Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Estel і Sol

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Estel і Sol

Estel vs. Sol

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic. El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Similituds entre Estel і Sol

Estel і Sol tenen 73 coses en comú (en Uniopèdia): Agència Espacial Europea, Antiga Grècia, Arthur Eddington, Astre, Astrologia, Astronomia babilònica, Astronomia islàmica medieval, Astronomia xinesa, Avicenna, Calendari gregorià, Calendari solar, Cambridge University Press, Camp magnètic, Carboni, Catalitzador, Cecilia Payne-Gaposchkin, Claudi Ptolemeu, Col·lapse gravitatori, Convecció, Corona solar, Cromosfera, Deuteri, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Efecte fotoelèctric, Electró-volt, Equilibri hidroestàtic, Espectre, Espectroscòpia astronòmica, Evolució estel·lar, Ferro, ..., Fotosfera, Fusió nuclear, Galàxia, Gegant roig, Gravetat, Hans Bethe, Heli, Hidrogen, Ió (àtom), Isaac Newton, Joseph von Fraunhofer, Latitud, Llum, Lluna, Massa, Matèria degenerada, Metal·licitat, Mitologia, Nana blanca, Nana groga, Nana negra, NASA, Núvol molecular, Nebulosa planetària, Neutrí, Nucleosíntesi estel·lar, Planeta, Plasma (estat de la matèria), Pròxima del Centaure, Procés triple-alfa, Protoestrella, Quilogram, Radiació gamma, Refracció, Saturn (planeta), Seqüència principal, Sistema solar, Supernova, Terra, Vega, Vent solar, Via Làctia, William Herschel. Ampliar l'índex (43 més) »

Agència Espacial Europea

L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.

Agència Espacial Europea і Estel · Agència Espacial Europea і Sol · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Antiga Grècia і Estel · Antiga Grècia і Sol · Veure més »

Arthur Eddington

V Club for the meeting where Eddington presented his observations of the curvature of light around the sun, confirming Einstein's Theory of General Relativity. They include the line "A general discussion followed. The President remarked that the 83rd meeting was historic".--> fou un astrofísic britànic de principis del.

Arthur Eddington і Estel · Arthur Eddington і Sol · Veure més »

Astre

Un astre o esfera celeste és qualsevol cos celeste amb forma definida i que pot individualitzar-se dels altres cossos de l'Univers.

Astre і Estel · Astre і Sol · Veure més »

Astrologia

L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.

Astrologia і Estel · Astrologia і Sol · Veure més »

Astronomia babilònica

Lastronomia de Babilònia és l'origen de l'astronomia occidental (segons Asger Aaboe).

Astronomia babilònica і Estel · Astronomia babilònica і Sol · Veure més »

Astronomia islàmica medieval

Lastronomia islàmica medieval fa referència als avanços en astronomia fets en el món islàmic sobretot entre els segles  i. Aquest desenvolupament va ser escrit majoritàriament en àrab i va desenvolupar-se a l'Orient Pròxim, el nord d'Àfrica, l'Àndalus i l'Àsia Central.

Astronomia islàmica medieval і Estel · Astronomia islàmica medieval і Sol · Veure més »

Astronomia xinesa

Mapa de la Xina que mostra les constel·lacions del pol Nord. Segle VII Lastronomia xinesa és més antiga que l'occidental i ha evolucionat de manera independent; els experts consideren que els xinesos eren els observadors de fenòmens celestials més perseverants i precisos de tot el món, fins i tot abans dels estudis astronòmics dels àrabs.

Astronomia xinesa і Estel · Astronomia xinesa і Sol · Veure més »

Avicenna

Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.

Avicenna і Estel · Avicenna і Sol · Veure més »

Calendari gregorià

Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.

Calendari gregorià і Estel · Calendari gregorià і Sol · Veure més »

Calendari solar

El calendari solar és aquell calendari els dies del qual indiquen la posició de la Terra en la seva revolució entorn del Sol.

Calendari solar і Estel · Calendari solar і Sol · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Cambridge University Press і Estel · Cambridge University Press і Sol · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Camp magnètic і Estel · Camp magnètic і Sol · Veure més »

Carboni

El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.

Carboni і Estel · Carboni і Sol · Veure més »

Catalitzador

La hidrogenació de C.

Catalitzador і Estel · Catalitzador і Sol · Veure més »

Cecilia Payne-Gaposchkin

Cecilia Payne-Gaposchkin (10 de maig de 1900 - 7 de desembre de 1979) va ser una astrònoma i astrofísica britanicoamericana, destacada pel seu descobriment sobre la composició de les estrelles.

Cecilia Payne-Gaposchkin і Estel · Cecilia Payne-Gaposchkin і Sol · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Claudi Ptolemeu і Estel · Claudi Ptolemeu і Sol · Veure més »

Col·lapse gravitatori

Col·lapse gravitatori d'una estrella En astronomia, el col·lapse gravitatori és la contracció d'un cos massiu a conseqüència de la seva pròpia força gravitatòria.

Col·lapse gravitatori і Estel · Col·lapse gravitatori і Sol · Veure més »

Convecció

Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.

Convecció і Estel · Convecció і Sol · Veure més »

Corona solar

eclipsi solar total l'11 d'agost del 1999, a França La corona solar és la part exterior de l'atmosfera del Sol.

Corona solar і Estel · Corona solar і Sol · Veure més »

Cromosfera

Imatge de la cromosfera del Sol La cromosfera és la regió de l'atmosfera solar situada entre la fotosfera i la corona solar.

Cromosfera і Estel · Cromosfera і Sol · Veure més »

Deuteri

Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.

Deuteri і Estel · Deuteri і Sol · Veure més »

Diagrama de Hertzsprung-Russell

Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.

Diagrama de Hertzsprung-Russell і Estel · Diagrama de Hertzsprung-Russell і Sol · Veure més »

Efecte fotoelèctric

El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.

Efecte fotoelèctric і Estel · Efecte fotoelèctric і Sol · Veure més »

Electró-volt

Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.

Electró-volt і Estel · Electró-volt і Sol · Veure més »

Equilibri hidroestàtic

Lequilibri hidroestàtic es produeix en un fluid en el qual les forces del gradient vertical de pressió i la gravetat estan en equilibri.

Equilibri hidroestàtic і Estel · Equilibri hidroestàtic і Sol · Veure més »

Espectre

L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.

Espectre і Estel · Espectre і Sol · Veure més »

Espectroscòpia astronòmica

L'espectroscòpia astronòmica és la tècnica d'espectroscòpia emprada en astronomia.

Espectroscòpia astronòmica і Estel · Espectroscòpia astronòmica і Sol · Veure més »

Evolució estel·lar

En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.

Estel і Evolució estel·lar · Evolució estel·lar і Sol · Veure més »

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Estel і Ferro · Ferro і Sol · Veure més »

Fotosfera

La fotosfera és la zona des de la qual s'emet pràcticament tota la llum visible del Sol i es considera com la «superfície» solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta formada per grànuls brillants que es projecten sobre un fons més fosc.

Estel і Fotosfera · Fotosfera і Sol · Veure més »

Fusió nuclear

Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).

Estel і Fusió nuclear · Fusió nuclear і Sol · Veure més »

Galàxia

anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.

Estel і Galàxia · Galàxia і Sol · Veure més »

Gegant roig

Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.

Estel і Gegant roig · Gegant roig і Sol · Veure més »

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Estel і Gravetat · Gravetat і Sol · Veure més »

Hans Bethe

va ser un físic teòric alemany-americà que va fer importants contribucions a la física nuclear, l'astrofísica, l'electrodinàmica quàntica i la física de l'estat sòlid, i que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1967 pel seu treball sobre la teoria de la nucleosíntesi estel·lar.

Estel і Hans Bethe · Hans Bethe і Sol · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Estel і Heli · Heli і Sol · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Estel і Hidrogen · Hidrogen і Sol · Veure més »

Ió (àtom)

304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.

Estel і Ió (àtom) · Ió (àtom) і Sol · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Estel і Isaac Newton · Isaac Newton і Sol · Veure més »

Joseph von Fraunhofer

Joseph von Fraunhofer Joseph von Fraunhofer (Straubing, Baviera, 6 de març de 1787 – Múnic, 7 de juny de 1826) fou un òptic alemany.

Estel і Joseph von Fraunhofer · Joseph von Fraunhofer і Sol · Veure més »

Latitud

Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.

Estel і Latitud · Latitud і Sol · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Estel і Llum · Llum і Sol · Veure més »

Lluna

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.

Estel і Lluna · Lluna і Sol · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Estel і Massa · Massa і Sol · Veure més »

Matèria degenerada

El nivell de FermiS'anomena matèria degenerada a aquella en la qual una fracció important de la pressió prové del principi d'exclusió de Pauli, que estableix que dos fermions no poden tenir els mateixos nombres quàntics.

Estel і Matèria degenerada · Matèria degenerada і Sol · Veure més »

Metal·licitat

Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.

Estel і Metal·licitat · Metal·licitat і Sol · Veure més »

Mitologia

En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.

Estel і Mitologia · Mitologia і Sol · Veure més »

Nana blanca

Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.

Estel і Nana blanca · Nana blanca і Sol · Veure més »

Nana groga

El Sol és un exemple de '''nana groga''' Una nana groga és una estrella de la seqüència principal de color groc amb una massa d'entre 1 M☉ i 1.4 M☉.

Estel і Nana groga · Nana groga і Sol · Veure més »

Nana negra

Una nana negra és una hipotètica nana blanca tan vella i freda que ja no emet calor ni llum.

Estel і Nana negra · Nana negra і Sol · Veure més »

NASA

La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.

Estel і NASA · NASA і Sol · Veure més »

Núvol molecular

En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols. Imatge del telescopi espacial Hubble presa al 1999 Un núvol molecular, també conegut com a viver estel·lar si hi ha formació estel·lar al seu interior, és un tipus de núvol interestel·lar en què la seva densitat i mida permet la formació de molècules, majoritàriament hidrogen molecular (H₂).

Estel і Núvol molecular · Núvol molecular і Sol · Veure més »

Nebulosa planetària

Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.

Estel і Nebulosa planetària · Nebulosa planetària і Sol · Veure més »

Neutrí

El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.

Estel і Neutrí · Neutrí і Sol · Veure més »

Nucleosíntesi estel·lar

La nucleosíntesi estel·lar és el conjunt de reaccions nuclears que tenen lloc en les estrelles per a fabricar elements més pesats.

Estel і Nucleosíntesi estel·lar · Nucleosíntesi estel·lar і Sol · Veure més »

Planeta

Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.

Estel і Planeta · Planeta і Sol · Veure més »

Plasma (estat de la matèria)

En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.

Estel і Plasma (estat de la matèria) · Plasma (estat de la matèria) і Sol · Veure més »

Pròxima del Centaure

La més brillant és ''Rigil Kentaurus'', ''Alpha Centauri'' o ''Proxima Centauri'' Mides relatives del Sol, i el sistema triple d'Alfa del Centaure Pròxima del Centaure (Proxima Centauri) o Alfa del Centaure C (Alpha Centauri C) és l'estrella més propera a la Terra després del Sol.

Estel і Pròxima del Centaure · Pròxima del Centaure і Sol · Veure més »

Procés triple-alfa

Diagrama del procés triple-alfa. El procés triple alfa és el procés pel qual tres nuclis d'heli (partícules alfa) es transformen en un nucli de carboni.

Estel і Procés triple-alfa · Procés triple-alfa і Sol · Veure més »

Protoestrella

Es denomina protoestrella o protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.

Estel і Protoestrella · Protoestrella і Sol · Veure més »

Quilogram

El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).

Estel і Quilogram · Quilogram і Sol · Veure més »

Radiació gamma

La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.

Estel і Radiació gamma · Radiació gamma і Sol · Veure més »

Refracció

La refracció és el procés pel qual, quan una ona de llum incideix sobre la superfície de separació entre dos medis, una part de la seva energia es transmet al segon medi canviant-ne la direcció de propagació.

Estel і Refracció · Refracció і Sol · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Estel і Saturn (planeta) · Saturn (planeta) і Sol · Veure més »

Seqüència principal

Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.

Estel і Seqüència principal · Seqüència principal і Sol · Veure més »

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Estel і Sistema solar · Sistema solar і Sol · Veure més »

Supernova

Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.

Estel і Supernova · Sol і Supernova · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Estel і Terra · Sol і Terra · Veure més »

Vega

Vega (Alfa de la Lira / α Lyrae) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Lira i el cinquè més brillant del cel nocturn, i culmina al zenit a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord durant l'estiu.

Estel і Vega · Sol і Vega · Veure més »

Vent solar

plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.

Estel і Vent solar · Sol і Vent solar · Veure més »

Via Làctia

La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.

Estel і Via Làctia · Sol і Via Làctia · Veure més »

William Herschel

William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.

Estel і William Herschel · Sol і William Herschel · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Estel і Sol

Estel té 216 relacions, mentre que Sol té 537. Com que tenen en comú 73, l'índex de Jaccard és 9.69% = 73 / (216 + 537).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Estel і Sol. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »