Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Església catòlica a França і Història del papat
Església catòlica a França і Història del papat tenen 111 coses en comú (en Uniopèdia): Abadia de Cluny, Antic Règim, Arianisme, Arquebisbat de París, Arquebisbe, Assumpció de Maria, Baptisme, Basílica de Saint-Denis, Batalla de Lepant (1571), Bíblia, Beat, Benet XVI, Bisbe, Bisbe (Església Catòlica), Bonifaci VIII, Breviari, Cant gregorià, Cardenal, Carlemany, Catarisme, Catolicisme, Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, Cisma d'Occident, Col·legi Cardenalici, Companyia de Jesús, Concili d'Arle del 314, Concili de Clarmont (1095), Concili de Trento, Concili Vaticà II, Concordat, ..., Constantí I el Gran, Constitució civil del clergat, Contrareforma, Croada Albigesa, Dècada del 1960, Diaca, Diòcesi, Dogma, Domènec de Guzmán, Donatisme, Dreta, Emperador, Encíclica, Església Catòlica Romana, Estats Pontificis, Esteve II (papa), Eucaristia, Felip IV de França, Francesc (papa), Francesc I de França, Gal·licanisme, Güelfs i gibel·lins, Gregori el Gran, Heretgia, Humanae Vitae, Immaculada Concepció, Imperi Romà d'Orient, Islam, Joan Pau II, Judaisme, Laïcisme, Lleó III (papa), Lleó XIII, Lluís el Pietós, Lluís XIV de França, Maçoneria, Mare de Déu, Màrtir cristià, Metropolità, Missa, Missal Romà, Napoleó Bonaparte, Notre-Dame de París, Opus Dei, Orde del Cister, Orde del Temple, Orde dels Predicadors, Orde sacerdotal, Paganisme, Papa, Papa Climent V, Papa Innocenci III, Papat d'Avinyó, París, Petite Église, Pipí I el Breu, Pius VI, Pius VII, Pius X, Pius XII, Poder temporal, Primer Concili de Nicea, Primera Croada, Protestantisme, Regne de França, Rerum Novarum, Revolució Francesa, Ritu romà, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Sagrament, Sagrat Cor de Jesús, Sant, Santa Seu, Sínode, Sindicat, Te Deum, Teologia, Tolerància religiosa, Tradicionalisme catòlic, Ultramuntanisme. Ampliar l'índex (81 més) »
Abadia de Cluny
Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.
Abadia de Cluny і Església catòlica a França · Abadia de Cluny і Història del papat ·
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Antic Règim і Església catòlica a França · Antic Règim і Història del papat ·
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Arianisme і Església catòlica a França · Arianisme і Història del papat ·
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Arquebisbat de París і Església catòlica a França · Arquebisbat de París і Història del papat ·
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Arquebisbe і Església catòlica a França · Arquebisbe і Història del papat ·
Assumpció de Maria
L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.
Assumpció de Maria і Església catòlica a França · Assumpció de Maria і Història del papat ·
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Baptisme і Església catòlica a França · Baptisme і Història del papat ·
Basílica de Saint-Denis
La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.
Basílica de Saint-Denis і Església catòlica a França · Basílica de Saint-Denis і Història del papat ·
Batalla de Lepant (1571)
La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).
Batalla de Lepant (1571) і Església catòlica a França · Batalla de Lepant (1571) і Història del papat ·
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Bíblia і Església catòlica a França · Bíblia і Història del papat ·
Beat
plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.
Beat і Església catòlica a França · Beat і Història del papat ·
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Benet XVI і Església catòlica a França · Benet XVI і Història del papat ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbe і Església catòlica a França · Bisbe і Història del papat ·
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Bisbe (Església Catòlica) і Església catòlica a França · Bisbe (Església Catòlica) і Història del papat ·
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Bonifaci VIII і Església catòlica a França · Bonifaci VIII і Història del papat ·
Breviari
Breviari personal de Maria Stuard, que va dur amb ella al patíbul, es conserva a la Biblioteca Nacional Russa de Sant Petersburg. Un breviari (del llatí breviarium, compendi) en el ritu llatí de l'Església Catòlica és un llibre que recull totes les lectures i pregàries pròpies de les hores canòniques que els clergues regulars o seculars han de resar cada dia.
Breviari і Església catòlica a França · Breviari і Història del papat ·
Cant gregorià
XIV (''Graduale Aboense''). El cant gregorià és un tipus de música vocal monòdica, que té ritme lliure, és cantada sobre textos en llatí, és propi de la litúrgia cristiana, i que s'origina en l'alta edat mitjana.
Cant gregorià і Església catòlica a França · Cant gregorià і Història del papat ·
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Cardenal і Església catòlica a França · Cardenal і Història del papat ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Església catòlica a França · Carlemany і Història del papat ·
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Catarisme і Església catòlica a França · Catarisme і Història del papat ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Església catòlica a França · Catolicisme і Història del papat ·
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord, més conegut com a Talleyrand (París, França, 2 de febrer de 1754 - 17 de maig de 1838), fou un sacerdot, polític, diplomàtic i estadista francès, d'origen noble (fill del duc de Talleyrand-Périgord i príncep de Benevento).
Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Església catòlica a França · Charles Maurice de Talleyrand-Périgord і Història del papat ·
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Cisma d'Occident і Església catòlica a França · Cisma d'Occident і Història del papat ·
Col·legi Cardenalici
Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.
Col·legi Cardenalici і Església catòlica a França · Col·legi Cardenalici і Història del papat ·
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Companyia de Jesús і Església catòlica a França · Companyia de Jesús і Història del papat ·
Concili d'Arle del 314
El concili d'Arle del 314 fou una reunió de bisbes de l'Imperi Romà d'Occident convocada per Constantí el Gran per condemnar als donatistes que havien apel·lat la decisió del concili de Roma (Laterà) del 313.
Concili d'Arle del 314 і Església catòlica a França · Concili d'Arle del 314 і Història del papat ·
Concili de Clarmont (1095)
El Concili de Clarmont va ser un sínode mixt d'eclesiàstics i laics de l'Església catòlica que va tenir lloc el novembre de 1095 a la localitat de Clarmont d'Alvèrnia i que va desencadenar la Primera Croada.
Concili de Clarmont (1095) і Església catòlica a França · Concili de Clarmont (1095) і Història del papat ·
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Concili de Trento і Església catòlica a França · Concili de Trento і Història del papat ·
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Concili Vaticà II і Església catòlica a França · Concili Vaticà II і Història del papat ·
Concordat
Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.
Concordat і Església catòlica a França · Concordat і Història del papat ·
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Constantí I el Gran і Església catòlica a França · Constantí I el Gran і Història del papat ·
Constitució civil del clergat
La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790.
Constitució civil del clergat і Església catòlica a França · Constitució civil del clergat і Història del papat ·
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Contrareforma і Església catòlica a França · Contrareforma і Història del papat ·
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Croada Albigesa і Església catòlica a França · Croada Albigesa і Història del papat ·
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Dècada del 1960 і Església catòlica a França · Dècada del 1960 і Història del papat ·
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Diaca і Església catòlica a França · Diaca і Història del papat ·
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Diòcesi і Església catòlica a França · Diòcesi і Història del papat ·
Dogma
Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.
Dogma і Església catòlica a França · Dogma і Història del papat ·
Domènec de Guzmán
Domènec de Guzmán, Sant Domènec, (Caleruega, 1170Hubert Jedin,Manual de Historia de la Iglesia.Tomo IV,p.300 - Bolonya, el 6 d'agost 1221), fundador de l'Orde dels Predicadors també coneguts com a Dominics.
Domènec de Guzmán і Església catòlica a França · Domènec de Guzmán і Història del papat ·
Donatisme
El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.
Donatisme і Església catòlica a França · Donatisme і Història del papat ·
Dreta
La dreta és un conjunt de filosofies i ideologies polítiques, que poden anar de l'extrema dreta al centredreta, que s'oposen a l'esquerra política i que tenen en comú defendre la llibertat de mercat amb la mínima intervenció del govern i de l'Estat, ja que, per a ells, el mercat sol s'organitza de la millor manera possible.
Dreta і Església catòlica a França · Dreta і Història del papat ·
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Emperador і Església catòlica a França · Emperador і Història del papat ·
Encíclica
Benet XIV és considerat com a autor de la primera encíclica. A l'Església Catòlica, una encíclica és una carta oficial del papa feta pública i per la que exerceix el seu magisteri ordinari.
Encíclica і Església catòlica a França · Encíclica і Història del papat ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Església catòlica a França · Església Catòlica Romana і Història del papat ·
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Església catòlica a França і Estats Pontificis · Estats Pontificis і Història del papat ·
Esteve II (papa)
Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.
Església catòlica a França і Esteve II (papa) · Esteve II (papa) і Història del papat ·
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Església catòlica a França і Eucaristia · Eucaristia і Història del papat ·
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Església catòlica a França і Felip IV de França · Felip IV de França і Història del papat ·
Francesc (papa)
Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.
Església catòlica a França і Francesc (papa) · Francesc (papa) і Història del papat ·
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Església catòlica a França і Francesc I de França · Francesc I de França і Història del papat ·
Gal·licanisme
El gal·licanisme és una doctrina teològica sostinguda pel clericat francès que limita la jurisdicció de la Santa Seu a França i la sotmet al concili i als costums d'església francesa.
Església catòlica a França і Gal·licanisme · Gal·licanisme і Història del papat ·
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Església catòlica a França і Güelfs i gibel·lins · Güelfs i gibel·lins і Història del papat ·
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Església catòlica a França і Gregori el Gran · Gregori el Gran і Història del papat ·
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Església catòlica a França і Heretgia · Heretgia і Història del papat ·
Humanae Vitae
Humanae Vitae (llatí: Sobre la vida humana) és una encíclica escrita pel papa Pau VI, promulgada el 25 de juliol del 1968.
Església catòlica a França і Humanae Vitae · Història del papat і Humanae Vitae ·
Immaculada Concepció
La Immaculada Concepció, també anomenada Puríssima Concepció, és un dels dogmes de l'Església Catòlica que afirma que la Verge Maria —mare de Jesús de Natzaret— va néixer del ventre de Santa Anna immaculada i que, per tant, va ser preservada per Déu del pecat original a l'hora de ser concebuda.
Església catòlica a França і Immaculada Concepció · Història del papat і Immaculada Concepció ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Església catòlica a França і Imperi Romà d'Orient · Història del papat і Imperi Romà d'Orient ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Església catòlica a França і Islam · Història del papat і Islam ·
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Església catòlica a França і Joan Pau II · Història del papat і Joan Pau II ·
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Església catòlica a França і Judaisme · Història del papat і Judaisme ·
Laïcisme
El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.
Església catòlica a França і Laïcisme · Història del papat і Laïcisme ·
Lleó III (papa)
Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.
Església catòlica a França і Lleó III (papa) · Història del papat і Lleó III (papa) ·
Lleó XIII
Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.
Església catòlica a França і Lleó XIII · Història del papat і Lleó XIII ·
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Església catòlica a França і Lluís el Pietós · Història del papat і Lluís el Pietós ·
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Església catòlica a França і Lluís XIV de França · Història del papat і Lluís XIV de França ·
Maçoneria
Detall de pedres rejuntades d'un mur de maçoneria a Toucy, França La maçoneria o mamposteria és un tipus d'obra de construcció realitzada amb pedra, maons o altres elements de la construcció que es disposen en sec o es lliguen entre ells amb materials de cohesió com l'argamassa o el morter.
Església catòlica a França і Maçoneria · Història del papat і Maçoneria ·
Mare de Déu
romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.
Església catòlica a França і Mare de Déu · Història del papat і Mare de Déu ·
Màrtir cristià
Sant Esteve màrtir, el primer màrtir cristià, pintat per Giacomo Cavedone Un màrtir cristià és una persona que és morta per seguir el cristianisme en qualsevol forma de tortura o pena de mort.
Església catòlica a França і Màrtir cristià · Història del papat і Màrtir cristià ·
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Església catòlica a França і Metropolità · Història del papat і Metropolità ·
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Església catòlica a França і Missa · Història del papat і Missa ·
Missal Romà
Missale Romanum o abreujat el Missal és el llibre litúrgic segons el ritu romà que conté totes les cerimònies, oracions, lectures i rúbriques per a la celebració de la missa.
Església catòlica a França і Missal Romà · Història del papat і Missal Romà ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Església catòlica a França і Napoleó Bonaparte · Història del papat і Napoleó Bonaparte ·
Notre-Dame de París
upright.
Església catòlica a França і Notre-Dame de París · Història del papat і Notre-Dame de París ·
Opus Dei
LOpus Dei (en llatí, 'Obra de Déu'), o formalment Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei, és una institució de l'Església Catòlica.
Església catòlica a França і Opus Dei · Història del papat і Opus Dei ·
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Església catòlica a França і Orde del Cister · Història del papat і Orde del Cister ·
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Església catòlica a França і Orde del Temple · Història del papat і Orde del Temple ·
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Església catòlica a França і Orde dels Predicadors · Història del papat і Orde dels Predicadors ·
Orde sacerdotal
Ordenació de tres preveres a la Catedral de Santa Maria de Hildesheim L’orde sacerdotal és un sagrament de l'església catòlica que inclou tres graus: episcopat, presbiterat i diaconat.
Església catòlica a França і Orde sacerdotal · Història del papat і Orde sacerdotal ·
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Església catòlica a França і Paganisme · Història del papat і Paganisme ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Església catòlica a França і Papa · Història del papat і Papa ·
Papa Climent V
Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.
Església catòlica a França і Papa Climent V · Història del papat і Papa Climent V ·
Papa Innocenci III
Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.
Església catòlica a França і Papa Innocenci III · Història del papat і Papa Innocenci III ·
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Església catòlica a França і Papat d'Avinyó · Història del papat і Papat d'Avinyó ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Església catòlica a França і París · Història del papat і París ·
Petite Église
La Petite Église (en català Petita Església) és una escissió de l'Església Catòlica sorgida a la França el 1801 arran de la signatura del Concordat entre el primer Cònsol Napoleó Bonaparte i el Papa Pius VII.
Església catòlica a França і Petite Église · Història del papat і Petite Église ·
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Església catòlica a França і Pipí I el Breu · Història del papat і Pipí I el Breu ·
Pius VI
Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi en ser escollit Papa.
Església catòlica a França і Pius VI · Història del papat і Pius VI ·
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Església catòlica a França і Pius VII · Història del papat і Pius VII ·
Pius X
Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.
Església catòlica a França і Pius X · Història del papat і Pius X ·
Pius XII
Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.
Església catòlica a França і Pius XII · Història del papat і Pius XII ·
Poder temporal
Model dels Estats Pontificis on encara perdura el poder temporal És anomenat poder temporal a la influència de poder, tant governamental com polític, que exerceix el Vaticà sobre els pobles, en particular al vicari de Crist o Papa, en contrast amb el seu poder espiritual sobre l'Església catòlica i altres grups també anomenats poder etern.
Església catòlica a França і Poder temporal · Història del papat і Poder temporal ·
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Església catòlica a França і Primer Concili de Nicea · Història del papat і Primer Concili de Nicea ·
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Església catòlica a França і Primera Croada · Història del papat і Primera Croada ·
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Església catòlica a França і Protestantisme · Història del papat і Protestantisme ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Església catòlica a França і Regne de França · Història del papat і Regne de França ·
Rerum Novarum
La Rerum Novarum (llatí: De les noves realitats) és una encíclica publicada pel Papa Lleó XIII el 15 de maig de 1891.
Església catòlica a França і Rerum Novarum · Història del papat і Rerum Novarum ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Església catòlica a França і Revolució Francesa · Història del papat і Revolució Francesa ·
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Església catòlica a França і Ritu romà · Història del papat і Ritu romà ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Església catòlica a França і Roma · Història del papat і Roma ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Església catòlica a França і Sacre Imperi Romanogermànic · Història del papat і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sagrament
''Tríptic dels Set Sagraments'', de Roger van der Weyden. Museu Reial de Belles Arts d'Anvers. Un sagrament, per al cristianisme, és un ritu cerimonial que, mitjançant un signe o un acte visibles, representa una realitat invisible de Déu i que permet al creient compartir aquesta realitat.
Església catòlica a França і Sagrament · Història del papat і Sagrament ·
Sagrat Cor de Jesús
Representació artística del Sagrat Cor de Jesús El Sagrat Cor de Jesús és una de les tres festes de durant l'any, a la litúrgia de l'Església Catòlica, que se celebra el segon divendres després de la festa de Corpus Christi.
Església catòlica a França і Sagrat Cor de Jesús · Història del papat і Sagrat Cor de Jesús ·
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Església catòlica a França і Sant · Història del papat і Sant ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Església catòlica a França і Santa Seu · Història del papat і Santa Seu ·
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Església catòlica a França і Sínode · Història del papat і Sínode ·
Sindicat
AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Església catòlica a França і Sindicat · Història del papat і Sindicat ·
Te Deum
Te Deum de Marc-Antoine Charpentier Preludi del Te Deum de Charpentier Te Deum en cant gregorià Te Deum (en llatí: A tu, Déu, primeres paraules del càntic) és un dels primers himnes cristians, tradicional d'acció de gràcies.
Església catòlica a França і Te Deum · Història del papat і Te Deum ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Església catòlica a França і Teologia · Història del papat і Teologia ·
Tolerància religiosa
La tolerància religiosa significa respectar i acceptar l'existència d'altres formes de vida, creences i idees, així com la no creença en cap religió.
Església catòlica a França і Tolerància religiosa · Història del papat і Tolerància religiosa ·
Tradicionalisme catòlic
Altar a l'església de la Newman University Church, Dublin, preparat per a una missa tradicional El tradicionalisme catòlic és un conjunt de creences religioses formades pels costums, les tradicions, les formes litúrgiques, les devocions públiques, privades i de grups i les presentacions de l'ensenyament de l'Església catòlica abans del Concili Vaticà II (1962-65).
Església catòlica a França і Tradicionalisme catòlic · Història del papat і Tradicionalisme catòlic ·
Ultramuntanisme
Ultramuntanisme és un terme utilitzat per referir-se a l'integrisme catòlic, és a dir, aquelles persones o grups catòlics que sostenen posicions tradicionalistes i clericalistes, apegades a la línia doctrinal anterior al Concili Vaticà II.
Església catòlica a França і Ultramuntanisme · Història del papat і Ultramuntanisme ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Església catòlica a França і Història del papat
- Què tenen en comú Església catòlica a França і Història del papat
- Semblances entre Església catòlica a França і Història del papat
Comparació entre Església catòlica a França і Història del papat
Església catòlica a França té 436 relacions, mentre que Història del papat té 1054. Com que tenen en comú 111, l'índex de Jaccard és 7.45% = 111 / (436 + 1054).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Església catòlica a França і Història del papat. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
