Taula de continguts
142 les relacions: Alberto Boscolo, Alfons el Magnànim, Andalusia, Antequera, Antoni de Bofarull i Brocà, Balaguer, Barcelona, Batalla de Morvedre, Benet XIII, Casal de Barcelona, Castella, Castella la Nova, Catedral de Toledo, Caterina de Lancaster, Còlic renal, Centelles (llinatge), Cisma d'Occident, Compromís de Casp, Concòrdia d'Alcanyís, Concili de Constança, Conferència de Perpinyà (1415), Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1413), Crevillent, Dinastia Trastàmara, Diputació del General de Catalunya, Ducat d'Atenes, Ducat de Montblanc, Ducat de Neopàtria, Eduard I de Portugal, Egipte, Elionor d'Alburquerque, Elionor d'Aragó i d'Alburquerque, Elionor d'Aragó i de Sicília, Elionor de Sicília, Elx, Emirat de Granada, Enfrontament del vectigal, Enric I d'Empúries, Enric II de Castella, Enric III de Castella, Extremadura, Fes, Frederic de Luna, Gènova, Igualada, Imperi Otomà, Infant d'Espanya, ... Ampliar l'índex (92 més) »
- Comtes de Barcelona
- Infants de Castella
- Morts el 1416
- Naixements del 1380
- Persones de Medina del Campo
- Reis de València
Alberto Boscolo
Alberto Boscolo (Càller, 22 d'agost de 1920 – Roma, 20 d'agost de 1987) fou un historiador medievalista italià, especialista en l'estudi de la Sardenya medieval.
Veure Ferran d'Antequera і Alberto Boscolo
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Ferran d'Antequera і Alfons el Magnànim
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Veure Ferran d'Antequera і Andalusia
Antequera
Antequera és un municipi d'Andalusia situat a la província de Màlaga (Espanya), concretament a la comarca del mateix nom, a 45 km de Màlaga i a 160 de Sevilla.
Veure Ferran d'Antequera і Antequera
Antoni de Bofarull i Brocà
Antoni (o a la partida de naixement Carles Antoni) de Bofarull i Brocà (Reus, 3 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.
Veure Ferran d'Antequera і Antoni de Bofarull i Brocà
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Veure Ferran d'Antequera і Balaguer
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Ferran d'Antequera і Barcelona
Batalla de Morvedre
La Batalla de Morvedre de 1412 fou un enfrontament armat entre els partidaris de Ferran d'Antequera i Jaume II d'Urgell ocorregut al Regne de València durant el període d'interregne que va començar amb la mort de Martí I l'Humà i va culminar en el Compromís de Casp.
Veure Ferran d'Antequera і Batalla de Morvedre
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Veure Ferran d'Antequera і Benet XIII
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Veure Ferran d'Antequera і Casal de Barcelona
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Ferran d'Antequera і Castella
Castella la Nova
Mapa de Castella la Nova Castella la Nova va ser una regió històrica castellana que comprenia aproximadament les actuals províncies de Ciudad Real, Conca, Guadalajara, Madrid i Toledo.
Veure Ferran d'Antequera і Castella la Nova
Catedral de Toledo
Retaule de la Capilla Mayor La Catedral de Santa María de Toledo, anomenada també Catedral Primada de Toledo, seu de l'Arxidiòcesi de Toledo, és un edifici considerat com el magnum opus, de l'estil gòtic a Espanya.
Veure Ferran d'Antequera і Catedral de Toledo
Caterina de Lancaster
Caterina de Lancaster (Hetford, Regne d'Anglaterra, 1373 - Valladolid 1418), princesa anglesa, infanta de Castella, reina consort de Castella (1393-1406) i regent de Castella (1406-1416).
Veure Ferran d'Antequera і Caterina de Lancaster
Còlic renal
Un còlic renal o nefrític és un tipus de dolor comunament causat per les pedres del ronyó.
Veure Ferran d'Antequera і Còlic renal
Centelles (llinatge)
Els Centelles (en llatí: Centelles, Sentelles, Centellis, Centillas) són una família de la més alta noblesa del Principat de Catalunya que remunta el seu origen al temps de l'Imperi Carolingi.
Veure Ferran d'Antequera і Centelles (llinatge)
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Veure Ferran d'Antequera і Cisma d'Occident
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Veure Ferran d'Antequera і Compromís de Casp
Concòrdia d'Alcanyís
La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).
Veure Ferran d'Antequera і Concòrdia d'Alcanyís
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Veure Ferran d'Antequera і Concili de Constança
Conferència de Perpinyà (1415)
La Conferència de Perpinyà va esdevenir durant els mesos de setembre i octubre de l'any 1415, i hi participaren l'emperador Segimon, una delegació del Concili de Constança, Ferran I de la Corona d'Aragó, Vicent Ferrer i diversos ambaixadors.
Veure Ferran d'Antequera і Conferència de Perpinyà (1415)
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Ferran d'Antequera і Corona d'Aragó
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Ferran d'Antequera і Corona de Castella i Lleó
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Veure Ferran d'Antequera і Corts Catalanes
Corts de Barcelona (1413)
Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Barcelona el 4 de gener de 1413, just després de ser nomenat rei d'Aragó al Compromís de Casp.
Veure Ferran d'Antequera і Corts de Barcelona (1413)
Crevillent
Crevillent és una població del País Valencià a la comarca del Baix Vinalopó.
Veure Ferran d'Antequera і Crevillent
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Veure Ferran d'Antequera і Dinastia Trastàmara
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Veure Ferran d'Antequera і Diputació del General de Catalunya
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Veure Ferran d'Antequera і Ducat d'Atenes
Ducat de Montblanc
Escut d'armes de Montblanc Muralles de Montblanc El Ducat de Montblanc fou un títol nobiliari hereditari creat el 1387 per Joan el Caçador, en esdevenir rei, per al seu germà, l'infant Martí, amb les rendes reials de la vila de Montblanc (Conca de Barberà) i de la vegueria de Montblanc annexes.
Veure Ferran d'Antequera і Ducat de Montblanc
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Veure Ferran d'Antequera і Ducat de Neopàtria
Eduard I de Portugal
Eduard I de Portugal (Duarte I de Portugal o Dom Duarte en portuguès; Viseu, 9 d'octubre de 1438 - Tomar, 9 de setembre de 1438), dit l'Eloqüent, va ser rei de Portugal de 1433 a 1438, segon representant de la casa d'Avís.
Veure Ferran d'Antequera і Eduard I de Portugal
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Ferran d'Antequera і Egipte
Elionor d'Alburquerque
Escut de Elionor d'Alburquerque Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre altres dominis a Castella, i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416).
Veure Ferran d'Antequera і Elionor d'Alburquerque
Elionor d'Aragó i d'Alburquerque
Elionor d'Aragó (?, 1400 - Toledo 1445), princesa d'Aragó, reina consort de Portugal (1433-1338) i regent de Portugal (1438-1439).
Veure Ferran d'Antequera і Elionor d'Aragó i d'Alburquerque
Elionor d'Aragó i de Sicília
Elionor d'Aragó i de Sicília (el Puig de Santa Maria, l'Horta Nord, 20 de gener de 1358 - Cuéllar, Segòvia, 13 d'agost del 1382), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1379-1382).
Veure Ferran d'Antequera і Elionor d'Aragó i de Sicília
Elionor de Sicília
Escut d'armes d'Elionor de Sicília com a reina consort d'Aragó Elionor de Sicilia i de Carintia (1325 - 20 d'abril de 1375) fou infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375).
Veure Ferran d'Antequera і Elionor de Sicília
Elx
Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.
Veure Ferran d'Antequera і Elx
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Veure Ferran d'Antequera і Emirat de Granada
Enfrontament del vectigal
Joan Fiveller exigeix a Ferran d'Antequera que pagui el vectigal de la carn (Ramon Tusquets i Maignon, 1885) Joan Fiveller a la porta de la Casa de la Ciutat (Barcelona) Lenfrontament del vectigal fou la reclamació efectuada el 1416 pel llavors conseller segon de Barcelona Joan Fiveller al rei Ferran I per tal que pagués el vectigal, l'impost sobre la carn que els compradors de la Casa del monarca adquirien a la ciutat, i del qual el rei pretenia quedar-ne exempt.
Veure Ferran d'Antequera і Enfrontament del vectigal
Enric I d'Empúries
Enric d'Aragó (Medina del Campo, ca. 1400 - Calataiud, 1445) va ser un infant d'Aragó, germà dels monarques Alfons el Magnànim i Joan el Sense Fe.
Veure Ferran d'Antequera і Enric I d'Empúries
Enric II de Castella
Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.
Veure Ferran d'Antequera і Enric II de Castella
Enric III de Castella
Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).
Veure Ferran d'Antequera і Enric III de Castella
Extremadura
Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.
Veure Ferran d'Antequera і Extremadura
Fes
Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Veure Ferran d'Antequera і Fes
Frederic de Luna
Frederic de Luna, conegut també com a Frederic d'Aragó i de Sicília (Sicília, 1402? - Urueña, Castella, 1438), fou duc d'Arjona, comte de Luna i senyor de Sogorb, del llinatge dels Luna.
Veure Ferran d'Antequera і Frederic de Luna
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Veure Ferran d'Antequera і Gènova
Igualada
Igualada és una ciutat i municipi, capital de la comarca de l'Anoia, Catalunya.
Veure Ferran d'Antequera і Igualada
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Ferran d'Antequera і Imperi Otomà
Infant d'Espanya
Corona d'infant.Infant d'Espanya és un títol que s'atorga al Regne d'Espanya als fills no primogènits del rei, amb el tractament d'Altesa Reial.
Veure Ferran d'Antequera і Infant d'Espanya
Infants d'Aragó
Infant d'Aragó fou el títol emprat a Castella per als fills mascles de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque durant el regnat d'Alfons el Magnànim.
Veure Ferran d'Antequera і Infants d'Aragó
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Ferran d'Antequera і Institut d'Estudis Catalans
Interregne
Interregne és una interrupció en la normal successió dels monarques, com els reis, papes o emperadors.
Veure Ferran d'Antequera і Interregne
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Veure Ferran d'Antequera і Jaume II d'Urgell
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Veure Ferran d'Antequera і Joan el Caçador
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Ferran d'Antequera і Joan el Sense Fe
Joan Fiveller
Joan Fiveller o, en ortografia antiga, Johan Fivaller (Barcelona?, - c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona.
Veure Ferran d'Antequera і Joan Fiveller
Joan I de Castella
Joan I de Castella (Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 - Alcalà d'Henares, 1390) fou rei de Castella (1379-1390) i rei consort de Portugal (1383-1385).
Veure Ferran d'Antequera і Joan I de Castella
Joan II de Castella
Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).
Veure Ferran d'Antequera і Joan II de Castella
Joana Manuel
Joana Manuel (ca. 1333/1339–Salamanca, 27 de maig de 1381) va ser reina consort de Castella.
Veure Ferran d'Antequera і Joana Manuel
La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant
La Orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant és una novel·la històrica i romàntica d'Antoni de Bofarull publicada a Barcelona el 1862.
Veure Ferran d'Antequera і La orfaneta de Menargues o Catalunya agonisant
Llista d'arquebisbes de Toledo
L'Arquebisbe de Toledo és un membre pertanyent a l'ordre episcopal catòlica que està al capdavant de l'arxidiòcesi de Toledo.
Veure Ferran d'Antequera і Llista d'arquebisbes de Toledo
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Ferran d'Antequera і Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista de comtes d'Empúries
or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.
Veure Ferran d'Antequera і Llista de comtes d'Empúries
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Ferran d'Antequera і Llista de comtes de Barcelona
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Veure Ferran d'Antequera і Llista de comtes de Cerdanya
Llista de comtes de Rosselló
Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Veure Ferran d'Antequera і Llista de comtes de Rosselló
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Veure Ferran d'Antequera і Llista de reis d'Aragó
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Veure Ferran d'Antequera і Llista de reis de Castella
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Veure Ferran d'Antequera і Llista de reis de Mallorca
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Veure Ferran d'Antequera і Llista de reis de Navarra
Llista de reis de Sardenya
El Regne de Sardenya fou creat el 1297 pel Papa Bonifaci VIII per resoldre els conflictes entre el Casal d'Anjou i la Corona d'Aragó.
Veure Ferran d'Antequera і Llista de reis de Sardenya
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Veure Ferran d'Antequera і Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Veure Ferran d'Antequera і Llista de reis de València
Lluís Borrassà
Taula representant el davallament de la creu, que fa de predel·la al ''Retaule del Sant Esperit'' de Pere Serra, a la Seu de Manresa Detall del retaule de Sant Pere a Terrassa Lluís Borrassà (Girona, ?- Barcelona, 1424/1426) fou un pintor català, introductor i representant destacat de l'estil gòtic internacional.
Veure Ferran d'Antequera і Lluís Borrassà
Lorenzo Valla
Lorenzo Valla (Roma, 1405 o 1407 – Roma, 1 d'agost de 1457), filòsof i humanista italià.
Veure Ferran d'Antequera і Lorenzo Valla
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Ferran d'Antequera і Madrid
Manuel Aguirre y Monsalbe
Jaume I el Conqueridor (oli de Manuel Aguirre y Monsalbe) Manuel Aguirre y Monsalbe (Màlaga, 1822 - Borja, 1856) fou un pintor romàntic andalús instal·lat a l'Aragó, on produí la major part de la seva obra.
Veure Ferran d'Antequera і Manuel Aguirre y Monsalbe
Maria d'Aragó i d'Alburquerque
Armes de Maria d'Aragó i d'Alburquerque Maria d'Aragó (1403 - 18 de febrer de 1445), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1420-1445).
Veure Ferran d'Antequera і Maria d'Aragó i d'Alburquerque
Maria Teresa Ferrer i Mallol
Maria Teresa Ferrer i Mallol (Barcelona, 25 d'agost de 1940 - 4 de març de 2017) fou una historiadora medievalista catalana.
Veure Ferran d'Antequera і Maria Teresa Ferrer i Mallol
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Ferran d'Antequera і Martí l'Humà
Medina del Campo
Medina del Campo, població castellana d'origen preromà, a la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya.
Veure Ferran d'Antequera і Medina del Campo
Museu del Prado
El Museu del Prado és un museu d'art considerat un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.
Veure Ferran d'Antequera і Museu del Prado
Noto
Noto / Nuotu és un municipi italià de l'illa de Sicília a la província de Siracusa.
Veure Ferran d'Antequera і Noto
Orde d'Alcántara
Lorde d'Alcántara és un orde militar creat el 1154 al regne de Lleó, d'àmbit quasi exclusivament extremeny.
Veure Ferran d'Antequera і Orde d'Alcántara
Orde de Calatrava
L'orde de Calatrava fou un orde militar religiós fundat a Castella, en el, per l'abat Raimon de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real).
Veure Ferran d'Antequera і Orde de Calatrava
Orde de Sant Jaume
L′Orde de Sant Jaume o Orde de Sant Jaume de l'Espasa (també conegut impròpiament, per influència castellana, com a Orde de Santiago) és un orde religiós i militar castellanolleonès instituït per Alfons VIII de Castella i aprovat pel papa Alexandre III mitjançant una butlla atorgada el 5 de juliol de 1175.
Veure Ferran d'Antequera і Orde de Sant Jaume
Ordinals dels reis d'Aragó
Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms.
Veure Ferran d'Antequera і Ordinals dels reis d'Aragó
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Veure Ferran d'Antequera і Pactisme
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Ferran d'Antequera і Papa
Pere d'Aragó i d'Alburquerque
Pere d'Aragó i d'Alburquerque (1405 - Nàpols, 17 d'octubre de 1438) fou Infant d'Aragó i virrei de Sicília, duc de Noto, senyor de Terrassa, Vilagrassa, Elx i Crevillent.
Veure Ferran d'Antequera і Pere d'Aragó i d'Alburquerque
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Ferran d'Antequera і Pere el Cerimoniós
Pere Oller
Fragment de la tomba de Ferran d'Antequera Pere Oller (documentat entre 1395 i 1442) està catalogat com un dels millors escultors gòtics catalans.
Veure Ferran d'Antequera і Pere Oller
Príncep de Girona
El Príncep de Girona és un títol del regne, el principal de l'hereu del tron de la Corona d'Aragó, que tenia annexes les rendes reials de la ciutat de Girona i de la vegueria de Girona.
Veure Ferran d'Antequera і Príncep de Girona
Ramon Tusquets i Maignon
Ramon Tusquets i Maignon (Barcelona, 8 de setembre de 1838 - Roma, 11 de març de 1904), va ser un pintor català del primer impressionisme.
Veure Ferran d'Antequera і Ramon Tusquets i Maignon
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Ferran d'Antequera і Regne d'Aragó
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Veure Ferran d'Antequera і Regne de Múrcia
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Ferran d'Antequera і Regne de València
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Veure Ferran d'Antequera і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Revolta del comte d'Urgell
La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.
Veure Ferran d'Antequera і Revolta del comte d'Urgell
Sanç d'Aragó i d'Alburquerque
Sanç d'Aragó i d'Alburquerque conegut com a Sanç de Trastàmara (Medina del Campo, 1400 - 1415), fou el tercer fill de Ferran d'Antequera i d'Elionor d'Alburquerque, esdevingut infant d'Aragó en resultar elegit el seu pare rei d'Aragó al Compromís de Casp (1412).
Veure Ferran d'Antequera і Sanç d'Aragó i d'Alburquerque
Sancho de Rojas
Sancho de Rojas (c. 1381 - Alcalá de Henares, 24 d'octubre de 1422), i militar, va ser fill de Juan Martínez de Rojas, senyor de Montsó, de Cavia i de Cuzcurrita, i de la seva esposa Maria Fernández de Rojas.
Veure Ferran d'Antequera і Sancho de Rojas
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Veure Ferran d'Antequera і Sant Vicent Ferrer
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Ferran d'Antequera і Saragossa
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Ferran d'Antequera і Sardenya
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Veure Ferran d'Antequera і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Senyor de Balaguer
El títol de senyor de Balaguer és un títol vinculat tradicionalment als hereus de la Corona d'Aragó i actualment als de la monarquia espanyola.
Veure Ferran d'Antequera і Senyor de Balaguer
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Ferran d'Antequera і Sicília
Terrassa
Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Veure Ferran d'Antequera і Terrassa
Urueña
Urueña és un municipi de la província de Valladolid a la comunitat autònoma espanyola de Castella i Lleó.
Veure Ferran d'Antequera і Urueña
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Veure Ferran d'Antequera і Valladolid
Vilagrassa
Vilagrassa és una vila i municipi de la comarca de l'Urgell.
Veure Ferran d'Antequera і Vilagrassa
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Veure Ferran d'Antequera і Xàtiva
1400
; Països Catalans.
Veure Ferran d'Antequera і 1400
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Veure Ferran d'Antequera і 1401
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Veure Ferran d'Antequera і 1402
1403
; Països Catalans.
Veure Ferran d'Antequera і 1403
1406
;Països catalans;Resta del món.
Veure Ferran d'Antequera і 1406
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Ferran d'Antequera і 1407
1410
;Països Catalans.
Veure Ferran d'Antequera і 1410
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Ferran d'Antequera і 1412
1413
; Països Catalans.
Veure Ferran d'Antequera і 1413
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Ferran d'Antequera і 1414
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Ferran d'Antequera і 1415
1416
; Països Catalans.
Veure Ferran d'Antequera і 1416
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Ferran d'Antequera і 1417
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Ferran d'Antequera і 1420
1438
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Ferran d'Antequera і 1438
1445
Països Catalans.
Veure Ferran d'Antequera і 1445
1446
;Països Catalans.
Veure Ferran d'Antequera і 1446
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Ferran d'Antequera і 1458
1479
; Països Catalans.
Veure Ferran d'Antequera і 1479
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Veure Ferran d'Antequera і 16 de setembre
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Ferran d'Antequera і 1851
1854
;Països Catalans.
Veure Ferran d'Antequera і 1854
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Veure Ferran d'Antequera і 1862
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Veure Ferran d'Antequera і 1885
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Ferran d'Antequera і 2 d'abril
27 de novembre
El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Ferran d'Antequera і 27 de novembre
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Veure Ferran d'Antequera і 28 de juny
31 d'octubre
El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure Ferran d'Antequera і 31 d'octubre
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Ferran d'Antequera і 5 de setembre
Vegeu també
Comtes de Barcelona
- Aleran de Troyes
- Alfons el Benigne
- Alfons el Cast
- Alfons el Franc
- Alfons el Magnànim
- Berà I
- Berenguer Ramon I
- Berenguer Ramon II
- Berenguer de Tolosa
- Bernat Plantapilosa
- Bernat de Gòtia
- Bernat de Septimània
- Borrell II
- Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
- Casal de Barcelona
- Enric IV de Castella
- Ferran d'Antequera
- Ferran el Catòlic
- Guifré II de Barcelona
- Guifré el Pilós
- Guillem de Septimània
- Humfrid
- Jaume el Conqueridor
- Jaume el Just
- Joan el Caçador
- Joan el Sense Fe
- Joana I de Castella
- Llista de comtes de Barcelona
- Martí l'Humà
- Miró I de Barcelona
- Odalric
- Pere el Catòlic
- Pere el Cerimoniós
- Pere el Conestable de Portugal
- Pere el Gran
- Ramon Berenguer I
- Ramon Berenguer II
- Ramon Berenguer III
- Ramon Berenguer IV
- Ramon Borrell I
- Rampó
- Renat I
- Sunifred I d'Urgell-Cerdanya
Infants de Castella
- Alfons VII de Lleó
- Alfons VIII de Castella
- Alfons X de Castella
- Alfons XI de Castella
- Alfons de Castella
- Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
- Enric I de Castella
- Enric III de Castella
- Enric IV de Castella
- Enric de Castella el Senador
- Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
- Ferran II de Lleó
- Ferran IV de Castella
- Ferran d'Antequera
- Ferran de la Cerda
- Joan I de Castella
- Joan II de Castella
- Joan Manuel de Castella
- Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)
- Manuel de Borgonya
- Pere I de Castella
- Pere de Castella i de Molina
- Sanç III de Castella
- Sanç IV de Castella
- Violant de Castella
Morts el 1416
- Elionor de Castella i de Manuel
- Eutimi II
- Ferran d'Antequera
- Germans de Limburg
- Jeroni de Praga
- Joan I de Berry
- Ramon Bosc
- Sanç d'Aragó i d'Alburquerque
- Wang Fu (pintor)
Naixements del 1380
- Al-Kaixí
- Bernadí de Siena
- Ferran d'Antequera
- Giovanni Berardi di Tagliacozzo
- Guillem Sagrera
- Jalal al-Din Khan
- Jaume II d'Urgell
- Jean Capréolus
- Johannes Nider
- John Kemp
- Lidwina de Schiedam
- Ma Huan
- Parameshvara
- Poggio Bracciolini
- Tomàs de Kempis
Persones de Medina del Campo
- Alfons el Magnànim
- Félix María Calleja
- Ferran d'Antequera
- Joan el Sense Fe
- Lope de Barrientos
- María Jesús San Segundo Gómez de Cadiñanos
- Reyes Maroto Illera
Reis de València
- Alfons el Benigne
- Alfons el Franc
- Alfons el Magnànim
- Ferran d'Antequera
- Ferran el Catòlic
- Jaume el Just
- Joan el Caçador
- Joan el Sense Fe
- Joana I de Castella
- Llista de reis de València
- Martí l'Humà
- Pere el Cerimoniós
- Pere el Gran
També conegut com Ferran I d'Antequera, Ferran I d'Aragó, Ferran de Trastàmara, Ferran el d'Antequera.