Taula de continguts
118 les relacions: A priori a posteriori, Aborígens australians, Abstracció (filosofia), Agorafòbia, Aigua, Alan Guth, Albert Einstein, Alta mar, Astronomia, Axioma, Àrea, Big Bang, Buit, Caça, Camp (agricultura), Camp (física), Carl Friedrich Gauß, Cartografia, Cercle, Ciència, Ciberespai, Cinquè postulat d'Euclides, Circumferència, Claustrofòbia, Coneixement, Conjunt, Continu, Contracció de Lorentz, Convencionalisme, Cosmologia, Diàmetre, Dilatació del temps, Dimensió, Distància, Distribució de probabilitat, Domini públic, Elements d'Euclides, Energia potencial, Epistemologia, Esfera, Espai aeri, Espai euclidià, Espai exterior, Espai geogràfic, Espai públic, Espai personal, Espaitemps, Espectre, Euclides, Experiment, ... Ampliar l'índex (68 més) »
- Geometria
- Natura
- Topologia
A priori a posteriori
A priori i a posteriori són dues locucions llatines i conceptes importants dins el pensament filosòfic.
Veure Espai і A priori a posteriori
Aborígens australians
Els aborígens australians són els habitants originaris d'Austràlia, tot i que ells prefereixen que els anomenin kooris.
Veure Espai і Aborígens australians
Abstracció (filosofia)
L'abstracció (del llatí abstrahere, separar) és, en filosofia, una operació mental destinada a aïllar conceptualment una característica, essencial o accidental, del conjunt dels elements percebuts pels sentits, i reflexionar mentalment sobre aquesta, ignorant mentalment la resta d'elements.
Veure Espai і Abstracció (filosofia)
Agorafòbia
S'entén per agorafòbia l'aversió morbosa als espais oberts o la por morbosa de travessar-los.
Veure Espai і Agorafòbia
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Veure Espai і Aigua
Alan Guth
Alan Guth Harvey (nascut el 27 de febrer de 1947) és un físic teòric i cosmòleg estatunidenc.
Veure Espai і Alan Guth
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure Espai і Albert Einstein
Alta mar
353x353px Les diverses zones marítimes d'acord amb la Convenció del Mar Lalta mar és, d'acord amb el que s'estableix en l'article 1 del Conveni de Ginebra de 1958, tota aquella part del mar que no formi part del mar territorial o de les aigües interiors.
Veure Espai і Alta mar
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Espai і Astronomia
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Veure Espai і Axioma
Àrea
quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.
Veure Espai і Àrea
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Veure Espai і Big Bang
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Veure Espai і Buit
Caça
faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.
Veure Espai і Caça
Camp (agricultura)
Camp a l'estiu Vincent van Gogh, Auvers, 1890 En l'agricultura un camp és un terreny o una zona de cultiu.
Veure Espai і Camp (agricultura)
Camp (física)
En física un camp és l'assignació d'una quantitat a cada punt de l'espai.
Veure Espai і Camp (física)
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Veure Espai і Carl Friedrich Gauß
Cartografia
projecció emprada La cartografia és l'art i la ciència que té per objecte la representació gràfica d'una àrea geogràfica, habitualment sobre una superfície plana en forma de mapa, plànol o d'altres formes d'expressió cartogràfica.
Veure Espai і Cartografia
Cercle
Cercle arc és part d'una circumferència Un cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre.
Veure Espai і Cercle
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Espai і Ciència
Ciberespai
Usuari equipat d'un visiocasc i d'un guant electrònic (guant sensible a la ubicació geoespacial). El ciberespai o ciberinfinit és una realitat simulada que es troba implementada dins dels ordinadors i de les xarxes digitals de tot el món.
Veure Espai і Ciberespai
Cinquè postulat d'Euclides
'''Cinquè postulat d'Euclides''': Les rectes, en perllongar-se s'intersequen. El postulat de les paral·leles o cinquè postulat d'Euclides en geometria, apareix al llibre d'aquest matemàtic grec, Els Elements (300 aC) La geometria euclidiana és l'estudi de la geometria que satisfà tots els axiomes d'Euclides, incloent el cinquè postulat La geometria que és independent del V postulat (és a dir, que assumeix els altres quatre primers) és coneguda com la geometria absoluta.
Veure Espai і Cinquè postulat d'Euclides
Circumferència
miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.
Veure Espai і Circumferència
Claustrofòbia
La claustrofòbia és la por infundada a estar en un espai tancat i les manifestacions del qual són les sensacions d'ofegar-se i els trastorns nerviosos, que poden desencadenar en una crisi de pànic.
Veure Espai і Claustrofòbia
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Veure Espai і Coneixement
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Veure Espai і Conjunt
Continu
* En matemàtiques: funció contínua.
Veure Espai і Continu
Contracció de Lorentz
En relativitat especial la contracció de Lorentz, també anomenada contracció de Lorentz-Fitzgerald o contracció relativista és un efecte d'escurçament d'un objecte al llarg de la direcció del seu moviment per a un observador extern.
Veure Espai і Contracció de Lorentz
Convencionalisme
El convencionalisme és l'actitud que implica considerar que certs usos i costums, principis, valors o normes que regeixen el comportament social o fins i tot personal, estan basats en acords implícits o explícits de la societat més que en la realitat externa.
Veure Espai і Convencionalisme
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Veure Espai і Cosmologia
Diàmetre
Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.
Veure Espai і Diàmetre
Dilatació del temps
La dilatació del temps és un fenomen observat per la teoria de la relativitat en el qual el temps mesurat per un observador en un sistema que està en moviment uniforme respecte a un altre, és més gran que el temps que mesura aquest sistema pels esdeveniments que hi ocorren.
Veure Espai і Dilatació del temps
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Veure Espai і Dimensió
Distància
La distància és la longitud del camí més curt entre dues entitats.
Veure Espai і Distància
Distribució de probabilitat
Carl Friedrich Gauss (1777–1855). Percentatges de probabilitat a la distribució normal. En probabilitats i estadística les expressions distribució de probabilitat o llei de probabilitat tenen diversos sentits: per nombrosos autors, són sinònimes de Probabilitat, però molts altres autors les reserven per a les probabilitats a \mathbb^n, n\ge 1.
Veure Espai і Distribució de probabilitat
Domini públic
Símbol del domini públic Domini públic és la condició legal sobre una obra intel·lectual que es caracteritza per no estar protegida per cap llei de propietat intel·lectual, tant copyright, marca registrada o lleis de patents, i en conseqüència l'ús és gratuït i es té llibertat d'ús sense necessitat de permís, tot i respectant els drets morals d'autoria i d'integritat.
Veure Espai і Domini públic
Elements d'Euclides
Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.
Veure Espai і Elements d'Euclides
Energia potencial
En física, l'energia potencial és l'energia que un objecte posseeix a causa de la seva posició en un camp de forces o que un sistema té a causa de la configuració de les seves parts.
Veure Espai і Energia potencial
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Veure Espai і Epistemologia
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Veure Espai і Esfera
Espai aeri
'''Delimitacions de l'espai aeri segons el tipus''' Lespai aeri és una porció de l'atmosfera terrestre (tant sobre terra, com sobre aigua) controlada per un país en particular.
Veure Espai і Espai aeri
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Veure Espai і Espai euclidià
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Veure Espai і Espai exterior
Espai geogràfic
L'espai geogràfic és un concepte utilitzat per la ciència geogràfica per definir l'espai organitzat per la societat.
Veure Espai і Espai geogràfic
Espai públic
S'anomena espai públic l'agrupació dels diferents exteriors urbans, en oposició als espais privats, on el pas pot ser restringit, generalment per criteris de propietat privada, reserva governamental o altres.
Veure Espai і Espai públic
Espai personal
L'espai personal és un concepte encunyat per Edward Twitchell Hal que designa la zona que envolta a cada individu i que aquest considera com a pròpia, veient amb incomoditat la presència o contacte amb altres persones fora de les relacions íntimes.
Veure Espai і Espai personal
Espaitemps
L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.
Veure Espai і Espaitemps
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Veure Espai і Espectre
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Veure Espai і Euclides
Experiment
consulta.
Veure Espai і Experiment
Exploració espacial
L'exploració espacial és l'ús de l'astronomia i la tecnologia espacial per a explorar l'espai exterior.
Veure Espai і Exploració espacial
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Espai і Física
Fòbia
Una fòbia (derivat de Fobos, en grec antic Φόϐος, «pànic», fill d'Ares i Afrodita en la mitologia grega, la personificació de la por) és una paüra intensa i específica a objectes i situacions concretes, com ara als espais oberts (agorafòbia) o als llocs tancats (claustrofòbia).
Veure Espai і Fòbia
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Espai і Filosofia
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Veure Espai і Força
Forma de l'Univers
La forma de l'Univers és un nom informal d'un tema d'investigació que cerca determinar la morfologia de l'Univers dins de la cosmologia física, que és la ciència encarregada d'estudiar l'origen, l'evolució i la destinació de l'Univers.
Veure Espai і Forma de l'Univers
Geoestadística
La geoestadistica (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra" i "estadística": ciència matemàtica relacionada amb la recopilació, anàlisi, interpretació i representació de dades), paraula composta que ve de geo i estadística, té els seus orígens en la geometria, en les mesures de la terra.
Veure Espai і Geoestadística
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Veure Espai і Geografia
Geometria el·líptica
La geometria el·líptica (anomenada a vegades riemanniana) és un model de geometria no euclidiana de curvatura constant que satisfà només els quatre primers postulats d'Euclides però no el cinquè.
Veure Espai і Geometria el·líptica
Geometria euclidiana
Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.
Veure Espai і Geometria euclidiana
Geometria hiperbòlica
La geometria hiperbòlica (o Lobatxevskiana) és un model de geometria que satisfà només els quatre primers postulats de la geometria euclidiana.
Veure Espai і Geometria hiperbòlica
Geometria no euclidiana
La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.
Veure Espai і Geometria no euclidiana
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Veure Espai і Georg Friedrich Bernhard Riemann
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Veure Espai і Gottfried Wilhelm Leibniz
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Espai і Gravetat
Henri Poincaré
fou un matemàtic francès destacat pels seus treballs sobre equacions diferencials i les seves aplicacions a la mecànica celeste.
Veure Espai і Henri Poincaré
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Espai і Hongria
Identitat dels indiscernibles
S'anomena identitat dels indiscernibles, o de vegades també llei de Leibniz, a una varietat de principis filosòfics, principalment.
Veure Espai і Identitat dels indiscernibles
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Veure Espai і Immanuel Kant
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Veure Espai і Infinit
Inflació còsmica
En cosmologia, la inflació còsmica (també coneguda com a univers inflacionari) és un model cosmològic que teoritza que l'Univers, poc després del seu naixement, passà per una fase d'expansió exponencial extremadament ràpida i accelerant (entre 10-36 i 10-33 segons després del Big Bang), a causa d'una energia del buit positiva (que ofereix una pressió negativa; vegeu també relativitat general, teoria quàntica de camps).
Veure Espai і Inflació còsmica
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Espai і Isaac Newton
János Bolyai
János Bolyai (15 de desembre de 1802, Kolozsvár, actual Romania, llavors part de l'Imperi Austrohongarès - 17 o 27 de gener de 1860, Marosvásárhely, actual Hongria) fou un matemàtic hongarès.
Veure Espai і János Bolyai
Linealitat
La linealitat és una relació o funció matemàtica que es pot representar gràficament per una línia recta, o per dues quantitats directament proporcionals entre elles, com ara el voltatge i el corrent elèctric en un circuit RLC, o també la massa i el pes d'un objecte.
Veure Espai і Linealitat
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Espai і Massa
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Espai і Matemàtiques
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Veure Espai і Mecànica clàssica
Mesura
Patró del quilogram estàndard conservat al ''National Institute of Standards and Technology'' dels EUA. Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram.
Veure Espai і Mesura
Metafísica
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.
Veure Espai і Metafísica
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Veure Espai і Metre
Naturalisme (lingüística)
El naturalisme és, en lingüística, una concepció filosòfica del llenguatge com a producte de la natura, igual que ho seria qualsevol altre ésser.
Veure Espai і Naturalisme (lingüística)
Nikolai Lobatxevski
, fou un matemàtic rus del, conegut principalment pel seu treball sobre geometria hiperbòlica, també coneguda com a geometria de Lobachevski, i també pel seu estudi fonamental sobre les integrals de Dirichlet, coneguda com la fórmula integral de Lobatxevski.
Veure Espai і Nikolai Lobatxevski
Nombre imaginari
Un nombre imaginari és un nombre que elevat al quadrat resulta un nombre real més petit o igual que zero.
Veure Espai і Nombre imaginari
Nombre π
En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.
Veure Espai і Nombre π
Objecte
Un objecte és un ens limitat amb una funció precisa i que pot definir-se per mitjà de les relacions externes amb el seu medi.
Veure Espai і Objecte
Observació
Lobservació és una de les fases, juntament amb l'experimentació, del mètode científic o verificació empírica.
Veure Espai і Observació
Ona gravitacional
Representació de l'ona gravitacional generada per dues estrelles de neutrons en òrbita recíproca. En física, les ones gravitacionals són definides com a deformacions de l'espaitemps, creades per l'acceleració d'una massa en aquest, que es propaguen en forma d'ones a la velocitat de la llum.
Veure Espai і Ona gravitacional
Paradigma
El terme paradigma significa «exemple» o «model».
Veure Espai і Paradigma
Paral·lelisme (geometria)
Les rectes ''a'' i ''b'' són paral·leles. En geometria, el paral·lelisme és una relació que s'estableix entre rectes o plans.
Veure Espai і Paral·lelisme (geometria)
Parcel·la
La parcel·la és el terme exacte per definir un camp o superfície de terreny.
Veure Espai і Parcel·la
Púlsar binari
Un púlsar binari és un púlsar amb un company estel·lar que sovint és un altre púlsar, una nana blanca o un estel de neutrons. Aquests sistemes estel·lars són d'especial interès pels astrofísics, ja que reuneixen les condicions ideals per posar a prova la relativitat general en camps gravitatoris forts.
Veure Espai і Púlsar binari
Percepció
La percepció, dins del sistema general de processament de la informació, o sistema cognitiu, ha estat definida com el procés d'extracció activa d'informació i d'elaboració de representacions.
Veure Espai і Percepció
Pla
perpendiculars a l'espai tridimensional. En matemàtiques un pla és una superfície imaginària de dues dimensions, infinita i sense curvatura.
Veure Espai і Pla
Principi de raó suficient
El principi de raó suficient és un principi filosòfic segons el qual tot el que passa té una raó suficient per a ser així i no d'una altra manera; en altres paraules, tot té una explicació suficient.
Veure Espai і Principi de raó suficient
Propietat privada
La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre un bé tangible o no-tangible.
Veure Espai і Propietat privada
Proves de la relativitat general
Les proves de la relativitat general serveixen per a establir l'evidència observacional necessària de la teoria de la relativitat.
Veure Espai і Proves de la relativitat general
Psicologia
La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.
Veure Espai і Psicologia
PSR B1913+16
PSR B1913+16 (també conegut com a J1915+1606) és un púlsar en un sistema estel·lar binari, en òrbita amb un altre estel al voltant d'un centre de massa.
Veure Espai і PSR B1913+16
Radiofreqüència
Antenes per a transmissió de la radio i televisió a República Txeca. S'anomena radiofreqüència o ones de ràdio (RF) la part de l'espectre electromagnètic en què les ones electromagnètiques es poden generar mitjançant un corrent altern aplicat a una antena i tradicionalment s'han utilitzat per a la comunicació.
Veure Espai і Radiofreqüència
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Espai і Rússia
Relativisme
El relativisme és una posició que considera que quelcom (un enunciat, una pauta de conducta, una norma, una concepció) està vinculat a una altra entitat i, per tant, no es pot entendre si no és amb referència a aquesta.
Veure Espai і Relativisme
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Veure Espai і Relativitat especial
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Veure Espai і Relativitat general
Síntesi
* Biologia.
Veure Espai і Síntesi
Scientific American
'''''Scientific American''''' Edició de 1845. Scientific American és una revista de divulgació científica estatunidenca, fundada per Rufus Porter.
Veure Espai і Scientific American
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Veure Espai і Segon
Sistema de referència inercial
Figura 1. Sistema de referència en rotació (S') respecte a un altre sistema (S)D'acord amb la mecànica de Newton, un sistema inercial és un sistema no sotmès a cap força exterior i que, per tant, es desplaça a velocitat constant.
Veure Espai і Sistema de referència inercial
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Veure Espai і Sistema Internacional d'Unitats
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Espai і Temperatura
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Veure Espai і Temps
Tensor mètric
En matemàtiques, dins la geometria riemanniana, el tensor mètric és un tensor de rang 2 que s'utilitza per definir conceptes mètrics com distància, angle i volum en un espai localment euclidià.
Veure Espai і Tensor mètric
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Espai і Terra
Territori
Es denomina territori a una àrea definida (incloent-hi terres i aigües) sovint considerada possessió d'una persona, organització, institució, animal, estat o país subdividit.
Veure Espai і Territori
Triangulació
Triangulació. Liu Hui (c. 263): Com es mesura l'altura d'una illa del mar? Il·lustració d'una edició de 1726 En trigonometria i en geometria, la triangulació és el procés de determinar la posició d'un punt mesurant els angles fins a aquest punt a partir de punts coneguts a l'extrem d'una línia de llargària coneguda, en comptes de mesurar la distància al punt directament.
Veure Espai і Triangulació
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Espai і Univers
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.
Veure Espai і Varietat diferenciable
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Veure Espai і Velocitat
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Veure Espai і Velocitat de la llum
Vegeu també
Geometria
- Índexs de Miller
- Coaxial
- Corda (geometria)
- Deformació
- Domini de Lipschitz
- Espai
- Espai bidimensional
- Espai de Minkowski
- Geometria
- Geometria projectiva
- Grup de simetria
- Patró de moaré
- Problema de Cramer-Castillon
- Semblança
- Simetria
- Transformació geomètrica
- Trilateració
- Visibilitat (geometria)
Natura
- Energia
- Equilibri ecològic
- Espai
- Natura
- Naturalisme (filosofia)
- Producte natural
- Risc natural
- Sobrenatural
- Terra
Topologia
- Índex del punt fix
- Axioma de separació
- Bola (matemàtiques)
- Bucle (topologia)
- Cinta de Möbius
- Conjunt de Borel
- Conjunt perfecte
- Corba
- Els set ponts de Königsberg
- Esfera
- Espai
- Espai compacte
- Espai complet
- Espai mètric
- Espai regular
- Fractal
- Interval (matemàtiques)
- Interval unitat
- Nombres de Bernoulli
- Ordinador quàntic topològic
- Punt d'acumulació
- Quiralitat (geometria)
- Recobriment (topologia)
- Símplex
- Successió de Cauchy
- Suport (matemàtiques)
- Teorema del punt fix de Banach
- Teoria de Nielsen
- Topologia
- Topologia grollera
- Topologia química
- Topologia traça
- Toroide
- Triangle de Penrose
També conegut com Espai (física), Situació.