Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Escut de Catalunya і Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)
Escut de Catalunya і Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246) tenen 6 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Cast, Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246), Guifré el Pilós, Martí l'Humà, Ramon Berenguer IV, Senyera reial.
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Escut de Catalunya · Alfons el Cast і Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246) ·
Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)
'''"Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell"''' (Manuscrit 246) és una còpia del segle XV de la '''''Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae''''' (1380) "Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell" és el nom que s'ha donat al manuscrit 246 de la Biblioteca de Catalunya, una còpia del segle XV que és l'únic testimoni de l'obra genealògica Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae, escrita el 1380 per fra Jaume Domènec.
Escut de Catalunya і Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246) · Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246) і Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246) ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Escut de Catalunya і Guifré el Pilós · Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246) і Guifré el Pilós ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Escut de Catalunya і Martí l'Humà · Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246) і Martí l'Humà ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Escut de Catalunya і Ramon Berenguer IV · Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246) і Ramon Berenguer IV ·
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Escut de Catalunya і Senyera reial · Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246) і Senyera reial ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Escut de Catalunya і Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)
- Què tenen en comú Escut de Catalunya і Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)
- Semblances entre Escut de Catalunya і Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)
Comparació entre Escut de Catalunya і Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)
Escut de Catalunya té 45 relacions, mentre que Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246) té 28. Com que tenen en comú 6, l'índex de Jaccard és 8.22% = 6 / (45 + 28).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Escut de Catalunya і Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246). Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
