Accés més ràpid que el navegador!
50 les relacions: Aeci, Antioquia de l'Orontes, Atenes, Èutiques de Constantinoble, Capadòcia (província romana), Cebrià de Cartago, Comte dels domèstics, Concili de Calcedònia, Constantinoble, Esteve màrtir, Flavià de Constantinoble, Genseric, Homer, Jerusalem, Joan Tzetzes, Joan Zonaràs, Justina, Lleonci Filòsof, Llibre de Daniel, Llibre de Zacaries, Marcià, Mestre dels oficis, Olibri, Orió de Tebes, Paràfrasi, Pulquèria, Simeó Estilita el Vell, Teodosi II el Jove, Terra Santa, Valentinià III, 20 d'octubre, 401, 421, 422, 423, 424, 436, 437, 438, 439, 442, 443, 444, 447, 449, 450, 451, 455, 461, 7 de juny.
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Aeci · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Atenes · Veure més »
Èutiques de Constantinoble
Èutiques (Eutyches) fou un prevere i abat de Constantinoble del que va encapçalar el patit oposat a Nestori.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Èutiques de Constantinoble · Veure més »
Capadòcia (província romana)
Capadòcia (llatí Cappadocia, grec antic Καππαδοκία) fou una província romana des de l'any 17 fins al final de l'Imperi Romà, i després província romana d'Orient fins al.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Capadòcia (província romana) · Veure més »
Cebrià de Cartago
Cebrià de Cartago, nascut Tasci Cecili Ciprià (Regió de Cartago, ca. 200 - Cartago, 14 de setembre de 258), va ser un bisbe de Cartago mort màrtir durant la persecució de Valerià.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Cebrià de Cartago · Veure més »
Comte dels domèstics
Insígnies del ''comes domesticorum equitum'' i del ''comes domesticorum peditum'', de la ''Notitia Dignitatum'', un document de principis del segle V El comte dels domèstics (en llatí comes domesticorum) era una figura de l'aparell militar de l'Imperi Romà.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Comte dels domèstics · Veure més »
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Concili de Calcedònia · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Constantinoble · Veure més »
Esteve màrtir
Esteve màrtir o Stephanos kelil (inicis del segle I - Rodalia de Jerusalem, 34-35?) protomàrtir (el primer màrtir), és un sant del cristianisme.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Esteve màrtir · Veure més »
Flavià de Constantinoble
Flavià de Constantinoble (en Flavianus, en Φλαβιανός) (Constantinoble?, final del s. IV - Lídia, 17 de febrer de 449) va ser un patriarca romà d'Orient, successor de Procle com a bisbe de Constantinoble l'any 446.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Flavià de Constantinoble · Veure més »
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Nou!!: Eudòxia Augusta і Genseric · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Homer · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Jerusalem · Veure més »
Joan Tzetzes
Joan Tzetzes (Joannes Tzetzes) fou un escriptor grec del, nadiu de Constantinoble.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Joan Tzetzes · Veure més »
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Nou!!: Eudòxia Augusta і Joan Zonaràs · Veure més »
Justina
Justina (~340 - ~391) va ser la segona muller de l'emperador romà Valentinià I (que regnà entre 364 i 375) i la mare de Valentinià II (que regnà entre 375 i 392), Gal·la, Grata i Justa.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Justina · Veure més »
Lleonci Filòsof
Lleonci Filòsof o Lleonci Sofista (Leontius) fou un destacat atenenc, filòsof i sofista, pare d'Atenais (Eudòxia Augusta).
Nou!!: Eudòxia Augusta і Lleonci Filòsof · Veure més »
Llibre de Daniel
El profeta Daniel a la Capella Sixtina. El Llibre de Daniel és un llibre bíblic de l'Antic Testament i de la Tanakh o Bíblia Hebrea.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Llibre de Daniel · Veure més »
Llibre de Zacaries
El Llibre de Zacaries és un llibre profètic de l'Antic Testament, probablement escrit pel Profeta Zacaries al.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Llibre de Zacaries · Veure més »
Marcià
Marcià va ser un emperador de l'Imperi Romà d'Orient des del 450 fins al 457.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Marcià · Veure més »
Mestre dels oficis
El mestre dels oficis (magister officiorum) fou un oficial d'alt rang de la cort imperial romana que tenia el control i vigilància de totes les audiències amb l'emperador i també incloïa a la seva jurisdicció els funcionaris civils i militars.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Mestre dels oficis · Veure més »
Olibri
Anici Olibri (en llatí:, en grec) fou un dels emperadors romans d'Occident de l'any 472.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Olibri · Veure més »
Orió de Tebes
Orió, en llatí Orion, en grec antic Ὠρίων, fou el nom d'un escriptor grec mencionat per Suides.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Orió de Tebes · Veure més »
Paràfrasi
Una paràfrasi és una figura lingüística en la qual es dona una versió més o menys lliure d'un text, amb altres paraules, per a fer-lo més fàcil d'entendre.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Paràfrasi · Veure més »
Pulquèria
Pulquèria, en llatí Pulcheria, en grec antic, (399-453) fou emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient del 414 al 453.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Pulquèria · Veure més »
Simeó Estilita el Vell
Simeó Estilita (Symeon o Simeon Stylites), també conegut com a Simeó Estilita el Vell (per a diferenciar-lo de Simeó Estilita el Jove) va ser un asceta del conegut com el sant del Pilar perquè va passar part de la seva vida dalt d'un pilar.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Simeó Estilita el Vell · Veure més »
Teodosi II el Jove
Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Teodosi II el Jove · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Eudòxia Augusta і Terra Santa · Veure més »
Valentinià III
Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).
Nou!!: Eudòxia Augusta і Valentinià III · Veure més »
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Eudòxia Augusta і 20 d'octubre · Veure més »
401
El 401 (CDI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Eudòxia Augusta і 401 · Veure més »
421
El 421 (CDXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Eudòxia Augusta і 421 · Veure més »
422
Sense descripció.
Nou!!: Eudòxia Augusta і 422 · Veure més »
423
Sense descripció.
Nou!!: Eudòxia Augusta і 423 · Veure més »
424
Sense descripció.
Nou!!: Eudòxia Augusta і 424 · Veure més »
436
Sense descripció.
Nou!!: Eudòxia Augusta і 436 · Veure més »
437
Sense descripció.
Nou!!: Eudòxia Augusta і 437 · Veure més »
438
El 438 (CDXXXVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Eudòxia Augusta і 438 · Veure més »
439
El 439 (CDXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Eudòxia Augusta і 439 · Veure més »
442
Sense descripció.
Nou!!: Eudòxia Augusta і 442 · Veure més »
443
El 443 (CDXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Eudòxia Augusta і 443 · Veure més »
444
444 (CDXLIV) va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià, en vigor en aquella data.
Nou!!: Eudòxia Augusta і 444 · Veure més »
447
El 447 (CDXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Eudòxia Augusta і 447 · Veure més »
449
Sense descripció.
Nou!!: Eudòxia Augusta і 449 · Veure més »
450
Sense descripció.
Nou!!: Eudòxia Augusta і 450 · Veure més »
451
Sense descripció.
Nou!!: Eudòxia Augusta і 451 · Veure més »
455
Sense descripció.
Nou!!: Eudòxia Augusta і 455 · Veure més »
461
El 461 (CDLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Eudòxia Augusta і 461 · Veure més »
7 de juny
El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Eudòxia Augusta і 7 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aelia Eudòcia, Eudòcia Augusta, Èlia Eudòcia.
