Faràmurz ibn Muhàmmad і Yazd

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Faràmurz ibn Muhàmmad і Yazd

Faràmurz ibn Muhàmmad vs. Yazd

Zahir al-Din Shams al-Muluk Abu Mansur Faramurz ibn Muhammad o Dhàhir-ad-Din Xams-al-Muluk Abu-Mansur Faràmurz ibn Muhàmmad ((en àrab Ẓahīr al-Dīn Xams al-Mulūk Abū Manṣūr Farāmurz, apareix també com Faramurz o Faramruz) fou emir kakúyida d'Isfahan i més tard de Yazd, fill i successor el 1041/1042 de l'emir kakúyida (d'origen daylamita i al servei dels buwàyhides i que havien forjat un domini independent) del Jibal, Ala al-Dawla Muhammad ben Dusmanshiyar. Va regnar a Isfahan del 1041/1042 al 1051 i després a Yadz i deixa de ser esmentat el 1063 per la qual cosa se suposa que va morir probablement abans del 1070. El 1037 Ala al-Dawla Muhammad va fortificar Isfahan contra les primeres incursions de les bandes d'oghuz procedents del Khurasan. Encara en vida del seu pare aquest el va enviar al seljúcida Toghrul Beg, en nom del qual llegia la khutba, per lluitar contra els gaznèvides, i va estar present a la batalla de Dandakan del 23 de maig de 1040 que va donar el Khurasan als seljúcides, els gaznèvides van deixar de ser un problema pels kakúyides, però es va iniciar l'amenaça seljúcida. Després del triomf, Toghril Beg va concedir Rayy a Faramurz. Al cap d'un any i mig va pujar al tron d'Isfahan a la mort del seu pare (1041/1042), mentre el seu germà Abu Kalidjar Garshasp I rebia Hamadan i Nihawand com a subordinat. Els drets sobre Isfahan li foren disputats pel seu germà Abu Harb que va demanar ajut al buwàyhida de Fars Abu Kalidjar Imad al-Din, però el va poder derrotar, però després el perill foren els seljúcides. Toghrul Beg va anar a Isfahan i va rebre tribut de Fararmuz que va fer llegir la khutba en el seu nom (1042/1043). Després l'expedició Toghril va anar a Hamadan on Abu Kalidjar Garshasp I també va jurar obediència. Però quan Toghrul es va retirar, Fararmuz i el seu germà de Hamadan es van aliar al buwàyhida Abu Kalidjar Imad al-Din, i va desconèixer al seljúcida; el mateix van fer els caps locals kurds, en orde a presentar un front comú contra els atacs de les bandes oghuz. Toghril va retornar el 1046/1047 i va assetjar la ciutat (i va enviar al seu cosí Ibrahim Inal a Hamadan); Fararmuz es va tornar a sotmetre en les mateixes condicions que abans i altra vegada, i les monedes mostren que el reconeixement fou efectiu per un temps, però quan Toghrul va ser lluny o ocupat en altres afers, el va desconèixer. Toghrul va retornar per tercera vegada el 1050 i va assetjar Isfahan que va capitular al cap d'un any (maig del 1051). Els murs de la ciutat foren arrasats i aviat Toghrul hi va instal·lar la seva capital (fins aleshores a Rayy, segurament des de 1043). Faramurz va obtenir en la capitulació, com a compensació, les ciutats de Yazd i Abarkuh, on va governar la resta de la seva vida com un fidel vassall seljúcida. Fou un dels delegats que sota la direcció de Kunduri van demanar la mà de la filla del califa al-Qàïm per a Toghrul Beg (1061) i va acompanyar al sultà a Bagdad quan hi va anar per casar-se el 1063. Va rebre alguns honors a la cort i el títol de Shams al-Mulk Va morir algun temps després (vers 1070) i el va succeir el seu fill Muayyid al-Dawla (també Ala al-Dawla) Ali ibn Faramurz. Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).

Abarquh

Abarquh o Abarkuh és una ciutat del nord de Fars, a l'Iran.

Abarquh і Faràmurz ibn Muhàmmad · Abarquh і Yazd · Veure més »

Al-Qàïm (abbàssida)

Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Qàïm bi-amr-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Qàïm (1001-1075), califa abbàssida de Bagdad (1031-1075).

Al-Qàïm (abbàssida) і Faràmurz ibn Muhàmmad · Al-Qàïm (abbàssida) і Yazd · Veure més »

Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad

Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Rústam Duixmanziyar ibn Marzuban o, més senzillament, Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Duixmanziyar, també conegut com a Ibn Kakuya o Pisar-i Kaku (mort en 1041) fou un cap militar daylamita i fundador de l'efímera dinastia kakúyida que va governar el Djibal i, més tard, sota domini seljúcida, a Abarkuh i Yazd.

Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Faràmurz ibn Muhàmmad · Alà-ad-Dawla Abu-Jàfar Muhàmmad і Yazd · Veure més »

Ali ibn Faràmurz

Muàyyid-ad-Dawla (o Alà-ad-Dawla) Alí ibn Faramurz ibn Abi-Mansur Faramarz ibn Ala-ad-Dawla Muhàmmad ibn Duixmansiyar Alà-ad-Dawla (mort 1095) fou emir kakúyida de Yazd i Abarkuh.

Ali ibn Faràmurz і Faràmurz ibn Muhàmmad · Ali ibn Faràmurz і Yazd · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Bagdad і Faràmurz ibn Muhàmmad · Bagdad і Yazd · Veure més »

Buwàyhides

La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Buwàyhides і Faràmurz ibn Muhàmmad · Buwàyhides і Yazd · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Faràmurz ibn Muhàmmad і Gran Khorasan · Gran Khorasan і Yazd · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Faràmurz ibn Muhàmmad і Imperi Seljúcida · Imperi Seljúcida і Yazd · Veure més »

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Faràmurz ibn Muhàmmad і Isfahan · Isfahan і Yazd · Veure més »

Kakúyides

La dinastia kakúyida, kakwàyhida, dels kakúyides o kakwàyhides fou una nissaga d'origen daylamita que va governar part del Jibal al i després foren senyors locals de Yazd com a vassalls dels seljúcides.

Faràmurz ibn Muhàmmad і Kakúyides · Kakúyides і Yazd · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Faràmurz ibn Muhàmmad і Província de Fars · Província de Fars і Yazd · Veure més »

Toghril Beg I

Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.

Faràmurz ibn Muhàmmad і Toghril Beg I · Toghril Beg I і Yazd · Veure més »