Taula de continguts
132 les relacions: Abadia de Westminster, Aire, Albert Einstein, Anglaterra, Antoine Henri Becquerel, Aritmètica, Baró, Bomba atòmica, Calor, Cambridge, Cambridge University Press, Carboni, Càrrega elèctrica, Charles Robert Darwin, Christchurch, Coit, Comptador Geiger, Cràter d'impacte, Dòlar neozelandès, Desintegració α, Dispersió de Rutherford, Elèctrode, Electró, Element químic, Energia, Enginyeria, Enrico Fermi, Ernest Marsden, Ernest Walton, Experiment de Rutherford, Físic, Física, Física nuclear, Ferro, Fissió nuclear, Frederick Soddy, Gas, Grau sexagesimal, Hans Geiger, Heike Kamerlingh Onnes, Heli, Henri Poincaré, Henry Moseley, Hidrogen, Ió (àtom), Imperi Britànic, Isaac Newton, Isòtop, James Chadwick, James Hopwood Jeans, ... Ampliar l'índex (82 més) »
- Alumnes de la Universitat de Canterbury
- Barons britànics
- Professors de la Universitat McGill
Abadia de Westminster
Façana de ponent de l'abadia Labadia de Westminster és l'església més coneguda de Londres.
Veure Ernest Rutherford і Abadia de Westminster
Aire
Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.
Veure Ernest Rutherford і Aire
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure Ernest Rutherford і Albert Einstein
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Ernest Rutherford і Anglaterra
Antoine Henri Becquerel
Antoine Henri Becquerel (París, 15 de desembre de 1852 - Le Croisic, 25 d'agost de 1908) fou un físic francès, descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903.
Veure Ernest Rutherford і Antoine Henri Becquerel
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Veure Ernest Rutherford і Aritmètica
Baró
Corona de '''baró'''. Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.
Veure Ernest Rutherford і Baró
Bomba atòmica
bomba atòmica d'Hiroshima (Japó), a 18 quilòmetres de l'hipocentre de l'explosió, llançada el (6 d'agost de 1945). A les 8.15 del matí. Una bomba atòmica o bomba nuclear és un dispositiu que obté una gran quantitat d'energia explosiva per mitjà de reaccions nuclears.
Veure Ernest Rutherford і Bomba atòmica
Calor
Quan el carbó crema, desprèn calor gràcies a la transformació de l'energia química La calor (de símbol Q) és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula.
Veure Ernest Rutherford і Calor
Cambridge
Cambridge és una antiga ciutat universitària anglesa i la capital del comtat de Cambridgeshire.
Veure Ernest Rutherford і Cambridge
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Ernest Rutherford і Cambridge University Press
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure Ernest Rutherford і Carboni
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Veure Ernest Rutherford і Càrrega elèctrica
Charles Robert Darwin
Charles Robert Darwin (/; Shrewsbury, 12 de febrer del 1809 - Down House, 19 d'abril del 1882) fou un naturalista, geòleg i biòleg anglès, conegut principalment per les seves contribucions a la ciència de l'evolució.
Veure Ernest Rutherford і Charles Robert Darwin
Christchurch
Christchurch és una ciutat de Nova Zelanda, fundada el 1850 i situada aproximadament a 300 quilòmetres al sud de la capital, Wellington en la costa est de l'Illa Sud, a la regió de Canterbury.
Veure Ernest Rutherford і Christchurch
Coit
Coit entre un home i una dona Còpula entre lleons. El coit (del llatí: coitus) és la còpula o unió sexual entre dos individus de distint o del mateix sexe, de la mateixa o diferent espècie animal.
Veure Ernest Rutherford і Coit
Comptador Geiger
Comptador Geiger modern. Un comptador Geiger, també anomenat comptador Geiger-Müller, és un detector de partícules que permet mesurar els nivells de radiació ionitzant.
Veure Ernest Rutherford і Comptador Geiger
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Veure Ernest Rutherford і Cràter d'impacte
Dòlar neozelandès
El dòlar neozelandès (en anglès New Zealand dollar o, simplement, dollar) és la moneda oficial de Nova Zelanda i els seus territoris dependents (les illes Cook, Niue i Tokelau), així com de la colònia britànica de les illes Pitcairn.
Veure Ernest Rutherford і Dòlar neozelandès
Desintegració α
Partícula alfa La desintegració α és una forma de desintegració radioactiva on un nucli atòmic emet una partícula α i es transforma en un nucli de quatre unitats menys de nombre màssic i dues unitats menys de nombre atòmic.
Veure Ernest Rutherford і Desintegració α
Dispersió de Rutherford
'''Dalt:''' Efecte esperat al model atòmic de Thomson '''Sota:''' Resultats de Rutherford En mecànica clàssica la dispersió de Rutherford, també anomenada dispersió de Couloumb, descriu la dispersió de partícules elèctricament carregades en apropar-se a un centre de dispersió que també ha d'estar carregat elèctricament (experiment de Rutherford).
Veure Ernest Rutherford і Dispersió de Rutherford
Elèctrode
Elèctrode electroquímic de primera classe. Un elèctrode és un conductor elèctric que s'utilitza per a establir un circuit tancat i fer possible el pas d'un corrent elèctric a través d'un medi (que en separa dos elèctrodes).
Veure Ernest Rutherford і Elèctrode
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Ernest Rutherford і Electró
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Veure Ernest Rutherford і Element químic
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Ernest Rutherford і Energia
Enginyeria
Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turboventilador dissenyat per enginyers aerospacials Lenginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.
Veure Ernest Rutherford і Enginyeria
Enrico Fermi
fou un físic italià, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat l'any 1938 amb el Premi Nobel de Física i conegut pel desenvolupament del primer reactor nuclear i el desenvolupament de la teoria quàntica.
Veure Ernest Rutherford і Enrico Fermi
Ernest Marsden
Experiment de Rutherford Sir Ernest Marsden (Lancashire, 1889 - Wellington, 1970), físic britànic coparticipant del famós experiment de Rutherford amb partícules alfa.
Veure Ernest Rutherford і Ernest Marsden
Ernest Walton
fou un físic i professor universitari irlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1951.
Veure Ernest Rutherford і Ernest Walton
Experiment de Rutherford
Joseph J. Thomson les partícules α travessarien la làmina metàl·lica sense desviar-se gaire. L'equip d'Ernest Rutherford comprovà que algunes es desviaven molt, i d'altres fins i tot rebotaven L'experiment de Rutherford, anomenat també experiment de Geiger-Marsden o experiment de la làmina d'or, és el nom que reben un conjunt d'experiments realitzats pel físic alemany Hans Geiger (1882–1945) i el britànic Ernest Marsden (1889–1970), sota la direcció del britànic Ernest Rutherford (1871–1937), en els Laboratoris de Física de la Universitat de Manchester, Regne Unit, entre 1908 i 1913.
Veure Ernest Rutherford і Experiment de Rutherford
Físic
Una física en 2015 Físic és el nom comú que se'ls dona als científics que es dediquen a l'àrea de les ciències físiques.
Veure Ernest Rutherford і Físic
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Ernest Rutherford і Física
Física nuclear
Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.
Veure Ernest Rutherford і Física nuclear
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Ernest Rutherford і Ferro
Fissió nuclear
Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.
Veure Ernest Rutherford і Fissió nuclear
Frederick Soddy
fou un radioquímic anglès que va explicar, amb Ernest Rutherford, que la radioactivitat es deu a la transmutació d'elements, que ara se sap que implica reaccions nuclears.
Veure Ernest Rutherford і Frederick Soddy
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Ernest Rutherford і Gas
Grau sexagesimal
Un grau sexagesimal (símbol °) és una unitat de mesura dels angles del pla definit com a la sexagèsima part de qualsevol dels angles (iguals) d'un triangle equilàter.
Veure Ernest Rutherford і Grau sexagesimal
Hans Geiger
Johannes (Hans) Wilhelm Geiger (Neustadt an der Weinstraße, Imperi Alemany, 30 de setembre de 1882 - Potsdam, 24 de setembre de 1945), fou un físic alemany.
Veure Ernest Rutherford і Hans Geiger
Heike Kamerlingh Onnes
Heike Kamerlingh Onnes (Groningen, Països Baixos, 1853 - Leiden, Països Baixos, 1926) fou un físic neerlandès, descobridor de la superconductivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1913.
Veure Ernest Rutherford і Heike Kamerlingh Onnes
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Ernest Rutherford і Heli
Henri Poincaré
fou un matemàtic francès destacat pels seus treballs sobre equacions diferencials i les seves aplicacions a la mecànica celeste.
Veure Ernest Rutherford і Henri Poincaré
Henry Moseley
Henry Gwyn Jeffreys Moseley (Weymouth, Dorset, 23 de novembre de 1887 – Gallipoli, Imperi Otomà, 10 d'agost de 1915) fou un físic anglès.
Veure Ernest Rutherford і Henry Moseley
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Ernest Rutherford і Hidrogen
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Veure Ernest Rutherford і Ió (àtom)
Imperi Britànic
Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Veure Ernest Rutherford і Imperi Britànic
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Ernest Rutherford і Isaac Newton
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Veure Ernest Rutherford і Isòtop
James Chadwick
Sir James Chadwick CH (Manchester, Anglaterra 1891 - Cambridge 1974) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física de l'any 1935 pel descobriment del neutró.
Veure Ernest Rutherford і James Chadwick
James Hopwood Jeans
va ser un físic, atrònom i matemàtic anglès.
Veure Ernest Rutherford і James Hopwood Jeans
John Douglas Cockcroft
''Sir'' John Douglas Cockcroft OM KCB CBE FRS (Todmorden, West Yorkshire, 1897 - Cambridge, 1967) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1951.
Veure Ernest Rutherford і John Douglas Cockcroft
Joseph John Thomson
Joseph John Thomson o J. J. Thomson (Cheetham Hill, Manchester, 18 de desembre de 1856 - Cambridge, 30 d'agost de 1940) fou un professor universitari i físic anglès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1906.
Veure Ernest Rutherford і Joseph John Thomson
Laboratori Cavendish
Actual edifici del Laboratori Cavendish El Laboratori Cavendish és el nom que rep el Departament de Física de la Universitat de Cambridge, a Anglaterra.
Veure Ernest Rutherford і Laboratori Cavendish
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Ernest Rutherford і Lluna
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Veure Ernest Rutherford і Londres
Magnetisme
Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).
Veure Ernest Rutherford і Magnetisme
Marie Curie
, més coneguda com a (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions.
Veure Ernest Rutherford і Marie Curie
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure Ernest Rutherford і Mart (planeta)
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Ernest Rutherford і Massa
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Veure Ernest Rutherford і Matèria
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Ernest Rutherford і Matemàtiques
Medalla Copley
La medalla Copley és el major reconeixent al treball científic, en qualsevol dels seus camps, atorgada per la Royal Society.
Veure Ernest Rutherford і Medalla Copley
Medalla Rumford
Medalla Rumford La Medalla Rumford és un premi científic atorgat per la Royal Society a científics europeus que hagin destacat en la recerca de les propietats tèrmiques o òptiques de la matèria.
Veure Ernest Rutherford і Medalla Rumford
Mineral
quars ametista. El diamant és un mineral fet de carboni pur. Un mineral és un sòlid homogeni format per elements de la mateixa naturalesa que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic.
Veure Ernest Rutherford і Mineral
Model atòmic de Rutherford
A sobre, el model atòmic de Thomson i, a sota, el de Rutherford El 1911 Ernest Rutherford va publicar un model atòmic, ja que l'evidència demostrava que el model atòmic de Thomson no podia explicar els resultats que havia trobat en el seu famós experiment.
Veure Ernest Rutherford і Model atòmic de Rutherford
Moliner
Moliner és la persona que té a càrrec seu un molí, en qualsevol de les seves variants (d'aigua, de vent, de sang, entre altres).
Veure Ernest Rutherford і Moliner
Montreal
Montreal (oficialment i en francès, Montréal; en anglès, Montreal) és la ciutat més gran de la província del Quebec (Canadà), la segona ciutat francòfona del món i la segona ciutat canadenca en població i importància; la seva àrea metropolitana té 4 milions d'habitants.
Veure Ernest Rutherford і Montreal
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure Ernest Rutherford і Nau (arquitectura)
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Veure Ernest Rutherford і Neutró
Niels Bohr
fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Veure Ernest Rutherford і Niels Bohr
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Veure Ernest Rutherford і Nitrogen
Nombre d'Avogadro
'''Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro''' (1776–1856), comte de Quaregna e Cerreto. El nombre d'Avogadro, o constant d'Avogadro, (símbol NA o L) és una constant física fonamental que representa el nombre d'entitats elementals que hi ha en un mol.
Veure Ernest Rutherford і Nombre d'Avogadro
Nova Zelanda
Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) és un estat situat a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia.
Veure Ernest Rutherford і Nova Zelanda
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Ernest Rutherford і Nucli atòmic
Ona electromagnètica
Una ona electromagnètica és la forma que l'energia de la radiació electromagnètica adopta segons la teoria ondulatòria.
Veure Ernest Rutherford і Ona electromagnètica
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Veure Ernest Rutherford і Or
Orde del Mèrit (Regne Unit)
L'Orde del Mèrit (en anglès Order of Merit) és un orde britànic i de la Commonwealth.
Veure Ernest Rutherford і Orde del Mèrit (Regne Unit)
Otto Hahn
Otto Hahn (Frankfurt del Main, Alemanya, 1879 - Göttingen, 1968) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1944.
Veure Ernest Rutherford і Otto Hahn
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Ernest Rutherford і Oxigen
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Veure Ernest Rutherford і Partícula elemental
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Veure Ernest Rutherford і Partícula α
Partícula β
Desintegració β Una partícula β és un electró o un positró que s'emet en un succés radioactiu a gran velocitat.
Veure Ernest Rutherford і Partícula β
Període de semidesintegració
Isòtops, representats pel seu nombre de neutrons N enfront del seu nombre de protons Z. El períodes de semidesintegració es representen amb escala de colors. El període de semidesintegració, període radioactiu o semivida, t_o T_, d'un radionúclid és el temps que transcorre fins que la meitat dels nuclis d'una mostra pura d'una espècie de radionúclid determinada decaigui (es transformi) en un altre nucli diferent a causa de la seva inestabilitat nuclear.
Veure Ernest Rutherford і Període de semidesintegració
Pierre Curie
fou un físic francès, pioner en l'estudi de la radioactivitat i descobridor de la piezoelectricitat, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903, juntament amb la seva dona, Marie Curie, en reconeixement dels seus extraordinaris serveis realitzats conjuntament en les investigacions de la radiació descoberta per Henri Becquerel.
Veure Ernest Rutherford і Pierre Curie
Premi Nobel de Química
Jacobus van 't Hoff, primer guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1901. El Premi Nobel de Química (en suec: Nobelpriset i kemi) és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment d'ençà del 1901 i és el premi més prestigiós que s'atorga en l'apartat de química.
Veure Ernest Rutherford і Premi Nobel de Química
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Veure Ernest Rutherford і Pressió
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Ernest Rutherford і Primera Guerra Mundial
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Ernest Rutherford і Protó
Químic
Químic treballant a un laboratori. Un químic és un científic especialitzat en química, estudia la composició de les substàncies i els canvis que experimenten.
Veure Ernest Rutherford і Químic
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Ernest Rutherford і Química
Quebec
El Quebec (en francès Québec pronunciat; en anglès Quebec, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.
Veure Ernest Rutherford і Quebec
Radi (element)
El radi és l'element químic de símbol Ra i nombre atòmic 88.
Veure Ernest Rutherford і Radi (element)
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Ernest Rutherford і Radiació
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Ernest Rutherford і Radiació X
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Ernest Rutherford і Radioactivitat
Reacció nuclear
Reacció nuclear del Liti amb Deuteri que dona dos nuclis Heli4. Reacció nuclear de fissió Reaccions nuclears de fusió al Sol Una reacció nuclear és un procés al qual, de manera espontània o induïda, un o més nuclis atòmics canvia la seva composició, és a dir el nombre de protons o de neutrons que conté.
Veure Ernest Rutherford і Reacció nuclear
Reacció química
Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.
Veure Ernest Rutherford і Reacció química
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Ernest Rutherford і Regne Unit
Robert Oppenheimer
fou un físic estatunidenc, director del Projecte Manhattan per al desenvolupament de la bomba atòmica, dut a terme durant la Segona Guerra Mundial en el Laboratori Nacional de Los Alamos a Nou Mèxic.
Veure Ernest Rutherford і Robert Oppenheimer
Royal Society
La Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge, més coneguda simplement com la Royal Society, va ser fundada el 1660 i és considerada com la més antiga de les societats científiques que encara existeixen.
Veure Ernest Rutherford і Royal Society
Rugbi a 15
El rugbi a 15 és un esport d'equip practicat per dos equips de 15 jugadors.
Veure Ernest Rutherford і Rugbi a 15
Rutherfordi
El rutherfordi és l'element químic sintètic de símbol Rf i nombre atòmic 104.
Veure Ernest Rutherford і Rutherfordi
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Ernest Rutherford і Sol
Submarí
classe Los Angeles'' Un submarí és una embarcació amb capacitat de navegar sota l'aigua.
Veure Ernest Rutherford і Submarí
Sulfur
En química, un sulfur és la combinació del sofre (nombre d'oxidació -2) amb un element químic o amb un radical.
Veure Ernest Rutherford і Sulfur
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Ernest Rutherford і Temperatura
Tori
El tori és l'element químic de símbol Th i nombre atòmic 90.
Veure Ernest Rutherford і Tori
Universitat de Cambridge
King's College nevat. La Universitat de Cambridge és la segona universitat de parla anglesa més antiga del món, després de la d'Oxford.
Veure Ernest Rutherford і Universitat de Cambridge
Universitat de Manchester
La Universitat de Manchester és una gran universitat de la ciutat de Manchester, Anglaterra.
Veure Ernest Rutherford і Universitat de Manchester
Universitat McGill
La Universitat McGill està localitzada a Mont-real, a la província del Quebec, al Canadà.
Veure Ernest Rutherford і Universitat McGill
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Veure Ernest Rutherford і Urani
William Thomson
Sir William Thomson (Belfast, Irlanda, 26 de juny de 1824 - Largs, Escòcia, 17 de desembre de 1907), fou un físic, matemàtic i enginyer britànic nat a Belfast (Irlanda).
Veure Ernest Rutherford і William Thomson
Zinc
El zinc o zencEspecialment quan es presenta en forma de làmines.
Veure Ernest Rutherford і Zinc
1871
;Països Catalans.
Veure Ernest Rutherford і 1871
1896
;Països Catalans.
Veure Ernest Rutherford і 1896
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Ernest Rutherford і 1898
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Ernest Rutherford і 1899
1900
;Països Catalans.
Veure Ernest Rutherford і 1900
1902
;Països Catalans.
Veure Ernest Rutherford і 1902
1903
;Països Catalans.
Veure Ernest Rutherford і 1903
1904
;Països Catalans.
Veure Ernest Rutherford і 1904
1907
;Països Catalans.
Veure Ernest Rutherford і 1907
1908
;Països Catalans.
Veure Ernest Rutherford і 1908
1909
;Països Catalans.
Veure Ernest Rutherford і 1909
1911
;Països Catalans.
Veure Ernest Rutherford і 1911
1917
;Països Catalans.
Veure Ernest Rutherford і 1917
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Ernest Rutherford і 1919
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Ernest Rutherford і 1925
1930
;Països Catalans.
Veure Ernest Rutherford і 1930
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Ernest Rutherford і 1937
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Ernest Rutherford і 1997
30 d'agost
El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Ernest Rutherford і 30 d'agost
Vegeu també
Alumnes de la Universitat de Canterbury
- Aaron Gilmore
- Ada Wells
- Amy Adams (política)
- Andrea Hewitt
- Beatrice Tinsley
- Claudette Hauiti
- David Shearer
- Denis O'Rourke
- Ernest Rutherford
- Ian Grote Stirling
- John Key
- Lianne Dalziel
- Margaret Mahy
- Peter Dunne
- Ray Yeung
- Roy Kerr
- Sam Neill
- Vincent Ward
Barons britànics
- Angela Burdett-Coutts
- Arthur Kinnaird
- Edmund Beckett
- Edward Strachey
- Ernest Rutherford
- Frederic Leighton
- Frederick Lugard
- Garnet Wolseley
- John Buchan
- John Strutt
- Joseph Lister
- Robert Chalmers
- Robin Dixon
- Sidney Herbert, 1st Baron Herbert of Lea
- Sidney James Webb
- Simon Fraser, 15è Lord Lovat
- Thomas Macaulay
- William Thomson
Professors de la Universitat McGill
- Alcides Lanza
- Amelia Jones
- Anne Carson
- Bengt Hambraeus
- Brenda Milner
- Brian Cherney
- Bruce Trigger
- Claude Ballif
- Denis Gougeon
- Donald Olding Hebb
- Ernest Rutherford
- Frederick Soddy
- Gabriella Coleman
- Gabrielle Donnay
- Gregory Baum
- Hans Schwerdtfeger
- Harry Crane Perrin
- Henry Mintzberg
- James Naismith
- John Stuart Foster
- Leszek Kołakowski
- Lloyd Williams
- Mario Bertoncini
- Mary Simon
- Maude Abbott
- May Telmissani
- Michel Longtin
- Romain-Octave Pelletier I
- Victoria Kaspi