Accés més ràpid que el navegador!
76 les relacions: Baduari, Belisari, Calàbria, Cal·línic de Ravenna, Carlemany, Catepanat d'Itàlia, Còrsega, Ciutat estat, Conquesta normanda del Mezzogiorno, Constantinoble, Deci de Ravenna, Ducat de Spoleto, Ducat i Principat de Benevent, Eleuteri de Ravenna, Entiqui de Ravenna, Escolàstic de Ravenna, Esmaragd de Ravenna, Estats Pontificis, Eutiqui de Ravenna, Exarcat, Exarcat d'Àfrica, Ferrara, Flavi Honori, Flavi Longí, Francs, Gregori de Ravenna, Guerres romano-longobardes, Iconoclàstia, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Isaac de Ravenna, Joan I Lemigi, Joan II Platí, Joan III Rizocop, Ligúria, Llombardia, Longobards, Marques, Maurici (emperador), Narsès, Nàpols, Odoacre, Olimp de Ravenna, Ostrogots, Papa, Papa Esteve III, Pau de Ravenna, Pavia, Península Itàlica, Perusa, ..., Piemont, Pipí I el Breu, Plató de Ravenna, Ravenna, Regió d'Ístria, Regne Longobard, Riu Po, Roma, Romà de Ravenna, Sardenya, Sicília, Teodor I Cal·liopes, Teodor II de Ravenna, Teodoric el Gran, Teofilacte de Ravenna, Toscana, Vèneto, Venècia, 404, 476, 540, 552, 584, 740, 751, 756. Ampliar l'índex (26 més) »
Baduari
Baduari (mort el 576) va ser un general de l'Imperi d'Orient, exarca de Ravenna al final de la seva vida, que va viure al.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Baduari · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Belisari · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Calàbria · Veure més »
Cal·línic de Ravenna
Cal·línic (en llatí Callinicus, en grec Καλλίνικος) fou exarca de Ravenna del 596 al 603.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Cal·línic de Ravenna · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Carlemany · Veure més »
Catepanat d'Itàlia
Mapa d'Itàlia meridional mostrant el ''' Catepanat d'Itàlia ''' (en verd) tal com apareixia cap a l'any 1000 de la nostra era. El Catepanat d'Itàlia va ser una província de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia la part sud de la península d'Itàlia amb una línia traçada des de Muntanya Gargano (a la Pulla, al nord de Bari) fins al Golf de Salern.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Catepanat d'Itàlia · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Còrsega · Veure més »
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Ciutat estat · Veure més »
Conquesta normanda del Mezzogiorno
La conquesta normanda del Mezzogiorno va ser un procés desenvolupat durant diverses dècades del.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Conquesta normanda del Mezzogiorno · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Constantinoble · Veure més »
Deci de Ravenna
Deci va ser un prefecte i exarca de Ravenna, testificat el 584, sota l'emperador romà d'Orient Maurici.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Deci de Ravenna · Veure més »
Ducat de Spoleto
Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Ducat de Spoleto · Veure més »
Ducat i Principat de Benevent
El Ducat de Benevent fou el territori longobard situat més al sud a la Itàlia medieval. Se centrava a la ciutat de Benevent. Fou a la pràctica un territori independent del Regne dels Llombards, excepte en els regnats de Grimoald fins a Liutprand.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Ducat i Principat de Benevent · Veure més »
Eleuteri de Ravenna
Eleuteri (en llatí Eleutherius) fou exarca de Ravenna del 615 al 620.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Eleuteri de Ravenna · Veure més »
Entiqui de Ravenna
Entiqui fou exarca de Ravenna del 711 al 713.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Entiqui de Ravenna · Veure més »
Escolàstic de Ravenna
Escolàstic (en llatí Scholasticus) fou exarca de Ravenna del 713 al 726.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Escolàstic de Ravenna · Veure més »
Esmaragd de Ravenna
Esmaragd (en llatí Smaragdus) fou exarca de Ravenna per dues vegades, del 585 al 589 i del 603 al 611.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Esmaragd de Ravenna · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Estats Pontificis · Veure més »
Eutiqui de Ravenna
Eutiqui (en llatí Eutychius) fou el darrer exarca de Ravenna del 727 fins a la seva mort el 752.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Eutiqui de Ravenna · Veure més »
Exarcat
Els exarcats (grec: ἔξαρχος, éxarkhos) foren territoris perifèrics de l'Imperi Romà d'Orient l'autoritat dels quals era encomanda a un governador o exarca que exercia la representació civil i militar de Constantinoble als límits de l'imperi.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Exarcat · Veure més »
Exarcat d'Àfrica
Augment del territori de l'Imperi Romà d'Orient entre l'ascens al poder de Justinià I (en vermell, any 527) i la seva mort (en taronja, any 565). Belisari contribuí enormement a l'expansió de l'imperi L'Exarcat d'Àfrica o de Cartago va ser una divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Exarcat d'Àfrica · Veure més »
Ferrara
Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Ferrara · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Flavi Honori · Veure més »
Flavi Longí
Flavi Longí (Flavius Longinus) fou prefecte pretorià d'Itàlia sota l'emperador romà d'Orient Justí II.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Flavi Longí · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Francs · Veure més »
Gregori de Ravenna
Gregori fou exarca de Ravenna del 666 al 678.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Gregori de Ravenna · Veure més »
Guerres romano-longobardes
Les guerres romano-longobardes o guerres bizantino-longobardes foren tot un seguit de conflictes entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Guerres romano-longobardes · Veure més »
Iconoclàstia
Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Iconoclàstia · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Isaac de Ravenna
Isaac conegut com a Isaac l'Armeni, fou exarca de Ravenna.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Isaac de Ravenna · Veure més »
Joan I Lemigi
Joan I Lemigi (en llatí Joannes Lemigius Thrax) fou exarca de Ravenna del 611, quan va substituir Esmaragd fins a la seva mort el 615.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Joan I Lemigi · Veure més »
Joan II Platí
Joan II Platí fou exarca de Ravenna del 687 al 702.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Joan II Platí · Veure més »
Joan III Rizocop
Joan III Rizocop (en llatí Joannes Rizocopus) fou exarca de Ravenna del 710 al 711.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Joan III Rizocop · Veure més »
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Ligúria · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Llombardia · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Longobards · Veure més »
Marques
Les Marques (Le Marche, en italià) són una regió del centre d'Itàlia.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Marques · Veure més »
Maurici (emperador)
Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Maurici (emperador) · Veure més »
Narsès
Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Narsès · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Nàpols · Veure més »
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Odoacre · Veure més »
Olimp de Ravenna
Olimp fou exarca de Ravenna del 649 a la seva mort el 652.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Olimp de Ravenna · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Ostrogots · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Papa · Veure més »
Papa Esteve III
Esteve III (Siracusa, ? – Roma, 24 de gener de 772) fou Papa de l'Església catòlica del 768 al 772.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Papa Esteve III · Veure més »
Pau de Ravenna
Pau (en llatí Paulus) fou exarca de Ravenna del 726 al 727.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Pau de Ravenna · Veure més »
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Pavia · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Península Itàlica · Veure més »
Perusa
Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Perusa · Veure més »
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Piemont · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Pipí I el Breu · Veure més »
Plató de Ravenna
Plató (en llatí Plato, en grec Πλάτων) fou exarca de Ravenna el 638 o potser el 644.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Plató de Ravenna · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Ravenna · Veure més »
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Regió d'Ístria · Veure més »
Regne Longobard
El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany). va envair la capital a Pavia. El control efectiu dels sobirans de les dues grans zones que constituïen el regne, la Langobardia Maior al centre-nord (al seu torn repartida en una àrea occidental, o Nèustria, i una oriental, o Àustria) i la Langobardia Minor al centre-sud, no va ser constant al llarg del curs dels dos segles de durada del regne.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Regne Longobard · Veure més »
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Riu Po · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Roma · Veure més »
Romà de Ravenna
Romà (en llatí Romanus) fou exarca de Ravenna del 589 a la seva mort el 596 o 597.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Romà de Ravenna · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Sardenya · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Sicília · Veure més »
Teodor I Cal·liopes
Teodor I Cal·liopes (en grec Θεόδωρος Καλλιοπάς) fou exarca de Ravenna dues vegades, la primera cap al 648-649 i la segona vers el 652-666.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Teodor I Cal·liopes · Veure més »
Teodor II de Ravenna
Teodor II fou exarca de Ravenna del 678 al 687.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Teodor II de Ravenna · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Teodoric el Gran · Veure més »
Teofilacte de Ravenna
Teofilacte fou exarca de Ravenna del 702 al 710.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Teofilacte de Ravenna · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Toscana · Veure més »
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Vèneto · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і Venècia · Veure més »
404
El 404 (CDIV) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і 404 · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і 476 · Veure més »
540
Sense descripció.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і 540 · Veure més »
552
Sense descripció.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і 552 · Veure més »
584
Sense descripció.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і 584 · Veure més »
740
El 740 (DCCXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і 740 · Veure més »
751
Sense descripció.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і 751 · Veure més »
756
Sense descripció.
Nou!!: Exarcat de Ravenna і 756 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Esarcato d'Italia, Exarca de Ravenna, Exarcat d'Itàlia, Exarcat de Ràvenna, Exarcat de Rávena.
