Accés més ràpid que el navegador!
193 les relacions: Aerofrenada, Aerosol, Agència Índia d'Investigació Espacial, Agència Espacial Europea, Agència Espacial Japonesa, Agost, Assistència gravitatòria, Atmosfera, Atmosfera de Venus, Basalt, BepiColombo, Cassini-Huygens, Cometa de Halley, Convecció, Cosmos 359, Cromatografia, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Dècada del 1980, Dècada del 1990, Densímetre, Densitat, Diòxid de carboni, Energia cinètica, Energia nuclear, Energia potencial, Energia solar, Espectròmetre, Espectre radioelèctric, European Venus Explorer, Flux turbulent, Fricció, Galileo (sonda), Geografia, Geologia, Globus de gas, Gravetat, Grup hidroxi, Hertz, IKAROS, Infraroig, Ionosfera, Júpiter (planeta), Llamp, Llista de missions d'exploració de Venus, Llista de sondes del sistema solar, Llum Ashen, Lluna, Magellan, Magnetosfera, ..., Maig, Mariner 1, Mariner 10, Mariner 2, Mariner 5, Mart (planeta), Mercuri (planeta), MESSENGER, Motor Stirling, N-1 (coet soviètic), NASA, Nature, Núvol, Objectes artificials sobre Venus, Observació de Venus, Ohio, Pioneer Venus, Placa tectònica, PLANET-C, Plasma (estat de la matèria), Potassi, Pressió, Programa Apollo, Programa Ranger, Programa Venera, Quilòmetre, Radar, Radiació gamma, Radiació X, Robot, Saturn (planeta), Saturn V, Sistema solar, Sol, Sonda espacial, Sonda solar Parker, Spútnik 7, Temperatura, Terra, Transbordador espacial Atlantis, Ultraviolat, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vòrtex, Vega 1, Vela solar, Velocitat, Venera 1, Venera 10, Venera 11, Venera 12, Venera 15 i 16, Venera 2, Venera 3, Venera 4, Venera 5, Venera 6, Venera 7, Venera 8, Venera 9, Venera-D, Venus (planeta), Venus Express, Volcà, Vulcanologia, 1 de març, 10 d'agost, 10 d'octubre, 10 de febrer, 10 de juliol, 11 d'abril, 11 de juny, 11 de novembre, 12 d'octubre, 12 de febrer, 14 de setembre, 15 de desembre, 15 de gener, 15 de juny, 15 de maig, 15 de setembre, 16 d'agost, 16 de maig, 16 de novembre, 17 de maig, 18 d'octubre, 1961, 1962, 1964, 1965, 1966, 1967, 1969, 1970, 1972, 1975, 1978, 1982, 1983, 1985, 1989, 1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 1998, 1999, 2 d'abril, 20 de maig, 20 de novembre, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2020, 2024, 21 de desembre, 22 d'octubre, 22 de juliol, 24 d'octubre, 24 de maig, 25 d'agost, 25 d'octubre, 25 de desembre, 27 de febrer, 29 de novembre, 31 de desembre, 4 de febrer, 4 de maig, 5 de juny, 5 de març, 7 d'octubre, 8 de desembre, 9 de desembre, 9 de novembre. Ampliar l'índex (143 més) »
Aerofrenada
Representació artística de l'aerofrenada del Mars Reconnaissance Orbiter. Laerofrenada (no confondre amb aerocaptura) és una tècnica que s'utilitza en astronàutica per canviar la mida i la forma de l'òrbita d'una nau en òrbita utilitzant l'atmosfera del planeta al qual orbita.
Nou!!: Exploració de Venus і Aerofrenada · Veure més »
Aerosol
La pols és un exemple d'aerosol Un aerosol és una suspensió de partícules fines sòlides o líquides en un gas.
Nou!!: Exploració de Venus і Aerosol · Veure més »
Agència Índia d'Investigació Espacial
Chandrayaan 1 La Indian Space Research Organisation (ISRO, en hindi भारतीय अंतरिक्ष अनुसंधान संगठन i en català Agència Índia d'Investigació Espacial) és l'agència espacial de l'Índia.
Nou!!: Exploració de Venus і Agència Índia d'Investigació Espacial · Veure més »
Agència Espacial Europea
L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.
Nou!!: Exploració de Venus і Agència Espacial Europea · Veure més »
Agència Espacial Japonesa
Kibo, mòdul experimental de l'agència japonesa. L', o JAXA (Japan Aerospace eXploration Agency), és una agència governamental japonesa que dedica les seves investigacions i pressupostos a projectes per a l'exploració de l'espai.
Nou!!: Exploració de Venus і Agència Espacial Japonesa · Veure més »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Exploració de Venus і Agost · Veure més »
Assistència gravitatòria
Swing-by amb acceleració Swing-by amb deceleració En astronàutica s'anomena assistència gravitatòria o assistència gravitacional la maniobra destinada a emprar l'energia del camp gravitacional d'un planeta o satèl·lit natural, per obtenir una acceleració o frenada d'una sonda o nau espacial canviant la seva trajectòria.
Nou!!: Exploració de Venus і Assistència gravitatòria · Veure més »
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Nou!!: Exploració de Venus і Atmosfera · Veure més »
Atmosfera de Venus
Latmosfera de Venus comprèn la capa de gas que cobreix la superfície del segon planeta del sistema solar.
Nou!!: Exploració de Venus і Atmosfera de Venus · Veure més »
Basalt
El basalt és una roca ígnia volcànica de color fosc, de gra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició màfica -rica en silicats de magnesi i ferro (principalment plagiòclasi i piroxens i amb la presència possible d'olivina i foids), i de baix contingut en sílice-; també pot tenir vidre volcànic intersticial.
Nou!!: Exploració de Venus і Basalt · Veure més »
BepiColombo
BepiColombo és una missió i vehicle espacial, dissenyat conjuntament per l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'Agència Espacial Japonesa (JAXA) per a l'exploració de Mercuri.
Nou!!: Exploració de Venus і BepiColombo · Veure més »
Cassini-Huygens
Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.
Nou!!: Exploració de Venus і Cassini-Huygens · Veure més »
Cometa de Halley
El cometa de Halley (1P/Halley) és un cometa periòdic, gran i brillant, que orbita al voltant del Sol cada 76 anys de mitjana, encara que el seu període orbital pot oscil·lar entre 74 i 79 anys.
Nou!!: Exploració de Venus і Cometa de Halley · Veure més »
Convecció
Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.
Nou!!: Exploració de Venus і Convecció · Veure més »
Cosmos 359
La missió Cosmos 359 o Kosmos-359 va ser un fallit intent soviètic d'enviar una sonda espacial no tripulada al planeta Venus.El llançament es va efectuar el 22 d'agost de 1970 i es creu que entre els seus objectius estava el de fer aterrar en la supercicie de Venus una sonda similar a la de la missió Venera 7, que havia estat llançada 5 dies abans (el 17 d'agost de 1970).
Nou!!: Exploració de Venus і Cosmos 359 · Veure més »
Cromatografia
La cromatografia, del grec χρῶμα chroma (color) i γράφειν graphein (escriure), és una tècnica de separació dels components d'una mescla.
Nou!!: Exploració de Venus і Cromatografia · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Exploració de Venus і Dècada del 1960 · Veure més »
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Nou!!: Exploració de Venus і Dècada del 1970 · Veure més »
Dècada del 1980
La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.
Nou!!: Exploració de Venus і Dècada del 1980 · Veure més »
Dècada del 1990
La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.
Nou!!: Exploració de Venus і Dècada del 1990 · Veure més »
Densímetre
Densímetre Un densímetre és un areòmetre que serveix per determinar directament la densitat relativa dels líquids sense haver de calcular la massa i el volum.
Nou!!: Exploració de Venus і Densímetre · Veure més »
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Nou!!: Exploració de Venus і Densitat · Veure més »
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Nou!!: Exploració de Venus і Diòxid de carboni · Veure més »
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Nou!!: Exploració de Venus і Energia cinètica · Veure més »
Energia nuclear
Lenergia nuclear és l'energia que sorgeix de partícules que formen el nucli dels àtoms de cada element químic i que s'obté en modificar aquests nuclis per mitjà de certes reaccions nuclears.
Nou!!: Exploració de Venus і Energia nuclear · Veure més »
Energia potencial
En física, l'energia potencial és l'energia que un objecte posseeix a causa de la seva posició en un camp de forces o que un sistema té a causa de la configuració de les seves parts.
Nou!!: Exploració de Venus і Energia potencial · Veure més »
Energia solar
Irradiació solar mitjana al món Irradiació solar a l'Estat espanyol Friburg, Alemanya). Lenergia solar és l'energia que prové del Sol en ones electromagnètiques.
Nou!!: Exploració de Venus і Energia solar · Veure més »
Espectròmetre
Un espectròmetre Un espectròmetre és un aparell òptic capaç de mesurar les propietats de la llum analitzant una part específica de l'espectre electromagnètic, s'utilitzen en l'anàlisi espectroscòpic per a la identificació dels materials.
Nou!!: Exploració de Venus і Espectròmetre · Veure més »
Espectre radioelèctric
FM L'espectre radioelèctric (radiofreqüència, ones de ràdio o RF) és el conjunt d'ones electromagnètiques amb freqüències compreses entre 3 Hz i 3.000 GHz.
Nou!!: Exploració de Venus і Espectre radioelèctric · Veure més »
European Venus Explorer
European Venus Explorer (EVE), conegut fins al 2007 com a Venus Entry Probe (VEP), és un projecte de sonda espacial de l'Agència Espacial Europea (ESA).
Nou!!: Exploració de Venus і European Venus Explorer · Veure més »
Flux turbulent
Flux turbulent Dins l'entorn de mecànica de fluids, s'anomena flux turbulent o corrent turbulent el moviment d'un fluid que es dona en forma caòtica, en què les partícules es mouen desordenadament i les trajectòries de les partícules es troben formant petits remolins aperiòdics, com ara l'aigua en un canal de gran pendent.
Nou!!: Exploració de Venus і Flux turbulent · Veure més »
Fricció
Bloc en repòs El fregament o fricció en física és la resistència que impedeix el moviment d'un cos que es troba sobre un altre, o també la força que apareix en la superfície de contacte de dos cossos quan s'intenta lliscar un sobre un altre.
Nou!!: Exploració de Venus і Fricció · Veure més »
Galileo (sonda)
La sonda és extreta del Transbordador espacial Atlantis en la missió STS-34 La Galileo fou una sonda espacial de l'agència espacial nord-americana, NASA, amb l'objectiu d'estudiar el planeta Júpiter i el seu sistema de satèl·lits.
Nou!!: Exploració de Venus і Galileo (sonda) · Veure més »
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Nou!!: Exploració de Venus і Geografia · Veure més »
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Nou!!: Exploració de Venus і Geologia · Veure més »
Globus de gas
El globus D-OZAM sobrevolant Gelsenkirchen. Un globus de gas o baló de gas és un globus aerostàtic que es compon d'una funda prima i tensa, feta per exemple de làtex o teixit de seda amb hule.
Nou!!: Exploració de Venus і Globus de gas · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Exploració de Venus і Gravetat · Veure més »
Grup hidroxi
Un grup hidroxi (abans grup hidroxil o oxhidril) és un grup funcional o característic dels composts orgànics format per un àtom d'oxigen enllaçat a un d'hidrogen, de fórmula -OH.
Nou!!: Exploració de Venus і Grup hidroxi · Veure més »
Hertz
Hertz (símbol Hz) és una unitat de freqüència del Sistema Internacional d'Unitats.
Nou!!: Exploració de Venus і Hertz · Veure més »
IKAROS
IKAROS és una sonda espacial experimental, impulsada parcialment mitjançant una vela solar.
Nou!!: Exploració de Venus і IKAROS · Veure més »
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Nou!!: Exploració de Venus і Infraroig · Veure més »
Ionosfera
ones curtes es reflecteixen en la ionosfera i poden arribar molt lluny de l'emissor, salvant la curvatura de la terra i les muntanyes. La ionosfera és una regió de la part superior de l'atmosfera terrestre, es caracteritza per contenir un nombre molt gran de partícules carregades elèctricament, electrons i ions, que modifiquen la propagació de les ones de ràdio.
Nou!!: Exploració de Venus і Ionosfera · Veure més »
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Nou!!: Exploració de Venus і Júpiter (planeta) · Veure més »
Llamp
El cel llampegant en nit de tempesta Evolució d'un llamp Un llamp és un intercanvi d'energia elèctrica, amb una durada total al voltant de mig segon, que es genera entre el núvol de tempesta i el terra, dins del mateix núvol o entre núvols propers.
Nou!!: Exploració de Venus і Llamp · Veure més »
Llista de missions d'exploració de Venus
A continuació es presenta una llista de les missions d'exploració del planeta Venus, ordenades cronològicament i agrupades per dècades.
Nou!!: Exploració de Venus і Llista de missions d'exploració de Venus · Veure més »
Llista de sondes del sistema solar
Aquest article és una llista de totes les sondes espacials que han sortit de l'òrbita de la Terra (o es van posar en marxa amb aquesta intenció, però van fallar), organitzades per la seva destinació prevista.
Nou!!: Exploració de Venus і Llista de sondes del sistema solar · Veure més »
Llum Ashen
La llum Ashen, en anglès: Ashen light, derivat dash: 'cendra', que literalment significa llum cendrosa o pàl·lida, és un fenomen que s'ha observat per part d'astrònoms des de la Terra que consisteix en una brillantor groguenca emesa des del planeta Venus Va ser observat per primera vegada per Giovanni Riccioli el 9 de gener de 1643.
Nou!!: Exploració de Venus і Llum Ashen · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Exploració de Venus і Lluna · Veure més »
Magellan
Atlantis'' La Magellan fou una sonda espacial no tripulada de la NASA amb l'objectiu d'estudiar el planeta Venus, especialment per obtenir un mapa topogràfic acurat mitjançant observacions de radar.
Nou!!: Exploració de Venus і Magellan · Veure més »
Magnetosfera
vents solars bufen de esquerra a dreta. Una magnetosfera és una regió al voltant d'un objecte astronòmic on el seu camp magnètic actua com escut modificant o organitzant les partícules carregades d'alta energia procedents del Sol.
Nou!!: Exploració de Venus і Magnetosfera · Veure més »
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Exploració de Venus і Maig · Veure més »
Mariner 1
La Mariner 1 fou la primera sonda espacial del programa Mariner.
Nou!!: Exploració de Venus і Mariner 1 · Veure més »
Mariner 10
La Mariner 10 fou una missió espacial no tripulada de la NASA llançada el 3 de novembre de 1973 amb l'objectiu de sobrevolar els planetes Mercuri i Venus.
Nou!!: Exploració de Venus і Mariner 10 · Veure més »
Mariner 2
La Mariner 2 fou la segona sonda espacial del programa Mariner de la NASA.
Nou!!: Exploració de Venus і Mariner 2 · Veure més »
Mariner 5
La sonda espacial Mariner 5 va ser la cinquena d'una sèrie de naus espacials de la NASA dintre del Programa Mariner usades per a l'exploració en la manera de vol de retorn.
Nou!!: Exploració de Venus і Mariner 5 · Veure més »
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Nou!!: Exploració de Venus і Mart (planeta) · Veure més »
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Nou!!: Exploració de Venus і Mercuri (planeta) · Veure més »
MESSENGER
La MESSENGER va ser una sonda espacial no tripulada de tipus Discovery de la NASA amb l'objectiu d'estudiar el planeta Mercuri.
Nou!!: Exploració de Venus і MESSENGER · Veure més »
Motor Stirling
Motor Stirling de tipus Alfa. Hi ha dos cilindres. El cilindre d'expansió (vermell) es manté a alta temperatura mentre que el cilindre de compressió (blau) es refreda. El passadís entre els dos cilindres conté el regenerador. Motor Stirling tipus Beta. Només hi ha un cilindre, calent a un extrem i fred en l'altre.Disseny d'un Motor Stirling tipus Beta. El Motor Stirling va ser inventat l'any 1816 per Robert Stirling, un capellà escocès.
Nou!!: Exploració de Venus і Motor Stirling · Veure més »
N-1 (coet soviètic)
Model 3D interactiu de l'N-1 L'N-1 o N1 (en rus: Н-1) fou el coet dissenyat per la Unió Soviètica per posar un home a la superfície lunar durant la cursa espacial amb els Estats Units als anys 60.
Nou!!: Exploració de Venus і N-1 (coet soviètic) · Veure més »
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Nou!!: Exploració de Venus і NASA · Veure més »
Nature
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.
Nou!!: Exploració de Venus і Nature · Veure més »
Núvol
Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.
Nou!!: Exploració de Venus і Núvol · Veure més »
Objectes artificials sobre Venus
La següent taula es una llista parcial d'objectes artificials sobre Venus.
Nou!!: Exploració de Venus і Objectes artificials sobre Venus · Veure més »
Observació de Venus
tauleta cuneïforme amb pronòstics astrològics procedent del període neoassiri. L'observació de Venus es remunta als principis de l'interès en les cultures humanes per l'esfera celeste.
Nou!!: Exploració de Venus і Observació de Venus · Veure més »
Ohio
Ohio és un dels 50 estats dels Estats Units, situat a la Regió dels Grans Llacs, i un dels seus principals centres industrials.
Nou!!: Exploració de Venus і Ohio · Veure més »
Pioneer Venus
Pioneer Venus Orbiter. Pioneer Venus Multiprobe. La missió Pioneer Venus va consistir en dues sondes, llançades per separat al planeta Venus el 1978.
Nou!!: Exploració de Venus і Pioneer Venus · Veure més »
Placa tectònica
Les plaques tectòniques que configuren l'escorça terrestre. Plaques tectòniques (superfícies conservades) Una placa tectònica (del grec τέκτων, 'constructor') és un fragment de la litosfera que té certa activitat constructiva, destructiva, mobilitat, tensions i deformacions.
Nou!!: Exploració de Venus і Placa tectònica · Veure més »
PLANET-C
PLANET-C, també coneguda com a Venus Climate Orbiter (VCO) o Akatsuki, és una sonda espacial dissenyada per la JAXA (l'agència espacial japonesa) destinada a l'exploració de l'atmosfera de Venus.
Nou!!: Exploració de Venus і PLANET-C · Veure més »
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Nou!!: Exploració de Venus і Plasma (estat de la matèria) · Veure més »
Potassi
El potassi és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és K (del neollatí kalium) i el nombre atòmic del qual és 19.
Nou!!: Exploració de Venus і Potassi · Veure més »
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Nou!!: Exploració de Venus і Pressió · Veure més »
Programa Apollo
El programa Apollo fou un projecte espacial dels EUA desenvolupat durant els anys 1960 i 70.
Nou!!: Exploració de Venus і Programa Apollo · Veure més »
Programa Ranger
Primera imatge de la Lluna enviada per una missió Ranger (Ranger 7 en el 1964)El programa Ranger va ser una sèrie de missions espacials no tripulades dels Estats Units en la dècada de 1960 que tenien com a objectiu obtenir imatges detallades de la superfície de la Lluna.
Nou!!: Exploració de Venus і Programa Ranger · Veure més »
Programa Venera
El programa Venera (en rus Венера, també conegut als països occidentals com Venusik) fou un programa de sondes espacials desenvolupat per la Unió Soviètica entre 1961 i 1983 per a l'estudi del planeta Venus.
Nou!!: Exploració de Venus і Programa Venera · Veure més »
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Nou!!: Exploració de Venus і Quilòmetre · Veure més »
Radar
Antena de radar per a la detecció d'avions. Radar és un sistema per a detectar o localitzar objectes a distància mitjançant ones de ràdio d'alta freqüència.
Nou!!: Exploració de Venus і Radar · Veure més »
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Nou!!: Exploració de Venus і Radiació gamma · Veure més »
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Nou!!: Exploració de Venus і Radiació X · Veure més »
Robot
Robot Un robot és un dispositiu o mecanisme articulat que desenvolupa moviments o funcions automàtiques seguint instruccions externes o unes regles que li han estat incorporades.
Nou!!: Exploració de Venus і Robot · Veure més »
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Nou!!: Exploració de Venus і Saturn (planeta) · Veure més »
Saturn V
El Saturn V fou un coet d'un sol ús de múltiples trams i de combustible líquid utilitzat en el programes Apollo i Skylab de la NASA.
Nou!!: Exploració de Venus і Saturn V · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Exploració de Venus і Sistema solar · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Exploració de Venus і Sol · Veure més »
Sonda espacial
Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.
Nou!!: Exploració de Venus і Sonda espacial · Veure més »
Sonda solar Parker
Aquest article tracta sobre el projecte de la NASA.
Nou!!: Exploració de Venus і Sonda solar Parker · Veure més »
Spútnik 7
El Tiajoli Spútnik, (Тяжёлый Спутник que significa Satèl·lit Pesant), també conegut pel seu nom de desenvolupament com a Venera 1VA No.1, i a occident com a Spútnik 7, va ser una sonda espacial soviètica, que estava destinada a ser la primera nau espacial per explorar Venus.
Nou!!: Exploració de Venus і Spútnik 7 · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Exploració de Venus і Temperatura · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Exploració de Venus і Terra · Veure més »
Transbordador espacial Atlantis
L'''Atlantis'' poc després d'enlairar-se per la missió STS-27. El transbordador espacial Atlantis (designació NASA: OV-104) és un dels transbordadors espacials de la flota pertanyent a lAgència Nacional Aeroespacial dels Estats Units (NASA).
Nou!!: Exploració de Venus і Transbordador espacial Atlantis · Veure més »
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Nou!!: Exploració de Venus і Ultraviolat · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Exploració de Venus і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Vòrtex
Vòrtex generat pel pas d'una ala d'avió, revelat amb fum acolorit dreta Un vòrtex és un flux giratori, a voltes turbulent, de fluid en forma d'espiral.
Nou!!: Exploració de Venus і Vòrtex · Veure més »
Vega 1
Vega 1 (i la seva bessona Vega 2) és una sonda espacial soviètica del programa Vega, amb l'objectiu d'estudiar Venus i el cometa de Halley.
Nou!!: Exploració de Venus і Vega 1 · Veure més »
Vela solar
Prototip de vela solar de 20 metres, desenvolupat per la NASA. Visió artística d'una nau del tipus Cosmos 1 en òrbita Una vela solar és un mètode de propulsió per sondes i naus espacials alternatiu o complementari a l'ús de motors.
Nou!!: Exploració de Venus і Vela solar · Veure més »
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Nou!!: Exploració de Venus і Velocitat · Veure més »
Venera 1
Venera 1 La Venera 1 (Венера 1) fou una sonda espacial no tripulada de la Unió Soviètica destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un sobrevol o flyby.
Nou!!: Exploració de Venus і Venera 1 · Veure més »
Venera 10
La Venera 10 (Венера-10), designada pel fabricant com 4V-1 No.
Nou!!: Exploració de Venus і Venera 10 · Veure més »
Venera 11
La Venera 11 (Венера-11) va ser una missió espacial no tripulada del programa Venera (URSS) per explorar el planeta Venus. La Venera 11 va ser llançada el 9 de setembre de 1978 a 3:25:39 UTC.
Nou!!: Exploració de Venus і Venera 11 · Veure més »
Venera 12
Venera 12 (Венера-12 en rus) va ser una missió espacial no tripulada de l'antiga Unió Soviètica al planeta Venus.
Nou!!: Exploració de Venus і Venera 12 · Veure més »
Venera 15 i 16
Venera 15 i 16 foren dues sondes soviètiques que formaven part del Programa Venera.
Nou!!: Exploració de Venus і Venera 15 i 16 · Veure més »
Venera 2
La Venera 2 (Венера 2) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un sobrevol o flyby.
Nou!!: Exploració de Venus і Venera 2 · Veure més »
Venera 3
La Venera 3 (Венера 3) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un aterratge a la superfície del planeta.
Nou!!: Exploració de Venus і Venera 3 · Veure més »
Venera 4
La Venera 4 (Венера 4) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un mòdul que havia de desprendre's de la sonda principal, penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfície.
Nou!!: Exploració de Venus і Venera 4 · Veure més »
Venera 5
La Venera 5 (Венера 5) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un mòdul que havia de desprendre's de la sonda principal, penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfície.
Nou!!: Exploració de Venus і Venera 5 · Veure més »
Venera 6
La Venera 6 (Венера 6 en rus) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un mòdul que havia de desprendre's de la sonda principal, penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfície.
Nou!!: Exploració de Venus і Venera 6 · Veure més »
Venera 7
La sonda Venera 7 (en rus, Венера-7) del programa espacial soviètic Venera es va convertir en la primera nau espacial en un altre planeta.
Nou!!: Exploració de Venus і Venera 7 · Veure més »
Venera 8
Venera 8 (en , que vol dir Venus 8; anomenada pel fabricant com 3V (V-72)) era una sonda del programa soviètic Venera dedicat a l'exploració de Venus.
Nou!!: Exploració de Venus і Venera 8 · Veure més »
Venera 9
Venera 9 (Венера-9), designat pel fabricant com: 4V-1 No.
Nou!!: Exploració de Venus і Venera 9 · Veure més »
Venera-D
La sonda Venera-D (Венера-Д) és un projecte espacial rus d'exploració de Venus, que serà llançada cap a 2016.
Nou!!: Exploració de Venus і Venera-D · Veure més »
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Exploració de Venus і Venus (planeta) · Veure més »
Venus Express
La Venus Express (també abreujada VEX) és una sonda orbital de l'Agència Espacial Europea destinada a l'estudi del planeta Venus i, especialment, de la seva atmosfera.
Nou!!: Exploració de Venus і Venus Express · Veure més »
Volcà
Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.
Nou!!: Exploració de Venus і Volcà · Veure més »
Vulcanologia
Esquema estructural d'un volcà Erupció del Stromboli La vulcanologia (de la paraula llatina ''Vulcanus, Vulcano'', el déu romà del foc) és la branca de la geologia que estudia els volcans amb la finalitat de determinar què ocorre als volcans i fer prediccions respecte a les erupcions.
Nou!!: Exploració de Venus і Vulcanologia · Veure més »
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 1 de març · Veure més »
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 10 d'agost · Veure més »
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 10 d'octubre · Veure més »
10 de febrer
El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Exploració de Venus і 10 de febrer · Veure més »
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 10 de juliol · Veure més »
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 11 d'abril · Veure més »
11 de juny
L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 11 de juny · Veure més »
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 11 de novembre · Veure més »
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 12 d'octubre · Veure més »
12 de febrer
El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Exploració de Venus і 12 de febrer · Veure més »
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 14 de setembre · Veure més »
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 15 de desembre · Veure més »
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Exploració de Venus і 15 de gener · Veure més »
15 de juny
El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 15 de juny · Veure més »
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 15 de maig · Veure més »
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 15 de setembre · Veure més »
16 d'agost
El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 16 d'agost · Veure més »
16 de maig
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 16 de maig · Veure més »
16 de novembre
El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 16 de novembre · Veure més »
17 de maig
El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 17 de maig · Veure més »
18 d'octubre
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 18 d'octubre · Veure més »
1961
;Països Catalans.
Nou!!: Exploració de Venus і 1961 · Veure més »
1962
;Països Catalans.
Nou!!: Exploració de Venus і 1962 · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: Exploració de Venus і 1964 · Veure més »
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Nou!!: Exploració de Venus і 1965 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Exploració de Venus і 1966 · Veure més »
1967
Sense descripció.
Nou!!: Exploració de Venus і 1967 · Veure més »
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Nou!!: Exploració de Venus і 1969 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Exploració de Venus і 1970 · Veure més »
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Nou!!: Exploració de Venus і 1972 · Veure més »
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Nou!!: Exploració de Venus і 1975 · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: Exploració de Venus і 1978 · Veure més »
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Nou!!: Exploració de Venus і 1982 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Exploració de Venus і 1983 · Veure més »
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Exploració de Venus і 1985 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Exploració de Venus і 1989 · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Exploració de Venus і 1990 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Exploració de Venus і 1991 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Exploració de Venus і 1992 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Exploració de Venus і 1993 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Exploració de Venus і 1994 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Exploració de Venus і 1998 · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Exploració de Venus і 1999 · Veure més »
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 2 d'abril · Veure més »
20 de maig
El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 20 de maig · Veure més »
20 de novembre
El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 20 de novembre · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Exploració de Venus і 2004 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Exploració de Venus і 2005 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Exploració de Venus і 2006 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Exploració de Venus і 2007 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Exploració de Venus і 2008 · Veure més »
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Nou!!: Exploració de Venus і 2009 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Exploració de Venus і 2010 · Veure més »
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Nou!!: Exploració de Venus і 2014 · Veure més »
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Nou!!: Exploració de Venus і 2015 · Veure més »
2016
L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.
Nou!!: Exploració de Venus і 2016 · Veure més »
2017
El 2017 fou un any normal començat en diumenge.
Nou!!: Exploració de Venus і 2017 · Veure més »
2018
L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Exploració de Venus і 2018 · Veure més »
2020
L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.
Nou!!: Exploració de Venus і 2020 · Veure més »
2024
L'any 2024 és l'any actual, un any de traspàs començat en dilluns.
Nou!!: Exploració de Venus і 2024 · Veure més »
21 de desembre
El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 21 de desembre · Veure més »
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 22 d'octubre · Veure més »
22 de juliol
El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 22 de juliol · Veure més »
24 d'octubre
El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 24 d'octubre · Veure més »
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 24 de maig · Veure més »
25 d'agost
El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 25 d'agost · Veure més »
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 25 d'octubre · Veure més »
25 de desembre
miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 25 de desembre · Veure més »
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Exploració de Venus і 27 de febrer · Veure més »
29 de novembre
El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 29 de novembre · Veure més »
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 31 de desembre · Veure més »
4 de febrer
El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Exploració de Venus і 4 de febrer · Veure més »
4 de maig
El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 4 de maig · Veure més »
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 5 de juny · Veure més »
5 de març
El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 5 de març · Veure més »
7 d'octubre
El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 7 d'octubre · Veure més »
8 de desembre
El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 8 de desembre · Veure més »
9 de desembre
El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 9 de desembre · Veure més »
9 de novembre
El 9 de novembre o 9 de santandria és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Exploració de Venus і 9 de novembre · Veure més »
