Taula de continguts
267 les relacions: Acord Municipal, Alfred Bosch i Pascual, Ana Miranda Paz, Anarquisme, Antoni Abad i Roses, Aralar, Aran Amassa, Article 155 de la Constitució espanyola de 1978, Artur Mas i Gavarró, Assemblea d'Unitat Popular, Assemblea Nacional Catalana, Associació de Municipis per la Independència, Autodeterminació, Avel·lí Artís-Gener, Òmnium Cultural, Àngel Colom i Colom, Barcelona, Bàndol nacional, Bernat Joan i Marí, Bloc Nacionalista Gallec, Candidatura d'Unitat Popular, Cap de l'oposició a Catalunya, Carles Pi i Sunyer, Carlos Garaikoetxea Urriza, Castell de Montjuïc, Castelló de la Plana, Catalunya, Catalunya 2003, Catalunya del Nord, Catalunya en Comú-Podem, Catalunya Lliure, Catalunya Ràdio, Catalunya Sí, Ciutadans pel Canvi, Ciutadà, Coalició Nacionalista - Europa dels Pobles, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Comunisme, Comunistes de Catalunya, Congrés dels Diputats, Constitució espanyola, Convergència Democràtica Aranesa - Partit Nacionalista Aranès, Convergència Democràtica de Catalunya, Convergència i Unió, Cop d'estat del 18 de juliol, Crida Nacional per la República, Demòcrates de Catalunya, Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya, Diada Nacional de Catalunya, Diputat, ... Ampliar l'índex (217 més) »
- Partits polítics de les Illes Balears
Acord Municipal
Acord Municipal és una coalició política d'àmbit local formada per Esquerra Republicana de Catalunya i altres partits a través de les sigles ERC-AM en alguns ajuntaments de Catalunya.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Acord Municipal
Alfred Bosch i Pascual
Alfred Bosch i Pascual (Barcelona, 17 d'abril de 1961) és un polític, africanista, acadèmic i escriptor català, conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència entre el novembre de 2018 i el març de 2020.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Alfred Bosch i Pascual
Ana Miranda Paz
Ana María Miranda Paz (Cuntis, 2 de maig de 1971) és una política i jurista gallega.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Ana Miranda Paz
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Anarquisme
Antoni Abad i Roses
Antoni Abad i Roses (Lleida, 1956) és un artista català, amb una llarga trajectòria artística.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Antoni Abad i Roses
Aralar
Aralar és un partit independentista i socialista basc encapçalat per Patxi Zabaleta i creat el 2001, després de la ruptura per part d'Herri Batasuna de la coalició electoral Euskal Herritarrok i dintre del procés Batasuna.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Aralar
Aran Amassa
Aran Amassa és un partit polític occitanista i esquerres d'Aran i té la seu a Viella.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Aran Amassa
Article 155 de la Constitució espanyola de 1978
Larticle 155 de la Constitució espanyola de 1978 —inclòs en el Títol VIII (De l'Organització Territorial de l'Estat), Capítol tercer (De les Comunitats Autònomes)— és un article que dota l'Estat Espanyol d'un mecanisme coactiu per obligar les comunitats autònomes que incompleixen les obligacions imposades per la Constitució o altres lleis, o que atempten greument contra l'interès general d'Espanya, al compliment forçós d'aquestes obligacions o a la protecció de l'esmentat interès general.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Article 155 de la Constitució espanyola de 1978
Artur Mas i Gavarró
Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Artur Mas i Gavarró
Assemblea d'Unitat Popular
L'Assemblea d'Unitat Popular (AUP) fou un moviment independentista impulsat pel Moviment de Defensa de la Terra-IPC l'any 1993 que tenia el seu precedent en l'Assemblea Unitària per l'Autodeterminació que impulsava l'estratègia de la Unitat Popular que ja aprovà el Moviment de Defensa de la Terra-IPC.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Assemblea d'Unitat Popular
Assemblea Nacional Catalana
L'Assemblea Nacional Catalana (Assemblea o ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Assemblea Nacional Catalana
Associació de Municipis per la Independència
LAssociació de Municipis per la Independència (AMI) és una organització que agrupa diferents entitats locals per tal de defensar l'assoliment dels drets nacionals de Catalunya amb l'objectiu de promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Associació de Municipis per la Independència
Autodeterminació
Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Autodeterminació
Avel·lí Artís-Gener
Avel·lí Artís i Gener (Barcelona, 28 de maig de 1912 – 7 de maig de 2000) fou un periodista, escriptor, ninotaire, escenògraf, traductor, enigmista, director artístic de publicitat i corrector català.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Avel·lí Artís-Gener
Òmnium Cultural
Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la identitat dels Països Catalans.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Òmnium Cultural
Àngel Colom i Colom
Àngel Colom i Colom (Rupit i Pruit, 22 de desembre de 1951) és un polític independentista català, mestre d'escola i sacerdot catòlic secularitzat.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Àngel Colom i Colom
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Barcelona
Bàndol nacional
Bàndol Nacional va ser el nom amb què s'autodenominaren els franquistes, conegut com Bàndol Franquista pels republicans, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Bàndol nacional
Bernat Joan i Marí
Bernat Joan i Marí (Eivissa, 22 de febrer de 1960) és un professor, escriptor i polític eivissenc.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Bernat Joan i Marí
Bloc Nacionalista Gallec
El Bloc Nacionalista Gallec (en gallec Bloque Nacionalista Galego, en sigles BNG) és un partit nacionalista i independentista gallec d'esquerres, organitzativament es defineix com a front de partits.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Bloc Nacionalista Gallec
Candidatura d'Unitat Popular
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista i d'extrema esquerra que partint de l'àmbit municipal, diuen treballar per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Candidatura d'Unitat Popular
Cap de l'oposició a Catalunya
El Cap de l'oposició a Catalunya és una figura institucional reconeguda per l'ordenament jurídic català que ve regulada per l'article 67 bis Reglament del Parlament de Catalunya de 22 de desembre de 2005.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Cap de l'oposició a Catalunya
Carles Pi i Sunyer
Carles Pi i Sunyer (Barcelona, 29 de febrer de 1888 - Caracas, Veneçuela, 15 de març de 1971) fou un enginyer industrial, economista, polític i escriptor català.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Carles Pi i Sunyer
Carlos Garaikoetxea Urriza
Carlos Garaikoetxea Urriza (Pamplona, 2 de juny de 1938) és un polític, advocat i economista navarrès d'ideologia nacionalista basca.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Carlos Garaikoetxea Urriza
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Castell de Montjuïc
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Castelló de la Plana
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Catalunya
Catalunya 2003
Catalunya 2003 (2002-2005) va ser una associació política, liderada per Pere Esteve i Abad, que tenia per finalitat promoure activament la sobirania de Catalunya i la participació ciutadana.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Catalunya 2003
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Catalunya del Nord
Catalunya en Comú-Podem
Catalunya en Comú-Podem és una coalició electoral d'esquerres i sobiranista —creada per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017—formada per Catalunya en Comú, Podem, Barcelona en Comú, Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa; i també amb el suport d'Equo Catalunya.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Catalunya en Comú-Podem
Catalunya Lliure
Catalunya Lliure fou una coalició independentista creada al juny de 1989 entre el Moviment de Defensa de la Terra-PSAN i el Front Nacional de Catalunya, per a les eleccions europees.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Catalunya Lliure
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Catalunya Ràdio
Catalunya Sí
Catalunya Sí és una plataforma política fundada el 2011 i que agrupa a persones de la societat civil i personalitats amb reconeixement social per la seva trajectòria i vàlua professional, que volen participar a favor del procés independentista de Catalunya des del compromís social.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Catalunya Sí
Ciutadans pel Canvi
Ciutadans pel Canvi (CpC) (1999-2011) va ser un moviment polític de caràcter progressista, federal i republicanista creat per Pasqual Maragall que agrupava sectors de l'esquerra catalanista exteriors als partits polítics.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Ciutadans pel Canvi
Ciutadà
Celebració de l'obtenció de la ciutadania australiana a una platja vora Cooktown (Queensland).Un ciutadà o ciutadana és un membre d'una comunitat política.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Ciutadà
Coalició Nacionalista - Europa dels Pobles
Coalició Nacionalista - Europa dels Pobles va ser el nom que va adoptar una coalició electoral per a presentar-se a les eleccions al Parlament Europeu de 1999 a Espanya.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Coalició Nacionalista - Europa dels Pobles
Col·legi de Periodistes de Catalunya
El Col·legi de Periodistes de Catalunya és una organització professional formada per professionals que es dediquen al periodisme creada l'any 1985 mitjançant la Llei 22/1985 del Parlament de Catalunya de 8 de novembre.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Col·legi de Periodistes de Catalunya
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Comunisme
Comunistes de Catalunya
Comunistes de Catalunya és un partit polític català que es defineix com nacional i de classe, democràtic, internacionalista i solidari, laic i feminista.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Comunistes de Catalunya
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Congrés dels Diputats
Constitució espanyola
Durant els segles i, Espanya ha tingut moltes constitucions a causa de la seva història convulsa des de la invasió de Napoleó.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Constitució espanyola
Convergència Democràtica Aranesa - Partit Nacionalista Aranès
Convergència Democràtica Aranesa - Partit Nacionalista Aranès (en occità: Convergéncia Democratica Aranesa - Partit Nacionalista Aranés, per les seves sigles CDA-PNA) és un partit polític de la Vall d'Aran.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Convergència Democràtica Aranesa - Partit Nacionalista Aranès
Convergència Democràtica de Catalunya
Seu nacional de CDC al carrer Còrsega, número 331 de Barcelona. Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) és un partit polític liberal i nacionalista català creat el 17 de novembre de 1974 a Montserrat a l'entorn de la figura de Jordi Pujol i Soley.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Convergència Democràtica de Catalunya
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Convergència i Unió
Cop d'estat del 18 de juliol
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Cop d'estat del 18 de juliol
Crida Nacional per la República
La Crida Nacional per la República (CNR) és un moviment polític independentista català amb tres corrents ideològics (liberal, socialdemòcrata i esquerranista).
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Crida Nacional per la República
Demòcrates de Catalunya
Demòcrates de Catalunya (DC) és un partit polític català creat l'any 2015 d'ideologia democristiana i independentista amb l'origen de la "Unió" de 1931.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Demòcrates de Catalunya
Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat de Catalunya
El departament de Politiques Digitals i Administració Pública és un dels departaments de la Generalitat de Catalunya, creat pel Govern de Catalunya 2018, i successor del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge.
Diada Nacional de Catalunya
La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Diada Nacional de Catalunya
Diputat
Edifici del Congrés de Diputats d'Espanya a Madrid (1843). Un diputat és l'integrant d'un Parlament.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Diputat
Drets humans
Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Drets humans
Eleccions al Consell General d'Aran de 2023
Les eleccions al Consell General d'Aran de 2023 se celebraren el 28 de maig del 2023, coincidint amb les eleccions municipals.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Consell General d'Aran de 2023
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980
El dijous, 20 de març de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984
El diumenge, 29 d'abril de 1984 se celebraren les segones eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1988
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 corresponents a la III legislatura es van celebrar el diumenge 29 de maig de 1988.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1988
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1992
El diumenge 15 de març de 1992 se celebraren les quartes eleccions al Parlament de Catalunya després del restabliment de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1992
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1995
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la V legislatura del període democràtic van ser convocades anticipadament i es van celebrar el dia 19 de novembre de 1995.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1995
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1999
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la VI legislatura del període democràtic van estar convocades el 24 d'agost i es van celebrar el dia 17 d'octubre de 1999.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1999
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 corresponents a la VII legislatura del període democràtic van estar convocades el 23 de setembre i es van celebrar el dia 16 de novembre de 2003 per elegir els 135 diputats de la cambra catalana.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la VIII legislatura de l'actual període democràtic, convocades el 8 de setembre, es van celebrar el dimecres, 1 de novembre de 2006, festivitat de Tots Sants.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la IX legislatura de l'actual període democràtic van celebrar-se el 28 de novembre de 2010.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la X legislatura de l'actual període democràtic es van celebrar el 25 de novembre de l'any 2012, tal com va anunciar el president Artur Mas el 25 de setembre de 2012 durant el discurs que va obrir el debat de política general al Parlament de Catalunya.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017
Enquestes per les Eleccions al Parlament de Catalunya des del 2013 al 2017. Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XII legislatura se celebraren el 21 de desembre de l'any 2017.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 es van celebrar el 14 de febrer de 2021.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021
Eleccions al Parlament Europeu de 1987 (Espanya)
Les eleccions al Parlament Europeu de 1987 a Espanya van tenir lloc el dimecres, 10 de juny d'aquell any de forma simultània a les eleccions municipals i autonòmiques.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament Europeu de 1987 (Espanya)
Eleccions al Parlament Europeu de 1989 (Espanya)
Les eleccions al Parlament Europeu de 1989 a Espanya van tenir lloc el dijous, 15 de juny d'aquest any de forma simultània a les eleccions a Dinamarca, Països Baixos, Irlanda i el Regne Unit.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament Europeu de 1989 (Espanya)
Eleccions al Parlament Europeu de 1994 (Espanya)
Les eleccions al Parlament Europeu de 1994 a Espanya van tenir lloc el 12 de juny d'aquest any de forma simultània a les eleccions autonòmiques andaluses.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament Europeu de 1994 (Espanya)
Eleccions al Parlament Europeu de 1999 (Espanya)
Les eleccions al Parlament Europeu de 1999 a Espanya van tenir lloc el 13 de juny d'aquest any de forma simultània a les eleccions autonòmiques i municipals.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament Europeu de 1999 (Espanya)
Eleccions al Parlament Europeu de 2004 (Espanya)
Les eleccions al Parlament Europeu de 2004 a Espanya van tenir lloc el 13 de juny d'aquest any La representació espanyola es va reduir a 54 eurodiputats (d'acord amb el Tractat de Niça, la representació espanyola es va reduir a 50 eurodiputats; no obstant això, els 50 que en 2007 correspondrien a Romania i Bulgària es van repartir entre els països membres en 2004, mantenint-los durant tota la legislatura; a Espanya li'n van correspondre quatre).
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament Europeu de 2004 (Espanya)
Eleccions al Parlament Europeu de 2009 (Espanya)
Les Eleccions al Parlament Europeu de 2009 a Espanya es van celebrar el diumenge 7 de juny de 2009 i es van escollir als 50 diputats de la delegació espanyola al Parlament Europeu que, un cop ratificat el Tractat de Lisboa (2007), passaren a ser 54.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament Europeu de 2009 (Espanya)
Eleccions al Parlament Europeu de 2014
Entre el 22 i el 25 de maig de 2014, es van celebrar eleccions al Parlament Europeu a tots els estats membres de la Unió Europea (UE), essent la vuitena elecció al Parlament Europeu des de les primeres eleccions directes l'any 1979.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament Europeu de 2014
Eleccions al Parlament Europeu de 2014 (Espanya)
llengua.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament Europeu de 2014 (Espanya)
Eleccions al Parlament Europeu de 2019 (Espanya)
Les eleccions al Parlament Europeu de 2019 tingueren lloc a Espanya el diumenge 26 de maig, convocades per disposició d'un Reial Decret de l'1 d'abril de 2019 que es va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat l'endemà.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions al Parlament Europeu de 2019 (Espanya)
Eleccions generals espanyoles d'abril de 2019
Les eleccions generals espanyoles es van celebrar el 28 d'abril de 2019 després que el President del Govern, Pedro Sánchez, decidís dissoldre les Corts Generals en no poder aconseguir una majoria per aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions generals espanyoles d'abril de 2019
Eleccions generals espanyoles de 1977
Les eleccions generals espanyoles de 1977 se celebraren el dimecres, 15 de juny de 1977, sent les primeres eleccions generals lliures després de la dictadura franquista.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions generals espanyoles de 1977
Eleccions generals espanyoles de 1979
Les eleccions generals espanyoles de 1979 se celebraren el dijous, 1 de març de 1979.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions generals espanyoles de 1979
Eleccions generals espanyoles de 1982
Les eleccions generals espanyoles de 1982 se celebraren el dijous, 28 d'octubre de 1982.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions generals espanyoles de 1982
Eleccions generals espanyoles de 1986
Les eleccions es van fer el diumenge, 22 de juny de 1986.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions generals espanyoles de 1986
Eleccions generals espanyoles de 1989
Les eleccions se celebraren el 29 d'octubre de 1989.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions generals espanyoles de 1989
Eleccions generals espanyoles de 1993
Les Eleccions generals espanyoles de 1993 es van celebrar el 6 de juny.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions generals espanyoles de 1993
Eleccions generals espanyoles de 1996
Les eleccions generals espanyoles de 1996 se celebraren el 3 de març.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions generals espanyoles de 1996
Eleccions generals espanyoles de 2000
Les eleccions generals espanyoles se celebraren el 12 de març de l'any 2000.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions generals espanyoles de 2000
Eleccions generals espanyoles de 2004
Les eleccions generals espanyoles de 2004 es van celebrar el 14 de març de 2004.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions generals espanyoles de 2004
Eleccions generals espanyoles de 2008
UCD durant la democràcia (1977-2008). Les eleccions generals espanyoles del 9 de març del 2008 van suposar la revàlida de José Luis Rodríguez Zapatero com a president d'Espanya.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions generals espanyoles de 2008
Eleccions generals espanyoles de 2011
El 20 de novembre de 2011 se celebraren eleccions a Corts Generals a Espanya.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions generals espanyoles de 2011
Eleccions generals espanyoles de 2015
Les eleccions generals espanyoles de 2015 es van celebrar el diumenge 20 de desembre de 2015 per escollir les 11es Corts Generals del Regne d'Espanya.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions generals espanyoles de 2015
Eleccions generals espanyoles de 2016
El diumenge 26 de juny de 2016 es van celebrar eleccions generals a Espanya per escollir les Corts Generals del país.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions generals espanyoles de 2016
Eleccions generals espanyoles de 2023
Les eleccions generals espanyoles de 2023 se celebraran el 23 de juliol de 2023 per a elegir els 350 escons del Congrés dels Diputats i 208 dels 266 escons del Senat.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions generals espanyoles de 2023
Eleccions generals espanyoles de novembre de 2019
Les eleccions generals espanyoles de novembre de 2019 es van celebrar el 10 de novembre de 2019 per a elegir els 350 escons del Congrés dels Diputats i 208 dels 266 escons del Senat, i van donar peu a la XIV legislatura.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions generals espanyoles de novembre de 2019
Eleccions municipals espanyoles de 1931
Portada de l'''Heraldo de Madrid'' del 13 d'abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions municipals espanyoles de 1931
Eleccions municipals espanyoles de 1979
Les eleccions municipals espanyoles de 1979 foren convocades el dimarts, 3 d'abril de 1979 i foren les primeres eleccions municipals convocades a Espanya després de la dictadura franquista mitjançant eleccions per sufragi universal.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions municipals espanyoles de 1979
Eleccions municipals espanyoles de 1983
Les eleccions municipals espanyoles de 1983 foren convocades el diumenge, 8 de maig de 1983 i foren les segones eleccions municipals convocades a Espanya després de la dictadura franquista mitjançant eleccions per sufragi universal.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions municipals espanyoles de 1983
Eleccions municipals espanyoles de 1987
Les eleccions municipals espanyoles de 1987 foren convocades el dimecres, 10 de juny de 1987 i foren les terceres eleccions municipals convocades a Espanya després de la dictadura franquista mitjançant eleccions per sufragi universal, lliure i directe.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions municipals espanyoles de 1987
Eleccions municipals espanyoles de 1991
Les eleccions municipals espanyoles de 1991 foren convocades el 26 de maig de 1991 i foren les quartes eleccions municipals convocades a Espanya després de la dictadura franquista mitjançant eleccions per sufragi universal.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions municipals espanyoles de 1991
Eleccions municipals espanyoles de 1995
Les eleccions municipals espanyoles de 1995 foren convocades el 28 de maig de 1995 i foren les cinquenes eleccions municipals convocades a Espanya després de la dictadura franquista mitjançant eleccions per sufragi universal.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions municipals espanyoles de 1995
Eleccions municipals espanyoles de 1999
Les eleccions municipals espanyoles de 1999 foren convocades el 13 de juny de 1999 i foren les sisenes eleccions municipals convocades a Espanya segons la regulació de la Constitució Espanyola de 1978 mitjançant eleccions per sufragi universal.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions municipals espanyoles de 1999
Eleccions municipals espanyoles de 2003
Les eleccions municipals espanyoles de 2003 foren convocades el 25 de maig de 2003 i foren les setenes eleccions municipals convocades a Espanya després de la dictadura franquista mitjançant eleccions per sufragi universal.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions municipals espanyoles de 2003
Eleccions municipals espanyoles de 2007
PAR aconsegueix l'alcaldia de Terol Electores elegeixen les paperetes de votació a Vigo Electors esperen el seu torn per dipositar les paperetes en una secció de Vigo D'acord amb el que estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), el 27 de maig de 2007 (quart diumenge de maig), va haver-hi a Espanya eleccions municipals.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions municipals espanyoles de 2007
Eleccions municipals espanyoles de 2011
Partit més votat a cada comunitat autònoma. Partit més votat per províncies. Les eleccions municipals espanyoles de 2011 són les eleccions municipals que el 22 de maig del 2011 es van celebrar a Espanya d'acord amb el que estabeix la Llei Orgànica del Règim Electoral General.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions municipals espanyoles de 2011
Eleccions municipals espanyoles de 2015
Segons el que estableix la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG),, a el 24 de maig del 2015 (quart diumenge de maig), es van celebrar eleccions municipals a Espanya.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions municipals espanyoles de 2015
Eleccions municipals espanyoles de 2019
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions municipals espanyoles de 2019
Eleccions municipals espanyoles de 2019 als Països Catalans
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tota Espanya el 26 de maig de 2019.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions municipals espanyoles de 2019 als Països Catalans
Eleccions municipals espanyoles de 2023
Les eleccions locals espanyoles de 2023 se celebraren a tot Espanya el dia 28 de maig, quart diumenge de maig, d'acord amb l'article 42 de la Llei 5/1985.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eleccions municipals espanyoles de 2023
Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya)
Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya) fou una organització que es va fundar el 1993, al Congrés d'Unitat fet a Terrassa el 24 d'abril de 1993, amb la voluntat de crear un únic referent polític verd, per la unió de 4 organitzacions.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya)
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і En guàrdia!
Enric Pujol i Casademont
Enric Pujol i Casademont (Figueres, 1960) és un historiador, escriptor i polític català.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Enric Pujol i Casademont
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Espanya
Esquerra Catalana (1989-1993)
Esquerra Catalana va ser un partit polític fundat per Joan Hortalà el 1989 com a resultat d'una escissió d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Esquerra Catalana (1989-1993)
Esquerra de Catalunya
L'Esquerra de Catalunya va ser el nom d'una coalició electoral, nacionalista i d'esquerres, formada pel Partit del Treball de Catalunya (PTC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Estat Català (EC) en les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, el 15 de juny de 1977.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Esquerra de Catalunya
Esquerra Independentista (ERC)
Esquerra Independentista (EI) fou un corrent d'opinió intern amb l'objectiu d'impulsar un canvi de direcció d'Esquerra Republicana de Catalunya des de dins del partit.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Esquerra Independentista (ERC)
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de les Illes Balears
Esquerra Republicana de les Illes Balears (ERIB o ER), és la federació territorial a les Illes Balears i Pitiüses d'Esquerra Republicana.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Esquerra Republicana de les Illes Balears
Esquerra Republicana del País Valencià
Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) és la federació territorial del País Valencià d'Esquerra Republicana.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Esquerra Republicana del País Valencià
Esquerra Unida i Alternativa
Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) és una formació política d'esquerres, anticapitalista, ecologista i feminista i d'àmbit català.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Esquerra Unida i Alternativa
Esquerra Valenciana
Esquerra Valenciana va ser un partit valencià d'esquerres fundat en 1934, que propugnava el dret a l'autodeterminació del País Valencià.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Esquerra Valenciana
Estat associat
Un estat associat o un estat en lliure associació és un estat independent que manté lliurement uns lligams constitucionals amb un altre estat.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Estat associat
Estat Català
Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Estat Català
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
Eusko Alkartasuna
Eusko Alkartasuna (EA) (Solidaritat Basca en català) és un partit polític basc fundat per Carlos Garaikoetxea el setembre de 1986, com a escissió del Partit Nacionalista Basc.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Eusko Alkartasuna
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Fets del sis d'octubre
Foment Republicà de Sants
El Foment Republicà de Sants és un edifici ubicat al carrer Cros número 7, al barri de Sants de Barcelona.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Foment Republicà de Sants
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Francesc Macià i Llussà
Francesc Vicens i Giralt
Francesc Vicens i Giralt (Barcelona, 19 de juny de 1927 - 4 de juny de 2018) va ser un escriptor i polític català.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Francesc Vicens i Giralt
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Francisco Franco Bahamonde
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Franquisme
Front d'Esquerres
El Front d'Esquerres de Catalunya fou una coalició electoral d'esquerres que va obtenir un gran triomf en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 per a enfrontar-se al Front Català d'Ordre.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Front d'Esquerres
Front Nacional de Catalunya
El Front Nacional de Catalunya (FNC) fou una organització política catalana independentista i progressista.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Front Nacional de Catalunya
Front popular
Un front popular és una coalició electoral entre partits amb una sensibilitat democràtica que abasta des de sectors de la classe mitjana demòcrata fins a les forces populars de la base treballadora de partits d'esquerra i esquerra radicals formades en la dècada de 1930.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Front popular
Gabriel Rufián Romero
Gabriel Rufián Romero (Santa Coloma de Gramenet, 8 de febrer de 1982), de nom de naixement Juan Gabriel Rufián Romero, és un activista social i polític català vinculat amb moviments socials d'esquerres.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Gabriel Rufián Romero
Gaetà Huguet i Segarra
Gaetà Huguet i Segarra (Castelló de la Plana, 19 d'abril de 1882 - 11 de novembre de 1959) fou un empresari, polític i mecenes valencià.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Gaetà Huguet i Segarra
Generalitat
La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Generalitat
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Generalitat de Catalunya
Gestapo
La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat), coneguda amb l'acrònim Gestapo, va ser la policia secreta oficial de l'estat a l'Alemanya nazi.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Gestapo
Gorka Knörr Borràs
Gorka Knörr Borràs (Tarragona, 2 de febrer de 1950) és un cantautor i polític català d'ascendència basca.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Gorka Knörr Borràs
Govern de Catalunya
Logotip oficial de la Generalitat de catalunya El Govern o Consell Executiu de Catalunya és una de les institucions estatutàries que conformen la Generalitat de Catalunya juntament amb el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Govern de Catalunya
Govern de Catalunya 2018-2021
El Govern de Catalunya de 2018-2021 va ser el govern posterior al referèndum sobre la independència de Catalunya i a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola per part del govern espanyol i el seu president Mariano Rajoy.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Govern de Catalunya 2018-2021
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Guerra civil
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Guerra Civil espanyola
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola
Hèctor López Bofill
Hèctor López Bofill (Badalona, 28 de gener de 1973) és un jurista, escriptor, polític, professor i activista català, Doctor en Dret i professor de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, com a poeta es va donar a conèixer l'any 1995 amb el Poema de Calipso.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Hèctor López Bofill
Heribert Barrera i Costa
Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol de 1917 - Barcelona, 27 d'agost de 2011) va ser un polític i químic català, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i primer president del restaurat Parlament de Catalunya des del 1980 fins al 1984 (el setè des de la seva constitució).
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Heribert Barrera i Costa
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Illes Balears
Iniciativa per Catalunya Verds
Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) va ser un partit polític ecosocialista d'àmbit català.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Iniciativa per Catalunya Verds
Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa
Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) fou una coalició electoral formada per Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa
Izquierda Republicana
Lleó. Izquierda Republicana (IR) és un partit polític espanyol, fundat l'abril del 1934 amb la unió d'Acción Republicana de Manuel Azaña, el Partit Republicà Radical Socialista de Marcel·lí Domingo i l'ORGA de Santiago Casares Quiroga.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Izquierda Republicana
Jaume Campabadal i Farré
Jaume Campabadal i Farré (Artesa de Segre, 1 de juliol de 1944) és un polític català.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Jaume Campabadal i Farré
Joan Carretero i Grau
Joan Carretero i Grau (Tremp, el Pallars Jussà, 1955) és un polític català i metge de Puigcerdà, líder del partit polític Reagrupament i Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya per ERC entre 2003 i 2006.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Joan Carretero i Grau
Joan Hortalà i Arau
Joan Hortalà i Arau, economista, advocat, professor i polític català.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Joan Hortalà i Arau
Joan Josep Nuet i Pujals
Joan Josep Nuet i Pujals (Reus, Baix Camp, 6 d'agost de 1964) és un polític català, vinculat a Comunistes de Catalunya, partit del qual fou secretari general fins a setembre de 2020,eldiario.es, 01 de novembre de 2014.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Joan Josep Nuet i Pujals
Joan Lluís Pujol i Font
va ser el primer Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Joan Lluís Pujol i Font
Joan Lluhí i Vallescà
Joan Lluhí i Vallescà (Barcelona, 12 d'octubre de 1897 - Mèxic, 21 d'agost de 1944) fou un advocat i polític català que va ser conseller de la Generalitat de Catalunya i ministre del govern espanyol.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Joan Lluhí i Vallescà
Joan Puig i Cordon
Joan Puig i Cordon (Malgrat de Mar, 6 de maig del 1959) és un polític català, diputat al Congrés dels Diputats en la VIII Legislatura.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Joan Puig i Cordon
Joan Puigcercós i Boixassa
Joan Puigcercós i Boixassa (Ripoll, 2 de desembre de 1966) és un polític català que va ser president d'Esquerra Republicana de Catalunya (2008-2011).
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Joan Puigcercós i Boixassa
Joan Ridao i Martín
Joan Ridao i Martín (Rubí, 27 de juliol de 1967) és un jurista i politòleg català.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Joan Ridao i Martín
Joan Sauret i Garcia
fou un periodista, polític i impressor català.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Joan Sauret i Garcia
Joan Tardà i Coma
és un polític i professor català, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i catedràtic de llengua i literatura catalanes a l'IES Esteve Terradas.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Joan Tardà i Coma
Joan Tauler i Palomeras
Joan Tauler i Palomeras (també apareix com a Joan Tauler i Palomares) (Figueres, 12 de novembre de 1879 - Barcelona, 17 d'abril de 1959) va ser un advocat, periodista i polític català.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Joan Tauler i Palomeras
Jordi Carbonell i de Ballester
Jordi Carbonell i de Ballester (Barcelona, 23 d'abril de 1924 - Barcelona, 22 d'agost de 2016) fou un polític i filòleg català, net de l'escultor Pere Carbonell i Huguet.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Jordi Carbonell i de Ballester
José Montilla i Aguilera
José Montilla Aguilera (Iznájar, 15 de gener de 1955) és un polític català i executiu en el sector energètic.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і José Montilla i Aguilera
Josep Andreu i Domingo
Josep Andreu i Domingo (Montblanc, Conca de Barberà, 12 de maig de 1956) és un polític i arqueòleg català, alcalde de Montblanc entre 1999 i 2001 i entre 2007 i 2023.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Josep Andreu i Domingo
Josep Irla i Bosch
Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958) fou un empresari i polític català, i 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940–1954) en l'exili.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Josep Irla i Bosch
Josep Maria Terricabras i Nogueras
Josep Maria Terricabras i Nogueras (Calella, 12 de juliol de 1946) és un filòsof, catedràtic i polític català i eurodiputat per ERC.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Josep Maria Terricabras i Nogueras
Josep Tarradellas i Joan
Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Josep Tarradellas i Joan
Josep-Lluís Carod-Rovira
Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, el Baix Camp, 17 de maig de 1952) és un polític català que ha estat vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya de 2006 a 2010 i conseller en cap de 2003 a 2004.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Josep-Lluís Carod-Rovira
Jovent Republicà
Les Joventuts d'Esquerra Republicana (Jovent Republicà) és una organització política juvenil autònoma, en conveni amb el partit polític Esquerra Republicana.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Jovent Republicà
Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català
Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (o Joventuts d'Esquerra Republicana d'Estat Català) més conegudes per les seves sigles JEREC, van ser una organització política nacionalista catalana que va tenir un paper molt destacat a Catalunya després de la proclamació de la II República Espanyola i fins a 1936, quan la seva importància decau ràpidament.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català
Junts pel Sí
Junts pel Sí (JxSí) fou una candidatura de caràcter transversal i independentista formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres, per concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Junts pel Sí
Junts per Catalunya (partit polític)
Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Junts per Catalunya (partit polític)
L'Opinió
L'Opinió fou un setmanari d'orientació política esquerrana fundat a Barcelona el 18 de febrer de 1928, amb el suport econòmic de Joan Casanellas i Ibars.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і L'Opinió
La Humanitat
La Humanitat va ser un diari, dirigit inicialment per Lluís Companys, que sorgí a Barcelona el 9 de novembre de 1931 en oposició al grup de L'Opinió.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і La Humanitat
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Lluís Companys i Jover
Lluís Danés i Roca
Lluís Danés i Roca (Arenys de Mar, 1972) és un director de cinema, guionista i director artístic català.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Lluís Danés i Roca
Manuel Azaña Díaz
Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Manuel Azaña Díaz
Manuel Juliachs i Mata
Manuel Juliachs i Mata (Vilafranca del Penedès, 1887 - Barcelona, 1980) fou un sindicalista català.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Manuel Juliachs i Mata
Marta Rovira i Vergés
Marta Rovira i Vergés (Vic, 25 de gener del 1977) és una advocada i política catalana.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Marta Rovira i Vergés
Max Cahner i Garcia
Max Emanuel Cahner i Garcia (Bad Godesberg, Prússia, ara part de Bonn, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, 3 de desembre de 1936 – Barcelona, 14 d'octubre de 2013) fou un editor, polític i historiador de la literatura catalana.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Max Cahner i Garcia
Medi ambient
Medi ambient natural El medi ambient o simplement el medi és l'entorn o suma total d'allò físic que es troba a la Terra i que afecta i condiciona especialment tots els seus habitants, les seves circumstàncies de vida i la societat en el seu conjunt.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Medi ambient
Miquel de Palol i Muntanyola
és un arquitecte, poeta i narrador català, fill de l'arqueòleg Pere de Palol, net del també escriptor Miquel de Palol i besnet del poeta i periodista Pere de Palol.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Miquel de Palol i Muntanyola
Miquel Mayol i Raynal
Miquel Mayol i Raynal (Perpinyà, 11 d'agost del 1941) és un advocat i un dels polítics catalanistes més coneguts a la Catalunya del Nord.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Miquel Mayol i Raynal
Moviment d'Esquerres
Moviment d'Esquerres (MES) és un partit polític socialista catalanista partidari del dret a decidir de Catalunya i a favor de la independència de Catalunya.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Moviment d'Esquerres
Moviment de Defensa de la Terra
El Moviment de Defensa de la Terra o, en sigla, MDT, fou el front unitari de les organitzacions polítiques de l'independentisme d'esquerra marxista dels Països Catalans, sorgit de la confluència entre el PSAN i Independentistes dels Països Catalans (abans anomenats PSAN-Provisional), i posteriorment escindit en dos, l'MDT-PSAN (posteriorment Catalunya Lliure) i l'MDT-IPC.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Moviment de Defensa de la Terra
Nacionalistes d'Esquerra
Nacionalistes d'Esquerra (NE) fou un moviment polític format el 1979 per grups i personalitats de tendència independentista i que es va dissoldre el 1984.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Nacionalistes d'Esquerra
Oriol Junqueras i Vies
Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català, president d'Esquerra Republicana de Catalunya des de 2011.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Oriol Junqueras i Vies
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і País Valencià
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Països Catalans
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Pacte de Sant Sebastià
Pacte del Tinell
El Pacte del Tinell després de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 en què el PSC, ERC i ICV-EUiA (l'anomenat Tripartit) acordaven formar govern amb participació de tots els grups.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Pacte del Tinell
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Parlament de Catalunya
Parlament Europeu
El Parlament Europeu (Europarlament, Eurocambra o PE) és la institució parlamentària de la Unió Europea (UE), elegida per sufragi directe.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Parlament Europeu
Partit del Treball d'Espanya
El Partit del Treball d'Espanya (PTE) va ser un partit polític maoista espanyol fundat el 1975 com a successor del Partit Comunista d'Espanya (internacional), que al seu torn era una escissió del Partit Socialista Unificat de Catalunya.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Partit del Treball d'Espanya
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Partit dels Socialistes de Catalunya
Partit per la Independència
El Partit per la Independència (PI), va ser un partit polític independentista català fundat per Àngel Colom i Pilar Rahola el 8 d'octubre de 1996 com a resultat d'una escissió d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), també independentista.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Partit per la Independència
Partit polític
Presentació del llibre del 10è aniversari del partit polític italià Alleanza Nazionale. Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Partit polític
Partit Republicà Català (1917-1931)
El Partit Republicà Català va ser un partit polític republicà i catalanista que va existir entre el 1917 i el 1931, moment en què es va fusionar amb altres organitzacions per formar Esquerra Republicana de Catalunya.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Partit Republicà Català (1917-1931)
Pasqual Maragall i Mira
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Pasqual Maragall i Mira
Pedro Sánchez Pérez-Castejón
és un economista i polític espanyol, secretari general del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i president del Govern d'Espanya des del 2 de juny de 2018.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Pedro Sánchez Pérez-Castejón
Pere Aragonès i Garcia
és un polític català, president de la Generalitat de Catalunya des del 24 de maig de 2021.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Pere Aragonès i Garcia
Pilar Dellunde i Clavé
Pilar Dellunde Clavé (Barcelona, 17 de juny de 1965) és una científica catalana i en la política exercí com a diputada al Parlament de Catalunya en la VII i VIII legislatures.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Pilar Dellunde i Clavé
Pilar Rahola i Martínez
Pilar Rahola i Martínez (Barcelona, 21 d'octubre de 1958) és una periodista, escriptora i política catalana d'ideologia catalanista i independentista.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Pilar Rahola i Martínez
Pitiüses
Localització de les Pitiüses respecte a les Illes Balears Municipis de les Pitiüses Les Pitiüses són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Pitiüses
President d'Esquerra Republicana de Catalunya
El president d'Esquerra Republicana de Catalunya és el líder o màxim representant d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і President d'Esquerra Republicana de Catalunya
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya
Raül Romeva i Rueda
Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971)és economista, doble doctor (en Relacions Internacionals i en Ciències de l'Educació i l'Esport), escriptor, analista i polític català.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Raül Romeva i Rueda
Reagrupament
Reagrupament, també anomenat Reagrupament Independentista (RI), és una associació que treballa per la independència i el reconeixement internacional de la nació catalana i la regeneració democràtica.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Reagrupament
Referèndum estatutari a Catalunya de 1931
El referèndum per l'aprovació de l'Estatut de Núria se celebrà a Catalunya el 2 d'agost de 1931.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Referèndum estatutari a Catalunya de 1931
Referèndum estatutari a Catalunya de 2006
El referèndum sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya va tenir lloc en aquest territori, amb caràcter vinculant, el 18 de juny de 2006, per a decidir al voltant de l'entrada o no en vigor de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovada per les Corts Generals d'Espanya, en sessió del Senat, el 10 de maig de 2006.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Referèndum estatutari a Catalunya de 2006
Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978
Papereta del 'Sí' del referèndum El referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978 es va celebrar el dimecres, 6 de desembre de 1978 i s'hi plantejava als electors l'aprovació o no de la nova Constitució Espanyola de 1978 aprovada a les Corts.
Referèndum sobre la Constitució Europea a Espanya de 2005
El diumenge, 20 de febrer del 2005, Espanya es convertí en el primer país de la Unió Europea en el qual se celebrà un referèndum sobre el Tractat que estableix una constitució per Europa signat el 29 d'octubre del 2004 a Roma pels caps d'estat dels estats membres.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Referèndum sobre la Constitució Europea a Espanya de 2005
Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017
El referèndum sobre la independència de Catalunya (oficialment Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, conegut pel numerònim 1-O) va ser un referèndum d'autodeterminació, que fou celebrat l'1 d'octubre de 2017.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017
Referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política
Cartell del referèndum. La gran quantitat de publicitat va ser un dels condicionants del gran suport a la llei, sobretot a la televisió. El referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política es va celebrar el dimecres, 15 de desembre de 1976, al qual plantejava als espanyols l'aprovació o no de la Llei per a la Reforma Política aprovada a les Corts Espanyoles.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política
Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN
El dimecres, 12 de març de 1986 se celebrà a l'estat espanyol un controvertit referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN, organització a la qual pertanyia des del 30 de maig de 1982.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Regidor
República Catalana
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і República Catalana
Sants
Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Sants
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Sàpiens
Súmate
Eduardo Reyes, el 2014 Súmate és una entitat apartidista i sense ànim de lucre l'objectiu de la qual és informar i promoure el vot independentista entre aquells catalans que tenen la llengua espanyola com a pròpies.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Súmate
Sebastià Alzamora i Martín
és un escriptor mallorquí, membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans des del juliol del 2020.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Sebastià Alzamora i Martín
Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya
El Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya és la segona persona amb més poder a l'organigrama d'ERC.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Segona Guerra Mundial
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Segona República Espanyola
Sobiranistes
Sobiranistes és un organització política d'esquerres, republicana i sobiranista catalana creada com a plataforma política l'any 2018 i com a partit polític el 2019.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Sobiranistes
Socialdemocràcia
La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Socialdemocràcia
Solidaritat Catalana per la Independència
Solidaritat per la Independència (SI), també conegut per Solidaritat Catalana per la Independència, és un partit polític que cerca la independència de Catalunya i l'assoliment d'un Estat Català.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Solidaritat Catalana per la Independència
Teatre Grec
El Teatre Grec és un teatre a l'aire lliure a Barcelona, situat al carrer de Santa Madrona de Barcelona, a la muntanya de Montjuïc.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Teatre Grec
Teresa Jordà i Roura
Teresa Jordà i Roura (Ripoll, 19 de juny del 1972) és una política catalana, consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, entre el 26 de maig de 2021 iel 12 de juny de 2023, amb el Govern de Pere Aragonès i candidata per Esquerra Republicana a les Eleccions generals espanyoles de 2023.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Teresa Jordà i Roura
Terra Lliure
Terra Lliure va ser una organització armada independentista catalana, d'ideologia socialista, fundada el 1978 amb l'objectiu de crear un estat socialista independent als Països Catalans, que va abandonar la lluita armada el 1991 i es va autodissoldre de manera oficial el 1995.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Terra Lliure
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Tolosa de Llenguadoc
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Transició democràtica espanyola
Transversalisme
El transversalisme és un corrent ideològic que defensa la no vinculació amb cap tipus d'idea política preconcebuda.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Transversalisme
Trotskisme
Lev Trotski exiliat a Sibèria en 1900 El trotskisme és la versió del marxisme desenvolupada per Lev Trotski, qui, considerant-se un marxista ortodox i un bolxevic, defensava la creació d'una avantguarda del partit.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Trotskisme
Unitat d'Aran
Unitat d'Aran-Partit Nacionaliste Aranès (UA-PNA) és un partit polític de la Vall d'Aran constituït el 1980.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Unitat d'Aran
Uriel Bertran i Arrué
Uriel Bertran i Arrué (Badalona, 11 de juliol de 1976) és un economista i polític català.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і Uriel Bertran i Arrué
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 1 d'octubre
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 11 de setembre
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 15 d'octubre
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 17 de juliol
17 de setembre
El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 17 de setembre
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 1705
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 1714
1931
;Països Catalans.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 1931
1932
;Països Catalans.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 1932
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 1933
1934
;Països Catalans.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 1934
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 1936
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 1939
1940
;Països Catalans.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 1940
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 1952
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 1976
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 1978
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 1979
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 1986
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 1996
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 1999
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 2005
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 2006
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 2008
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 2010
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 2011
2017
El 2017 fou un any normal començat en diumenge.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 2017
2021
L'any 2021 fou un any comú que va començar en divendres en el calendari gregorià.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 2021
21 de maig
El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 21 de maig
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 23 de maig
25 de desembre
miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 25 de desembre
3 de juny
El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Esquerra Republicana de Catalunya і 3 de juny
Vegeu també
Partits polítics de les Illes Balears
- Agrupació Independent Popular de Formentera
- Ara Eivissa
- Ara Més
- Bloc per Mallorca
- Coalició d'Organitzacions Progressistes de Formentera
- Convergència per les Illes
- Eivissa pel Canvi
- Entesa Nacionalista i Ecologista d'Eivissa
- Entesa de l'Esquerra de Menorca
- Entesa per Mallorca
- Esquerra Republicana de Catalunya
- Esquerra Unida de les Illes Balears
- Esquerra de Menorca - Esquerra Unida
- Federació Comunista Catalanobalear
- Federació de l'Esquerra Nacionalista de les Illes Balears
- Gent per Formentera
- Grup Anticolonialista Balear
- Lliga Regionalista de les Illes Balears
- Més Esquerra
- Més per Mallorca
- Més per Menorca
- Pacte Progressista de les Pitiüses
- Partit Comunista de les Illes Balears
- Partit Popular de les Illes Balears
- Partit Socialista de Mallorca
- Partit Socialista de Mallorca-Entesa
- Partit Socialista de Menorca
- Partit Socialista de les Illes
- Partit Socialista de les Illes Balears
- Progressistes per les Illes Balears
- Proposta per les Illes
- Sa Unió de Formentera
- Sobirania per a les Illes
- Unió Mallorquina
- Unió Menorquina
- Unió d'es Pobble Baléà
- Unitat per les Illes
- Veus Progressistes
També conegut com Catalunya Decideix (ERC), Crida Nacional a ERC, Crida Nacional a Esquerra, Crida Nacional a Esquerra Republicana, Crida Nacional a Esquerra Republicana de Catalunya, E.R.C., ERC, Esquèrra Republicana Occitana, Esquerra Republicana de Catalunya - Secció local dels Hostalets de Pierola, Esquerra Republicana de Catalunya-Moviment d'Esquerres-Acord Municipal.
, Drets humans, Eleccions al Consell General d'Aran de 2023, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1988, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1992, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1995, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, Eleccions al Parlament Europeu de 1987 (Espanya), Eleccions al Parlament Europeu de 1989 (Espanya), Eleccions al Parlament Europeu de 1994 (Espanya), Eleccions al Parlament Europeu de 1999 (Espanya), Eleccions al Parlament Europeu de 2004 (Espanya), Eleccions al Parlament Europeu de 2009 (Espanya), Eleccions al Parlament Europeu de 2014, Eleccions al Parlament Europeu de 2014 (Espanya), Eleccions al Parlament Europeu de 2019 (Espanya), Eleccions generals espanyoles d'abril de 2019, Eleccions generals espanyoles de 1977, Eleccions generals espanyoles de 1979, Eleccions generals espanyoles de 1982, Eleccions generals espanyoles de 1986, Eleccions generals espanyoles de 1989, Eleccions generals espanyoles de 1993, Eleccions generals espanyoles de 1996, Eleccions generals espanyoles de 2000, Eleccions generals espanyoles de 2004, Eleccions generals espanyoles de 2008, Eleccions generals espanyoles de 2011, Eleccions generals espanyoles de 2015, Eleccions generals espanyoles de 2016, Eleccions generals espanyoles de 2023, Eleccions generals espanyoles de novembre de 2019, Eleccions municipals espanyoles de 1931, Eleccions municipals espanyoles de 1979, Eleccions municipals espanyoles de 1983, Eleccions municipals espanyoles de 1987, Eleccions municipals espanyoles de 1991, Eleccions municipals espanyoles de 1995, Eleccions municipals espanyoles de 1999, Eleccions municipals espanyoles de 2003, Eleccions municipals espanyoles de 2007, Eleccions municipals espanyoles de 2011, Eleccions municipals espanyoles de 2015, Eleccions municipals espanyoles de 2019, Eleccions municipals espanyoles de 2019 als Països Catalans, Eleccions municipals espanyoles de 2023, Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya), En guàrdia!, Enric Pujol i Casademont, Espanya, Esquerra Catalana (1989-1993), Esquerra de Catalunya, Esquerra Independentista (ERC), Esquerra Republicana de Catalunya, Esquerra Republicana de les Illes Balears, Esquerra Republicana del País Valencià, Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Valenciana, Estat associat, Estat Català, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Eusko Alkartasuna, Fets del sis d'octubre, Foment Republicà de Sants, Francesc Macià i Llussà, Francesc Vicens i Giralt, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Front d'Esquerres, Front Nacional de Catalunya, Front popular, Gabriel Rufián Romero, Gaetà Huguet i Segarra, Generalitat, Generalitat de Catalunya, Gestapo, Gorka Knörr Borràs, Govern de Catalunya, Govern de Catalunya 2018-2021, Guerra civil, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Hèctor López Bofill, Heribert Barrera i Costa, Illes Balears, Iniciativa per Catalunya Verds, Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, Izquierda Republicana, Jaume Campabadal i Farré, Joan Carretero i Grau, Joan Hortalà i Arau, Joan Josep Nuet i Pujals, Joan Lluís Pujol i Font, Joan Lluhí i Vallescà, Joan Puig i Cordon, Joan Puigcercós i Boixassa, Joan Ridao i Martín, Joan Sauret i Garcia, Joan Tardà i Coma, Joan Tauler i Palomeras, Jordi Carbonell i de Ballester, José Montilla i Aguilera, Josep Andreu i Domingo, Josep Irla i Bosch, Josep Maria Terricabras i Nogueras, Josep Tarradellas i Joan, Josep-Lluís Carod-Rovira, Jovent Republicà, Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català, Junts pel Sí, Junts per Catalunya (partit polític), L'Opinió, La Humanitat, Lluís Companys i Jover, Lluís Danés i Roca, Manuel Azaña Díaz, Manuel Juliachs i Mata, Marta Rovira i Vergés, Max Cahner i Garcia, Medi ambient, Miquel de Palol i Muntanyola, Miquel Mayol i Raynal, Moviment d'Esquerres, Moviment de Defensa de la Terra, Nacionalistes d'Esquerra, Oriol Junqueras i Vies, País Valencià, Països Catalans, Pacte de Sant Sebastià, Pacte del Tinell, Parlament de Catalunya, Parlament Europeu, Partit del Treball d'Espanya, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit per la Independència, Partit polític, Partit Republicà Català (1917-1931), Pasqual Maragall i Mira, Pedro Sánchez Pérez-Castejón, Pere Aragonès i Garcia, Pilar Dellunde i Clavé, Pilar Rahola i Martínez, Pitiüses, President d'Esquerra Republicana de Catalunya, President de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva i Rueda, Reagrupament, Referèndum estatutari a Catalunya de 1931, Referèndum estatutari a Catalunya de 2006, Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978, Referèndum sobre la Constitució Europea a Espanya de 2005, Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017, Referèndum sobre la Llei per a la Reforma Política, Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN, Regidor, República Catalana, Sants, Sàpiens, Súmate, Sebastià Alzamora i Martín, Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya, Segona Guerra Mundial, Segona República Espanyola, Sobiranistes, Socialdemocràcia, Solidaritat Catalana per la Independència, Teatre Grec, Teresa Jordà i Roura, Terra Lliure, Tolosa de Llenguadoc, Transició democràtica espanyola, Transversalisme, Trotskisme, Unitat d'Aran, Uriel Bertran i Arrué, 1 d'octubre, 11 de setembre, 15 d'octubre, 17 de juliol, 17 de setembre, 1705, 1714, 1931, 1932, 1933, 1934, 1936, 1939, 1940, 1952, 1976, 1978, 1979, 1986, 1996, 1999, 2005, 2006, 2008, 2010, 2011, 2017, 2021, 21 de maig, 23 de maig, 25 de desembre, 3 de juny.