Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Estructura de peons і Obertura (escacs)
Estructura de peons і Obertura (escacs) tenen 12 coses en comú (en Uniopèdia): Blanques i negres en escacs, Defensa índia de rei, Defensa siciliana, Defensa siciliana, variant Najdorf, Escacs, Escaquer, Final (escacs), Gambit de dama refusat, Garri Kaspàrov, Mig joc, Obertura catalana, Tàctica (escacs).
Blanques i negres en escacs
Un tauler d'escacs en què les caselles negres no són negres, ni les blanques, blanques En escacs, blanques i negres són els noms (i els colors aproximats) de les peces usades en el joc, i per extensió, defineixen cadascun dels bàndols rivals.
Blanques i negres en escacs і Estructura de peons · Blanques i negres en escacs і Obertura (escacs) ·
Defensa índia de rei
La defensa índia de rei és una obertura d'escacs que sorgeix després dels moviments inicials: Les negres volen continuar amb 3...Ag7 i 4...d6.
Defensa índia de rei і Estructura de peons · Defensa índia de rei і Obertura (escacs) ·
Defensa siciliana
La defensa siciliana, o simplement la siciliana, és una obertura d'escacs que resulta després de les jugades inicials 1.e4 c5.
Defensa siciliana і Estructura de peons · Defensa siciliana і Obertura (escacs) ·
Defensa siciliana, variant Najdorf
La Variant Najdorf (|ˈ|n|aɪ|d|ɔr|f) de la defensa siciliana és una de les obertures d'escacs més respectades i profundament estudiades.
Defensa siciliana, variant Najdorf і Estructura de peons · Defensa siciliana, variant Najdorf і Obertura (escacs) ·
Escacs
Sense descripció.
Escacs і Estructura de peons · Escacs і Obertura (escacs) ·
Escaquer
Un escaquer o tauler d'escacs és la mena de tauler de joc emprat en alguns jocs de tauler com ara els escacs, o les dames, i que conté 64 caselles (vuit files i vuit columnes disposades en dos colors que es van alternant (clar i fosc). Els colors de les caselles són normalment anomenats "negre" i "blanc" (o bé "clar" i "fosc"), tot i que, de fet, els colors poden ser qualssevol, i sovint s'empren, per exemple, fustes naturals més fosques i més clares per a fabricar taulers. Els materials també varien en gran manera; mentre que en partides de competició d'alt nivell s'empren normalment escaquers de fusta, els de vinil o de cartró són usats sovint en partides informals. Hom troba també escaquers decoratius, fets en vidre, cristall, o marbre, però aquests no són normalment acceptats per a disputar partides de competició. Atès que l'estructura de l'escaquer és la mateixa per jugar als escacs que per jugar a les dames, sovint els taulers barats inclouen les peces necessàries per a ambdós jocs; normalment aquesta mena de taulers no són acceptables per a partides de competició, tot i que això depèn de les normes locals sobre l'equipament estàndard mínim per a competir. L'escaquer se situa sempre de manera que la casella de la cantonada inferior dreta més propera a cada jugador sigui "blanca". La mida del tauler es tria de manera que sigui l'escaient per a la mena de peces d'escacs emprades, i les caselles han de tenir una mida entre 50mm i 65mm, que hauria de ser una mida d'aproximadament 1.25 a 1.3 vegades la mida de la base del rei, que és la peça més gran (la base del rei hauria d'ocupar més o menys un 78% de l'àrea d'una casella.) Escaquer amb Peces d'escacs Staunton. Actualment, per anotar les partides d'escacs, s'usa la notació algebraica, i per a facilitar-la, sovint els taulers tenen etiquetades les vores de la base de les columnes amb les lletres a a h d'esquerra a dreta des del punt de vista del jugador que duu les blanques, i la vora de les files amb els números 1 a 8, des del punt de vista del jugador que duu les blanques. Aquesta ajuda no és necessària en cas que la partida s'anoti en notació descriptiva, però aquest darrer sistema ja no és emprat per gairebé ningú.
Escaquer і Estructura de peons · Escaquer і Obertura (escacs) ·
Final (escacs)
Dins l'entorn dels escacs, el final fa referència a la tercera etapa del joc, després de l'obertura i el mig joc, en la qual queden poques peces sobre el tauler i el desenllaç és imminent.
Estructura de peons і Final (escacs) · Final (escacs) і Obertura (escacs) ·
Gambit de dama refusat
El gambit de dama refusat (sovint abreujat en literatura escaquística amb l'acrònim anglès QGD (de Queen's Gambit Declined), és una obertura d'escacs en la qual, després que les blanques juguen el gambit de dama Les negres opten per refusar el peó ofert per les blanques, i jugar alguna altra mena de defensa. El gambit de dama refusat es pot aconseguir a partir de diferents ordres de jugades, com ara 1.d4 e6 2.c4 d5; 1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.Cf3 d5; 1.c4 e6 2.Cc3 d5 3.d4; o bé 1.Cf3 d5 2.c4 e6 3.d4. Un eventual...dxc4 per part de les negres cediria el centre a les blanques, i les negres, per tant, no ho faran fins que puguin obtenir a canvi alguna concessió; amb caràcter general, aquesta es produeix si el negre espera que les blanques hagin fet Ad3, i només llavors, capturar a c4. Una resposta habitual per les negres és 2...e6. Això es coneix com la Variant Ortodoxa del gambit de dama refusat. Jugant 2...e6 les negres donen aire al seu alfil de caselles negres, però obstrueixen el de caselles blanques. Refusant el sacrifici temporal de peó, les negres basteixen una posició sòlida; els peons a d5 i e6 donen a les negres un bastió al centre. La Variant Ortodoxa té la reputació de ser una de les defenses més sòlides contra 1.d4. En aquesta situació, les blanques poden triar d'explotar la passivitat de l'alfil negre de caselles blanques, i les negres intentaran d'activar-lo, o bé de demostrar que, tot i passiu, aquesta peça juga un útil rol defensiu. En la Variant Ortodoxa, la "lluita pel tempo" gira al voltant dels esforços de les blanques a fer tots els altres moviments útils pel desenvolupament abans d'Ad3.
Estructura de peons і Gambit de dama refusat · Gambit de dama refusat і Obertura (escacs) ·
Garri Kaspàrov
Garri Kímovitx Kaspàrov (en rus: Га́рри Ки́мович Каспа́ров), nascut com a Garri Kímovitx Vainxtein (en rus: Га́рри Ки́мович Вайнште́йн) el 13 d'abril de 1963 a Bakú (RSS de l'Azerbaidjan, actualment Azerbaidjan) és un jugador d'escacs, escriptor, i activista polític rus, (soviètic fins al 1991), que té el títol de Gran Mestre des de 1980.
Estructura de peons і Garri Kaspàrov · Garri Kaspàrov і Obertura (escacs) ·
Mig joc
El mig joc en escacs és un concepte que es refereix a la fase de la partida que ocorre després de l'obertura.
Estructura de peons і Mig joc · Mig joc і Obertura (escacs) ·
Obertura catalana
S'anomena catalana una coneguda obertura hipermoderna en el joc dels escacs, que pot ser considerada per les blanques com una barreja del gambit de dama i l'obertura de Réti.
Estructura de peons і Obertura catalana · Obertura (escacs) і Obertura catalana ·
Tàctica (escacs)
En escacs, el terme tàctica o també tema tàctic es refereix a una seqüència de jugades que limita les opcions de l'oponent, i normalment implica el guany d'un avantatge tangible.
Estructura de peons і Tàctica (escacs) · Obertura (escacs) і Tàctica (escacs) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Estructura de peons і Obertura (escacs)
- Què tenen en comú Estructura de peons і Obertura (escacs)
- Semblances entre Estructura de peons і Obertura (escacs)
Comparació entre Estructura de peons і Obertura (escacs)
Estructura de peons té 54 relacions, mentre que Obertura (escacs) té 25. Com que tenen en comú 12, l'índex de Jaccard és 15.19% = 12 / (54 + 25).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Estructura de peons і Obertura (escacs). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
