Similituds entre Església catòlica a França і Orde del Cister
Església catòlica a França і Orde del Cister tenen 44 coses en comú (en Uniopèdia): Abadia de Cluny, Agustí d'Hipona, Bíblia, Breu apostòlic, Cant gregorià, Catarisme, Cisma d'Occident, Claustre, Confessió (religió), Constitució apostòlica, Contrareforma, Cor (arquitectura), Cristianisme, Croada Albigesa, Croades, Delme, Diaca, Eucaristia, Gregori el Gran, Heretgia, Laïcat, Mare de Déu, Missa, Monjo, Napoleó Bonaparte, Orde de Cluny, Orde de Fontevrault, Orde de Grandmont, Orde del Temple, Orde dels Predicadors, ..., Papa, Papat d'Avinyó, París, Premonstratesos, Rèquiem, Reforma gregoriana, Regla de sant Benet, Regne de França, Revolució Francesa, Roine, Roma, Sacerdot, Saona, Teologia. Ampliar l'índex (14 més) »
Abadia de Cluny
Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.
Abadia de Cluny і Església catòlica a França · Abadia de Cluny і Orde del Cister ·
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Agustí d'Hipona і Església catòlica a França · Agustí d'Hipona і Orde del Cister ·
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Bíblia і Església catòlica a França · Bíblia і Orde del Cister ·
Breu apostòlic
El breu apostòlic és un document pontifici (litterae apostolicae), menys solemne que la butlla que és usat per regular els afers de menor importància de la Santa Seu.
Breu apostòlic і Església catòlica a França · Breu apostòlic і Orde del Cister ·
Cant gregorià
XIV (''Graduale Aboense''). El cant gregorià és un tipus de música vocal monòdica, que té ritme lliure, és cantada sobre textos en llatí, és propi de la litúrgia cristiana, i que s'origina en l'alta edat mitjana.
Cant gregorià і Església catòlica a França · Cant gregorià і Orde del Cister ·
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Catarisme і Església catòlica a França · Catarisme і Orde del Cister ·
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Cisma d'Occident і Església catòlica a França · Cisma d'Occident і Orde del Cister ·
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Claustre і Església catòlica a França · Claustre і Orde del Cister ·
Confessió (religió)
La confessió, en moltes religions, és el reconeixement dels propis pecats o errors.
Confessió (religió) і Església catòlica a França · Confessió (religió) і Orde del Cister ·
Constitució apostòlica
Una constitució apostòlica (Constitutio Apostolica en llatí) és el més alt nivell de decret publicat pel papa de l'Església catòlica.
Constitució apostòlica і Església catòlica a França · Constitució apostòlica і Orde del Cister ·
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Contrareforma і Església catòlica a França · Contrareforma і Orde del Cister ·
Cor (arquitectura)
Detall del cor de la Catedral de Barcelona Ressaltat el cor El cor, en arquitectura, és la part d'una església o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan adscrits i des d'on participen en la missa i els oficis divins.
Cor (arquitectura) і Església catòlica a França · Cor (arquitectura) і Orde del Cister ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Església catòlica a França · Cristianisme і Orde del Cister ·
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Croada Albigesa і Església catòlica a França · Croada Albigesa і Orde del Cister ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Croades і Església catòlica a França · Croades і Orde del Cister ·
Delme
Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.
Delme і Església catòlica a França · Delme і Orde del Cister ·
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Diaca і Església catòlica a França · Diaca і Orde del Cister ·
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Església catòlica a França і Eucaristia · Eucaristia і Orde del Cister ·
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Església catòlica a França і Gregori el Gran · Gregori el Gran і Orde del Cister ·
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Església catòlica a França і Heretgia · Heretgia і Orde del Cister ·
Laïcat
En les organitzacions religioses, el laïcat està format per tots els membres que no formen part del clergat, normalment inclosos els membres no ordenats d'ordes religiosos.
Església catòlica a França і Laïcat · Laïcat і Orde del Cister ·
Mare de Déu
romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.
Església catòlica a França і Mare de Déu · Mare de Déu і Orde del Cister ·
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Església catòlica a França і Missa · Missa і Orde del Cister ·
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Església catòlica a França і Monjo · Monjo і Orde del Cister ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Església catòlica a França і Napoleó Bonaparte · Napoleó Bonaparte і Orde del Cister ·
Orde de Cluny
L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.
Església catòlica a França і Orde de Cluny · Orde de Cluny і Orde del Cister ·
Orde de Fontevrault
LOrde de Fontevrault és un orde monàstic, fundat per Robert d'Arbrissel en 1100 que va existir fins al 1792.
Església catòlica a França і Orde de Fontevrault · Orde de Fontevrault і Orde del Cister ·
Orde de Grandmont
LOrde de Grandmont o dels grandmontans o grandmontesos, va ésser un orde monàstic de vida semieremítica, fundat a la regió de Llemotges a partir de la inspiració de sant Esteve de Muret cap al final del.
Església catòlica a França і Orde de Grandmont · Orde de Grandmont і Orde del Cister ·
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Església catòlica a França і Orde del Temple · Orde del Cister і Orde del Temple ·
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Església catòlica a França і Orde dels Predicadors · Orde del Cister і Orde dels Predicadors ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Església catòlica a França і Papa · Orde del Cister і Papa ·
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Església catòlica a França і Papat d'Avinyó · Orde del Cister і Papat d'Avinyó ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Església catòlica a França і París · Orde del Cister і París ·
Premonstratesos
Els Canonges Regulars Premonstratesos (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars.
Església catòlica a França і Premonstratesos · Orde del Cister і Premonstratesos ·
Rèquiem
Íncipit del cant gregorià ''introit'' per a la missa de Rèquiem, del ''Liber Usualis'' Un rèquiem o missa de difunts, més formalment Missa pro defunctis o Missa defunctorum en llatí, és la missa utilitzada per l'Església Catòlica Romana (i també per les Esglésies Catòliques Orientals) en els funerals i també en els serveis litúrgics de recordatori d'algun difunt.
Església catòlica a França і Rèquiem · Orde del Cister і Rèquiem ·
Reforma gregoriana
Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.
Església catòlica a França і Reforma gregoriana · Orde del Cister і Reforma gregoriana ·
Regla de sant Benet
Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.
Església catòlica a França і Regla de sant Benet · Orde del Cister і Regla de sant Benet ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Església catòlica a França і Regne de França · Orde del Cister і Regne de França ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Església catòlica a França і Revolució Francesa · Orde del Cister і Revolució Francesa ·
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Església catòlica a França і Roine · Orde del Cister і Roine ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Església catòlica a França і Roma · Orde del Cister і Roma ·
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Església catòlica a França і Sacerdot · Orde del Cister і Sacerdot ·
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Església catòlica a França і Saona · Orde del Cister і Saona ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Església catòlica a França і Teologia · Orde del Cister і Teologia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Església catòlica a França і Orde del Cister
- Què tenen en comú Església catòlica a França і Orde del Cister
- Semblances entre Església catòlica a França і Orde del Cister
Comparació entre Església catòlica a França і Orde del Cister
Església catòlica a França té 436 relacions, mentre que Orde del Cister té 400. Com que tenen en comú 44, l'índex de Jaccard és 5.26% = 44 / (436 + 400).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Església catòlica a França і Orde del Cister. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: