Taula de continguts
48 les relacions: Academ, Afareu, Arcàdia, Argonautes, Àmic, Àtica, Batalla del Llac Regil, Bèbrices (Pont), Cigne, Clitemnestra, Diccionari Grec-Català, Doris (grup humà), Etra (filla de Piteu), Febe (filla de Leucip), Foc de Sant Elm, Gramàtic, Grec antic, Hades, Helena de Troia, Hilaïra, Idas, Iolcos, Jàson, Joan Alberich i Mariné, Juturna, Lacònia, Leda, Leucípides (filles de Leucip), Leucip (fill de Perieres), Linceu (mitologia), Llatí, Menesteu (fill de Pèteu), Michelangelo Buonarroti, Nimfa, Olimp, Pòl·lux (estrella), Pòl·lux (satèl·lit), Peleu, Persèfone, Pirítous, Roma, Senglar de Calidó, Substantiu, Taíget, Teseu, Tindàreu, Vesta (mitologia), Zeus.
- Culte a Cíbele i Atis
- Herois de la mitologia grega
- Inframon en la mitologia grega
Academ
Helena raptada per Teseu Academ (en grec: Ἀκάδημος) va ser un heroi grec mitològic de la ciutat d'Atenes, que va revelar a Càstor i Pòl·lux quan van envair l'Àtica per alliberar la seva germana petita Helena segrestada per Teseu, el lloc on aquest la tenia amagada, evitant així que els Dioscurs continuessin devastant el país.
Veure Dioscurs і Academ
Afareu
Segons la mitologia grega, Afareu (en grec antic Ἀφαρεύς) va ser un rei de Messènia, fill de Perieres i de Gorgòfone.
Veure Dioscurs і Afareu
Arcàdia
Arcàdia (Ἀρκαδία) era una de les principals regions del Peloponnès a l'antiguitat, que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Arcàdia.
Veure Dioscurs і Arcàdia
Argonautes
''L'Argo'', de Lorenzo Costa En la mitologia grega, els argonautes (Ἀργοναύται) eren els companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van participar en la cerca del velló d'or en una expedició marítima cap a la Còlquida.
Veure Dioscurs і Argonautes
Àmic
Àmic encadenat pels argonautes Àmic (en grec antic Ἄμυκος "el que dessagna"), va ser, segons la mitologia grega, un gegant fill de Posidó.
Veure Dioscurs і Àmic
Àtica
L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.
Veure Dioscurs і Àtica
Batalla del Llac Regil
La batalla del llac Regil (en Lacus Regillus) va ser una llegendària victòria de Roma, al final del Regne de Roma, guanyada, segons diferents versions, als etruscs o la Lliga Llatina.
Veure Dioscurs і Batalla del Llac Regil
Bèbrices (Pont)
Els bèbrices o bebrics (en llatí Bebrici, en grec antic Βέβρυκες) eren una nació del Pont.
Veure Dioscurs і Bèbrices (Pont)
Cigne
Els cignes són ocells de grans dimensions que pertanyin a la família dels anàtids (Anatidae) i la subfamília dels anserins (Anserinae).
Veure Dioscurs і Cigne
Clitemnestra
Louvre). Clitemnestra (grec: Κλυταιμνήστρα Klytaimnéstra) fou l'esposa d'Agamèmnon, rei de Micenes, amb el qual va tenir tres fills: Electra, Ifigenia i Orestes.
Veure Dioscurs і Clitemnestra
Diccionari Grec-Català
El Diccionari Grec-Català.
Veure Dioscurs і Diccionari Grec-Català
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Veure Dioscurs і Doris (grup humà)
Etra (filla de Piteu)
Laurent de La Hyre - Teseu i Etra Etra (en grec antic Αἴθρα), d'acord amb la mitologia grega, va ser una filla de Piteu, rei de Trezè i neta de Pèlops.
Veure Dioscurs і Etra (filla de Piteu)
Febe (filla de Leucip)
Segons la mitologia grega, Febe (en grec antic Φοιβη) va ser una filla de Leucip i de Filòdice Era una de les Leucípides.
Veure Dioscurs і Febe (filla de Leucip)
Foc de Sant Elm
Gravat on es pot veure el '''foc de Sant Elm''' als extrems dels pals d'un vaixell El foc de Sant Elm és una descàrrega elèctrica lluminosa que té lloc a l'atmosfera, és d'intensitat feble o moderada i emana d'objectes situats elevats a la superfície (parallamps, pals de vaixells, antenes) o directament enlairats (ales d'avions).
Veure Dioscurs і Foc de Sant Elm
Gramàtic
Gramàtic és el nom que reben els estudiosos de la llengua de l'Edat antiga i mitjana, encarregats de compilar i difondre les normes de la gramàtica dels seus respectius idiomes, així com els autors usats com a model per al seu ensenyament.
Veure Dioscurs і Gramàtic
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Dioscurs і Grec antic
Hades
En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).
Veure Dioscurs і Hades
Helena de Troia
''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.
Veure Dioscurs і Helena de Troia
Hilaïra
Segons la mitologia grega, Hilaïra (en grec antic Ἱλάειρα) va ser filla de Leucip i de Filòdice, una de les Leucípides.
Veure Dioscurs і Hilaïra
Idas
Idas raptant Marpessa D'acord amb la mitologia grega, Idas (en grec antic Ἴδας), va ser un heroi, "el més fort i el més atrevit dels homes", segons la Ilíada.
Veure Dioscurs і Idas
Iolcos
Iolcos (Iolcus) era una antiga ciutat de Magnèsia (Tessàlia) situada a la punta inicial del golf de Pàgases, al peu del Mont Pèlion.
Veure Dioscurs і Iolcos
Jàson
Jàson i Medea donant-se la mà en senyal de maridatge En la mitologia grega, Jàson (grec antic: Ἰάσων; grec modern: Ιάσονας) és un heroi tessali, cap dels argonautes i espòs de Medea.
Veure Dioscurs і Jàson
Joan Alberich i Mariné
és un hel·lenista català.
Veure Dioscurs і Joan Alberich i Mariné
Juturna
Juturna fou una nimfa llatina, filla del rei Daune.
Veure Dioscurs і Juturna
Lacònia
Lacònia (Laconica o Laconia), anomenada també Lacedemònia (ἡ Λακεδαιμονία γῆ, 'la terra lacedemònia'), fou una regió de l'antiga Grècia situada era la part sud-est del Peloponnès, entre Messènia, l'Argòlida i Arcàdia.
Veure Dioscurs і Lacònia
Leda
s del quadre perdut de Miquel Àngel. Ulpiano Checa. Leda (en grec Λήδα, en llatí Lēda), segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi, rei d'Etòlia, i esposa de Tindàreu, rei d'Esparta.
Veure Dioscurs і Leda
Leucípides (filles de Leucip)
''El rapte de les filles de Leucip'', de Rubens Les Leucípides, en la mitologia grega, són les filles de Leucip, el germà d'Afareu i de Tindàreu.
Veure Dioscurs і Leucípides (filles de Leucip)
Leucip (fill de Perieres)
''El rapte de les filles de Leucip'', de Rubens Segons la mitologia grega, Leucip (en grec antic Λεύκιππος, Leukippos), fou un rei de Messènia, fill de Perieres i de Gorgòfone, una de les filles de Perseu.
Veure Dioscurs і Leucip (fill de Perieres)
Linceu (mitologia)
Linceu (Lynceus) fou una deïtat mitològica, fill d'Egipte i d'Argífia, i marit de la danaide Hipermnestra, amb qui va ser el pare d'Abant.
Veure Dioscurs і Linceu (mitologia)
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Dioscurs і Llatí
Menesteu (fill de Pèteu)
Menesteu (en grec antic Μενεσθεύς) i d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill de Pèteu i net del rei Erecteu.
Veure Dioscurs і Menesteu (fill de Pèteu)
Michelangelo Buonarroti
Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte del Renaixement.
Veure Dioscurs і Michelangelo Buonarroti
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Veure Dioscurs і Nimfa
Olimp
El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.
Veure Dioscurs і Olimp
Pòl·lux (estrella)
Pòl·lux (Beta dels Bessons / β Geminorum) és l'estel més brillant de la constel·lació dels Bessons i un dels més brillants del cel.
Veure Dioscurs і Pòl·lux (estrella)
Pòl·lux (satèl·lit)
Pòl·lux, també conegut com a Saturn XXXIV (designació provisional S/2004 S 5), és un satèl·lit natural molt petit de Saturn, coorbital amb Dione i que ocupa el punt de Lagrange (L₅).
Veure Dioscurs і Pòl·lux (satèl·lit)
Peleu
'''Peleu''', Aquil·les i Quiró (circa 500 aC, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes). Peleu (en grec Πηλεύς Pêleús) segons la mitologia grega, fou un heroi grec que fou pare d'Aquil·les.
Veure Dioscurs і Peleu
Persèfone
En la mitologia grega, Persèfone (Περσεφόνη) era una deessa, filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en deessa dels inferns.
Veure Dioscurs і Persèfone
Pirítous
Pirítous i Hipodamia rebent els centaures. Fresc de Pompeia D'acord amb la mitologia grega, Pirítous (en grec antic Πειρίθοος, Peirithoos), va ser un rei dels làpites, fill d'Ixíon.
Veure Dioscurs і Pirítous
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Dioscurs і Roma
Senglar de Calidó
romà (Museu Ashmolean, Oxford, Anglaterra). El senglar de Calidó fou una fera de proporcions gegantines que devastava els camps d'Etòlia.
Veure Dioscurs і Senglar de Calidó
Substantiu
En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.
Veure Dioscurs і Substantiu
Taíget
El mont Taíget (Ταΰγετος), a l'edat mitjana i fins al anomenat també Pentedàktylos (Πενταδάκτυλος, Pendedàktilos 'cinc dits'), és una cadena muntanyosa de Grècia situada prop d'Esparta (Peloponès), que s'estenen de les muntanyes d'Arcàdia cap al sud, fins al cap Tènar.
Veure Dioscurs і Taíget
Teseu
Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.
Veure Dioscurs і Teseu
Tindàreu
Segons la mitologia grega, Tindàreu (en grec Τυνδάρεως, en llatí Tyndăreus), també conegut com a Tíndar, va ser un rei d'Esparta.
Veure Dioscurs і Tindàreu
Vesta (mitologia)
Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.
Veure Dioscurs і Vesta (mitologia)
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Dioscurs і Zeus
Vegeu també
Culte a Cíbele i Atis
- Àtal I de Pèrgam
- Agdistis
- Atis (déu)
- Atys (Lully)
- Broteas
- Cíbele
- Castració
- Coribants
- Dàctils
- Dioscurs
- Gallus (sacerdot)
- Hilària
- Ma (deessa)
- Mides I
- Mont Ida (Turquia)
- Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC)
- Rea (mitologia)
- Sangari
- Tauroboli
- Tympanon
Herois de la mitologia grega
- Àiax el Menor
- Èdip
- Abderos
- Academ
- Agamèmnon
- Amfiarau
- Aquil·les
- Aristeu (mitologia)
- Asclepi
- Atalanta de Beòcia
- Bel·lerofont
- Cècrops
- Cadme
- Diomedes (fill de Tideu)
- Dioscurs
- Enees
- Erecteu
- Euforb
- Evandre
- Faetont
- Falant d'Esparta
- Foroneu
- Ganimedes (mitologia)
- Hèracles
- Hipotoont
- Ifigenia
- Jàson
- Jacint (mitologia)
- Licàon
- Licurg
- Menelau
- Messene (mitologia)
- Mirtil (mitologia)
- Moliònides
- Odisseu
- Orestes (mitologia)
- Pèlops
- Palamedes
- Parrasi (mitologia)
- Peleu
- Perseu (heroi grec)
- Pleuró (mitologia)
- Podaliri
- Prometeu (mitologia)
- Protesilau
- Teseu
- Triptòlem
- Trofoni
Inframon en la mitologia grega
- Ascàlaf (fill d'Aqueront)
- Cèrber
- Caront (mitologia)
- Dioscurs
- Estix
- Hècate
- Hades
- Hermes
- Hipnos
- Leuce
- Melínoe
- Meneci
- Mente
- Nix
- Persèfone
- Plutó (mitologia)
- Plutoni (santuari)
- Tànatos
- Tisífone
També conegut com Càstor (mitologia), Càstor (fill de Tindàreu), Càstor i Pòl·lux, Pòl·lux.