Taula de continguts
610 les relacions: Abiogènesi, Absorció (electromagnetisme), Acceleració, Activitat extravehicular, Administració Federal d'Aviació, Aeronau, Agència Espacial Europea, Agència Espacial Italiana, Agena, Agricultura, Aigua, Albert Einstein, Aleksei Leónov, Alexander von Humboldt, Alexis Bouvard, Alfa del Centaure, Altitud, Amenaça per a la salut dels raigs còsmics, Anatomia humana, Anòxia, Anell planetari, Animació per ordinador, Anticicló, Antiga Grècia, Any, Any llum, Aparell digestiu, Apogeu, Apollo 10, Apollo 11, Apollo 12, Apollo 13, Apollo 14, Apollo 15, Apollo 16, Apollo 17, Apollo 4, Apollo 5, Apollo 6, Apollo 7, Apollo 8, Apollo 9, Aristòtil, Arma antisatèl·lit, Arma nuclear, AS-202, AS-203, Assemblea General de les Nacions Unides, Assistència gravitatòria, Asteroide, ... Ampliar l'índex (560 més) »
- Espai
Abiogènesi
L'abiogènesi (del grec a, 'no', bios, 'vida' i genesis, 'origen') o biopoesi és la formació de vida a partir de matèria no viva.
Veure Espai exterior і Abiogènesi
Absorció (electromagnetisme)
atenuació de la llum transmesa amb la incident, es pot obtenir un espectre d'absorció. Labsorció en la física de la radiació electromagnètica és la manera per la qual l'energia d'un fotó l'agafa la matèria, típicament els electrons d'un àtom.
Veure Espai exterior і Absorció (electromagnetisme)
Acceleració
En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.
Veure Espai exterior і Acceleració
Activitat extravehicular
Vídeo del 2015 enregistrat durant dos passejos espacials per Terry Virts. L'activitat extravehicular (sigles en anglès: EVA) és la feina feta per un astronauta fora de la Terra estant, i també fora del la nau espacial.
Veure Espai exterior і Activitat extravehicular
Administració Federal d'Aviació
L'Administració Federal d'Aviació (FAA, Federal Aviation Administration) és una agència governamental depenent del Departament de Transport del Govern federal dels Estats Units.
Veure Espai exterior і Administració Federal d'Aviació
Aeronau
A320 fou la primera a incorporar control per senyals elèctrics. Una aeronau o nau aèria és un vehicle dissenyat per desplaçar-se per l'aire per transportar mercaderies, persones o ambdues coses alhora.
Veure Espai exterior і Aeronau
Agència Espacial Europea
L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.
Veure Espai exterior і Agència Espacial Europea
Agència Espacial Italiana
LAgència Espacial Italiana (acrònim ASI, en italià Agenzia Spaziale Italiana) va ser fundada el 1988 per promoure i coordinar les activitats espacials a Itàlia.
Veure Espai exterior і Agència Espacial Italiana
Agena
El tram Agena del Gemini 10 (1966) L'Agena (designat com RM-81 per les Forces Aèries dels Estats Units) era el tram superior de coet dissenyada per l'empresa Lockheed pel programa de satèl·lits de reconeixement WS-117L dels Estats Units.
Veure Espai exterior і Agena
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Espai exterior і Agricultura
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Espai exterior і Aigua
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure Espai exterior і Albert Einstein
Aleksei Leónov
, nom complet amb patronímic Aleksei Arkhípovitx Leónov, fou un cosmonauta de la Unió Soviètica que va realitzar el primer passeig espacial el 18 de març de 1965.
Veure Espai exterior і Aleksei Leónov
Alexander von Humboldt
Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt o senzillament Alexander von Humboldt (Berlín, 14 de setembre de 1769 - ibíd. 6 de maig de 1859), fou un explorador, naturalista i geògraf alemany, germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt.
Veure Espai exterior і Alexander von Humboldt
Alexis Bouvard
Alexis Bouvard (Les Contamines-Montjoie, 27 de juny de 1767 – París, 7 de juny de 1843) va ser un astrònom francès que va observar les irregularitats del moviment d'Urà per deduir que hi havia un vuitè planeta al sistema solar.
Veure Espai exterior і Alexis Bouvard
Alfa del Centaure
Alfa del Centaure (α Centauri) és l'estel més brillant de la constel·lació del Centaure i el tercer estel més brillant del cel nocturn.
Veure Espai exterior і Alfa del Centaure
Altitud
Laltitud o cota és la distància vertical d'un objecte respecte d'un punt d'origen donat, considerat el “nivell zero”.
Veure Espai exterior і Altitud
Amenaça per a la salut dels raigs còsmics
L'amenaça per a la salut dels raigs còsmics és el perill que representen els raigs còsmics galàctics i les partícules energètiques solars als astronautes en missions interplanetàries.
Veure Espai exterior і Amenaça per a la salut dels raigs còsmics
Anatomia humana
L'anatomia humana o antropotomia és un camp dins l'anatomia que estudia les estructures i sistemes del cos humà, excepte l'estudi dels teixits, ja que correspon a la histologia.
Veure Espai exterior і Anatomia humana
Anòxia
Lanòxia és la manca (o gairebé manca) d'oxigen respirable en les cèl·lules, els teixits d'un organisme o en un sistema aquàtic, és la forma greu d'hipòxia.
Veure Espai exterior і Anòxia
Anell planetari
Un anell planetari és un anell de pols còsmica i altres partícules petites que orbiten al voltant d'un planeta en una regió en forma de disc pla.
Veure Espai exterior і Anell planetari
Animació per ordinador
Animació generada per ordinador L'animació per ordinador és l'art de crear imatges en moviment mitjançant l'ús d'ordinadors.
Veure Espai exterior і Animació per ordinador
Anticicló
Anàlisi de superfície als Estats Units del 21 d'octubre de 2006. Un anticicló és un nucli d'altes pressions atmosfèriques.
Veure Espai exterior і Anticicló
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Espai exterior і Antiga Grècia
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Veure Espai exterior і Any
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure Espai exterior і Any llum
Aparell digestiu
En els animals, laparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.
Veure Espai exterior і Aparell digestiu
Apogeu
Esquema de l'òrbita d'un cos al voltant de la Terra, on s'observa l'apogeu i el perigeu. L'apogeu és el punt de l'òrbita el·líptica d'un objecte (natural o artificial) al voltant de la Terra, en què aquest es troba a la màxima distància d'aquesta.
Veure Espai exterior і Apogeu
Apollo 10
L'Apollo 10, denominat oficialment AS-505, va ser el quart vol tripulat del programa Apollo, fou llançat el dia 18 de maig de 1969 amb Thomas P. Stafford -comandant-, John W. Young i Eugene A. Cernan a bord.
Veure Espai exterior і Apollo 10
Apollo 11
La missió lunar nord-americana Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna.
Veure Espai exterior і Apollo 11
Apollo 12
L'Apollo 12 va ser la sisena missió tripulada del programa Apollo de la NASA, i la segona en allunar a la Lluna.
Veure Espai exterior і Apollo 12
Apollo 13
L'Apollo 13 va ser el setè vol del programa Apollo, llançat en direcció cap a la Lluna el dia 11 d'abril del 1970 mitjançant un coet del tipus Saturn 5.
Veure Espai exterior і Apollo 13
Apollo 14
L'Apollo 14 va ser el catorzè vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-509), llançat en direcció a la Lluna el 31 de gener de 1971 mitjançant un coet del tipus Saturn V. Va aconseguir efectuar l'allunatge amb el mòdul de descens (LM) batejat Antares en la zona de Fra Mauro a 3,645° S 17,471° W duent com tripulants a Alan B.
Veure Espai exterior і Apollo 14
Apollo 15
L'Apollo 15 va ser el quinzè vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-510), va ser llançat el 26 de juliol de 1971 mitjançant un coet del tipus Saturn 5, en direcció a la Lluna.
Veure Espai exterior і Apollo 15
Apollo 16
L'Apollo 16 (16-27 d'abril del 1972) fou la desena missió tripulada del programa Apollo de la NASA, així com el cinquè i penúltim vol a aterrar a la Lluna.
Veure Espai exterior і Apollo 16
Apollo 17
L'Apollo 17 va ser el dissetè vol del programa Apollo.
Veure Espai exterior і Apollo 17
Apollo 4
L'Apollo 4 va ser el quart vol del programa Apollo (denominat oficialment SA-501), llançat el dia 9 de novembre de 1967 i que va utilitzar un llançador Saturn V com vehicle de llançament, la tercera fase del qual anava a ser engegada, després de romandre desocupada en òrbita d'aparcament i ingravidesa, per a conduir la nau espacial a un punt màxim d'allunyament de la Terra de 18.340 km.
Veure Espai exterior і Apollo 4
Apollo 5
L'Apollo 5 va ser el cinquè vol del programa Apollo (denominat oficialment SA-501), llançat sense tripulants el dia 9 d'octubre de 1967, mitjançant un Saturn V com a vehicle impulsor, la tercera fase del qual anava a ser engegada, després de romandre desocupada en òrbita d'aparcament i ingravidesa, per conduir la nau espacial a un punt màxim d'allunyament de la Terra de 18,340 km.
Veure Espai exterior і Apollo 5
Apollo 6
L'Apollo 6 va ser el sisè vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-502), llançat el dia 4 d'abril de 1968 mitjançant un vehicle de llançament del tipus Saturn V. En aquest vol no tripulat, i a causa d'una fallada en el sistema d'encesa, no va poder realitzar-se la simulació d'una trajectòria de retorn de la Lluna, però va quedar demostrada la capacitat de la nau per a superar aquest tipus de dificultats.
Veure Espai exterior і Apollo 6
Apollo 7
L'Apollo 7 va ser el setè vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-205), llançat el dia 11 d'octubre de 1968 mitjançant un vehicle de llançament del tipus Saturn IB i amb la primera tripulació composta pels astronautes Walter M. Schirra-comandant-, Donn F.
Veure Espai exterior і Apollo 7
Apollo 8
Apollo 8 va ser el primer viatge espacial tripulat que va arribar una velocitat suficient per a escapar del camp gravitacional del planeta Terra, el primer que va entrar en el camp gravitacional d'un altre cos celest (en aquest cas, la Lluna), el primer que va escapar del camp gravitacional d'un altre cos celest i el primer viatge tripulat que va tornar a la Terra des d'altre cos celeste.
Veure Espai exterior і Apollo 8
Apollo 9
L'Apollo 9 va ser el novè vol del programa Apollo, llançat el 3 de març de 1969.
Veure Espai exterior і Apollo 9
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Espai exterior і Aristòtil
Arma antisatèl·lit
Una arma antisatèl·lit és una arma espacial dissenyada per incapacitar o destruir satèl·lits artificials amb fins estratègics militars o tàctics.
Veure Espai exterior і Arma antisatèl·lit
Arma nuclear
Núvol radioactiu després de l'explosió de la bomba atòmica de Nagasaki (1945) Una arma nuclear és una arma que genera una gran quantitat d'energia a partir d'una reacció de fissió o de fusió nuclear.
Veure Espai exterior і Arma nuclear
AS-202
L'AS-202 (o SA-202), també anomenat Apollo 3, fou un vol suborbital de prova del Saturn IB i el CSM portada a terme per la NASA el 25 d'agost del 1966.
Veure Espai exterior і AS-202
AS-203
L'AS-2003 (o SA-203), també anomenat Apollo 2, fou un vol no tripulat llençat per la NASA el 5 de juliol del 1966 i mitjançant el vector Saturn IB.
Veure Espai exterior і AS-203
Assemblea General de les Nacions Unides
L'Assemblea General de les Nacions Unides és un dels cinc òrgans principals de l'Organització de les Nacions Unides.
Veure Espai exterior і Assemblea General de les Nacions Unides
Assistència gravitatòria
Swing-by amb acceleració Swing-by amb deceleració En astronàutica s'anomena assistència gravitatòria o assistència gravitacional la maniobra destinada a emprar l'energia del camp gravitacional d'un planeta o satèl·lit natural, per obtenir una acceleració o frenada d'una sonda o nau espacial canviant la seva trajectòria.
Veure Espai exterior і Assistència gravitatòria
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Veure Espai exterior і Asteroide
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Espai exterior і Astrònom
Astre
Un astre o esfera celeste és qualsevol cos celeste amb forma definida i que pot individualitzar-se dels altres cossos de l'Univers.
Veure Espai exterior і Astre
Astromòbil
Tres models d'astromòbils per a Mart: ''Mars Exploration Rover'' (esquerra), ''Sojourner'' (centre) i ''Mars Science Laboratory'' (dreta). Un astromòbil (rover, en anglès) és un vehicle d'exploració espacial dissenyat per moure's a través de la superfície d'un planeta o d'un altre cos celeste.
Veure Espai exterior і Astromòbil
Astronauta
Un astronauta (també cosmonauta o taikonauta) és una persona que viatja a l'espai exterior a la Terra.
Veure Espai exterior і Astronauta
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Espai exterior і Astronomia
Astronomia amateur
Astrònoms afeccionats observant la pluja de Perseids al riu Delaware, Nova Jersey, EUA l'agost del 2006. L'astronomia afeccionada és la realitzada per astrònoms no professionals.
Veure Espai exterior і Astronomia amateur
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Veure Espai exterior і Atmosfera
Atmosfera (unitat)
L'atmosfera estàndard o atm, és una antiga unitat de mesura de la pressió, és la pressió que equival a 101.325 Pa (newtons per metre quadrat) en unitats de Sistema Internacional d'Unitats.
Veure Espai exterior і Atmosfera (unitat)
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Veure Espai exterior і Atmosfera terrestre
Atròfia muscular
L'atròfia muscular o amiotròfia és la pèrdua de massa muscular esquelètica.
Veure Espai exterior і Atròfia muscular
Aurora polar
Aurora boreal a Alaska Laurora polar consisteix en una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.
Veure Espai exterior і Aurora polar
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Veure Espai exterior і Austràlia
Aviador
Beverly Lynn Burns, la primera dona que va pilotar un Boeing 747 de línia regular. Els germans Wright són considerats els primers constructors i alhora pilots d'avió de la història. Un aviador (o pilot d'avió) és la persona que, de manera professional o no, pilota un avió.
Veure Espai exterior і Aviador
Avió
avió militar F-16 Fighting Falcon Avió comercial de passatgers a l'aeroport del Prat (Barcelona) Un avió (provinent del llatí avis, au) és una aeronau, més pesant que l'aire, capaç de volar per l'atmosfera.
Veure Espai exterior і Avió
Avió coet
North American X-15. Un avió coet és una aeronau que usa un coet com a propulsió, de vegades juntament amb un reactor.
Veure Espai exterior і Avió coet
Avió espacial
Un avió espacial és una aeronau dissenyada per volar a altituds extremes a l'espai i tornar a la Terra.
Veure Espai exterior і Avió espacial
Èter (element)
Lèter (del llatí Aether i, al seu torn, del grec αἰθήρ aithēr, 'substància etèria; part més alta del firmament') era el cinquè element clàssic, una hipotètica substància extremadament lleugera que es creia que ocupava tots els espais buits com un fluid.
Veure Espai exterior і Èter (element)
Òrbita terrestre baixa
Una òrbita terrestre baixa (OTB o LEO, de l'anglès Low Earth Orbit) és una òrbita per a satèl·lits artificials amb una altura sobre el nivell del mar a l'apogeu compresa entre 200 i 2.000 km.
Veure Espai exterior і Òrbita terrestre baixa
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Veure Espai exterior і Ésser humà
Baròmetre
Un baròmetre és un instrument de mesura utilitzat en física i meteorologia, que serveix per a mesurar la pressió atmosfèrica.
Veure Espai exterior і Baròmetre
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Veure Espai exterior і Big Bang
Biosfera
La biosfera és la suma de tots els ecosistemes.
Veure Espai exterior і Biosfera
Blaise Pascal
fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.
Veure Espai exterior і Blaise Pascal
Bogotà
Bogotà, oficialment Bogotá Distrito Capital, és la capital de la República de Colòmbia.
Veure Espai exterior і Bogotà
Bomba de buit
Bomba de buit simple, amb un senzill compressor de desplaçament positiu i d'acció manual. Una bomba de buit extreu molècules de gas d'un volum segellat, per crear un buit parcial.
Veure Espai exterior і Bomba de buit
Bombolla local
La bombolla local és una cavitat en el medi interestel·lar en el braç d'Orió de la Via Làctia.
Veure Espai exterior і Bombolla local
Braç d'Orió
'''Estructura de la Via Làctia''': en el diagrama, el Braç d'Orió està identificat com a braç local. El punt groc és la posició del sistema solar El Braç d'Orió és un braç menor de la nostra galàxia, la Via Làctia, on està situat el sistema solar i la Terra.
Veure Espai exterior і Braç d'Orió
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Veure Espai exterior і Brasil
Brossa espacial
Simulació de la brossa espacial vista des de més enllà de l'òrbita geosíncrona (36.000 km). La brossa espacial o ferralla espacial (space debris o space junk en anglès) són objectes creats per l'home que estan actualment en òrbita al voltant de la terra però que no tenen cap tipus d'utilitat pràctica.
Veure Espai exterior і Brossa espacial
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Veure Espai exterior і Buit
Buit (astronomia)
L'univers a 1.000 milions d'anys llum (307 Mpc) al voltant de la Terra, mostrant el supercúmul local i els buits filament de galàxies més proper Distribució de la matèria en una secció cúbica de l'univers. Les estructures de fibra blava representen la matèria (principalment matèria fosca) i les regions buides entremig representen els buits còsmics.
Veure Espai exterior і Buit (astronomia)
Buzz Aldrin
, nascut Edwin Eugene Aldrin, Jr., és un astronauta i pilot estatunidenc que va ser el segon home a trepitjar la Lluna (després de Neil Armstrong) durant la missió Apollo 11, la primera missió tripulada que va aterrar a la Lluna.
Veure Espai exterior і Buzz Aldrin
Cabina pressuritzada
La pressurització de cabina és el bombament actiu d'aire comprimit a la cabina d'una aeronau per garantir la seguretat i confort dels ocupants.
Veure Espai exterior і Cabina pressuritzada
Caiguda lliure
. Caiguda lliure d'una pilota. Es mostra, mitjançant fotografia estroboscòpica, la posicions de la pilota a intervals regulars de temps: per t.
Veure Espai exterior і Caiguda lliure
Cal·listo (satèl·lit)
Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.
Veure Espai exterior і Cal·listo (satèl·lit)
Camp magnètic terrestre
consulta.
Veure Espai exterior і Camp magnètic terrestre
Capa d'ozó
lang.
Veure Espai exterior і Capa d'ozó
Cara oculta de la Lluna
Fotografia de la cara oculta de la Lluna Segell de l'URSS de 1959 commemorant la primera fotografia de la cara oculta de la Lluna La cara oculta de la Lluna és l'hemisferi de la Lluna no observable des de la Terra.
Veure Espai exterior і Cara oculta de la Lluna
Caront (satèl·lit)
Caront és el més gran dels satèl·lits de Plutó.
Veure Espai exterior і Caront (satèl·lit)
Casquet glacial
Capa de gel de Vatnajökull, a Islàndia Un casquet glacial (en anglès ice cap) és una massa de gel que cobreix una superfície menor (fixada arbitràriament) de 50.000 km² (generalment en una zona elevada).
Veure Espai exterior і Casquet glacial
Càncer
El càncer (en termes mèdics, «neoplàsia maligna») és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasis (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang).
Veure Espai exterior і Càncer
Càrrega útil
La càrrega útil d'un vehicle és la part d'aquest que constitueix allò que es vol transportar d'un punt a un altre o, des d'un punt de vista més general, allò que justifica la seva utilitat.
Veure Espai exterior і Càrrega útil
Còrnia
La còrnia és la part anterior de la corneosclera, Correspon exactament al 1/6 anterior de l'ull.
Veure Espai exterior і Còrnia
Cúmul de galàxies
Grup de galàxies '''HCG''' ('''Hickson Compact Group''') 87, vist des de l'observatori Gemini a Cerro Pachón, Xile Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de ''grup'') fins a alguns milers.
Veure Espai exterior і Cúmul de galàxies
Cefalàlgia
La cefalàlgia, cefalea, dolor cefàlic o mal de cap és una condició de dolor lleu a sever al cap.
Veure Espai exterior і Cefalàlgia
Cefeida
Una cefeida o variable cefeida és una classe particular d'estrella variable, la lluminositat de les quals varia de forma periòdica.
Veure Espai exterior і Cefeida
Centre d'Investigació Ames
Mapa del Centre d'Investigació Ames El Centre d'Investigació Ames (ARC, per les seves sigles en anglès: Ames Research Center), és un centre d'investigacions de la NASA (National Aeronautics and Space Administration).
Veure Espai exterior і Centre d'Investigació Ames
Centre de massa
En física, un sistema de partícules o un sòlid continu es pot equiparar dinàmicament, en molts aspectes, a una partícula puntual de massa equivalent.
Veure Espai exterior і Centre de massa
Ceres (planeta nan)
Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.
Veure Espai exterior і Ceres (planeta nan)
Christiaan Huygens
Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.
Veure Espai exterior і Christiaan Huygens
Ciència-ficció
La ciència-ficció o anticipació és un gènere literari de ficció on els relats sovint ens presenten els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, i tot això acompanyat d'aventures i de situacions commovedores i sorprenents.
Veure Espai exterior і Ciència-ficció
Cinturó d'asteroides
Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.
Veure Espai exterior і Cinturó d'asteroides
Cinturó de Kuiper
El cinturó de Kuiper és una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30 ua) fins a 50 ua del Sol.
Veure Espai exterior і Cinturó de Kuiper
Cinturó de Van Allen
'''Cinturó de van Allen''' El cinturó (o cinyell) de Van Allen (o també cinturons de radiació de Van Allen) és una zona de partícules d'alta energia que envolta la Terra a una gran altitud i forma un gran cinturó, en el que és la magnetosfera terrestre; les partícules que constitueixen el cinturó de Van Allen són electrons i protons de gran energia.
Veure Espai exterior і Cinturó de Van Allen
Civil
Un civil és, per oposició a un militar, una persona que no és membre d'un exèrcit.
Veure Espai exterior і Civil
Clima
Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.
Veure Espai exterior і Clima
Coet
Enlairament d'un coet Ariane 4 Un coet és genèricament qualsevol objecte capaç de moure's o aixecar-se utilitzant propulsió a raig per accelerar sense utilitzar l'aire circumdant, a diferència dels avions.
Veure Espai exterior і Coet
Coet sonda
Un coet Black Brant XII sent llançat des de Wallops Flight Facility. Llançament del coet sonda alemany Mapheus Un coet sonda és un petit coet que porta instruments per estudiar l'atmosfera superior de la Terra o per realitzar observacions astronòmiques per sobre de l'atmosfera.
Veure Espai exterior і Coet sonda
Colòmbia
Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.
Veure Espai exterior і Colòmbia
Cometa
Cometa C/2020 F3 (NEOWISE) el 14 de Juliol de 2020 Un cometa (dit també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.
Veure Espai exterior і Cometa
Comissió de l'Espai de les Nacions Unides
La Comissió de l'Espai de les Nacions Unides, posada en marxa l'any 1959 i denominat correctament COPUOS (Committee on the Peaceful Uses Of Outer Space; en català: Comitè per a Usos Pacífics de l'Espai Extra atmosfèric de Nacions Unides) és un òrgan subsidiari de l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides.
Veure Espai exterior і Comissió de l'Espai de les Nacions Unides
Comunitat de Madrid
La Comunitat de Madrid (en castellà i oficialment, Comunidad de Madrid) és una comunitat autònoma d'Espanya situada al centre de la península Ibèrica i, dintre de la qual, al centre de la Meseta Central.
Veure Espai exterior і Comunitat de Madrid
Condicions normals de pressió i temperatura
En química, el terme condicions normals de pressió i temperatura (abreviat CNPT) implica que la temperatura referenciada és de 0 °C (273,15 K) i la pressió d'1 atm (definida com a 101.325 Pa).
Veure Espai exterior і Condicions normals de pressió i temperatura
Constant de Hubble
En cosmologia, la llei de Hubble-Lemaître estableix una relació de proporcionalitat entre la distància i la velocitat de recessió de les galàxies.
Veure Espai exterior і Constant de Hubble
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Veure Espai exterior і Constel·lació
Constel·lació del Serpentari
El Serpentari, també anomenat Ofiüc, (Ophiuchus, ⛎) és una gran constel·lació que s'estén per l'equador celeste.
Veure Espai exterior і Constel·lació del Serpentari
Constel·lació del Taure
El Taure (taurus en llatí vol dir "toro") és una de les constel·lacions del zodíac i es troba a l'hemisferi celeste nord.
Veure Espai exterior і Constel·lació del Taure
Corona solar
eclipsi solar total l'11 d'agost del 1999, a França La corona solar és la part exterior de l'atmosfera del Sol.
Veure Espai exterior і Corona solar
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Veure Espai exterior і Cosmologia
Crepuscle
Crepuscle vist des d'un camp als afores de Palafrugell El crepuscle o llostre és la il·luminació de l'atmosfera pels raigs del Sol als extrems de la nit, cosa que motiva que veiem la llum solar abans de la sortida del sol o quan ja s'ha post.
Veure Espai exterior і Crepuscle
Criptografia
Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.
Veure Espai exterior і Criptografia
Cronos
En la mitologia grega, Cronos (en grec antic, Κρόνος) era fill d'Urà (el cel) i Gea (o Gaia, la Terra), i era un dels membres de la primera generació divina.
Veure Espai exterior і Cronos
Cultura occidental
Plató, juntament amb Sòcrates i Aristòtil, va ser membre fundador de la filosofia occidental La cultura occidental (de vegades equiparada amb civilització occidental o civilització europea) es refereix a les cultures d'origen europeu.
Veure Espai exterior і Cultura occidental
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure Espai exterior і Déu
De la Terra a la Lluna
De la Terra a la Lluna (títol original en francès: De la Terre à la Lune, Trajet direct en 97 heures et 20 minutes) és una novel·la de ciència-ficció escrita pel famós autor francès Jules Verne.
Veure Espai exterior і De la Terra a la Lluna
Deimos (satèl·lit)
Deimos és el més petit i el més exterior dels dos satèl·lits de Mart.
Veure Espai exterior і Deimos (satèl·lit)
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Espai exterior і Densitat
Departament de Defensa dels Estats Units
El Departament de Defensa dels Estats Units (en anglès, United States Department of Defense, DoD o DOD, i anomenat de vegades Department of Defense) és el ministeri del govern dels Estats Units d'Amèrica encarregat de les forces militars del país, tot el temps.
Veure Espai exterior і Departament de Defensa dels Estats Units
Dia
asteca, de la Pedra del Sol. Un dia o jorn és el període que tarda el planeta Terra a girar 360° sobre el seu eix.
Veure Espai exterior і Dia
Diàmetre
Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.
Veure Espai exterior і Diàmetre
Disc dispers
El disc dispers és una regió del sistema solar que s'estén des del cinturó de Kuiper (a 30 ua del Sol) fins a una distància desconeguda que podria ser d'uns quants centenars de UA i també a altes inclinacions per sobre i per sota de l'eclíptica.
Veure Espai exterior і Disc dispers
Dispersió (física)
Dispersió de la llum en dos prismes de diferent material. En física, la dispersió és aquell fenomen de separació de les ones de diferent freqüència en travessar un material.
Veure Espai exterior і Dispersió (física)
Dissabte
El dissabte és el sisè dia de la setmana civil, o setè en el còmput antic i cristià.
Veure Espai exterior і Dissabte
Dominància orbital
La dominància orbital és el fet que un planeta hagi escombrat altres cossos de la seva òrbita.
Veure Espai exterior і Dominància orbital
Ebullició
Aigua en ebullició. A diferència de l'evaporació, tota la massa del líquid participa en el procés. Lebullició és el passatge de líquid a vapor quan la seva pressió de vapor iguala l'atmosfèrica.
Veure Espai exterior і Ebullició
Edwin Hubble
va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del, famós principalment per haver demostrat l'expansió de l'univers mesurant el desplaçament al roig de galàxies distants.
Veure Espai exterior і Edwin Hubble
Efecte del vol espacial en el cos humà
Els éssers humans són fisiològicament ben adaptats a la vida a la Terra.
Veure Espai exterior і Efecte del vol espacial en el cos humà
Efectes especials
Els efectes especials (en anglès - special effects o simplement com a SFX, SPFX o FX) són aquells elements que s'utilitzen en la indústria del cinema o en televisió per a aconseguir escenes que tenen ambients, personatges o situacions que no poden succeir a la vida real, com per exemple un viatge a l'espai.
Veure Espai exterior і Efectes especials
El Paradís perdut
El paradís perdut (en l'original anglès, Paradise Lost) és un poema èpic en vers lliure escrit el per John Milton.
Veure Espai exterior і El Paradís perdut
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Espai exterior і Electró
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Veure Espai exterior і Electró-volt
Embolisme gasós
Lembolisme gasós és quan un vas sanguini és bloquejat per bombolles de gas dins del sistema circulatori.
Veure Espai exterior і Embolisme gasós
Emmeline Charlotte Elizabeth Stuart-Wortley
Lady Emmeline Stuart-Wortley, nascuda Manners (1806 – 20 d'octubre de 1855), fou una poeta i escriptora anglesa, coneguda per la seva obra Travels in the United States, etc.
Veure Espai exterior і Emmeline Charlotte Elizabeth Stuart-Wortley
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Espai exterior і Energia
Energia fosca
En cosmologia, l'energia fosca és una forma hipotètica d'energia que travessa tot l'espai i que produeix una pressió negativa que origina una força gravitacional repulsiva.
Veure Espai exterior і Energia fosca
Epimeteu (satèl·lit)
Epimeteu és un satèl·lit natural de Saturn, també conegut com a Saturn XI, rep el seu nom del déu Epimeteu.
Veure Espai exterior і Epimeteu (satèl·lit)
Equador
LEquador —o la República de l'Equador— (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sud.
Veure Espai exterior і Equador
Eris (planeta nan)
Eris (designació de planeta menor: 136199 Eris; símbol: ⯰) és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gros que s'ha descobert.
Veure Espai exterior і Eris (planeta nan)
Escala Douglas
L'Escala Douglas és una escala que classifica lestat de la mar en 10 categories o graus prenent com a referència la grandària de les onades.
Veure Espai exterior і Escala Douglas
Esfera de Hill
Gràfic del potencial efectiu d'un sistema de dos cossos degut a la gravetat i la inèrcia en un punt de temps. Les esferes de Hill són les regions circulars que envolten les masses grans. En astronomia, l'esfera de Hill d'un cos celeste és la regió d'influència gravitatòria que exerceix un cos sobre els cossos menys massius que orbiten al seu voltant.
Veure Espai exterior і Esfera de Hill
Espai aeri
'''Delimitacions de l'espai aeri segons el tipus''' Lespai aeri és una porció de l'atmosfera terrestre (tant sobre terra, com sobre aigua) controlada per un país en particular.
Veure Espai exterior і Espai aeri
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Veure Espai exterior і Espai exterior
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Espai exterior і Espanya
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Espai exterior і Espècie
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Veure Espai exterior і Espectre
Espectroscòpia de microones
L' esprectroscòpia del microones o espectroscòpia de rotació es refereix al mesurament de les energies de les transicions entre els estats de rotació quantificats de molècules en la fase de gas.
Veure Espai exterior і Espectroscòpia de microones
Esquelet
Esquelet d'un rorqual blau En biologia, un esquelet és una carcassa rígida que proporciona la protecció i l'estructura en molts tipus d'animals, en particular els del cordats i els dels ecdisozous.
Veure Espai exterior і Esquelet
Estació espacial
Estació Espacial Internacional, 4 d'octubre de 2018. Una estació espacial és una estructura artificial dissenyada per a ser habitada a l'espai exterior, amb usos diversos.
Veure Espai exterior і Estació espacial
Estació Espacial Internacional
La ISS el 17 d'abril de 2002 LEstació Espacial Internacional (EEI) (en International Space Station, ISS, Междунаро́дная косми́ческая ста́нция Mejdunaródnaia kosmítxeskaia stàntsia, МКС) és un projecte internacional per a construir i mantenir una estació espacial permanent en òrbita al voltant de la Terra.
Veure Espai exterior і Estació Espacial Internacional
Estatoreactor
Un míssil de la NASA amb el concepte de l'estatoreactor. Un estatoreactor (també conegut pel nom anglès: ramjet) és un tipus de motor de reacció que no té compressors i turbines, ja que la compressió es fa a causa de l'alta velocitat a la qual ha de funcionar.
Veure Espai exterior і Estatoreactor
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Espai exterior і Estats Units d'Amèrica
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Espai exterior і Estel
Estratopausa
265x265px L'estratopausa és la capa de l'atmosfera terrestre que marca el límit entre l'estratosfera i la mesosfera.
Veure Espai exterior і Estratopausa
Estratosfera
Capes de l'atmosfera: troposfera i tropopausa, '''estratosfera''' i estratopausa, mesosfera i mesopausa, i termosfera L'estratosfera és la capa de l'atmosfera situada damunt de la troposfera i que s'estén entre 11 km i 50 km de la superfície terrestre.
Veure Espai exterior і Estratosfera
Europa (satèl·lit)
Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.
Veure Espai exterior і Europa (satèl·lit)
European Science Foundation
La Fundació Europea de la Ciència (En European Science Foundation, les sigles del qual són ESF) és una associació composta per 72 organitzacions dedicades a la investigació científica en 30 països d'Europa.
Veure Espai exterior і European Science Foundation
Evangelista Torricelli
Evangelista Torricelli (Faenza, 15 d'octubre de 1608 - Florència, 25 d'octubre de 1647), fou un físic i matemàtic italià, conegut per ser l'inventor del baròmetre.
Veure Espai exterior і Evangelista Torricelli
Everest
LEverest, dins la serralada de l'Himàlaia, és el cim més alt del món, amb 8.848,86 m.
Veure Espai exterior і Everest
Evolució estel·lar
En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.
Veure Espai exterior і Evolució estel·lar
Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica
L'exèrcit dels Estats Units és el principal cos de les Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Espai exterior і Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica
Exosfera
vents solars bufen de esquerra a dreta. L'exosfera és l'última capa de l'atmosfera terrestre, per sobre de la termosfera i a més de 500 quilòmetres d'altura, en contacte amb l'espai exterior, on existeix pràcticament el buit.
Veure Espai exterior і Exosfera
Experiment de Michelson-Morley
Esquema de l'interferòmetre de Michelson-Morley L'experiment de Michelson-Morley fou un experiment realitzat el 1887 pels físics Albert Abraham Michelson i Edward Williams Morley amb l'objectiu de detectar el moviment relatiu de la Terra a través de l'èter lumínic que se suposava omplia el buit i que era el suport per a la propagació de les ones electromagnètiques.
Veure Espai exterior і Experiment de Michelson-Morley
Exploració de la Lluna
L'astronauta Buzz Aldrin a la superfície de la Lluna (1969). En astronàutica, les missions lunars són les que tenen per objectiu l'exploració de la Lluna.
Veure Espai exterior і Exploració de la Lluna
Extinció
En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual desapareixen d'un hàbitat determinat tots els individus d'una espècie o una població.
Veure Espai exterior і Extinció
Falcon 1
El Falcon 1 fou un vehicle de llançament parcialment reutilitzable dissenyat i manufacturat per SpaceX.
Veure Espai exterior і Falcon 1
Fatiga muscular
La fatiga muscular és el cansament causat per l'exercici físic.
Veure Espai exterior і Fatiga muscular
Fédération Aéronautique Internationale
La Fédération aéronautique internationale (FAI; The World Air Sports Federation, La Federació Mundial de l'Esport Aeri o bé Federació Aeronàutica Internacional), és l'òrgan de govern mundial dels esports aeris.
Veure Espai exterior і Fédération Aéronautique Internationale
Filament galàctic
En cosmologia física els filaments, també anomenats complexos de supercúmuls o grans barreres són estructures llargues i primes com a fils de les galàxies, molt més que les seves seccions transversals.
Veure Espai exterior і Filament galàctic
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Veure Espai exterior і Filòsof
Fobos (satèl·lit)
Fobos és el més gran i el més interior dels dos satèl·lits de Mart.
Veure Espai exterior і Fobos (satèl·lit)
Fons còsmic de neutrins
El fons còsmic de neutrins (o CNB, de l'anglès cosmic neutrino background) és la radiació de fons de partícules composta per neutrins.
Veure Espai exterior і Fons còsmic de neutrins
Forat de la capa d'ozó
Concentració d'ozó (en vermell l'alta, i en blau la baixa) als hemisferis nord (a dalt) i sud (a baix), l'any 1979 (esquerra) i 2007 (dreta). El forat de la capa d'ozó és un efecte de la contaminació atmosfèrica de la Terra que consisteix a una disminució d'ozó a l'estratosfera (capa alta de l'atmosfera) suposadament a causa de l'emissió a l'aire per part de les persones de substàncies que reaccionen i minven l'ozó.
Veure Espai exterior і Forat de la capa d'ozó
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Veure Espai exterior і Forat negre
Força centrífuga
La força centrífuga és una força inercial (forces també anomenades "fictícies" o "pseudoforces") que tendeix a allunyar els objectes del seu centre de rotació quan segueixen un moviment circular.
Veure Espai exterior і Força centrífuga
Força centrípeta
Força centrípeta Una força centrípeta és una força que fa que un cos segueixi una trajectòria corba.
Veure Espai exterior і Força centrípeta
Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica
Les Forces Aèries dels Estats Units (United States Air Force o USAF) són la branca d'aviació de les Forces Armades dels Estats Units i un dels set serveis uniformats als EUA.
Veure Espai exterior і Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica
Forces armades
Soldats de l'Exèrcit alemany. Les forces armades d'un estat són el conjunt d'institucions oficials, permanents i regulars encarregades d'aplicar la política de defensa nacional, així com la política exterior, per via armada.
Veure Espai exterior і Forces armades
Formació estel·lar
Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.
Veure Espai exterior і Formació estel·lar
Fotosíntesi
terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.
Veure Espai exterior і Fotosíntesi
Frank Borman
Frank Frederick Borman II, (Gary, 14 de març de 1928 - 7 de novembre de 2023) fou un astronauta de la NASA, recordat pel seu paper com a Comandant de l'Apol·lo 8, la primera missió del Programa Apollo que va circumnavegar la Lluna.
Veure Espai exterior і Frank Borman
Fricció
Bloc en repòs El fregament o fricció en física és la resistència que impedeix el moviment d'un cos que es troba sobre un altre, o també la força que apareix en la superfície de contacte de dos cossos quan s'intenta lliscar un sobre un altre.
Veure Espai exterior і Fricció
Friedrich Bessel
Friedrich Wilhelm Bessel (Minden, Prússia, 22 de juliol de 1784 - Konigsberg, 17 de març de 1846), fou un matemàtic i astrònom alemany, sistematitzador de les funcions de Bessel (les quals, malgrat el seu nom, van ser descobertes per Daniel Bernoulli).
Veure Espai exterior і Friedrich Bessel
Fundació i Imperi
Fundació i Imperi és la segona novel·la de la trilogia de "La Fundació" (o Cicle de Tràntor com també es denomina) escrita per Isaac Asimov el 1952.
Veure Espai exterior і Fundació i Imperi
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Veure Espai exterior і Fusió nuclear
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Veure Espai exterior і Galàxia
Galàxia d'Andròmeda
La galàxia d'Andròmeda, Messier 31, M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764.
Veure Espai exterior і Galàxia d'Andròmeda
Galileo (navegació per satèl·lit)
Galileo Galilei. Galileo és un sistema de navegació per satèl·lit, construït per la Unió Europea (UE) i l'Agència Espacial Europea (ESA), que va iniciar els seus serveis el 15 de desembre de 2016.
Veure Espai exterior і Galileo (navegació per satèl·lit)
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.
Veure Espai exterior і Galileo Galilei
Ganimedes (satèl·lit)
Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.
Veure Espai exterior і Ganimedes (satèl·lit)
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Espai exterior і Gas
Gegant de glaç
Un gegant de glaç o gegant glaçat és un planeta gegant compost principalment de substàncies més pesades que l'hidrogen i l'heli, com podrien ser l'oxigen, el carboni, el nitrogen o el sofre.
Veure Espai exterior і Gegant de glaç
Gegant gasós
Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.
Veure Espai exterior і Gegant gasós
Gegant roig
Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.
Veure Espai exterior і Gegant roig
Gemini 6A
La Gemini 6A (oficialment Gemini VI-A) fou un vol espacial tripulat del programa Gemini de la NASA llançat el 15 de desembre del 1965.
Veure Espai exterior і Gemini 6A
Gemini 7
Gemini 7 (oficialment Gemini VII) Amb Gemini el IV, la NASA es va canviar als nombres romans per les denominacions de les missions Gemini.
Veure Espai exterior і Gemini 7
Gemini 8
Tripulació oficial i de reserva del vol Gemini 8. Gemini 8 (oficialment anomenat Gemini VIII) va ser un vol espacial que va tenir lloc el 1966 dins el Programa Gemini de la NASA.
Veure Espai exterior і Gemini 8
Gene Roddenberry
Eugene Wesley Roddenberry, més conegut com a Gene Roddenberry (El Paso, Texas, Estats Units, 19 d'agost de 1921 - 24 d'octubre de 1991), fou un escriptor i productor estatunidenc, conegut especialment per ser el creador i impulsor de l'univers de ciència-ficció de Star Trek.
Veure Espai exterior і Gene Roddenberry
Geodèsia
La geodèsia és una branca de la geofísica que estudia la forma i les dimensions de la Terra i del camp de gravetat.
Veure Espai exterior і Geodèsia
Geofísica
ionosfèric. La geofísica és la ciència que estudia la Terra des del punt de vista de la física i que aplicant els mètodes de la física, estudia la totalitat de la Terra, des del centre fins a l'atmosfera superior.
Veure Espai exterior і Geofísica
Geografia de Mart
Mont Olimp), el Barris Marineris a l'est de Tharsis i, i el cràter Hellas en l'hemisferi sud. La «geografia» de Mart, també coneguda com a areografia, aborda la delineació i caracterització de regions geogràfiques de Mart.
Veure Espai exterior і Geografia de Mart
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma.
Veure Espai exterior і Geologia
George Lucas
George Walton Lucas, Jr. (Modesto, Califòrnia, 14 de maig de 1944) és un llicenciat en cinema per la Universitat del Sud de Califòrnia i director, productor i guionista estatunidenc creador del reeixit fenomen fílmic de La Guerra de les Galàxies (Star Wars) i posteriorment dIndiana Jones, com a productor.
Veure Espai exterior і George Lucas
Georges Lemaître
va ser un sacerdot, astrofísic i matemàtic belga.
Veure Espai exterior і Georges Lemaître
Giordano Bruno
, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.
Veure Espai exterior і Giordano Bruno
Giroscopi
Giroscopi en moviment El giroscopi (del grec "skopeein.
Veure Espai exterior і Giroscopi
Giuseppe Piazzi
va ser un astrònom i sacerdot italià.
Veure Espai exterior і Giuseppe Piazzi
Glòbul vermell
Glòbuls vermells humans Els glòbuls vermells o glòbuls rojos, hematies o eritròcits (del grec erythos, 'vermell' i kytos, 'clot', actualment traduït com a 'cèl·lula') són les cèl·lules sanguínies més comunes i són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.
Veure Espai exterior і Glòbul vermell
Globalització
La globalització (anglicisme) o mundialització o canvi globalSostenibilitat, globalització i medi ambient, de Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà.
Veure Espai exterior і Globalització
Globus aerostàtic
Un globus aerostàtic o baló aerostàtic és una aeronau aerostàtica no propulsada que se serveix del principi dels fluids d'Arquimedes per volar, entenent l'aire com un fluid.
Veure Espai exterior і Globus aerostàtic
GLONASS
Satèl·lit de GLONASS GLONASS (Global'naya Navigatsionnaya Sputnikovaya Sistema) és el Sistema de navegació per satèl·lit rus, creat com a contrapartida pel GPS dels Estats Units.
Veure Espai exterior і GLONASS
Gran Taca Vermella
Foto obtinguda pel Voyager 1. La Gran Taca Vermella és una zona de tempestes de Júpiter.
Veure Espai exterior і Gran Taca Vermella
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Veure Espai exterior і Grau Celsius
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Espai exterior і Gravetat
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Espai exterior і Grec antic
Grup Local
Esquema de la distribució d'algunes galàxies al Grup Local. El Grup Local és el grup de galàxies unides gravitatòriament en el que està inclosa la Via Làctia, galàxia on es troba el sistema solar.
Veure Espai exterior і Grup Local
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Veure Espai exterior і Guerra Freda
H.G. Wells
Herbert George Wells (Bromley, Kent, 21 de setembre de 1866 – Londres, 13 d'agost de 1946) fou un escriptor anglès molt conegut per les seves novel·les de ciència-ficció, de les que es poden destacar: La guerra dels mons, L'home invisible, L'illa del doctor Moreau i La màquina del temps.
Veure Espai exterior і H.G. Wells
Haumea
Haumea (designat pel Minor Planet Center (MPC) com a (136108) Haumea; símbol: 🝻) és un planeta nan situat més enllà de l'òrbita de Neptú, del cinturó de Kuiper, descobert el 2004 i també el 2005.
Veure Espai exterior і Haumea
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Espai exterior і Heli
Heliofísica
L'heliofísica és una ciència ambiental, que es desenvolupa a camí de la meteorologia i l'astrofísica.
Veure Espai exterior і Heliofísica
Heliopausa
L''''heliopausa''' és el límit entre l'heliosfera i la matèria interestel·lar que es troba a l'exterior del sistema solar. A mesura que el vent solar s'apropa a l'heliopausa, es desaccelera súbitament, i forma una ona de xoc que rep el nom de ''front de xoc de terminació'' En astronomia, l'heliopausa és el punt en què el vent solar és desaccelerat sobtadament per la matèria interestel·lar.
Veure Espai exterior і Heliopausa
Heliosfera
Esquema amb els trets principals de l'heliosfera L'heliosfera és una bombolla que el vent solar produeix a l'espai.
Veure Espai exterior і Heliosfera
Hemisferi nord
L'hemisferi nord o hemisferi boreal és una de les divisions clàssiques en què es divideix el planeta Terra.
Veure Espai exterior і Hemisferi nord
Henrietta Swan Leavitt
va ser una astrònoma estatunidenca que va establir i caracteritzar la relació període-luminositat de les variables cefeides.
Veure Espai exterior і Henrietta Swan Leavitt
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Espai exterior і Hidrogen
Hipòxia
La hipòxia és una condició patològica en la qual no hi ha un subministrament adequat d'oxigen, ja sigui tot el cos (hipòxia generalitzada) o en una regió del cos (hipòxia tissular).
Veure Espai exterior і Hipòxia
Horror vacui
art califal cordovès, exemple d'''horror vacui''. L'expressió llatina horror vacui (literalment «por del buit») s'utilitza en la història de l'art, especialment en la crítica de la pintura, per descriure l'ompliment de tot espai buit en una obra d'art amb algun tipus de disseny o imatge.
Veure Espai exterior і Horror vacui
Imatgeria per satèl·lit
Aquesta és la primera imatge obtinguda pel satèl·lit Explorer 6. Mostra una àrea del Oceà Pacífic, il·luminada pel sol, coberta per núvols. Aquesta imatge va ser capturada quan el satèl·lit estava aproximadament a 27.000 km sobre la superfície terrestre el 14 d'agost de 1959.
Veure Espai exterior і Imatgeria per satèl·lit
Indonèsia
La República d'Indonèsia (Republik Indonesia en indonesi) és un Estat insular del sud-est d'Àsia situada a la Insulíndia, l'arxipèlag més gran del món, entre Indo-xina i Austràlia i entre els oceans Índic i Pacífic.
Veure Espai exterior і Indonèsia
Inflació còsmica
En cosmologia, la inflació còsmica (també coneguda com a univers inflacionari) és un model cosmològic que teoritza que l'Univers, poc després del seu naixement, passà per una fase d'expansió exponencial extremadament ràpida i accelerant (entre 10-36 i 10-33 segons després del Big Bang), a causa d'una energia del buit positiva (que ofereix una pressió negativa; vegeu també relativitat general, teoria quàntica de camps).
Veure Espai exterior і Inflació còsmica
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Veure Espai exterior і Infraroig
Institut d'astrophysique de Paris
LInstitut d'astrophysique de Paris (IAP, en català, Institut d'Astrofísica de París) és un institut de recerca a París, França.
Veure Espai exterior і Institut d'astrophysique de Paris
Interferència electromagnètica
Ona electromagnètica Una interferència electromagnètica és qualsevol senyal que degrada, obstrueix o interromp el funcionament desitjat d'un equip electrònic.
Veure Espai exterior і Interferència electromagnètica
Internet interplanetari
terra a la lluna, limita la velocitat a la qual missatges d'Internet interplanetaris podrien viatjar. A causa de les vastes distàncies, els retards seran molt majors que a l'actual Internet que viatja exclusivament sobre el globus terraqüi. Internet interplanetari, tal com és concebut en l'actualitat, és un grup de nodes a l'espai que poden comunicar-se entre ells.
Veure Espai exterior і Internet interplanetari
Internet per satèl·lit
Internet per satèl·lit o connexió a Internet via satèl·lit és un mètode de connexió a Internet utilitzant com a mitjà d'enllaç un satèl·lit.
Veure Espai exterior і Internet per satèl·lit
Io (satèl·lit)
Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.
Veure Espai exterior і Io (satèl·lit)
Ionització
Ionització provocada pel xoc de dos àtoms d'hidrogen. Un d'ells perd l'electró: H + H -> H + p^+ + e^- La ionització és el fenomen per mitjà del qual un àtom o una molècula elèctricament neutres es converteixen en un ió.
Veure Espai exterior і Ionització
Ionosfera
ones curtes es reflecteixen en la ionosfera i poden arribar molt lluny de l'emissor, salvant la curvatura de la terra i les muntanyes. La ionosfera és una regió de la part superior de l'atmosfera terrestre, es caracteritza per contenir un nombre molt gran de partícules carregades elèctricament, electrons i ions, que modifiquen la propagació de les ones de ràdio.
Veure Espai exterior і Ionosfera
Iridium
un satèl·lit Iridium Iridium és una constel·lació de 66 satèl·lits de comunicacions que giren al voltant de la Terra en 6 òrbites baixes LEO a una alçada aproximada de 781 km de la terra i una inclinació de 86.4°.
Veure Espai exterior і Iridium
Isaac Asimov
Isaac Iúdovitx Asimov (originalment en rus: Исаак Юдович Озимов, Issaak Iúdovitx Ozimov, tot i que actualment es transcriu al rus com a Айзек Азимов reflectint la pronunciació de la seva llengua adoptiva) i més conegut com a Isaac Asimov, va ser un prolífic escriptor i divulgador científic, nascut a Petrovitxi, districte de Xumiatxski a la regió o óblast de Smolensk, a la República Socialista Federada Soviètica de Rússia, el 2 de gener de 1920, i mort el 6 d'abril de 1992 a Nova York, Estats Units (EUA).
Veure Espai exterior і Isaac Asimov
Iuri Gagarin
Iuri Alekséievitx Gagarin (en rus: Ю́рий Алексе́евич Гага́рин) (Klúixino, Unió Soviètica, 9 de març de 1934 - Novossiólovo, Unió Soviètica, 27 de març de 1968), fou un cosmonauta i pilot soviètic.
Veure Espai exterior і Iuri Gagarin
Janus (satèl·lit)
Imatge del satèl·lit Janus Janus és un satèl·lit natural de Saturn, també conegut com a Saturn X; rep el seu nom del déu Janus.
Veure Espai exterior і Janus (satèl·lit)
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Veure Espai exterior і Júpiter (mitologia)
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Espai exterior і Júpiter (planeta)
Jim Lovell
James Arthur Lovell, Jr (Cleveland (Ohio), 25 de març de 1928), conegut amb el nom de Jim Lovell, capità (US Navy), va ser un astronauta estatunidenc de la NASA, conegut per haver estat el comandant que va portar de tornada fora de perill a l'avariada nau Apollo 13.
Veure Espai exterior і Jim Lovell
Jo, robot
Jo, robot (I, Robot en la versió original en anglès) és una recopilació de nou històries curtes de ciència-ficció escrites per Isaac Asimov i publicades en diverses revistes estatunidenques entre els anys 1940 i 1950.
Veure Espai exterior і Jo, robot
Johann Gottfried Galle
Johann Gottfried Galle (9 de juny de 1812 – 10 de juliol de 1910) va ser un astrònom alemany de l'Observatori de Berlín qui, amb l'ajuda de l'estudiant Heinrich Louis d'Arrest, va descobrir el planeta Neptú el 23 de setembre de 1846.
Veure Espai exterior і Johann Gottfried Galle
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Veure Espai exterior і Johannes Kepler
John C. Houbolt
John Cornelius Houbolt (10 d'abril de 1919 – 15 d'abril de 2014) fou un enginyer aeroespacial, líder de l'equip que va idear el mode de missió d'encontre en òrbita lunar (LOR), un concepte que es va fer servir per aconseguir portar humans reeixidament a la Lluna i fer que retornessin a la Terra.
Veure Espai exterior і John C. Houbolt
John Fitzgerald Kennedy
, sovint esmentat per les seves inicials JFK o pel malnom Jack, fou el 35è president dels Estats Units.
Veure Espai exterior і John Fitzgerald Kennedy
John Milton
John Milton (Londres, 9 de desembre del 1608 - 8 de novembre del 1674) va ser un poeta i assagista anglès, conegut especialment pel seu poema èpic Paradise Lost (El paradís perdut).
Veure Espai exterior і John Milton
Joule
El joule (símbol J) és la unitat d'energia, quantitat de calor i treball en el Sistema Internacional d'Unitats.
Veure Espai exterior і Joule
Jules Verne
, de nom complet Jules Gabriel Verne, fou un escriptor francès conegut especialment per novel·les en què apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics.
Veure Espai exterior і Jules Verne
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Espai exterior і Juliol
Kenya
Mapa de Kenya Kenya és un estat de l'Àfrica oriental, limitat al nord pel Sudan del Sud i Etiòpia, a l'est per Somàlia i per l'oceà Índic, al sud per Tanzània i a l'oest per Uganda.
Veure Espai exterior і Kenya
La Fundació
La Fundació és el primer llibre de la trilogia de "La Fundació" escrita per Isaac Asimov (o Cicle de Tràntor com també es denomina).
Veure Espai exterior і La Fundació
La guerra de les galàxies
La guerra de les galàxies (Star Wars en anglès) és una franquícia de ciència-ficció creada pel guionista, productor i director George Lucas.
Veure Espai exterior і La guerra de les galàxies
La Vanguardia
La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.
Veure Espai exterior і La Vanguardia
Laika
La gossa Laika (en rus Лайка, bordadora, que borda, ca. 1954 – 3 de novembre de 1957) va ser el primer animal viu en orbitar al voltant de la Terra.
Veure Espai exterior і Laika
Latitud
Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.
Veure Espai exterior і Latitud
Línia de Kármán
Capes de l'atmosfera (no és a escala) La Línia de Kármán és l'altitud definida internacionalment que s'acostuma a fer servir per a definir el límit entre l'atmosfera i l'espai exterior.
Veure Espai exterior і Línia de Kármán
Línia equatorial
Mapamundi amb la línia de l'equador La línia equatorial, línia equinoccial o equador (del llatí aequātōris: 'igualador') és una línia imaginària que fa la volta a un planeta (o a qualsevol altre cos celeste) equidistant dels dos pols.
Veure Espai exterior і Línia equatorial
Leucòcit
Imatge de cèl·lules sanguínies (la cel·lula esfèrica central en la imatge amb petites protuberàncies és un leucòcit) presa per un microscopi electrònic de rastreig. Els leucòcits o glòbuls blancs són un conjunt de cèl·lules sanguínies que s'encarreguen de la resposta immunitària, encarregades de defensar l'organisme contra substàncies estranyes o agents infecciosos (antígens).
Veure Espai exterior і Leucòcit
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Espai exterior і Llatí
Llei de Planck
Llei de Planck per a cossos a diferents temperatures En física, la llei de Planck descriu la quantitat d'energia electromagnètica amb una longitud d'ona determinada radiada per un cos negre en equilibri tèrmic (és a dir, la radiància espectral d'un cos negre).
Veure Espai exterior і Llei de Planck
Lleis de Kepler
Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.
Veure Espai exterior і Lleis de Kepler
Llista d'agències espacials
Això és una llista de les agències estatals que participen en activitats relacionades amb l'espai exterior i l'exploració espacial.
Veure Espai exterior і Llista d'agències espacials
Llista d'asteroides
Aquesta és una llista per a planetes menors numerats, que componen el catàleg d'asteroides del Minor Planet Center (MPC, Centre de Planetes Menors), de la divisió F de la Unió Astronòmica Internacional, agrupats en taules.
Veure Espai exterior і Llista d'asteroides
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Espai exterior і Llum
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Espai exterior і Lluna
Luna 1
Luna 1 (anomenat també Lunik 1 o Metxtà) va ser una sonda espacial soviètica llançada el 2 de gener de 1959.
Veure Espai exterior і Luna 1
Luna 2
La Luna 2 (sèrie E-1A) va ser la segona sonda espacial del programa Luna de la Unió Soviètica llançada a la Lluna.
Veure Espai exterior і Luna 2
Luna 9
Luna 9 (o Lunik 9), sèrie E-6(M), va ser una sonda no tripulada del programa espacial soviètic que es va llançar el 31 de gener de 1966.
Veure Espai exterior і Luna 9
Lunokhod 1
Lunokhod 1 (Луноход, caminador lunar en rus; Аппарат 8ЕЛ № 203, vehicle 8ЕЛ№203) va ser el primer de dos astromòbils lunars no tripulats que va aterrar a la Lluna per la Unió Soviètica com a part del seu programa Lunokhod.
Veure Espai exterior і Lunokhod 1
Madrid Deep Space Communications Complex
El complex d'antenes de Robledo de Chavela des de l'aire. El Madrid Deep Space Communications Complex (MDSCC en anglès), és a dir, Complejo de Comunicaciones del Espacio Profundo de Madrid (en castellà) o Complex de Comunicacions de l'Espai Profund de Madrid, està situat a Robledo de Chavela, sent l'única instal·lació de la NASA a Espanya, en col·laboració amb l'INTA (Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial Esteban Terradas).
Veure Espai exterior і Madrid Deep Space Communications Complex
Magnetopausa
La magnetopausa és la frontera magnètica entre la magnetosfera i el vent solar (plasma).
Veure Espai exterior і Magnetopausa
Magnetosfera
vents solars bufen de esquerra a dreta. Una magnetosfera és una regió al voltant d'un objecte astronòmic on el seu camp magnètic actua com escut modificant o organitzant les partícules carregades d'alta energia procedents del Sol.
Veure Espai exterior і Magnetosfera
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Veure Espai exterior і Magnitud aparent
Makemake (planeta nan)
(136472) Makemake (símbol: 🝼) és un gran objecte del cinturó de Kuiper descobert el 31 de març de 2005 per l'equip de Michael Brown utilitzant el telescopi Samuel Oschin des de l'observatori Palomar.
Veure Espai exterior і Makemake (planeta nan)
Mare Tranquillitatis
SO: M. Gålfalk, G. Olofsson, i H.-G. Florén El Mare Tranquillitatis («mar de la tranquil·litat») és un mar lunar que es troba a la Conca Tranquillitatis de la Lluna.
Veure Espai exterior і Mare Tranquillitatis
Mariner 10
La Mariner 10 fou una missió espacial no tripulada de la NASA llançada el 3 de novembre de 1973 amb l'objectiu de sobrevolar els planetes Mercuri i Venus.
Veure Espai exterior і Mariner 10
Mariner 2
La Mariner 2 fou la segona sonda espacial del programa Mariner de la NASA.
Veure Espai exterior і Mariner 2
Mariner 9
Fobos des de la Mariner 9 La Mariner 9 fou una missió espacial no tripulada de la NASA, dins el programa Mariner, amb l'objectiu d'explorar el planeta Mart.
Veure Espai exterior і Mariner 9
Mars 3
La Mars 3, Marsnik 3 o Mart 3 era una sonda espacial del Programa Mars idèntica a la Mars 2, cadascuna amb un mòdul orbital i un mòdul de descens acoblat, desenvolupades en el marc del programa Mars de sondes soviètiques per a l'exploració de Mart.
Veure Espai exterior і Mars 3
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure Espai exterior і Mart (planeta)
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Espai exterior і Massa
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Veure Espai exterior і Matèria
Matèria bariònica
Nom i càrrega elèctrica dels components de la matèria. En cosmologia es considera matèria bariònica tota forma de matèria constituïda per barions i leptons (a excepció de determinats tipus de neutrins).
Veure Espai exterior і Matèria bariònica
Matèria fosca
En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.
Veure Espai exterior і Matèria fosca
Mòdul lunar Apollo
El mòdul lunar Apollo (originalment en anglès Apollo Lunar Module o abreviat LM), originalment designat el Lunar Excursion Module (LEM, en cat. 'mòdul d'excursió lunar'), va ser la part del mòdul de descens de la nau espacial Apollo fabricat pel programa Apollo estatunidenc per transportar una tripulació de dues persones de l'òrbita lunar a la superfície i de retorn.
Veure Espai exterior і Mòdul lunar Apollo
Medi ambient
Medi ambient natural El medi ambient o simplement el medi és l'entorn o suma total d'allò físic que es troba a la Terra i que afecta i condiciona especialment tots els seus habitants, les seves circumstàncies de vida i la societat en el seu conjunt.
Veure Espai exterior і Medi ambient
Medi interestel·lar
El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.
Veure Espai exterior і Medi interestel·lar
Medi interplanetari
plasma, en el medi interplanetari. El medi interplanetari és el material que omple el sistema solar, pel qual es mouen tots els grans cossos, com ara els planetes, asteroides i els cometes.
Veure Espai exterior і Medi interplanetari
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Veure Espai exterior і Mercuri (planeta)
Mesopausa
Capes de l'atmosfera: troposfera i tropopausa, estratosfera i estratopausa, mesosfera i '''mesopausa''', i termosfera La mesopausa és la regió de l'atmosfera que determina el límit entre la mesosfera i la termosfera.
Veure Espai exterior і Mesopausa
Mesosfera
Capes de l'atmosfera: troposfera i tropopausa, estratosfera i estratopausa, '''mesosfera''' i mesopausa, i termosfera En meteorologia, es denomina mesosfera la part de l'atmosfera situada sobre l'estratosfera i sota la termosfera.
Veure Espai exterior і Mesosfera
MESSENGER
La MESSENGER va ser una sonda espacial no tripulada de tipus Discovery de la NASA amb l'objectiu d'estudiar el planeta Mercuri.
Veure Espai exterior і MESSENGER
Meteor (astronomia)
Pluja de Perseids Un meteor (del llatí meteōrus, i aquest del grec μετέωρος, 'elevat en l'aire') és un fenomen lluminós pel qual les partícules de matèria (meteoroides) que entren a l'alta atmosfera són frenades, encalentides, i evaporades parcialment o total, i constitueixen un canal de plasma.
Veure Espai exterior і Meteor (astronomia)
Meteoroide
meteor i meteorit. Il·lustració animada de les diferents fases en què un meteoroide entra a l'atmosfera i és visible com un meteor i afecta la superfície de la Terra en forma de meteorit Un meteoroide (del llatí meteōrus, i aquest del grec, 'elevat en l'aire') és un fragment de roca relativament petit, entre 100 µm i 10 m, segons la Royal Astronomical Society (altres fonts estableixen límits diferents), que es troba en l'espai.
Veure Espai exterior і Meteoroide
Meteorologia espacial
''Discovery'', maig del 1991. La meteorologia espacial és el concepte de canvi de les condicions ambientals en l'espai exterior proper a la Terra o l'espai de l'atmosfera del Sol a l'atmosfera de la Terra.
Veure Espai exterior і Meteorologia espacial
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Veure Espai exterior і Metre
Michael E. Brown
Michael (Mike) E. Brown (1965 -) és un astrònom nord-americà conegut per haver descobert un bon nombre d'objectes transneptunians, especialment 2003 UB313 (Xena) i (90377) Sedna.
Veure Espai exterior і Michael E. Brown
Micròmetre
El micròmetre (símbol µm) és una unitat de longitud equivalent a la milionèsima part d'un metre (o cosa que és el mateix, una mil·lèsima part d'un mil·límetre).
Veure Espai exterior і Micròmetre
Minut d'arc
Un minut d'arc és una unitat de mesura angular que equival a una seixantena part d'un grau.
Veure Espai exterior і Minut d'arc
Mir (estació espacial)
Mir (Мир, que significa «món» i «pau») fou una estació espacial soviètica i posteriorment russa.
Veure Espai exterior і Mir (estació espacial)
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Espai exterior і Mitologia grega
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Veure Espai exterior і Mitologia romana
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Veure Espai exterior і Model heliocèntric
Model Lambda-CDM
Al voltant del 95% del contingut energètic de l'univers consisteix en matèria fosca exòtica i energia fosca (gràfic de la NASA) El model lambda-CDM (o ΛCDM) és l'abreviatura emprada en cosmologia per al model lambda-Cold Dark Matter.
Veure Espai exterior і Model Lambda-CDM
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Espai exterior і Molècula
Mort
La cara simbòlica de la mort, detall d'una pintura de Philippe de Champaigne. La mort és la fi permanent de les funcions biològiques que defineixen un ésser viu.
Veure Espai exterior і Mort
Motor de reacció
Un motor de reacció és un tipus de motor de combustió interna en la que s'aprofita la sortida de gasos a gran velocitat per crear moviment en un vehicle.
Veure Espai exterior і Motor de reacció
Muntanya
Muntanya de Montserrat Cervino a Itàlia, Matterhorn a Suïssa Una muntanya o montanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny.
Veure Espai exterior і Muntanya
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Veure Espai exterior і Nana blanca
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Veure Espai exterior і NASA
Nau espacial
Una nau espacial (també anomenada vehicle espacial o astronau) és un vehicle que està dissenyat per viatjar més enllà de l'atmosfera terrestre, a l'espai.
Veure Espai exterior і Nau espacial
Nàusea
Nàusea (del llatí nausea, del grec, nausiē, "mareig") i popularment basca o basques (tenir, agafar, venir) i oi o ois (fer) és una sensació d'incomoditat i molèstia a la part superior de l'estómac amb una sensació penosa que indica la proximitat del vòmit La nàusea és una sensació desagradable a la gola i a l'estómac que sovint precedeix el vòmit.
Veure Espai exterior і Nàusea
Núvol d'Oort
Visió artística del '''núvol d'Oort'''. La regió central més densa seria el núvol d'Oort intern. En la imatge ampliada, el cinturó de Kuiper, les òrbites dels planetes i el Sol. El núvol d'Oort (pronunciat i que porta el nom de l'astrònom neerlandès Jan Oort), també anomenat núvol d'Öpik-Oort, és un hipotètic conjunt en forma esfèrica d'objectes sòlids congelats al límit més exterior del sistema solar.
Veure Espai exterior і Núvol d'Oort
Núvol de pols interplanetària
El núvol de pols interplanetària és pols còsmica (petites partícules que floten a l'espai) que ocupa l'espai entre els planetes del sistema solar i d'altres sistemes planetaris.
Veure Espai exterior і Núvol de pols interplanetària
Núvol molecular
En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols.
Veure Espai exterior і Núvol molecular
Nebulosa fosca
constel·lació d'Orió Una nebulosa fosca o nebulosa d'absorció és un tipus de núvol interestel·lar fosc que bloqueja la llum procedent dels estels, de les nebuloses d'emissió o de reflexió que hi hagi darrere seu.
Veure Espai exterior і Nebulosa fosca
Nebulosa planetària
Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.
Veure Espai exterior і Nebulosa planetària
Neil Armstrong
fou un pilot d'avió, astronauta, pilot de proves, enginyer aeronàutic, professor d'universitat i aviador naval estatunidenc.
Veure Espai exterior і Neil Armstrong
Neptú (mitologia)
Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.
Veure Espai exterior і Neptú (mitologia)
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Espai exterior і Neptú (planeta)
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Veure Espai exterior і Neutrí
Nicolau de Cusa
Nicolau de Cusa (Cusa, Trèveris 1401 - Todi, Úmbria 11 d'agost de 1464) va ser un teòleg i filòsof tardomedieval, considerat el pare de la filosofia alemanya i personatge clau en la transició del pensament medieval al del Renaixement, un dels primers filòsofs de la modernitat.
Veure Espai exterior і Nicolau de Cusa
Ninurta
Ninurta (en sumeri, 𒀭𒊩𒌆𒅁) (o també Ningursu; 𒀭𒊩𒌆𒄈𒋢) va ser un déu de la mitologia sumèria i de Girsu, una de les ciutats-estat del regne de Lagaix), casat amb la dea Gatumdu de Lagaix. Era fill del déu Enlil i déu tutelar de Nippur, juntament amb el seu pare.
Veure Espai exterior і Ninurta
Nit
Una nit rasa La nit (del llatí nox, noctis) és el període entre l'ocàs del Sol i l'ortus de l'endemà.
Veure Espai exterior і Nit
Nivell mitjà del mar
Placa oficial amb la mesura a Espanya. Aquesta es troba en una estació ferroviària. miniatura El valor de nivell mitjà del mar es pren com a referència per definir alçades dintre de l'àmbit geogràfic, com localitats i accidents geogràfics (inclosos els accidents submarins).
Veure Espai exterior і Nivell mitjà del mar
North American X-15
El North American X-15 fou una aeronau propulsada per coet/avió espacial de la sèrie X d'avions experimentals, iniciada amb el Bell X-1, que es van fer per la USAF, la NASA i la USN.
Veure Espai exterior і North American X-15
Nucleosíntesi estel·lar
La nucleosíntesi estel·lar és el conjunt de reaccions nuclears que tenen lloc en les estrelles per a fabricar elements més pesats.
Veure Espai exterior і Nucleosíntesi estel·lar
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Espai exterior і Nucli atòmic
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Veure Espai exterior і Objecte astronòmic
Objecte transneptunià
Un objecte transneptunià és qualsevol objecte del sistema solar que orbita el Sol a una distància mitjana més gran que la del planeta Neptú (30 ua).
Veure Espai exterior і Objecte transneptunià
Observatori de raigs gamma Compton
LObservatori de raigs gamma Compton (en anglès: Compton Gamma Ray Observatory, CGRO) va ser el segon dels Grans Observatoris de la NASA, després del telescopi espacial Hubble.
Veure Espai exterior і Observatori de raigs gamma Compton
Observatori de raigs X Chandra
L'observatori de raigs X Chandra és un satèl·lit artificial llançat per la NASA el 23 de juliol de 1999.
Veure Espai exterior і Observatori de raigs X Chandra
Observatori espacial
Un observatori espacial o telescopi espacial és qualsevol instrument situat a l'espai exterior utilitzat per a l'observació de planetes distants, galàxies i altres objectes celestials.
Veure Espai exterior і Observatori espacial
Ona de xoc
En mecànica de fluids una ona de xoc és una ona de pressió forta que produeix diferències de pressió extremes a través d'explosions o altres fenòmens.
Veure Espai exterior і Ona de xoc
Ontologia
Lontologia és l'estudi de l'ésser o de l'existència.
Veure Espai exterior і Ontologia
Organisme aerobi
S'anomenen aerobis o aeròbics a aquells organismes que viuen en aerobiosi, és a dir, que només són capaços de viure o desenvolupar-se en presència d'oxigen, ja que utilitzen aquesta molècula per a la respiració.
Veure Espai exterior і Organisme aerobi
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Veure Espai exterior і Organització de les Nacions Unides
Ortofotografia
La ortofotografia (del grec Orthós: correcte, exacte) és una presentació fotogràfica d'una zona de la superfície terrestre en la que tots els elements presenten la mateixa escala, lliure d'errors i deformacions, amb la mateixa validesa que un mapa cartogràfic.
Veure Espai exterior і Ortofotografia
Otto von Guericke
Gravat de l'experiment amb els hemisferis de Magdeburg Otto von Guericke (Magdeburg, 20 de novembre de 1602 - Hamburg, 11 de maig o 11 de novembre de 1686) fou un físic alemany.
Veure Espai exterior і Otto von Guericke
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Espai exterior і Oxigen
Paral·laxi
La paral·laxi: dos observadors, en '''A''' i en '''B''', veuen '''O''' en posicions diferents respecte del fons La paral·laxi (del mot Grec παράλλαξις, desplaçament contigu) és l'efecte del canvi de posició d'un observador respecte de l'objecte observat.
Veure Espai exterior і Paral·laxi
Paràmetre de desacceleració
En cosmologia, el paràmetre de desacceleració q és una magnitud adimensional que mesura l'acceleració còsmica de l'expansió de l'espai en un univers amb mètrica Friedmann–Lemaître–Robertson–Walker.
Veure Espai exterior і Paràmetre de desacceleració
Parmènides
Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.
Veure Espai exterior і Parmènides
Parsec
El parsec (abreviat pc) és una unitat de longitud usada en astronomia.
Veure Espai exterior і Parsec
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Veure Espai exterior і Partícula subatòmica
Pascal (unitat)
El pascal (símbol: Pa) és una unitat derivada del Sistema Internacional utilitzada per mesurar la pressió interna, la tensió mecànica, el mòdul de Young i la resistència a la tracció.
Veure Espai exterior і Pascal (unitat)
PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat.
Veure Espai exterior і PDF
Perfil (fluids)
Anomenem perfil en dinàmica de fluids a la forma de la secció de l'objecte d'estudi, per exemple, una ala d'avió, una pala de rotor o d'una vela, la part davantera d'un automòbil o d'una barca, la part superior de darrere d'un automòbil, etc.
Veure Espai exterior і Perfil (fluids)
Perigeu
Esquema de l'òrbita d'un cos al voltant de la Terra, on s'observa el perigeu i l'apogeu. El perigeu és el punt de l'òrbita el·líptica d'un objecte (natural o artificial) al voltant de la Terra, en què aquest es troba a la mínima distància d'esta.
Veure Espai exterior і Perigeu
Pioneer 10
La Pioneer 10 fou una sonda espacial no tripulada de la NASA, integrada en el programa Pioneer i amb l'objectiu de començar a estudiar el sistema solar exterior.
Veure Espai exterior і Pioneer 10
Pioneer 11
La Pioneer 11 enlairant-se amb l'empenta del coet Atlas-Centaur. La Pioneer 11 va ser una de les primeres sondes del programa d'exploració espacial de la NASA.
Veure Espai exterior і Pioneer 11
Pioneer Venus
Pioneer Venus Orbiter. Pioneer Venus Multiprobe. La missió Pioneer Venus va consistir en dues sondes, llançades per separat al planeta Venus el 1978.
Veure Espai exterior і Pioneer Venus
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Espai exterior і Planeta
Planeta extrasolar
Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.
Veure Espai exterior і Planeta extrasolar
Planeta interior
Un planeta interior és qualsevol dels planetes del sistema solar amb òrbites interiors al cinturó d'asteroides: Mercuri, Venus, la Terra i Mart.
Veure Espai exterior і Planeta interior
Planeta menor
Els planetes menors són cossos celestes del sistema solar que orbiten al voltant del Sol (o d'altres sistemes planetaris orbitant altres estrelles) més grans que els meteoroides però més petits que els planetes.
Veure Espai exterior і Planeta menor
Planeta nan
Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.
Veure Espai exterior і Planeta nan
Planeta tel·lúric
Un planeta tel·lúric és un planeta compost majoritàriament de silicats.
Veure Espai exterior і Planeta tel·lúric
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Veure Espai exterior і Plasma (estat de la matèria)
Plataforma de llançament
Una plataforma de llançament és l'àrea i les instal·lacions on s'enlairen els coets o naus espacials.
Veure Espai exterior і Plataforma de llançament
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Veure Espai exterior і Plutó (planeta nan)
Predicció meteorològica
Pronòstic de les pressions de superfície a Amèrica del nord La predicció meteorològica, també anomenada previsió meteorològica, predicció del temps, predicció de l'oratge o pronòstic meteorològic, és l'aplicació de la ciència i la tecnologia per a predir l'estat de l'atmosfera terrestre en un temps futur en una localitat determinada.
Veure Espai exterior і Predicció meteorològica
Pressió atmosfèrica
Un baròmetre aneroide La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l'aire sobre la superfície.
Veure Espai exterior і Pressió atmosfèrica
Pressió de radiació
La pressió de radiació és la pressió exercida sobre qualsevol superfície exposada a la radiació electromagnètica.
Veure Espai exterior і Pressió de radiació
Pressió dinàmica
En dinàmica de fluids incompressibles, la pressió dinàmica (indicada amb q, o Q, i de vegades anomenada pressió de velocitat) és una quantitat definida com:Clancy, L.J., Aerodynamics, Section 3.5 on (usant les unitats del SI): |- | q,\; || pressió dinàmica en pascals (és a dir, kg⋅m−1⋅s−2), |- | \rho,\; || densitat del fluid (per exemple en kg/m3, en unitats del SI), |- | u,\; || velocitat del fluid en m/s.
Veure Espai exterior і Pressió dinàmica
Programa de proves Apollo-Soiuz
El programa de proves Apollo-Soiuz (Apollo–Soyuz Test Project (ASTP)) en anglès i (Экспериментальный полёт «Союз» — «Аполлон») (Eksperimantalni poliot Soiuz-Apol·lon) fou un vol espacial de juliol del 1975.
Veure Espai exterior і Programa de proves Apollo-Soiuz
Programa del transbordador espacial
El transbordador espacial o llançadora espacial (en anglès Space Shuttle) de la NASA, anomenat oficialment Space Transportation System (STS), traduït "Sistema de Transport Espacial", va ser l'únic vehicle espacial utilitzat per al transport d'astronautes pels Estats Units, del 1981 al 2011.
Veure Espai exterior і Programa del transbordador espacial
Programa Mercury
Llançament de la històrica missió Mercury 6 en la que John Glenn es va convertir en el primer nord-americà a orbitar la Terra. El programa Mercury va ser el primer programa espacial tripulat dels Estats Units, de 1961 a 1963.
Veure Espai exterior і Programa Mercury
Programa Voyager
Situació de les dues sondes ''Voyager'' respecte al Sol al maig de 2005 Model 3D interactiu de la ''Voyager'' El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn.
Veure Espai exterior і Programa Voyager
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Espai exterior і Protó
Proti
El proti, o ¹H, és un àtom de l'element hidrogen.
Veure Espai exterior і Proti
Proton
EEI. Primer pla de la pPrimera etapa del Proton Un Proton en procés de verticalització a Baikonur Un proton amb un satèl·lit Anik-F1R embolcallat per la torre auxiliar mòbil abans del llançament UN Proton preparat per al llançament Enlairament d'un Proton a Baikonur Imatge de les les primeres versions del Proton El Proton (Прото́н en rus), formalment designat com UR-500, és un llançador no reutilitzable habitualment emprat tant per llançaments comercials internacionals com per llançaments governamentals russos.
Veure Espai exterior і Proton
Puèi Domat
Puèi de Doma o Puèi Domat (en francès Puy-de-Dôme, antigament en català Puig de França) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Espai exterior і Puèi Domat
Pulmó
Imatge dels pulmons obtinguda amb una tomografia axial computeritzada (TAC) El pulmó (del llatí pulmo) és l'òrgan essencial de l'aparell respiratori en molts animals que respiren aire, incloent la majoria dels tetràpodes, uns pocs peixos i alguns caragols.
Veure Espai exterior і Pulmó
Punt d'ebullició
El punt d'ebullició o la temperatura d'ebullició d'una substància és la temperatura a la que les fases líquida i gasosa es troben en equilibri, és a dir, quan la pressió de vapor del líquid s'iguala a la pressió externa.
Veure Espai exterior і Punt d'ebullició
Punt de Lagrange
Un punt de Lagrange (també anomenat punt lagrangià, punt L o punt de libració) és qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar-ne estacionari respecte als altres dos.
Veure Espai exterior і Punt de Lagrange
Química orgànica
Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carboni permet la química del carboni La química orgànica o química del carboni és una subdisciplina dins la química que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per síntesi orgànica o per altres mitjans) de compostos basats en el carboni, hidrocarburs i els seus derivats.
Veure Espai exterior і Química orgànica
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Veure Espai exterior і Quilòmetre
R-7 Semiorka
Vostok exhibit al Centre Panrús d'Exposicions. L'R-7 Semiorka (rus: Р-7 "Семёрка") fou el primer ICBM que fou desplegat per la Unió Soviètica durant la Guerra Freda del 1959 al 1968.
Veure Espai exterior і R-7 Semiorka
Radiació còsmica de fons
La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys.
Veure Espai exterior і Radiació còsmica de fons
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Espai exterior і Radiació electromagnètica
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Veure Espai exterior і Radiació gamma
Radiació solar
Radiació solar La radiació solar és el conjunt de radiacions electromagnètiques emeses pel sol i que arriben a la superfície de la terra.
Veure Espai exterior і Radiació solar
Radiotelescopi
El radiotelescopi Parkes de 64 metres a New South Wales, Austràlia (el més gran dels dos) Un radiotelescopi capta ones emeses per fonts de ràdio, generalment a través d'una gran antena parabòlica o un conjunt d'elles, a diferència d'un telescopi ordinari, que produeix imatges en llum visible.
Veure Espai exterior і Radiotelescopi
Raigs còsmics
Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.
Veure Espai exterior і Raigs còsmics
Raigs còsmics d'energia ultra alta
En física d'astropartícules, un raig còsmic d'energia ultra alta (UHECR per les sigles en anglès) és un raig còsmic amb una energia cinètica més gran de 1×1018 eV, molt més gran que la massa en repòs i les energies típiques dels raigs còsmics habituals.
Veure Espai exterior і Raigs còsmics d'energia ultra alta
Rarefacció
La rarefacció és la reducció de la densitat d'un medi, l'oposat a la compressió.
Veure Espai exterior і Rarefacció
Ròmul (satèl·lit)
Ròmul és la lluna exterior i més gran de l'asteroide del cinturó principal (87) Sílvia; no s'ha de confondre amb l'asteroide que orbita directament el sol, (10386) Ròmul.
Veure Espai exterior і Ròmul (satèl·lit)
Recorregut lliure mitjà
Camí lliure mitjà, conegut com a recorregut lliure mitjà, (1 /u) o longitud de relaxació, és donat per la inversa del coeficient d'atenuació lineal o i és la distància mitjana en la qual viatja una partícula en un mitjà atenuant, abans que aquesta interaccioni.
Veure Espai exterior і Recorregut lliure mitjà
Redefinició de «planeta» de 2006
L'esborrany de proposta de la UAI hagués afegit immediatament 3 planetes, mostrats aquí en comparació amb la Terra. D'esquerra a dreta, Eris, Caront, Ceres i la Terra. El 2006, la Unió Astronòmica Internacional va proposar que el terme «planeta» es redefineix per aclarir l'estatus planetari de Plutó i incloure en el grup de planetes del sistema solar altres objectes a part dels nou tradicionals.
Veure Espai exterior і Redefinició de «planeta» de 2006
Reentrada atmosfèrica
Carcassa aerodinàmica del Mars Exploration Rover (MER). Mòdul de comandament Apollo volant amb un elevat angle d'atac. La reentrada atmosfèrica es refereix al moviment dels objectes, naturals o artificials, que entren a l'atmosfera d'un planeta des de l'espai exterior des d'una altitud superior a la de la "frontera de l'espai".
Veure Espai exterior і Reentrada atmosfèrica
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Espai exterior і Regne Unit
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Veure Espai exterior і Relativitat especial
Rem (satèl·lit)
Rem és la lluna interior i petita de l'asteroide del cinturó principal (87) Sílvia.
Veure Espai exterior і Rem (satèl·lit)
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Veure Espai exterior і René Descartes
República del Congo
La República del Congo (sovint coneguda abans com a Congo Brazzaville, per diferenciar-la de la veïna República Democràtica del Congo, anteriorment anomenada Congo Kinshasa i Zaire) és un estat de l'Àfrica equatorial.
Veure Espai exterior і República del Congo
Resistència aerodinàmica
La resistència aerodinàmica, o simplement resistència, és el component de la força que pateix un cos en moure's a través de l'aire en la direcció de la velocitat relativa entre l'aire i el cos.
Veure Espai exterior і Resistència aerodinàmica
Retrat de planetes
El retrat de família o retrat de planetes és una imatge del Sistema solar creada a partir de seixanta fotografies individuals presses per la sonda espacial Voyager 1 el 14 de febrer de 1990, dia en què va fer l'última fotografia des que va començar la seva missió per estudiar el sistema solar exterior.
Veure Espai exterior і Retrat de planetes
Revolució
rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.
Veure Espai exterior і Revolució
Robledo de Chavela
Robledo de Chavela és un municipi de la Comunitat de Madrid.
Veure Espai exterior і Robledo de Chavela
Roca
Columnes naturals de basalt a Staffa (Escòcia) El Gran Canyó (Estats Units) talla diverses capes de roca sedimentària Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.
Veure Espai exterior і Roca
Saliut 1
La Saliut 1 va ser la primera estació espacial de la història, es va llançar el 19 d'abril de 1971 en òrbita a 200 km sobre la Terra.
Veure Espai exterior і Saliut 1
Satèl·lit artificial
Un satèl·lit artificial (o orbitador) és un objecte fabricat per l'ésser humà i llançat a l'espai que amb una velocitat adient perquè sigui capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.
Veure Espai exterior і Satèl·lit artificial
Satèl·lit asteroidal
(243) Ida i la seva lluna Dactyl Un satèl·lit asteroidal és un asteroide que gira a l'entorn d'un altre asteroide.
Veure Espai exterior і Satèl·lit asteroidal
Satèl·lit coorbital
Satèl·lits coorbitals són dos o més satèl·lits que giren en la mateixa òrbita.
Veure Espai exterior і Satèl·lit coorbital
Satèl·lit de comunicacions
El 10 de juliol de 1962 es va llançar el Telstar, primer satèl·lit de telecomunicacions.Els satèl·lits artificials de comunicacions són un mitjà molt apte per emetre senyals de ràdio en zones àmplies o poc desenvolupades, ja que poden utilitzar-se com enormes antenes suspeses del cel.
Veure Espai exterior і Satèl·lit de comunicacions
Satèl·lit espia
Un satèl·lit espia és un satèl·lit artificial d'observació terrestre o de comunicacions destinat a ús militar o per intel·ligència.
Veure Espai exterior і Satèl·lit espia
Satèl·lit meteorològic
Imatge artística del GOES-8. Un satèl·lit meteorològic és un tipus de satèl·lit artificial que s'utilitza principalment per supervisar el temps atmosfèric i el clima de la Terra.
Veure Espai exterior і Satèl·lit meteorològic
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Veure Espai exterior і Satèl·lit natural
Satèl·lit pastor
Els satèl·lits pastors són llunes xicotetes dels planetes gegants, la influència gravitatòria dels quals confina el material en alguns anells planetaris a regions molt estretes.
Veure Espai exterior і Satèl·lit pastor
Satèl·lit troià
miniatura miniatura Parlant estrictament, el terme Troià només s'ha d'aplicar a aquells asteroides (asteroides troians) que ocupen els Punts de Lagrange L 4 i L 5 del sistema Sol-Júpiter.
Veure Espai exterior і Satèl·lit troià
Satèl·lits de Júpiter
Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.
Veure Espai exterior і Satèl·lits de Júpiter
Satèl·lits de Neptú
Tritó (a sota), tres dies després del sobrevol de la ''Voyager 2'' el 1989 Es coneixen 14 satèl·lits de Neptú, que són anomenats en referència a deïtats aquàtiques menors de la mitologia grega.
Veure Espai exterior і Satèl·lits de Neptú
Satèl·lits galileans
Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.
Veure Espai exterior і Satèl·lits galileans
Saturn (mitologia)
s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
Veure Espai exterior і Saturn (mitologia)
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Veure Espai exterior і Saturn (planeta)
Síndrome d'adaptació a l'espai
arxiudata.
Veure Espai exterior і Síndrome d'adaptació a l'espai
Síndrome de descompressió
Taula de descompressió Canvi de la concentració del gas dissolt al llarg del temps Comparació de les pressions parcials a l'aire atmosfèric i en dissolució en teixits corporals a pressió atmosfèrica normal, que mostra el dèficit de saturació als teixits degut a processos metabòlics La síndrome de descompressió és el terme emprat per denominar la malaltia aguda coneguda en medicina com embòlia gasosa produïda per una disminució brusca de la pressió atmosfèrica.
Veure Espai exterior і Síndrome de descompressió
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Veure Espai exterior і Seqüència principal
Sistema binari (astronomia)
En astronomia, un sistema binari és un terme que s'utilitza per a referir-se a dos objectes celestes que es troben tan pròxims entre si que estan lligats per la seva força gravitatòria, orbitant al voltant del seu centre de masses comú.
Veure Espai exterior і Sistema binari (astronomia)
Sistema circulatori
Representació esquemàtica del '''sistema circulatori sanguini''' humà. El color vermell indica la sang oxigenada i el blau indica la desoxigenada. El sistema circulatori és l'encarregat de transportar la sang des del cor fins a totes les diferents parts del cos.
Veure Espai exterior і Sistema circulatori
Sistema de navegació per satèl·lit
Sistema de navegació per satèl·lit amb carta nàutica electrònica d'un vaixell petrolier. Un sistema de navegació per satèl·lit (o la sigla GNSS de l'anglès Global Navigation Satellite System) és una tecnologia basada en satèl·lits que proveeix d'informació de posicionament geoespacial a una escala global.
Veure Espai exterior і Sistema de navegació per satèl·lit
Sistema de posicionament global
Satèl·lit NAVSTAR GPS El Sistema de posicionament global, conegut com a GPS (originàriament NAVSTAR Global Positioning System o NAVSTAR GPS), és un sistema de navegació per satèl·lit que permet saber amb molta precisió la mateixa situació geogràfica i l'hora de referència amb gran exactitud en gairebé qualsevol lloc de la Terra o en una Òrbita de la Terra.
Veure Espai exterior і Sistema de posicionament global
Sistema de referència
Eixos de coordenades emprats habitualment en matemàtiques En cinemàtica, un sistema de referència és un conjunt de magnituds per poder mesurar la posició d'un objecte en el temps i en l'espai.
Veure Espai exterior і Sistema de referència
Sistema immunitari
Micrografia electrònica de rastreig d'un neutròfil individual (groc) empassant-se bacteris d'àntrax (taronja) El sistema immunitari és el conjunt d'estructures i processos biològics que tenen els organismes per protegir-se contra les malalties.
Veure Espai exterior і Sistema immunitari
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Espai exterior і Sistema solar
Skylab
LSkylab va ser la primera estació espacial que els Estats Units d'Amèrica van col·locar en òrbita al voltant de la terra.
Veure Espai exterior і Skylab
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Veure Espai exterior і Sobirania
Soiuz (nau espacial)
Coet Soiuz transportant la nau Soiuz 19 el 1975. Soiuz (en rus: Сою́з, 'unió', pronunciació AFI) és una nau espacial (primer soviètica i ara russa) i també el coet portador que la col·loca en òrbita.
Veure Espai exterior і Soiuz (nau espacial)
Soiuz 1
Soiuz 1 (Союз 1, Unió 1) va ser un vol espacial tripulat del programa espacial soviètic.
Veure Espai exterior і Soiuz 1
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Espai exterior і Sol
Sonda espacial
Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.
Veure Espai exterior і Sonda espacial
Spútnik 1
LSpútnik 1 (rus: Спу́тник-1; vegeu Etimologia) fou el primer satèl·lit artificial de la història.
Veure Espai exterior і Spútnik 1
Stanisław Lem
Stanisław Herman Lem (Lviv, 12 de setembre de 1921 - Cracòvia, 27 de març de 2006) fou un escriptor polonès de ciència-ficció.
Veure Espai exterior і Stanisław Lem
Stanley Kubrick
fou un famós i sovint controvertit guionista, productor i director de cinema estatunidenc, que destacà pel seu perfeccionisme tècnic i el seu intens simbolisme intel·lectual.
Veure Espai exterior і Stanley Kubrick
Star Trek
Insignia de la Flota Estel·lar Star Trek és un univers fictici de ciència-ficció creada per Gene Roddenberry en la primera sèrie de televisió de la saga, emesa als Estats Units a partir del 8 de setembre de l'any 1966.
Veure Espai exterior і Star Trek
STEREO
Una de les naus STEREO. Les naus STEREO a la sala blanca del Goddard Space Flight Center. STEREO (Solar TErrestrial RElations Observatory, Observatori de Relacions Solars Terrestres) és una missió d'exploració del Sol que fou llançada el 25 d'octubre de 2006 amb un coet Delta II des de Cap Canaveral.
Veure Espai exterior і STEREO
STS-1
L'STS-1 fou el primer vol orbital del transbordador espacial; fou llançat el 12 d'abril del 1981 i tornà a la Terra el 14 d'abril.
Veure Espai exterior і STS-1
STS-103
La STS-103 fou una missió del Discovery de manteniment del Telescopi Espacial Hubble.
Veure Espai exterior і STS-103
STS-135
La STS-135 va ser l'última missió del transbordador espacial Atlantis amb destinació a l'Estació Espacial Internacional, el llançament de la qual es va dur a terme el 8 de juliol de 2011.
Veure Espai exterior і STS-135
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Veure Espai exterior і Supernova
Sustentació
La sustentació (o subpressió) és la força generada per un cos que es desplaça per un fluid, de direcció perpendicular a la del moviment del corrent incident.
Veure Espai exterior і Sustentació
Svetlana Savítskaia
, nom complet amb patronímic Svetlana Ievguénievna Savítskaia, Светла́на Евге́ньевна Сави́цкая és una excosmonauta soviètica.
Veure Espai exterior і Svetlana Savítskaia
Tecnologia espacial
Un exemple dels diversos aspectes de la tecnologia espacial: l'Estació Espacial Internacional, el 2006. La tecnologia espacial és una tecnologia que està relacionada amb la introducció i recuperació d'objectes o formes de vida des de l'espai.
Veure Espai exterior і Tecnologia espacial
Telèfon
Usant un telèfon al 1910. El telèfon (del grec τῆλε,, llunyà i φωνή,, veu) és un dispositiu de telecomunicacions que s'usa per transmetre i rebre so (normalment veu) a través de llargues distàncies.
Veure Espai exterior і Telèfon
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Veure Espai exterior і Telescopi
Telescopi d'infraroig
Wyoming Infrared Observatory SOFIA és un telescopi d'infraroig en una aeronau, permetent observacions a alta altitud Un telescopi d'infraroig és un telescopi que utilitza la llum d'infraroig per detectar cossos celestes.
Veure Espai exterior і Telescopi d'infraroig
Telescopi espacial Hubble
El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.
Veure Espai exterior і Telescopi espacial Hubble
Telescopi espacial Spitzer
El Telescopi Espacial Spitzer (SST en les seves sigles en anglès) conegut inicialment com a Instal·lació de Telescopi Infraroig Espacial, o SIRTF de les seves sigles en anglès), és un observatori espacial infraroig, el quart i últim dels grans observatoris de la NASA.
Veure Espai exterior і Telescopi espacial Spitzer
Televisió
La televisió (tele-, en grec 'lluny' i -visio en llatí 'visió', 'veure' o 'vista'), abreujat TV, és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància.
Veure Espai exterior і Televisió
Tempesta geomagnètica
Partícules solars interactuant amb la magnetosfera terrestre Les tempestes geomagnètiques es produeixen quan un flux gran de radiació emesa pel Sol arriba al camp magnètic de l'atmosfera de la Terra.
Veure Espai exterior і Tempesta geomagnètica
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Espai exterior і Teologia
Teoria cinètica molecular
La teoria cinètica molecular o teoria cineticomolecular de la matèria és una teoria física que explica el comportament i propietats macroscòpiques de la matèria a partir d'una descripció estadística dels processos moleculars microscòpics.
Veure Espai exterior і Teoria cinètica molecular
TERMCAT
El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per a l'elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l'assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes.
Veure Espai exterior і TERMCAT
Termosfera
Capes de l'atmosfera: troposfera i tropopausa, estratosfera i estratopausa, mesosfera i mesopausa, i '''termosfera''' La termosfera és una de les capes de l'atmosfera terrestre anomenada així per la seva elevada temperatura, causada per la ionització dels gasos (per això, també s'anomena ionosfera), Si el Sol està actiu, les temperatures a la termosfera poden arribar a 1.500 °C.
Veure Espai exterior і Termosfera
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Espai exterior і Terra
Theodore von Kármán
Theodore von Kármán ((szőllőskislaki) Kármán Tódor; 11 de maig de 1881 – 6 de maig de 1963) va ser un matemàtic, enginyer aeroespacial i físic hongarès-estatunidenc que estava actiu principalment en els camps de l'aeronàutica i l'astronàutica.
Veure Espai exterior і Theodore von Kármán
Thomas Digges
Thomas Digges va ser un matemàtic i astrònom anglès conegut per haver introduït les doctrines heliocèntriques a Anglaterra.
Veure Espai exterior і Thomas Digges
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Veure Espai exterior і Tipus espectral
Tità
Febe En la mitologia grega, un tità (en Τιτάν) o una titànide és una divinitat primordial gegantina que va precedir els déus de l'Olimp.
Veure Espai exterior і Tità
Tractat de l'espai exterior
El Tractat de l'espai exterior, conegut formalment com el Tractat sobre els principis que han de regir les activitats dels estats en l'exploració i l'ús de l'espai exterior, inclosa la Lluna i altres cossos celestes, és un tractat que forma la base del Dret internacional sobre l'espai.
Veure Espai exterior і Tractat de l'espai exterior
Tractat de la Lluna
L'Acord de Governs de les Activitats dels Estats a la Lluna i Altres Cossos Celestes, també conegut com el Tractat de la Lluna o Acord de la Lluna, és un tractat internacional que proveeix jurisdicció de tots els cossos celestes (incloent les seves òrbites) a la comunitat internacional.
Veure Espai exterior і Tractat de la Lluna
Transbordador espacial
El transbordador espacial, oficialment denominat «Space Transportation System» (STS o Sistema de Transport Espacial), va ser un sistema de naus espacials orbitals baixes retirat, parcialment reutilitzable, operat des del 1981 fins al 2011 per la National Aeronautics and Space Administration (NASA) dels EUA com a part del programa del transbordador espacial.
Veure Espai exterior і Transbordador espacial
Transbordador espacial Columbia
El transbordador espacial Columbia (Designació NASA: OV-102) va ser el primer dels transbordadors espacials de la NASA a complir missions fora de la Terra.
Veure Espai exterior і Transbordador espacial Columbia
Transbordador espacial Discovery
El Discovery sobre una plataforma de llançament mòbil (1989) El transbordador espacial Discovery (Designació de la NASA: OV-103) és un transbordador espacial de la NASA.
Veure Espai exterior і Transbordador espacial Discovery
Transmissió de dades
La transmissió de dades és el transport de qualsevol tipus d'informació, d'un lloc a un altre per mitjans físics.
Veure Espai exterior і Transmissió de dades
Tritó (satèl·lit)
Tritó és el satèl·lit natural més gros del planeta Neptú, així com el primer satèl·lit neptúnic a ser descobert.
Veure Espai exterior і Tritó (satèl·lit)
Tropopausa
La tropopausa marca el límit dins l'atmosfera terrestre entre la troposfera i l'estratosfera.
Veure Espai exterior і Tropopausa
Troposfera
La troposfera és la capa inferior de l'atmosfera, que es troba en contacte amb la superfície terrestre.
Veure Espai exterior і Troposfera
Turbopausa
La turbopausa marca l'altitud entre l'espai exterior i l'atmosfera terrestre sota la qual la turbulència domina.
Veure Espai exterior і Turbopausa
Turboreactor
Diagrama d'un turboreactor de turbina de gas típica. L'aire és comprimit per les aspes dels ventiladors quan entra al motor, i és barrejat i cremat amb carburant a la secció de combustió. La fuita calenta de gasos proporciona empenta cap endavant i revoluciona la turbina que acciona les aspes del compressor.
Veure Espai exterior і Turboreactor
Tycho Brahe
Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès.
Veure Espai exterior і Tycho Brahe
Ubicació de la Terra en l'Univers
El coneixement de la ubicació de la Terra a l'Univers ha estat formada pels 400 anys d'observacions telescòpiques, i s'ha ampliat radicalment durant el segle passat.
Veure Espai exterior і Ubicació de la Terra en l'Univers
Uganda
La República d'Uganda és un país del centre d'Àfrica.
Veure Espai exterior і Uganda
Ull
Lull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial.
Veure Espai exterior і Ull
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Veure Espai exterior і Ultraviolat
Unió Astronòmica Internacional
En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.
Veure Espai exterior і Unió Astronòmica Internacional
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Espai exterior і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Unió Internacional de Química Pura i Aplicada
La Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC), de l'anglès (International Union of Pure and Applied Chemistry) és una organització no governamental, dedicada als progressos de la química.
Veure Espai exterior і Unió Internacional de Química Pura i Aplicada
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Veure Espai exterior і Unitat astronòmica
Unitat de massa atòmica
La unitat de massa atòmica (u) és una unitat de massa no inclosa en el Sistema Internacional d'Unitats (SI) igual a la dotzena part de la massa d'un àtom de carboni 12 en el seu estat fonamental.
Veure Espai exterior і Unitat de massa atòmica
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Espai exterior і Univers
Universitat de Calgary
La Universitat de Calgary (U of C o UCalgary) és una universitat pública de recerca situada a Calgary (Alberta), al Canadà.
Veure Espai exterior і Universitat de Calgary
Urà (mitologia)
Urà, Úranos o Úran (en Ūrănós; en Caelus) era un déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel, que els poetes i artistes van personificar.
Veure Espai exterior і Urà (mitologia)
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Espai exterior і Urà (planeta)
Urbain Le Verrier
Urbain Jean Joseph Le Verrier (Saint-Lô, 11 de març de 1811 – París, 23 de setembre de 1877), va ser un matemàtic francès especialitzat en mecànica celeste i un astrònom.
Veure Espai exterior і Urbain Le Verrier
V-2
Coet V-2 a Meillerwagen (Smithsonian Institution Negative #76-2755)l El míssil balístic V-2 (en alemany "Vergeltungswaffe 2", tot i que els enginyers l'anomenaven A-4) va ser el primer coet de combustible líquid realment funcional.
Veure Espai exterior і V-2
Valentina Tereixkova
, nom complet amb patronímic Valentina Vladímirovna Tereixkova, és una excosmonauta, enginyera, militar i política russa.
Veure Espai exterior і Valentina Tereixkova
Valor nul
En la ciència, un valor o resultat nul és un resultat sense el contingut previst, és a dir, el resultat proposat està absent.
Veure Espai exterior і Valor nul
Vapor d'aigua
El vapor d'aigua és la fase gasosa de la molècula d'aigua.
Veure Espai exterior і Vapor d'aigua
Vòmit
XIV del Tacuinum Sanitatis El vòmit, també anomenat èmesi, és l'expulsió violenta i espasmòdica del contingut de l'estómac per la boca.
Veure Espai exterior і Vòmit
Vehicle de llançament d'un sol ús
CCAFS LC-17 Un sistema de llançament d'un sol ús és un sistema de llançament que usa un vehicle de llançament d'un sol ús (ELV) per transportar una càrrega útil a l'espai.
Veure Espai exterior і Vehicle de llançament d'un sol ús
Vela solar
Prototip de vela solar de 20 metres, desenvolupat per la NASA. Visió artística d'una nau del tipus Cosmos 1 en òrbita Una vela solar és un mètode de propulsió per sondes i naus espacials alternatiu o complementari a l'ús de motors.
Veure Espai exterior і Vela solar
Velocitat d'escapament
Fig. 1. Anàlisi de la velocitat d'escapament d'Isaac Newton. En augmentar la velocitat de la bala de canó, aquesta orbita cada cop més amunt fins que aconsegueix escapar de la gravetat terrestre (projectil E) La velocitat d'escapament o velocitat d'alliberament és la velocitat mínima necessària per a que un cos sense propulsió pugui escapar de l'atracció del camp gravitatori generat per un objecte qualsevol, en lloc de caure-hi a sobre una altra vegada o entrar en òrbita a una alçada concreta sobre la seva superfície, suposant convencionalment que aquest objecte no es veu afectat per cap altra força externa a part de la gravetat.
Veure Espai exterior і Velocitat d'escapament
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Veure Espai exterior і Velocitat de la llum
Velocitat orbital
La velocitat orbital d'un cos, generalment un planeta, un satèl·lit natural, un satèl·lit artificial, o una estrella múltiple, és la velocitat a la qual orbita al voltant del baricentre d'un sistema, normalment al voltant d'un altre cos més massiu.
Veure Espai exterior і Velocitat orbital
Venera 1
Venera 1 La Venera 1 (Венера 1) fou una sonda espacial no tripulada de la Unió Soviètica destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un sobrevol o flyby.
Veure Espai exterior і Venera 1
Venera 3
La Venera 3 (Венера 3) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un aterratge a la superfície del planeta.
Veure Espai exterior і Venera 3
Venera 7
La sonda Venera 7 (en rus, Венера-7) del programa espacial soviètic Venera es va convertir en la primera nau espacial en un altre planeta.
Veure Espai exterior і Venera 7
Venera 9
Venera 9 (Венера-9), designat pel fabricant com: 4V-1 No.
Veure Espai exterior і Venera 9
Vent estel·lar
Aquesta imatge mostra el vent de l'estrella LL Orionis generant un xoc d'arc (lluminós) mentre xoca amb matèria a la circumdant Nebulosa d'Orió El vent estel·lar és un corrent de partícules carregades, això és, plasma, que és ejectat per l'atmosfera d'una estrella.
Veure Espai exterior і Vent estel·lar
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Veure Espai exterior і Vent solar
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Veure Espai exterior і Venus (mitologia)
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Espai exterior і Venus (planeta)
Vertigen
El vertigen és un subtipus de marejos en què el pacient experimenta inadequadament la percepció de moviment (en general un moviment de gir) a causa d'una disfunció del sistema vestibular.
Veure Espai exterior і Vertigen
Vestit pressuritzat
U-2 Un vestit pressuritzat és un vestit protector usat pels pilots d'altitud que poden volar a altituds on la pressió atmosfèrica és massa baixa perquè una persona desprotegida pugui sobreviure, fins i tot respirant oxigen pur a pressió positiva.
Veure Espai exterior і Vestit pressuritzat
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Veure Espai exterior і Via Làctia
Vida
Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.
Veure Espai exterior і Vida
Vida extraterrestre
kopeeks del 1967, amb un dibuix d'un satèl·lit extraterrestre. La vida extraterrestre és qualsevol forma de vida que no és originària de la Terra.
Veure Espai exterior і Vida extraterrestre
Vol espacial
transbordador espacial ''Atlantis'' emprenent el vol. Un vol espacial és l'acció de viatjar a o a través de l'espai exterior i es duu a terme amb una nau espacial que pot dur humans a bord o no dur-ne.
Veure Espai exterior і Vol espacial
Vol espacial interplanetari
Visió artística d'una estació espacial orbitant a Mart. Una nau espacial es desacobla de l'estació utilitzant-se com a transbordador. El vol espacial interplanetari o viatge interplanetari és el viatge entre planetes dins d'un únic sistema planetari.
Veure Espai exterior і Vol espacial interplanetari
Vol espacial orbital
Els coets del ''Discovery'' a la velocitat orbital, just després de la separació de l'impulsador Un vol espacial orbital (o vol orbital) és un vol espacial on una nau espacial es col·loca en una trajectòria on pot romandre en l'espai almenys una òrbita completa.
Veure Espai exterior і Vol espacial orbital
Vol espacial privat
Dale A. Gardner mantenint un cartell de "For Sale" (en venda) Missió espacial tripulada privada, ''Axiom Mission 1'' apunt per enlairar-se en un coet Falcon 9 amb la càpsula Crew Dragon Un vol espacial privat és aquell vol més enllà de la línia de Kármán (per sobre del límit nominal de l'espai en 100 km d'altitud terrestre) que es du a terme i finança per una entitat diferent a d'un organisme governamental.
Veure Espai exterior і Vol espacial privat
Vol espacial suborbital
(according to the FAI's definition of the space border) |- ! Name !! Year !! Flights !! Location |- | Mercury-Redstone 3 Mercury-Redstone 4 || 1961 || 2 || Cape Canaveral |- | X-15 Flight 90 X-15 Flight 91 || 1963 || 2 || Edwards AFB |- | Soyuz 18a || 1975 || 1 || Baikonur Cosmodrome |- | SpaceShipOne Flight 15P SpaceShipOne Flight 16P SpaceShipOne Flight 17P || 2004 || 3 || Mojave Air and Space Port | --> Un vol espacial suborbital és un vol espacial on una nau espacial arriba a l'espai, però la seva trajectòria interseca l'atmosfera o la superfície del cos gravitacional des de la qual es va iniciar, de manera que no es realitzi una revolució orbital completa.
Veure Espai exterior і Vol espacial suborbital
Vol espacial tripulat
Edward White en un passeig espacial durant la missió Gemini 4 Un vol espacial tripulat és un tipus de vol espacial amb tripulació humana, en contrast amb les sondes espacials robotitzades o missions espacials no tripulades controlades de manera remota.
Veure Espai exterior і Vol espacial tripulat
Voskhod 2
Voskhod 2 (Восход-2) va ser una missió espacial tripulada de la Unió Soviètica en març de 1965.
Veure Espai exterior і Voskhod 2
Vostok 1
El Vostok 1 va ser la primera missió del programa espacial Vostok, el qual era el primer projecte espacial tripulat soviètic, dissenyat per l'equip d'enginyers encapçalat per Serguei Koroliov i la supervisió de Kerim Kerimov i altres.
Veure Espai exterior і Vostok 1
Vostok 6
Vostok 6 (Восток-6) cosmonau tripulada, l'última (tripulada) del programa Vostok.
Veure Espai exterior і Vostok 6
Voyager 1
Model 3D interactiu de la ''Voyager'' La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.
Veure Espai exterior і Voyager 1
William Anders
William Alison Anders (17 d'octubre de 1933) és un exoficial de Força Aèria dels Estats Units i astronauta de la NASA.
Veure Espai exterior і William Anders
William Gilbert
William Gilbert (Colchester, 24 de maig de 1544 - Londres, 10 de desembre de 1603) fou un metge anglès, filòsof natural, i físic investigador en els camps del magnetisme i l'electricitat.
Veure Espai exterior і William Gilbert
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Veure Espai exterior і William Herschel
Xarxa de l'Espai Profund
Madrid), i la seva antena de 70 metres. Xarxa de l'Espai Profund, o en anglès Deep Space Network (DSN) és una xarxa internacional d'antenes de ràdio que serveixen com a suport a missions interplanetàries de naus espacials, de les observacions astronòmiques de ràdio i de radar per a l'exploració del sistema solar i de l'univers.
Veure Espai exterior і Xarxa de l'Espai Profund
Xarxa tròfica
Una xarxa tròfica o xarxa alimentària és un sistema de cadenes alimentàries connectades que comprenen la producció i d'obtenció d'aliments dins d'un ecosistema.
Veure Espai exterior і Xarxa tròfica
Xoc en arc
Imatges de xocs en arc a la nebulosa d'Orió El xoc en arc (bow shock en anglès) és l'àrea entre la magnetosfera i un medi ambient.
Veure Espai exterior і Xoc en arc
Zaire
Amb el nom de Zaire fou conegut entre el 27 d'octubre de 1971 i el 17 de maig de 1997 el país africà conegut actualment com a República Democràtica del Congo.
Veure Espai exterior і Zaire
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Espai exterior і Zeus
Zhang Heng
Zhang Heng (78-139 EC) va ser un astrònom, matemàtic, inventor, geògraf, cartògraf, artista, poeta, estadista, i estudiós literari xinès originari de Nanyang, Henan.
Veure Espai exterior і Zhang Heng
(2) Pal·les
(2) Pal·les (del grec Παλλάς) és el segon asteroide més gros i el segon a ser descobert (el primer fou (1) Ceres) que posteriorment va ser com reassignat com Ceres, planeta nan.
Veure Espai exterior і (2) Pal·les
(24) Temis
(24) Temis, o asteroide número 24 de la sèrie Temis, és l'asteroide que dona nom al «grup de Temis» de les famílies d'asteroides de Kiyotsugu Hirayama.
Veure Espai exterior і (24) Temis
(243) Ida
Ida (designació de planeta menor: 243 Ida) és un asteroide de la família Coronis del cinturó principal.
Veure Espai exterior і (243) Ida
(87) Sílvia
(87) Sílvia és un dels asteroides més grans del cinturó d'asteroides.
Veure Espai exterior і (87) Sílvia
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 1 de març
1 de setembre
El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 1 de setembre
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 12 d'abril
13 de març
El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 13 de març
13 de setembre
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 13 de setembre
14 de gener
El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Espai exterior і 14 de gener
14 de novembre
El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 14 de novembre
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 15 de desembre
15 de juliol
El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 15 de juliol
16 de juny
El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 16 de juny
16 de març
El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 16 de març
18 d'octubre
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 18 d'octubre
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Espai exterior і 18 de febrer
18 de març
El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 18 de març
1802
;Països Catalans.
Veure Espai exterior і 1802
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Veure Espai exterior і 1944
1946
;Països Catalans.
Veure Espai exterior і 1946
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Veure Espai exterior і 1957
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Veure Espai exterior і 1959
1961
;Països Catalans.
Veure Espai exterior і 1961
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Veure Espai exterior і 1965
1966
Catalunya.
Veure Espai exterior і 1966
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Espai exterior і 1968
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure Espai exterior і 1969
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Espai exterior і 1970
1971
;Països Catalans.
Veure Espai exterior і 1971
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Veure Espai exterior і 1972
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Espai exterior і 1973
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Espai exterior і 1975
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Espai exterior і 1979
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure Espai exterior і 1981
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Veure Espai exterior і 1984
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Espai exterior і 1986
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Espai exterior і 1989
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 2 de desembre
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 20 de juliol
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Espai exterior і 2001
2001: una odissea de l'espai
2001: una odissea de l'espai (títol original en anglès: 2001: A Space Odyssey) és una pel·lícula de ciència-ficció del 1968, dirigida per Stanley Kubrick, escrita per ell mateix i per Arthur C. Clarke.
Veure Espai exterior і 2001: una odissea de l'espai
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Espai exterior і 2003
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Espai exterior і 2011
21 de juliol
El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 21 de juliol
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 21 de setembre
22 d'abril
El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 22 d'abril
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 22 d'octubre
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 23 d'abril
23 de setembre
El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 23 de setembre
24 d'octubre
El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 24 d'octubre
24 de desembre
El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 24 de desembre
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Veure Espai exterior і 24 de gener
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 24 de setembre
25 d'agost
El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 25 d'agost
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 25 de juliol
26 de juliol
El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 26 de juliol
3 de desembre
El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 3 de desembre
3 de febrer
El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Espai exterior і 3 de febrer
3 de març
El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 3 de març
3 de novembre
El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 3 de novembre
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 30 de maig
4 d'octubre
El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 4 d'octubre
4 de gener
El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Espai exterior і 4 de gener
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 6 d'abril
61 del Cigne
61 del Cigne (61 Cygni) és una estrella de la constel·lació del Cigne.
Veure Espai exterior і 61 del Cigne
7 d'agost
El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.
Veure Espai exterior і 7 d'agost
Vegeu també
Espai
- Astrosociologia
- Camp magnètic interplanetari
- Espai exterior
- Línia de Kármán
- Medi interestel·lar
- Medi interplanetari
- Núvol de pols interplanetària
- Vida extraterrestre
També conegut com Deep Space, Espacial, Espai cislunar, Espai còsmic, Espai extra atmosfèric, Espai profund, Espai ultraterrestre, Geoespai, Medi intergalàctic.
, Astrònom, Astre, Astromòbil, Astronauta, Astronomia, Astronomia amateur, Atmosfera, Atmosfera (unitat), Atmosfera terrestre, Atròfia muscular, Aurora polar, Austràlia, Aviador, Avió, Avió coet, Avió espacial, Èter (element), Òrbita terrestre baixa, Ésser humà, Baròmetre, Big Bang, Biosfera, Blaise Pascal, Bogotà, Bomba de buit, Bombolla local, Braç d'Orió, Brasil, Brossa espacial, Buit, Buit (astronomia), Buzz Aldrin, Cabina pressuritzada, Caiguda lliure, Cal·listo (satèl·lit), Camp magnètic terrestre, Capa d'ozó, Cara oculta de la Lluna, Caront (satèl·lit), Casquet glacial, Càncer, Càrrega útil, Còrnia, Cúmul de galàxies, Cefalàlgia, Cefeida, Centre d'Investigació Ames, Centre de massa, Ceres (planeta nan), Christiaan Huygens, Ciència-ficció, Cinturó d'asteroides, Cinturó de Kuiper, Cinturó de Van Allen, Civil, Clima, Coet, Coet sonda, Colòmbia, Cometa, Comissió de l'Espai de les Nacions Unides, Comunitat de Madrid, Condicions normals de pressió i temperatura, Constant de Hubble, Constel·lació, Constel·lació del Serpentari, Constel·lació del Taure, Corona solar, Cosmologia, Crepuscle, Criptografia, Cronos, Cultura occidental, Déu, De la Terra a la Lluna, Deimos (satèl·lit), Densitat, Departament de Defensa dels Estats Units, Dia, Diàmetre, Disc dispers, Dispersió (física), Dissabte, Dominància orbital, Ebullició, Edwin Hubble, Efecte del vol espacial en el cos humà, Efectes especials, El Paradís perdut, Electró, Electró-volt, Embolisme gasós, Emmeline Charlotte Elizabeth Stuart-Wortley, Energia, Energia fosca, Epimeteu (satèl·lit), Equador, Eris (planeta nan), Escala Douglas, Esfera de Hill, Espai aeri, Espai exterior, Espanya, Espècie, Espectre, Espectroscòpia de microones, Esquelet, Estació espacial, Estació Espacial Internacional, Estatoreactor, Estats Units d'Amèrica, Estel, Estratopausa, Estratosfera, Europa (satèl·lit), European Science Foundation, Evangelista Torricelli, Everest, Evolució estel·lar, Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica, Exosfera, Experiment de Michelson-Morley, Exploració de la Lluna, Extinció, Falcon 1, Fatiga muscular, Fédération Aéronautique Internationale, Filament galàctic, Filòsof, Fobos (satèl·lit), Fons còsmic de neutrins, Forat de la capa d'ozó, Forat negre, Força centrífuga, Força centrípeta, Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica, Forces armades, Formació estel·lar, Fotosíntesi, Frank Borman, Fricció, Friedrich Bessel, Fundació i Imperi, Fusió nuclear, Galàxia, Galàxia d'Andròmeda, Galileo (navegació per satèl·lit), Galileo Galilei, Ganimedes (satèl·lit), Gas, Gegant de glaç, Gegant gasós, Gegant roig, Gemini 6A, Gemini 7, Gemini 8, Gene Roddenberry, Geodèsia, Geofísica, Geografia de Mart, Geologia, George Lucas, Georges Lemaître, Giordano Bruno, Giroscopi, Giuseppe Piazzi, Glòbul vermell, Globalització, Globus aerostàtic, GLONASS, Gran Taca Vermella, Grau Celsius, Gravetat, Grec antic, Grup Local, Guerra Freda, H.G. Wells, Haumea, Heli, Heliofísica, Heliopausa, Heliosfera, Hemisferi nord, Henrietta Swan Leavitt, Hidrogen, Hipòxia, Horror vacui, Imatgeria per satèl·lit, Indonèsia, Inflació còsmica, Infraroig, Institut d'astrophysique de Paris, Interferència electromagnètica, Internet interplanetari, Internet per satèl·lit, Io (satèl·lit), Ionització, Ionosfera, Iridium, Isaac Asimov, Iuri Gagarin, Janus (satèl·lit), Júpiter (mitologia), Júpiter (planeta), Jim Lovell, Jo, robot, Johann Gottfried Galle, Johannes Kepler, John C. Houbolt, John Fitzgerald Kennedy, John Milton, Joule, Jules Verne, Juliol, Kenya, La Fundació, La guerra de les galàxies, La Vanguardia, Laika, Latitud, Línia de Kármán, Línia equatorial, Leucòcit, Llatí, Llei de Planck, Lleis de Kepler, Llista d'agències espacials, Llista d'asteroides, Llum, Lluna, Luna 1, Luna 2, Luna 9, Lunokhod 1, Madrid Deep Space Communications Complex, Magnetopausa, Magnetosfera, Magnitud aparent, Makemake (planeta nan), Mare Tranquillitatis, Mariner 10, Mariner 2, Mariner 9, Mars 3, Mart (planeta), Massa, Matèria, Matèria bariònica, Matèria fosca, Mòdul lunar Apollo, Medi ambient, Medi interestel·lar, Medi interplanetari, Mercuri (planeta), Mesopausa, Mesosfera, MESSENGER, Meteor (astronomia), Meteoroide, Meteorologia espacial, Metre, Michael E. Brown, Micròmetre, Minut d'arc, Mir (estació espacial), Mitologia grega, Mitologia romana, Model heliocèntric, Model Lambda-CDM, Molècula, Mort, Motor de reacció, Muntanya, Nana blanca, NASA, Nau espacial, Nàusea, Núvol d'Oort, Núvol de pols interplanetària, Núvol molecular, Nebulosa fosca, Nebulosa planetària, Neil Armstrong, Neptú (mitologia), Neptú (planeta), Neutrí, Nicolau de Cusa, Ninurta, Nit, Nivell mitjà del mar, North American X-15, Nucleosíntesi estel·lar, Nucli atòmic, Objecte astronòmic, Objecte transneptunià, Observatori de raigs gamma Compton, Observatori de raigs X Chandra, Observatori espacial, Ona de xoc, Ontologia, Organisme aerobi, Organització de les Nacions Unides, Ortofotografia, Otto von Guericke, Oxigen, Paral·laxi, Paràmetre de desacceleració, Parmènides, Parsec, Partícula subatòmica, Pascal (unitat), PDF, Perfil (fluids), Perigeu, Pioneer 10, Pioneer 11, Pioneer Venus, Planeta, Planeta extrasolar, Planeta interior, Planeta menor, Planeta nan, Planeta tel·lúric, Plasma (estat de la matèria), Plataforma de llançament, Plutó (planeta nan), Predicció meteorològica, Pressió atmosfèrica, Pressió de radiació, Pressió dinàmica, Programa de proves Apollo-Soiuz, Programa del transbordador espacial, Programa Mercury, Programa Voyager, Protó, Proti, Proton, Puèi Domat, Pulmó, Punt d'ebullició, Punt de Lagrange, Química orgànica, Quilòmetre, R-7 Semiorka, Radiació còsmica de fons, Radiació electromagnètica, Radiació gamma, Radiació solar, Radiotelescopi, Raigs còsmics, Raigs còsmics d'energia ultra alta, Rarefacció, Ròmul (satèl·lit), Recorregut lliure mitjà, Redefinició de «planeta» de 2006, Reentrada atmosfèrica, Regne Unit, Relativitat especial, Rem (satèl·lit), René Descartes, República del Congo, Resistència aerodinàmica, Retrat de planetes, Revolució, Robledo de Chavela, Roca, Saliut 1, Satèl·lit artificial, Satèl·lit asteroidal, Satèl·lit coorbital, Satèl·lit de comunicacions, Satèl·lit espia, Satèl·lit meteorològic, Satèl·lit natural, Satèl·lit pastor, Satèl·lit troià, Satèl·lits de Júpiter, Satèl·lits de Neptú, Satèl·lits galileans, Saturn (mitologia), Saturn (planeta), Síndrome d'adaptació a l'espai, Síndrome de descompressió, Seqüència principal, Sistema binari (astronomia), Sistema circulatori, Sistema de navegació per satèl·lit, Sistema de posicionament global, Sistema de referència, Sistema immunitari, Sistema solar, Skylab, Sobirania, Soiuz (nau espacial), Soiuz 1, Sol, Sonda espacial, Spútnik 1, Stanisław Lem, Stanley Kubrick, Star Trek, STEREO, STS-1, STS-103, STS-135, Supernova, Sustentació, Svetlana Savítskaia, Tecnologia espacial, Telèfon, Telescopi, Telescopi d'infraroig, Telescopi espacial Hubble, Telescopi espacial Spitzer, Televisió, Tempesta geomagnètica, Teologia, Teoria cinètica molecular, TERMCAT, Termosfera, Terra, Theodore von Kármán, Thomas Digges, Tipus espectral, Tità, Tractat de l'espai exterior, Tractat de la Lluna, Transbordador espacial, Transbordador espacial Columbia, Transbordador espacial Discovery, Transmissió de dades, Tritó (satèl·lit), Tropopausa, Troposfera, Turbopausa, Turboreactor, Tycho Brahe, Ubicació de la Terra en l'Univers, Uganda, Ull, Ultraviolat, Unió Astronòmica Internacional, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Internacional de Química Pura i Aplicada, Unitat astronòmica, Unitat de massa atòmica, Univers, Universitat de Calgary, Urà (mitologia), Urà (planeta), Urbain Le Verrier, V-2, Valentina Tereixkova, Valor nul, Vapor d'aigua, Vòmit, Vehicle de llançament d'un sol ús, Vela solar, Velocitat d'escapament, Velocitat de la llum, Velocitat orbital, Venera 1, Venera 3, Venera 7, Venera 9, Vent estel·lar, Vent solar, Venus (mitologia), Venus (planeta), Vertigen, Vestit pressuritzat, Via Làctia, Vida, Vida extraterrestre, Vol espacial, Vol espacial interplanetari, Vol espacial orbital, Vol espacial privat, Vol espacial suborbital, Vol espacial tripulat, Voskhod 2, Vostok 1, Vostok 6, Voyager 1, William Anders, William Gilbert, William Herschel, Xarxa de l'Espai Profund, Xarxa tròfica, Xoc en arc, Zaire, Zeus, Zhang Heng, (2) Pal·les, (24) Temis, (243) Ida, (87) Sílvia, 1 de març, 1 de setembre, 12 d'abril, 13 de març, 13 de setembre, 14 de gener, 14 de novembre, 15 de desembre, 15 de juliol, 16 de juny, 16 de març, 18 d'octubre, 18 de febrer, 18 de març, 1802, 1944, 1946, 1957, 1959, 1961, 1965, 1966, 1968, 1969, 1970, 1971, 1972, 1973, 1975, 1979, 1981, 1984, 1986, 1989, 2 de desembre, 20 de juliol, 2001, 2001: una odissea de l'espai, 2003, 2011, 21 de juliol, 21 de setembre, 22 d'abril, 22 d'octubre, 23 d'abril, 23 de setembre, 24 d'octubre, 24 de desembre, 24 de gener, 24 de setembre, 25 d'agost, 25 de juliol, 26 de juliol, 3 de desembre, 3 de febrer, 3 de març, 3 de novembre, 30 de maig, 4 d'octubre, 4 de gener, 6 d'abril, 61 del Cigne, 7 d'agost.