Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Estilicó і Flavi Honori
Estilicó і Flavi Honori tenen 31 coses en comú (en Uniopèdia): Alans, Alaric I, Arbogast, Arcadi, August (títol), Britànnia, Burgundis, Constantí (usurpador), Constantinoble, Eugeni (emperador), Florència, Gàl·lia, Gildó, Hèruls, Hispània, Hispània Tarraconense, Imperi Romà d'Occident, Mestre dels soldats, Milà, Pollenzo, Radagais, Ravenna, Rufí (ministre), Sueus, Telèmac de Roma, Tràcia, Valentinià II, Vàndals, Verona, Visigots, ..., 23 d'agost. Ampliar l'índex (1 més) »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Alans і Estilicó · Alans і Flavi Honori ·
Alaric I
Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.
Alaric I і Estilicó · Alaric I і Flavi Honori ·
Arbogast
Flavi Arbogast (en Flavius Arbogastes) era un militar d'origen franc, mestre dels soldats i protector de Valentinià II.
Arbogast і Estilicó · Arbogast і Flavi Honori ·
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Arcadi і Estilicó · Arcadi і Flavi Honori ·
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
August (títol) і Estilicó · August (títol) і Flavi Honori ·
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Britànnia і Estilicó · Britànnia і Flavi Honori ·
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Burgundis і Estilicó · Burgundis і Flavi Honori ·
Constantí (usurpador)
Siliqua amb l'efígie de Constantí Constantí (en llatí Flavius Claudius Constantinus) va ser un general romà que es va proclamar emperador l'any 407 i va exercir fins al 411.
Constantí (usurpador) і Estilicó · Constantí (usurpador) і Flavi Honori ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Estilicó · Constantinoble і Flavi Honori ·
Eugeni (emperador)
Flavi Eugeni (en Flavius Eugenius) va ser un emperador romà proclamat l'any 392 contra Teodosi I i que va mantenir el poder fins al 394.
Estilicó і Eugeni (emperador) · Eugeni (emperador) і Flavi Honori ·
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Estilicó і Florència · Flavi Honori і Florència ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Estilicó і Gàl·lia · Flavi Honori і Gàl·lia ·
Gildó
Gildó (en llatí Gildo, de vegades Gildon) va ser un cap amazic del darrer període de l'Imperi Romà d'Occident.
Estilicó і Gildó · Flavi Honori і Gildó ·
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Estilicó і Hèruls · Flavi Honori і Hèruls ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Estilicó і Hispània · Flavi Honori і Hispània ·
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Estilicó і Hispània Tarraconense · Flavi Honori і Hispània Tarraconense ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Estilicó і Imperi Romà d'Occident · Flavi Honori і Imperi Romà d'Occident ·
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Estilicó і Mestre dels soldats · Flavi Honori і Mestre dels soldats ·
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Estilicó і Milà · Flavi Honori і Milà ·
Pollenzo
Pollenzo (Polens en piemontès), és una frazione del municipi italià de Bra, a la província de Cuneo (Piemont).
Estilicó і Pollenzo · Flavi Honori і Pollenzo ·
Radagais
Radagais o Radagàs (Rhodogastus, Radagaisus,, segons Zòsim) va ser un notable líder bàrbar de discutit origen.
Estilicó і Radagais · Flavi Honori і Radagais ·
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Estilicó і Ravenna · Flavi Honori і Ravenna ·
Rufí (ministre)
Rufí (en llatí Rufinus) va ser un alt funcionari romà.
Estilicó і Rufí (ministre) · Flavi Honori і Rufí (ministre) ·
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Estilicó і Sueus · Flavi Honori і Sueus ·
Telèmac de Roma
Telèmac de Roma —Telemachus) o Almaqui (Almachius) va ser un monjo asiàtic (d'algun lloc de l'Àsia Menor) de gran renom pels seus actes contraris als combats de gladiadors i la seva lluita perquè fossin abolits. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Telèmac era un monjo i anacoreta que va arribar a Roma des d'Orient. Segons Teodoret, bisbe de Cyrrhus (Síria), l'any 404 durant una lluita de gladiadors al Coliseu, Telèmac va saltar a l'arena i va tractar de separar els combatents; els espectadors el van apedregar fins a la mort però l'emperador Honori el va declarar màrtir i una mica després va abolir els combats, mesura que ja abans s'havia intentat sense èxit. L'últim combat de gladiadors conegut va ser el dia 1 de gener d 404, per la qual cosa es pensa que era aquesta la data de la mort de Telèmac. Com que la prohibició no consta al Codi Teodosià hi ha alguns dubtes sobre la veracitat plena de la història, però d'altra banda si que es coneix un edicte de Constantí I el Gran amb l'abolició i no consta que al es fessin combats i en canvi les lluites de feres salvatges es van mantenir fins al final de l'Imperi. Una variant de la història diu que Telèmac es posà dret a l'amfiteatre i va dir als assistents que deixessin els déus pagans i es fessin cristians. El prefecte, llavors, va ordenar als gladiadors que el matessin, cosa que van fer de seguida.
Estilicó і Telèmac de Roma · Flavi Honori і Telèmac de Roma ·
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Estilicó і Tràcia · Flavi Honori і Tràcia ·
Valentinià II
Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.
Estilicó і Valentinià II · Flavi Honori і Valentinià II ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Estilicó і Vàndals · Flavi Honori і Vàndals ·
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Estilicó і Verona · Flavi Honori і Verona ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Estilicó і Visigots · Flavi Honori і Visigots ·
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Estilicó і Flavi Honori
- Què tenen en comú Estilicó і Flavi Honori
- Semblances entre Estilicó і Flavi Honori
Comparació entre Estilicó і Flavi Honori
Estilicó té 68 relacions, mentre que Flavi Honori té 119. Com que tenen en comú 31, l'índex de Jaccard és 16.58% = 31 / (68 + 119).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Estilicó і Flavi Honori. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
