Escriptura xinesa і Zhuyin

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Escriptura xinesa і Zhuyin

Escriptura xinesa vs. Zhuyin

L'escriptura xinesa està basada en l'ús dels signes propis anomenats caràcters xinesos (xinès: 漢字 / 汉字, pinyin: hànzì). El Zhuyin (abreviatura de 注音符號, Símbols per a marcar sons), conegut com a Bopomofo (pronunciació de les quatre primeres lletres d'aquest alfabet fonèmic xinès, ㄅㄆㄇㄈ) és el sistema nacional de la República de la Xina de transcripció fonètica, usat per a ensenyar llengües xineses (especialment mandarí estàndard) tant per a qui aprén a llegir i escriure com per a qui aprèn a parlar.

Alfabet

àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.

Alfabet і Escriptura xinesa · Alfabet і Zhuyin · Veure més »

Gwoyeu romatzyh

Transcripció segons el mètode '' gwoyeu romatzyh '' de la sílaba '' guo '' en els quatre tons del mandarí, que correspondrien a '' guō '', '' guó '', '' guǒ '' i '' guò '' en '' pinyin ''. El gwoyeu romatzyh Xinès tradicional: 國語羅馬字, Xinès simplificat: 国语罗马字, Pinyin: Guóyǔ Luómǎzì,, literalment escriptura romanitzada de la llengua nacional) és un mètode de romanització (transcripció a l'alfabet llatí) del xinès mandarí. El sistema va ser desenvolupat a la Xina la dècada del 1920 per lingüistes afins al govern republicà del Kuomintang i va ser el primer sistema de transcripció del xinès a l'alfabet llatí que va gaudir de reconeixement oficial a la Xina. Després de la retirada del règim de la República de la Xina a l'illa de Taiwan, va continuar sent el sistema oficial de romanització de la República de la Xina fins al 1986, quan va ser reemplaçat per una versió molt modificada, els símbols fonètics del mandarí II. En l'actualitat ha caigut en desús. Un dels trets més característics del gwoyeu romatzyh és el fet que els tons distintius de les síl·labes del mandarí són representats mitjançant combinacions de lletres, i no mitjançant signes diacrítics. Aquesta és una diferència fonamental amb el sistema rival latinxua sin wenz, desenvolupat també en la primera meitat del per comunistes xinesos a la Unió Soviètica, i que ignorava per complet els tons, en considerar que aquests es podien deduir pel context. Les visions contraposades dels tons bé com a simples detalls o bé com a part essencial de les síl·labes en mandarí suposarien el principal motiu d'enfrontament entre els partidaris dels dos sistemes i influiria en el disseny del sistema hanyu pinyin, promulgat per la República Popular de la Xina a partir de 1956 i d'ús majoritari en l'actualitat. Encara que el hanyu pinyin es basa principalment en el latinxua sin wenz, l'ús de marques diacrítiques per als tons s'hauria causa de les pressions dels que anys abans havien estat partidaris de l gwoyeu romatzyh, com Li Jinxi. L'ús de combinacions de lletres diferents per assenyalar els tons propi del gwoyeu romatzyh perviu en l'actualitat en el nom oficial de la província xinesa de Shaanxi, per diferenciar-la de la veïna província de Shanxi. Les formes correctes en hanyu pinyin Shanxi i Shanxi es distingeixen només per les marques de to, sovint omeses. Per evitar ambigüitats, l'Estat xinès utilitza de manera oficial la grafia Shaanxi, amb una a duplicada que és vestigi de l gwoyeu romatzyh.

Escriptura xinesa і Gwoyeu romatzyh · Gwoyeu romatzyh і Zhuyin · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.

Escriptura xinesa і Llengües sinítiques · Llengües sinítiques і Zhuyin · Veure més »

Mandarí

El mandarí és una llengua sinítica.

Escriptura xinesa і Mandarí · Mandarí і Zhuyin · Veure més »

Pinyin

El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.

Escriptura xinesa і Pinyin · Pinyin і Zhuyin · Veure més »

República Popular de la Xina

La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.

Escriptura xinesa і República Popular de la Xina · República Popular de la Xina і Zhuyin · Veure més »

Taiwan

Taiwan (en xinès tradicional: 台灣, en xinès simplificat: 台湾), tradicionalment coneguda amb el nom portuguès de Formosa, és una illa davant la costa de la Xina, de la qual està separada per l'estret de Taiwan.

Escriptura xinesa і Taiwan · Taiwan і Zhuyin · Veure més »