Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Espàrtac і Rosa Luxemburg
Espàrtac і Rosa Luxemburg tenen 9 coses en comú (en Uniopèdia): Anarquisme, Lliga Espartaquista, Marxisme, Polònia, República de Weimar, República Romana, Revolució, Roma, Suïssa.
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Anarquisme і Espàrtac · Anarquisme і Rosa Luxemburg ·
Lliga Espartaquista
La Lliga Espartaquista (Spartakusbund en alemany) va ser un moviment revolucionari marxista organitzat a Alemanya durant els últims anys de la Primera Guerra Mundial.
Espàrtac і Lliga Espartaquista · Lliga Espartaquista і Rosa Luxemburg ·
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Espàrtac і Marxisme · Marxisme і Rosa Luxemburg ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Espàrtac і Polònia · Polònia і Rosa Luxemburg ·
República de Weimar
La República de Weimar (en alemany) va ser el règim polític que va tenir lloc a Alemanya des del final de la Primera Guerra Mundial i la desaparició del Segon Imperi Alemany el 9 de novembre del 1918, fins a l'arribada al poder d'Adolf Hitler.
Espàrtac і República de Weimar · República de Weimar і Rosa Luxemburg ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Espàrtac і República Romana · República Romana і Rosa Luxemburg ·
Revolució
rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.
Espàrtac і Revolució · Revolució і Rosa Luxemburg ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Espàrtac і Roma · Roma і Rosa Luxemburg ·
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Espàrtac і Rosa Luxemburg
- Què tenen en comú Espàrtac і Rosa Luxemburg
- Semblances entre Espàrtac і Rosa Luxemburg
Comparació entre Espàrtac і Rosa Luxemburg
Espàrtac té 126 relacions, mentre que Rosa Luxemburg té 121. Com que tenen en comú 9, l'índex de Jaccard és 3.64% = 9 / (126 + 121).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Espàrtac і Rosa Luxemburg. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
