Escola dels noms і Primaveres i Tardors

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Escola dels noms і Primaveres i Tardors

Escola dels noms vs. Primaveres i Tardors

Mingjia o Escola de noms (en xinès 名家; Míng jiā; ming. El període de les Primaveres i Tardors o període Chunqiu (en xinès tradicional: 春秋時代; en xinès simplificat: 春秋时代; en pinyin: chūn qīu shídaì) designa, en la història de la Xina, la primera meitat de la dinastia dels Zhou de l'Est, és a dir, un període que va de la segona meitat del a la primera meitat del segle V. Treu el seu nom dels Annals de les Primaveres i de les Tardors, una crònica dels esdeveniments sobrevinguts a l'estat de Lu, un petit regne de la península de Shandong, entre el 722 aC i el 481 aC, que s'atribuïa tradicionalment a Confuci.

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.

Escola dels noms і Llengües sinítiques · Llengües sinítiques і Primaveres i Tardors · Veure més »

Període dels Regnes Combatents (Xina)

El període dels Regnes Combatents (en xinès tradicional, 戰國時代, simplificat:战国时代, pinyin: Zhànguó Shídài) és el període de la història xinesa comprès entre els anys 475 aC i 221 aC.

Escola dels noms і Període dels Regnes Combatents (Xina) · Període dels Regnes Combatents (Xina) і Primaveres i Tardors · Veure més »