Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Festes romanes і Mitologia romana
Festes romanes і Mitologia romana tenen 64 coses en comú (en Uniopèdia): Apol·lo, Asclepi, August, Bel·lona, Bona Dea, Cíbele, Cereàlia, Ceres (mitologia), Compitàlia, Consus, Diana, Dionís, Dioscurs, Domicià, Epuló, Equirria, Etrúria, Faune, Fides, Flora (mitologia), Fordicídia, Genius, Hèrcules, Janus (mitologia), Júpiter (mitologia), Jocs romans, Juli Cèsar, Juno, Lar, Larves (mitologia), ..., Lèmur (mitologia), Lupercals, Manes, Marc Terenci Varró, Mart (mitologia), Mercuri (mitologia), Minerva, Neptú (mitologia), Neptunàlia, Ops, Palília, Pales, Prosèrpina, Quirí, Robigàlia, Salii, Salus, Saturn (mitologia), Saturnals, Tel·lus, Terminus, Vejovis, Venus (mitologia), Vesta (mitologia), Vestal, Victòria (mitologia), Vinàlia, Vulcà, 15 d'abril, 19 d'abril, 21 d'abril, 23 d'abril, 23 de març, 25 d'abril. Ampliar l'índex (34 més) »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Apol·lo і Festes romanes · Apol·lo і Mitologia romana ·
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Asclepi і Festes romanes · Asclepi і Mitologia romana ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Festes romanes · August і Mitologia romana ·
Bel·lona
'''Bel·lona''', segons la representació de Rembrandt (1633, Metropolitan Museum of Art) En la mitologia romana, Bel·lona (llatí Bellona) és la deessa de la guerra, equivalent a la grega Enio.
Bel·lona і Festes romanes · Bel·lona і Mitologia romana ·
Bona Dea
Bona Dea ("la Deessa Bona"), coneguda també amb els noms de Maia, Fauna, Fàtua o Oma, fou el nom d'una deïtat itàlica, germana, esposa o filla de Faune (Faunus), que és descrita com a deessa de la fertilitat, la castedat i la salut.
Bona Dea і Festes romanes · Bona Dea і Mitologia romana ·
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Cíbele і Festes romanes · Cíbele і Mitologia romana ·
Cereàlia
Pintuara a l'oli de Lawrence Alma-Tadema (1894), que mostra la celebració de la Cereàlia als carrers de Roma Cereàlia (en llatí Cerialia) era un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, Unes dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc representaven els laments de la deessa per la seva filla perduda Prosèrpina.
Cereàlia і Festes romanes · Cereàlia і Mitologia romana ·
Ceres (mitologia)
''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.
Ceres (mitologia) і Festes romanes · Ceres (mitologia) і Mitologia romana ·
Compitàlia
Compitàlia (en llatí Compitalia i Ludi Compitalicii) era un festival romà que se celebrava una vegada a l'any en honor dels dos Lares compitales, als que es feien sacrificis als llocs on arribaven dues o més vies o camins.
Compitàlia і Festes romanes · Compitàlia і Mitologia romana ·
Consus
Vista actual del circ màxim, on estava l'''ara Consi'', el lloc de culte del déu Consus. Al fons de la imatge es veuen les restes del palau del mont Palatí. Consus era el nom d'una divinitat agrària que, al principi, protegia les llavors i les sitges.
Consus і Festes romanes · Consus і Mitologia romana ·
Diana
Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.
Diana і Festes romanes · Diana і Mitologia romana ·
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Dionís і Festes romanes · Dionís і Mitologia romana ·
Dioscurs
Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).
Dioscurs і Festes romanes · Dioscurs і Mitologia romana ·
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Domicià і Festes romanes · Domicià і Mitologia romana ·
Epuló
Epuló o Epulons (Epulones) eren una classe de sacerdots, creada inicialment per dirigir el banquet de Júpiter (Epulum Jovis) i altres deus per aplacar la seva ira, feina que abans feien els pontífexs.
Epuló і Festes romanes · Epuló і Mitologia romana ·
Equirria
Soldat roma a cavall LEquirria (de vegades escrit Ecurria) era una festivitat celebrada dues vegades a l'any a l'antiga Roma en honor del déu Mart, el 24 de febrer i el 14 de març.
Equirria і Festes romanes · Equirria і Mitologia romana ·
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Etrúria і Festes romanes · Etrúria і Mitologia romana ·
Faune
En la mitologia romana, Faune era un rei llatí, fill de Picus i Canent, pare de la deessa Bona Dea, també coneguda amb el nom de Fauna, i pare de Llatí.
Faune і Festes romanes · Faune і Mitologia romana ·
Fides
estendards de l'exèrcit romà i la llegenda FIDES EXERCITVS, 'la lleialtat de l'exèrcit' Fides era la deessa romana de la fe i de la confiança, una virtut bàsica per prosperar.
Festes romanes і Fides · Fides і Mitologia romana ·
Flora (mitologia)
''Flora i Zèfir'', de William Adolphe Bouguereau. Flora era la potència vegetativa que feia florir els arbres, i d'aquí passà a presidir tot allò que floria.
Festes romanes і Flora (mitologia) · Flora (mitologia) і Mitologia romana ·
Fordicídia
La Fordicídia (en llatí: Fordicidia) era la festivitat religiosa per obtenir la fertilitat, celebrada en l'antiga Roma, entesa com una necessitat pel correcte desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia.
Festes romanes і Fordicídia · Fordicídia і Mitologia romana ·
Genius
s, en forma de ''paterfamilias''. Genius, en plural genii, en la religió romana, eren els esperits inherents a cada ésser i objecte.
Festes romanes і Genius · Genius і Mitologia romana ·
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Festes romanes і Hèrcules · Hèrcules і Mitologia romana ·
Janus (mitologia)
Janus (llatí: Iānus -ī) va ser el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases.
Festes romanes і Janus (mitologia) · Janus (mitologia) і Mitologia romana ·
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Festes romanes і Júpiter (mitologia) · Júpiter (mitologia) і Mitologia romana ·
Jocs romans
Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.
Festes romanes і Jocs romans · Jocs romans і Mitologia romana ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Festes romanes і Juli Cèsar · Juli Cèsar і Mitologia romana ·
Juno
En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.
Festes romanes і Juno · Juno і Mitologia romana ·
Lar
Els lars (en llatí lares) eren unes divinitats de la mitologia romana que formaven part dels cultes familiars.
Festes romanes і Lar · Lar і Mitologia romana ·
Larves (mitologia)
Segons la mitologia romana, les Larves eren esperits malèfics que, segons els romans, corresponien a les ànimes dels difunts que no havien rebut sepultura o que en vida havien estat malvats.
Festes romanes і Larves (mitologia) · Larves (mitologia) і Mitologia romana ·
Lèmur (mitologia)
Lèmurs (Lemures) foren a la mitologia romana els espectres o esperits de la mort, que els romans creien que tornaven de la tomba per atacar als vius.
Festes romanes і Lèmur (mitologia) · Lèmur (mitologia) і Mitologia romana ·
Lupercals
Escultura en bronze representant el cap d'un llop, s.I Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l'antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus).
Festes romanes і Lupercals · Lupercals і Mitologia romana ·
Manes
III. Les lletres ''D.M.'' a la part superior són l'abreviació de ''Diis Manibus'', que vol dir «als esperits dels morts» En la mitologia romana, els Manes eren les ànimes dels éssers estimats que havien mort.
Festes romanes і Manes · Manes і Mitologia romana ·
Marc Terenci Varró
Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.
Festes romanes і Marc Terenci Varró · Marc Terenci Varró і Mitologia romana ·
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Festes romanes і Mart (mitologia) · Mart (mitologia) і Mitologia romana ·
Mercuri (mitologia)
XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.
Festes romanes і Mercuri (mitologia) · Mercuri (mitologia) і Mitologia romana ·
Minerva
Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.
Festes romanes і Minerva · Minerva і Mitologia romana ·
Neptú (mitologia)
Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.
Festes romanes і Neptú (mitologia) · Mitologia romana і Neptú (mitologia) ·
Neptunàlia
Neptunàlia va ser una festa dedicada al déu Neptú que se celebrava a Roma i de la qual molt pocs detalls són coneguts.
Festes romanes і Neptunàlia · Mitologia romana і Neptunàlia ·
Ops
Ops, que en llatí significa «abundància», era una deessa de la mitologia romana d'origen sabí, deessa de la fertilitat i de la terra, i més endavant protectora de tots els béns i recursos del país.
Festes romanes і Ops · Mitologia romana і Ops ·
Palília
Palília (en llatí:Palilia o també Parīlia) era una festivitat celebrada a Roma cada 21 d'abrilen honor de Pales la deïtat tutelar dels pastors.
Festes romanes і Palília · Mitologia romana і Palília ·
Pales
Pales és la deessa romana patrona dels pastors i els ramats.
Festes romanes і Pales · Mitologia romana і Pales ·
Prosèrpina
En la mitologia romana, Prosèrpina (Prōserpĭna, adaptació del grec Περσεφόνη, Persephonē, per via de l'etrusc, influïda potser pel llatí prōserpĕre, 'emergir') era la deessa dels Inferns, esposa de Plutó i filla Ceresi Júpiter.
Festes romanes і Prosèrpina · Mitologia romana і Prosèrpina ·
Quirí
Quirí, en llatí Quirinus, era un déu de la mitologia romana, considerat en el període clàssic com un déu guerrer similar a Mart, i que tenia per parella la deessa Hora Quirina, que sembla l'esposa de Ròmul, Hersília, divinitzada.
Festes romanes і Quirí · Mitologia romana і Quirí ·
Robigàlia
Fasti Praenestini'', amb la paraula ''Robigo''. Robigàlia (en llatí: Robigalia) va ser una festa pública que tenia data fixa al calendari romà,Sembla que en un principi no va tenir data fixa, com s'indica al comentarii pontificum citat per Plini el Vell Naturalis Historia XVIII, 14 el 25 d'abril.
Festes romanes і Robigàlia · Mitologia romana і Robigàlia ·
Salii
Relleu representant dos ''salii'' al costat d'un cavaller. Museu nacional romà del palazzo Altemps Els Salii eren els sacerdots saltadorssallii deriva del verb salio, que vol dir "saltar" de l'antiga religió romana.
Festes romanes і Salii · Mitologia romana і Salii ·
Salus
''Salus'', representada en una moneda (aureus) del temps de Neró. Salus era la deessa de la salut en la mitologia romana, venerada des de molt antic que, amb el temps es va relacionar amb la deessa grega Higiea i se la va representar amb el mateix símbol: la serp.
Festes romanes і Salus · Mitologia romana і Salus ·
Saturn (mitologia)
s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
Festes romanes і Saturn (mitologia) · Mitologia romana і Saturn (mitologia) ·
Saturnals
Les saturnals (en llatí Saturnalia) eren unes festes romanes dedicades al déu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.
Festes romanes і Saturnals · Mitologia romana і Saturnals ·
Tel·lus
Tel·lus era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.
Festes romanes і Tel·lus · Mitologia romana і Tel·lus ·
Terminus
'''Terminus''' de Hans Holbein el Jove (Kunstmuseum, Basilea); el déu se solia representar sobre una fita al camp Terminus era una antiga divinitat romana que tenia un santuari al Capitoli, dins del temple de Júpiter.
Festes romanes і Terminus · Mitologia romana і Terminus ·
Vejovis
Denari romà amb la representació de '''Vejovis''' a l'anvers, cenyit amb una diadema i llançant un llamp Vejovis o Vejove és un déu de la mitologia romana de caràcter ambivalent; per una banda és el déu del llamp i fereix els humans (compartint aquest atribut amb Júpiter però Vejovis sempre tenia sentit negatiu) i per l'altra era invocat per a la curació dels malalts (probablement aquesta creença era d'origen etrusc).
Festes romanes і Vejovis · Mitologia romana і Vejovis ·
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Festes romanes і Venus (mitologia) · Mitologia romana і Venus (mitologia) ·
Vesta (mitologia)
Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.
Festes romanes і Vesta (mitologia) · Mitologia romana і Vesta (mitologia) ·
Vestal
A l'antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta, rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal.
Festes romanes і Vestal · Mitologia romana і Vestal ·
Victòria (mitologia)
280x280px Victòria, a l'antiga religió romana, era la deessa personificada de la victòria.
Festes romanes і Victòria (mitologia) · Mitologia romana і Victòria (mitologia) ·
Vinàlia
Mosaic romà representant la verema, trobada a Sersell, antiga província romana de ''Mauretania'' Vinàlia (en llatí Vinalia) fou el nom de dues festes celebrades pels romans: la Vinàlia urbana o priòria i la Vinàlia rústica o altera; en honor de Júpiter i Venus.
Festes romanes і Vinàlia · Mitologia romana і Vinàlia ·
Vulcà
En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.
Festes romanes і Vulcà · Mitologia romana і Vulcà ·
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
15 d'abril і Festes romanes · 15 d'abril і Mitologia romana ·
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
19 d'abril і Festes romanes · 19 d'abril і Mitologia romana ·
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
21 d'abril і Festes romanes · 21 d'abril і Mitologia romana ·
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
23 d'abril і Festes romanes · 23 d'abril і Mitologia romana ·
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
23 de març і Festes romanes · 23 de març і Mitologia romana ·
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
25 d'abril і Festes romanes · 25 d'abril і Mitologia romana ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Festes romanes і Mitologia romana
- Què tenen en comú Festes romanes і Mitologia romana
- Semblances entre Festes romanes і Mitologia romana
Comparació entre Festes romanes і Mitologia romana
Festes romanes té 180 relacions, mentre que Mitologia romana té 147. Com que tenen en comú 64, l'índex de Jaccard és 19.57% = 64 / (180 + 147).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Festes romanes і Mitologia romana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
