festes romanes і 25 d'abril · Veure més »
Redirigeix aquí:
Festes i superticions dels romans.
