Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

346 les relacions: Abat Odó, Abat Oliba, Acfred I d'Aquitània, Adelaida de Melguèlh, Aeci (bisbe de Barcelona), Al-Àndalus, Alfons el Cast, Almansor, Almodis, Alou, Amat Elderic d'Orís, Amazics, Angulema, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Ara (diari), Aristocràcia, Arle, Arnau (sèrie de televisió), Arnau I de Comenge, Arnulf de Vic, Arquitectura gòtica, Arsenda de Carcassona, Art gòtic, Art romànic, Ath-Thaghr al-Àwsat, Auctoritas, Autoritat, Balànsiya, Ban, Barcelona, Batalla d'Aqbat al-Bakr, Batalla de Qantish, Batalla del riu Guadiaro, Berenguer Ramon I, Bernat I de Foix, Bernat II de Melguer, Bernat Tallaferro, Bisbat de Girona, Bisbat de Vic, Bisbe, Blanca de Narbona, Borrell II, Califa, Califat de Còrdova, Capçalera, Capcir, Carcassona, Carrer de Mallorca, Carta de franquesa, Casal de Barcelona, ..., Castell de Ribes, Castellania, Castellar del Vallès, Castlà, Català, Catalunya, Catalunya Ràdio, Catedral de Barcelona, Catedral de Girona, Cavalleria, Còrdova, Cervelló (llinatge), Circa, Clergat, Codi de Recesvint, Codicil, Comitent, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Carcassona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Comenge, Comtat de Conflent, Comtat de Foix, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Melguer, Comtat de Rasès, Comtat de Ripoll, Comtat de Roergue, Comtat de Tolosa, Condomini, Convenientia, Custòdia, Dénia, Dei gratia, Desamortitzacions espanyoles, Diòcesi, Dignitat (títol), Dinar, Dinastia carolíngia, Dona, Ducat de Normandia, Eixample de Barcelona, El Periódico, El Punt, Elisabet de Nimes, Emirat de Dàniyya, Emirat de Granada, Emirat de Tulàytula, Enric I de França, Ermengol I d'Urgell, Ermengol II d'Urgell, Escut de Catalunya, Església Catòlica Romana, Estefania de Foix, Estefania Ramon, Excomunió, Feu, Feudalisme, Fitna de l'Àndalus, França, Garcia Sanxes III de Pamplona, Gausfred II de Rosselló, Gòtia, Gesta Comitum Barchinonensium, Girona, Gombau de Besora, Guifré el Pilós, Guifré II de Cerdanya, Guillem de Balsareny, Guillem de Ribagorça, Guillem I d'Osona, Guillem II de Besalú, Guillem II de Pallars Sobirà, Guisla de Lluçà, Guislabert I de Barcelona, Hematites, Heràldica, Història de Catalunya, Hixam al-Muàyyad bi-L·lah, Hug I d'Empúries, Hug I de França, Imperi Carolingi, Institut d'Estudis Catalans, Juny, Jurament, Jurisprudència, Jutge, La Llacuna, La Pera, Liber feudorum maior, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Besalú, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Tolosa, Llista de reis de Navarra, Llista de topònims de Palau-sator, Llista de topònims de Torrelavit, Llobregat, Lluís IV de França, Lluís Maria Güell i Guix, Lotari I de França, Madīnat al-Zahrā, Maig, Majoria d'edat, Mancús, Mas, Matrimoni, Mercè Sarrias i Fornés, Mir Geribert, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Daniel de Girona, Monestir de Sant Feliu de Guíxols, Montmagastre, Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah, Muhàmmad ibn Hixam, Mujàhid, Musulmà, Nació Digital, Narbona, Nàrtex, Novembre, Olèrdola, Oliba Cabreta, Oliba de Besora, Or, Osona, Pals, Parc, Paria, Pau i Treva de Déu, Púbol, Penedès, Pere de Carcassona, Pere el Cerimoniós, Pierre Bonnassie, Política, Ponç I de Cabrera, Porca misèria, Potestas, Principat de Catalunya, Quadra (castell), Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell I, Ramon Folc I de Cardona, Ramon I de Carcassona, Ramon IV de Pallars Jussà, Regne d'Aragó, Regne de Lleó, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Ricard II de Normandia, Roger de Tosny, Roger I de Carcassona, Roma, Rosselló, Sagrera, Sal·la, Sanç d'Olèrdola, Sanç I Garcia de Castella, Sança de Castella (1006-1027), Sant Llorenç del Munt, Sant Martí Sarroca, Sant Miquel de Cuixà, Sant Miquel del Fai, Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda), Sant Quirze de Besora, Santa Cecília de Montserrat, Santa Seu, Santiago de Compostel·la, Saraqusta, Sarraïns, Sàpiens, Sèrie de televisió, Segle X, Senescal de Barcelona, Senyera reial, Setembre, Subirats, Sulayman al-Mustaín, Taifa, Televisió, Televisió de Catalunya, Testament, Toledo, Toluges, Turtuixa, TV3, Udalard II, Ullastrell, Ullastret, Unça, Unió personal, Usatges de Barcelona, Usdefruit, Vallès, Vassallatge, Víctor II, Vegueria, Vescomtat d'Osona, Vescomtat de Coserans, Violari, 1 de març, 1000, 1004, 1006, 1007, 1008, 1009, 1010, 1011, 1012, 1013, 1015, 1016, 1017, 1018, 1019, 1020, 1021, 1023, 1024, 1027, 1030, 1031, 1032, 1034, 1035, 1038, 1039, 1040, 1041, 1043, 1051, 1052, 1053, 1054, 1055, 1056, 1057, 1058, 1066, 1077, 1082, 11 d'octubre, 1114, 1150, 1157, 1173, 1196, 12 de novembre, 13 de novembre, 1312, 1347, 1385, 1438, 1835, 19 de juny, 1982, 2 de juny, 2 de setembre, 2010, 2011, 21 de juny, 21 de març, 22 de març, 23 de juliol, 25 de setembre, 26 de febrer, 3 de març, 30 d'octubre, 30 de juliol, 30 de juny, 31 de març, 4 de juny, 5 de març, 5 de novembre, 6 de febrer, 8 de juliol, 8 de setembre, 801, 9 de febrer, 948, 971, 972, 975, 977, 979, 981, 991, 992, 994, 995. Ampliar l'índex (296 més) » « Shrink índex

Abat Odó

Labat Odó, també anomenat Ot segons algunes fonts (? - 1010), fou bisbe de Girona (995-1010) i abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (986-1010).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Abat Odó · Veure més »

Abat Oliba

Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Abat Oliba · Veure més »

Acfred I d'Aquitània

Acfred I d'Aquitania (?-927), Duc d'Aquitània (926-927), comte d'Alvèrnia, Bourges i Mâcon.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Acfred I d'Aquitània · Veure més »

Adelaida de Melguèlh

Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Adelaida de Melguèlh · Veure més »

Aeci (bisbe de Barcelona)

Aeci (? - 1 de setembre de 1010) fou bisbe de Barcelona durant el tombant dels segles X i. Diago situa la seva elecció a principis del 995 poc després de la mort del seu predecessor Vives.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Aeci (bisbe de Barcelona) · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Al-Àndalus · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Alfons el Cast · Veure més »

Almansor

Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Almansor · Veure més »

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Almodis · Veure més »

Alou

L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Alou · Veure més »

Amat Elderic d'Orís

Amat Elderic d'Orís o Amat Eldric, conegut també com a Amat d'Orís (Orís, ? — ?, 1060) fou el primer senescal de Barcelona, del llinatge Orís, vicaris i castlans del castell d'Orís.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Amat Elderic d'Orís · Veure més »

Amazics

Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Amazics · Veure més »

Angulema

Angulema o Angolema (en francès i oficialment, Angoulême; en saintongès, Engoulaeme; en occità, Engoleime) és una ciutat de França al departament del Charente i a la regió de la Nova Aquitània, travessada pel riu Charente.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Angulema · Veure més »

Annals de l'Institut d'Estudis Gironins

Annals de l'Institut d'Estudis Gironins és una publicació de l'Institut d'estudis Gironins (IEG).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Annals de l'Institut d'Estudis Gironins · Veure més »

Ara (diari)

LAra és un diari d'informació general en català que es començà a distribuir el 28 de novembre del 2010 —coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ara (diari) · Veure més »

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Aristocràcia · Veure més »

Arle

Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Arle · Veure més »

Arnau (sèrie de televisió)

Arnau és una minisèrie dirigida per Lluís Maria Güell basada en la llegenda del comte l'Arnau, emesa a TV3 l'any 1994; el 2001 se'n va fer una reposició.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Arnau (sèrie de televisió) · Veure més »

Arnau I de Comenge

Arnau I de Comenge o Arnau de Coserans (? - 957) fou comte de Comenge i Coserans (920-957) i comte de Carcassona i Rasès (934-957).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Arnau I de Comenge · Veure més »

Arnulf de Vic

Arnulf (? - 1010) fou bisbe de Vic entre l'any 993 i el 1010.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Arnulf de Vic · Veure més »

Arquitectura gòtica

La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Arquitectura gòtica · Veure més »

Arsenda de Carcassona

Arsenda de Carcassona o Arsenda de Roergue (ca. 920 - ca. 970) fou comtessa de Carcassona i Rasès (comtat de Roergue) (934).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Arsenda de Carcassona · Veure més »

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Art gòtic · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Art romànic · Veure més »

Ath-Thaghr al-Àwsat

Ath-Thaghr al-Àwsat, també coneguda per la seva traducció literal Frontera Mitjana (o Frontera del Mig) o Marca mitjana (o Marca del Mig), era una divisió administrativa i militar al nord de l'Àndalus.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ath-Thaghr al-Àwsat · Veure més »

Auctoritas

Representació d'una sessió del Senat romà: Ciceró ataca a Catilina, a partir d'un fresc del segle XIX L'expressió Auctoritas apareix a Roma unificada a la funció tutelar.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Auctoritas · Veure més »

Autoritat

Lautoritat és el poder que té una persona o institució per ser obeït (potestas) per subordinats, acompanyat d'un sistema de drets i deures.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Autoritat · Veure més »

Balànsiya

Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Balànsiya · Veure més »

Ban

* Ban (dret), poder que tenien els reis germànics d'obligar i de castigar.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ban · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Barcelona · Veure més »

Batalla d'Aqbat al-Bakr

La batalla d'Aqbat al-Bakr és una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Còrdova a la mort d'Abd-al-Màlik, el fill i successor d'Almansor.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Batalla d'Aqbat al-Bakr · Veure més »

Batalla de Qantish

La batalla de Qantish és una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Còrdova a la mort d'Abd-al-Màlik, el fill i successor d'Almansor.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Batalla de Qantish · Veure més »

Batalla del riu Guadiaro

La Batalla del riu Guadiaro és una de les Batalles de la Fitna, va ser la continuació, unes tres setmanes més tard, de la Batalla d'Aqbat al-Bakr (aquesta darrera del 2 de juny de 1010).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Batalla del riu Guadiaro · Veure més »

Berenguer Ramon I

Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Berenguer Ramon I · Veure més »

Bernat I de Foix

Bernat I de Foix, dit també Bernat Roger de Foix (979/981 - ca. 1034) fou comte de Bigorra (1010-1034) i senyor de Foix (1012-1034).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Bernat I de Foix · Veure més »

Bernat II de Melguer

Bernat II de Melguer (va morir entre 985 i 988) fou comte de Melguer o Melgueil (o Substantion).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Bernat II de Melguer · Veure més »

Bernat Tallaferro

Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Bernat Tallaferro · Veure més »

Bisbat de Girona

El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Bisbat de Girona · Veure més »

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Bisbat de Vic · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Bisbe · Veure més »

Blanca de Narbona

Blanca de Narbona fou comtessa consort de Barcelona (1051-1052).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Blanca de Narbona · Veure més »

Borrell II

Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Borrell II · Veure més »

Califa

Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Califa · Veure més »

Califat de Còrdova

El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Califat de Còrdova · Veure més »

Capçalera

Vista exterior de la '''capçalera''' del monestir de Sant Cugat del Vallès La capçalera és la part de les esglésies que va des de la part posterior, que pot contenir l'absis, fins al transsepte, generalment envoltant l'altar major.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Capçalera · Veure més »

Capcir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Capcir · Veure més »

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Carcassona · Veure més »

Carrer de Mallorca

El Carrer de Mallorca és un carrer de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Carrer de Mallorca · Veure més »

Carta de franquesa

La carta de franquesa és un privilegi concedit als habitants d'una població o d'un territori.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Carta de franquesa · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell de Ribes

El castell de Ribes, també anomenat castell de Bell-lloc o castell de Sota-ribes, és una obra del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castell de Ribes · Veure més »

Castellania

Castellania és una comune (municipi) a la Província d'Alessandria a la regió del Piemont, a uns cent km al sud-oest de Torí i a uns trenta km al sud-est d'Alessandria (municipi del Piemont).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castellania · Veure més »

Castellar del Vallès

Castellar del Vallès és una vila de Catalunya de 24.933 habitants situada al nord de la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castellar del Vallès · Veure més »

Castlà

Un castlà, castellà o carlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern d'una castlania que incloïa el castell sovint també el territori (normalment un feu) o terme circumdant.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Castlà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Català · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Catalunya · Veure més »

Catalunya Ràdio

Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Catalunya Ràdio · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Catedral de Barcelona · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Catedral de Girona · Veure més »

Cavalleria

La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Cavalleria · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Còrdova · Veure més »

Cervelló (llinatge)

Escut d'armes dels Cervelló Els Cervelló foren un llinatge català derivat del llinatge de Gurb.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Cervelló (llinatge) · Veure més »

Circa

Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Circa · Veure més »

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Clergat · Veure més »

Codi de Recesvint

El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Codi de Recesvint · Veure més »

Codicil

Un codicil és un document jurídic hereditari de tipus complementari, previst en alguns ordenaments jurídics, que té els seus orígens en el dret romà.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Codicil · Veure més »

Comitent

El comitent és la persona que paga i encarrega a una altra persona (mestres d'obra, artistes, etc.) la realització d'una obra d'art.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Comitent · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Comtat d'Osona · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Comtat de Berga · Veure més »

Comtat de Carcassona

Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Comtat de Carcassona · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Comenge

El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Comtat de Comenge · Veure més »

Comtat de Conflent

El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Comtat de Conflent · Veure més »

Comtat de Foix

El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Comtat de Foix · Veure més »

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Manresa

Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Comtat de Manresa · Veure més »

Comtat de Melguer

El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Comtat de Melguer · Veure més »

Comtat de Rasès

El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Comtat de Rasès · Veure més »

Comtat de Ripoll

El comtat de Ripoll fou un territori de la Catalunya carolíngia esmentat als documents dels segles a, que gairebé sempre va dependre del comtat de Besalú.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Comtat de Ripoll · Veure més »

Comtat de Roergue

Escut del comtat de Roergue El Comtat de Roergue (en francès Rouergue) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que tingué per capital a Rodés (que va esdevenir seu d'un vescomtat feudatari del comte mentre la resta del país romania com a part del comtat).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Comtat de Roergue · Veure més »

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Comtat de Tolosa · Veure més »

Condomini

El condomini és un terme de dret civil que indica una modalitat de propietat que pertany a parts iguals entre els copropietaris.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Condomini · Veure més »

Convenientia

Una convenientia (en plural: convenientiae; en català: convinença) era, en l'edat mitjana, un contracte mitjançant el qual les parts contractants es posaven d'acord entre si, lliurement, i sense mediació de cap jurisprudència pública superior, a imposar-se unes obligacions mútues que quedaven segellades documentalment per escrit i garantides amb un jurament solemne.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Convenientia · Veure més »

Custòdia

Custòdia de "sol" A la custòdia se l'anomena també ostensori o ostensorium del llatí ostentāre.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Custòdia · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Dénia · Veure més »

Dei gratia

Dei gratia o abreujat D.G. és una expressió llatina que vol dir per la gràcia de Déu que sovint s'afegeix al títol de monarques o caps d'estats en països de tradició cristiana segons el principi del dret diví dels reis.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Dei gratia · Veure més »

Desamortitzacions espanyoles

vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »

Diòcesi

Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Diòcesi · Veure més »

Dignitat (títol)

La Dignitat és en el dret nobiliari el títol o qualificació honorífica que s'atorga a una persona per posseir o exercir un càrrec.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Dignitat (títol) · Veure més »

Dinar

de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi Otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Dinar · Veure més »

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Dinastia carolíngia · Veure més »

Dona

Venus simbolitzen la dona Una dona és una persona de sexe femení de l'espècie humana,Enciclopèdia Catalana especialment quan ja és adulta, en contraposició amb una nena.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Dona · Veure més »

Ducat de Normandia

Escut del Ducat de Normandia, format per dos lleopards grocs sobre fons vermell L'origen del Ducat de Normandia l'hem de buscar al tractat de Saint-Clair-sur-Epte, acordat al 911 entre el rei Carles III de França i el cap viking Rol·ló.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ducat de Normandia · Veure més »

Eixample de Barcelona

L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Eixample de Barcelona · Veure més »

El Periódico

El Periódico, abans anomenat El Periódico de Catalunya, és un diari d'informació general de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona amb doble versió catalana i castellana.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і El Periódico · Veure més »

El Punt

El Punt fou un diari en llengua catalana nascut el 24 de febrer del 1979 a les comarques gironines amb el nom de Punt-Diari.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і El Punt · Veure més »

Elisabet de Nimes

Elisabet de Nimes (? - 29 de juny de 1050), comtessa consort de Barcelona (1039-1050).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Elisabet de Nimes · Veure més »

Emirat de Dàniyya

Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Emirat de Dàniyya · Veure més »

Emirat de Granada

LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Emirat de Granada · Veure més »

Emirat de Tulàytula

L'emirat de Tulàytula, conegut com a taifa de Toledo o regne islàmic de Toledo, va ser una de les taifes de l'Àndalus, que posteriorment passaria a ser part del regne de Castella.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Emirat de Tulàytula · Veure més »

Enric I de França

Enric I de França (Reims 1008 - Orleans 1060), duc de Borgonya (1016-1032) i rei de França (1031-1060).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Enric I de França · Veure més »

Ermengol I d'Urgell

Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ermengol I d'Urgell · Veure més »

Ermengol II d'Urgell

Ermengol II d'Urgell, anomenat Ermengol II el Pelegrí (1009 - Jerusalem, 1038), va ser comte d'Urgell entre els anys 1010 i 1038.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ermengol II d'Urgell · Veure més »

Escut de Catalunya

L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Escut de Catalunya · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Església Catòlica Romana · Veure més »

Estefania de Foix

Estefania de Foix (c. 1014-1058/1066?) fou reina consort de Pamplona.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Estefania de Foix · Veure més »

Estefania Ramon

Estefania Ramon o Estefania de Barcelona (995-1077), filla dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Estefania Ramon · Veure més »

Excomunió

Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Excomunió · Veure més »

Feu

Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Feu · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Feudalisme · Veure més »

Fitna de l'Àndalus

La fitna de l'Àndalus va ser un període d'inestabilitat i de guerra civil que va suposar el col·lapse del califat de Còrdova.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Fitna de l'Àndalus · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і França · Veure més »

Garcia Sanxes III de Pamplona

Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Garcia Sanxes III de Pamplona · Veure més »

Gausfred II de Rosselló

Gausfred II de Rosselló (? - 1074) fou comte de Rosselló (1013-1074).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Gausfred II de Rosselló · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Gòtia · Veure més »

Gesta Comitum Barchinonensium

La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Girona · Veure més »

Gombau de Besora

Gombau de Besora (? 992 - d 1050) fou un conseller i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona que va tenir una influència molt gran als afers polítics de l'època.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Gombau de Besora · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Guifré el Pilós · Veure més »

Guifré II de Cerdanya

Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Guifré II de Cerdanya · Veure més »

Guillem de Balsareny

Guillem de Balsareny (Balsareny ~1020 -Ripoll, 1076) fou bisbe de Vic entre el 1046 i el 1075.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Guillem de Balsareny · Veure més »

Guillem de Ribagorça

Guillem de Ribagorça (? - ca. 1017) fou comte de Ribagorça (1011-1017).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Guillem de Ribagorça · Veure més »

Guillem I d'Osona

Guillem I d'Osona (1028 - 1057) fou comte d'Osona (1035-1054).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Guillem I d'Osona · Veure més »

Guillem II de Besalú

Guillem II de Besalú el Tro (? - 1066) fou comte de Besalú i Ripoll (1052-1066).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Guillem II de Besalú · Veure més »

Guillem II de Pallars Sobirà

Guillem II de Pallars Sobirà (? - 1035) fou comte de Pallars Sobirà (1010-1035).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Guillem II de Pallars Sobirà · Veure més »

Guisla de Lluçà

Guisla de Lluçà, anomenada també Guilla o Wisla (ca. 1012 - d. 1079) fou comtessa consort de Barcelona (1027-1035) i comtessa d'Osona (1035-1054).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Guisla de Lluçà · Veure més »

Guislabert I de Barcelona

Guislabert I de Barcelona (? - 5 de desembre de 1062) fou per regència vescomte de Barcelona (1020-1041) i bisbe de Barcelona (~1034-1062).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Guislabert I de Barcelona · Veure més »

Hematites

Lhematites o oligist és un mineral compost d'òxid de ferro (Fe₂O₃) que constitueix un important mineral metal·lífer de ferro, ja que en estat pur conté el 70% d'aquest metall; també pot presentar titani i manganès substituint part del ferro.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Hematites · Veure més »

Heràldica

XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Heràldica · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Història de Catalunya · Veure més »

Hixam al-Muàyyad bi-L·lah

Hixam II o Hixam al-Muàyyad bi-L·lah —— (966-1013) fou el tercer califa omeia de Còrdova (976-1009 i 1010-1013).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Hixam al-Muàyyad bi-L·lah · Veure més »

Hug I d'Empúries

Hug I d'Empúries (ca. 965 - 1040), va ser comte d'Empúries del 991 fins a la seva mort el 1040.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Hug I d'Empúries · Veure més »

Hug I de França

Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Hug I de França · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Imperi Carolingi · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Juny

El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Juny · Veure més »

Jurament

Un jurament és una promesa en la que s'invoca el nom d'una entitat moral superior o d'un concepte elevat i abstracte.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Jurament · Veure més »

Jurisprudència

S'entén per jurisprudència les reiterades interpretacions que fan els tribunals en les seves resolucions de les normes jurídiques, i pot constituir una de les Fonts del Dret, segons el país.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Jurisprudència · Veure més »

Jutge

Un jutge parlant amb un advocat, l'any 2006. El jutge o jutgessa (del llatí iudex) és un funcionari d'administració de justícia.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Jutge · Veure més »

La Llacuna

La Llacuna és un municipi de la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і La Llacuna · Veure més »

La Pera

La Pera és un municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і La Pera · Veure més »

Liber feudorum maior

El Liber feudorum maior (originalment Liber domini regis) és un cartulari obra de Ramon de Caldes que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Liber feudorum maior · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Besalú

El que segueix és la llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Besalú, des de la seva creació el 785 fins a la seva integració definitiva al comtat de Barcelona el 1111.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Llista de comtes de Besalú · Veure més »

Llista de comtes de Cerdanya

Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »

Llista de comtes de Tolosa

Escut d'Armes dels comtes de Tolosa Llista cronològica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integració al Regne de França el 1271.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Llista de comtes de Tolosa · Veure més »

Llista de reis de Navarra

La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Llista de reis de Navarra · Veure més »

Llista de topònims de Palau-sator

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Palau-sator, al Baix Empordà.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Llista de topònims de Palau-sator · Veure més »

Llista de topònims de Torrelavit

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Torrelavit, a l'Alt Penedès.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Llista de topònims de Torrelavit · Veure més »

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Llobregat · Veure més »

Lluís IV de França

Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Lluís IV de França · Veure més »

Lluís Maria Güell i Guix

Lluís Maria Güell i Guix és un director de televisió i cinema català.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Lluís Maria Güell i Guix · Veure més »

Lotari I de França

Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Lotari I de França · Veure més »

Madīnat al-Zahrā

Porta del Primer Ministre Madínat az-Zahrà (‘la ciutat d'az-Zahrà’) fou una ciutat de l'Àndalus, designada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2018.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Madīnat al-Zahrā · Veure més »

Maig

El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Maig · Veure més »

Majoria d'edat

La majoria d'edat és l'edat que l'ordenació jurídica estableix per determinar la plena capacitat jurídica de la persona.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Majoria d'edat · Veure més »

Mancús

Mancús d'or de Ramon Berenguer I. Encunyat a Barcelona El mancús fou una moneda generalment d'or, però també de plata relativament corrent en la baixa edat mitjana al que avui són França, Itàlia i Espanya.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Mancús · Veure més »

Mas

El mas és un format d'explotació agrícola que va desenvolupar-se a l'edat mitjana propi del Principat i la Franja, el País Valencià i bona part d'Occitània.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Mas · Veure més »

Matrimoni

Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Matrimoni · Veure més »

Mercè Sarrias i Fornés

és una periodista, dramaturga i guionista catalana.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Mercè Sarrias i Fornés · Veure més »

Mir Geribert

Mir Geribert (? - Tortosa, Baix Ebre, 1060) fou un noble català, autoanomenat príncep d'Olèrdola, que es convertí en el cap de la revolta d'una part de la noblesa catalana contra el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, en no acceptar el règim de franqueses, que aquests havien concedit als camperols.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Mir Geribert · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Monestir de Sant Daniel de Girona

El monestir de Sant Daniel es troba al barri de Sant Daniel, molt prop del centre de la ciutat de Girona.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Monestir de Sant Daniel de Girona · Veure més »

Monestir de Sant Feliu de Guíxols

El monestir de Sant Feliu de Guíxols, està situat en la població de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Monestir de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Montmagastre

Montmagastre és una entitat de població del municipi d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Montmagastre · Veure més »

Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah

Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Hixam ibn Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman an-Nàssir al-Mahdí bi-L·lah o, més senzillament, Muhàmmad II o Muhàmmad al-Mahdí ——, fou el quart califa omeia de Qúrtuba (1009) i onzè governant omeia.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah · Veure més »

Muhàmmad ibn Hixam

Muhàmmad ibn Hixam, conegut com a Wàdih (?-1011), fou un cap andalusí d'origen eslau.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Muhàmmad ibn Hixam · Veure més »

Mujàhid

Taifa de Dénia cap al 1037. Abu-l-Jayx al-Muwàffaq bi-L·lah ibn Abd-Al·lah al-Amirí, més conegut com a Mujàhid (? - 1044, Dénia) va ser emir de Dàniya (1010-1044).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Mujàhid · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Musulmà · Veure més »

Nació Digital

Nació Digital és un diari digital d'informació general en català que neix el setembre de 1995 amb la constitució a Vic de l'empresa SCG Aquitània SL.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Nació Digital · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Narbona · Veure més »

Nàrtex

Plànol de catedral, indicant la posició del nàrtex. Nàrtex exterior o porxo de St-Germain l'Auxerrois a París. El nàrtex o galilea d'una església és l'atri d'entrada situat a l'extrem occidental de la nau, o a l'extrem oposat respecte de l'altar principal de l'església.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Nàrtex · Veure més »

Novembre

El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Novembre · Veure més »

Olèrdola

Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Olèrdola · Veure més »

Oliba Cabreta

Oliba I de Cerdanya-Besalú, conegut amb el sobrenom de Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990), fou comte de Cerdanya amb el ''pagus'' de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'Abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Oliba Cabreta · Veure més »

Oliba de Besora

Oliba de Besora (Besora, ? — Elna, 1013), va ser bisbe d'Elna (1009-1013).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Oliba de Besora · Veure més »

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Or · Veure més »

Osona

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Osona · Veure més »

Pals

Pals és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Pals · Veure més »

Parc

Parc Central a Andorra la Vella. Un parc és un espai destinat al lleure ja sigui dins les urbs o als afores.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Parc · Veure més »

Paria

Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles i, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Paria · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Púbol

Púbol és una entitat de població del municipi baixempordanès de la Pera.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Púbol · Veure més »

Penedès

Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Penedès · Veure més »

Pere de Carcassona

Pere de Carcassona o Pere Roger (ca. 981 - 1051) fou comte de Carcassona (?-1010) i bisbe de Girona (1010-1051).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Pere de Carcassona · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pierre Bonnassie

Pierre Bonnassie, nascut a Rinhac (Òlt) (França) el 24 de novembre de 1932, i mort a Tolosa de Llenguadoc el 14 de març de 2005, fou un historiador professor de la Universitat de Tolosa Le Mirail, dedicat a l'estudi de la Catalunya Medieval.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Pierre Bonnassie · Veure més »

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Política · Veure més »

Ponç I de Cabrera

Ponç Guerau de Cabrera o Ponç I de Cabrera (?-v.1105) fou un noble català de la Baixa edat mitjana, vescomte de Cabrera (1050-1105) i de Girona (1044-1104).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ponç I de Cabrera · Veure més »

Porca misèria

Porca misèria és una sèrie de TV3 produïda per Arriska Films i dirigida per Joel Joan.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Porca misèria · Veure més »

Potestas

La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Potestas · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Principat de Catalunya · Veure més »

Quadra (castell)

Una quadra era el territori concedit a un cavaller o miles sobre el qual exercia la seva jurisdicció un senyor, en un àmbit i categoria inferiors als del castell termenat.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Quadra (castell) · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Borrell I

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ramon Borrell I · Veure més »

Ramon Folc I de Cardona

Ramon Folc I de Cardona (?1040-Maldà, 1086) fou Vescomte de Cardona.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ramon Folc I de Cardona · Veure més »

Ramon I de Carcassona

Ramon I de Carcassona (ca. 979 - 1007/1011) fou comte de Carcassona (?-1010).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ramon I de Carcassona · Veure més »

Ramon IV de Pallars Jussà

Ramon IV de Pallars Jussà (? - 1047) fou comte de Pallars Jussà (1010-1047).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ramon IV de Pallars Jussà · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Lleó

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Regne de Lleó · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Ricard II de Normandia

Ricard II de Normandia (23 d'agost de 963 - 28 d'agost de 1027), anomenat Ricard el Bo, va ser fill i hereu del duc Ricard el sense Por, i va governar el ducat des del 996 fins a la seva mort.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ricard II de Normandia · Veure més »

Roger de Tosny

Castell de Conches-en-Ouche (departament d'Eure, Alta Normandia); va ser construït el 1035 per '''Roger I de Tosny''' i destruït el 1591 a les guerres de religió a França Roger I de Tosny o Roger «d'Hispania»Fletcher, pàg. 99-101 (Conches-en-Ouche, 990 - 31 de maig de 1040) va ser un noble normand de la Casa de Tosny que vers el 1020 va lluitar als territoris hispànics al servei de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona, gesta que li valgué l'apel·latiu de «Roger d'Espanya».

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Roger de Tosny · Veure més »

Roger I de Carcassona

Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Roger I de Carcassona · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Roma · Veure més »

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Rosselló · Veure més »

Sagrera

La sagrera o cellera és l'espai que envolta les esglésies i que es considerava territori físic sagrat.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sagrera · Veure més »

Sal·la

Sal·la —esmentat com Sala, Salla o Sanla— (Conflent, ? — 19 de setembre de 1010) fou bisbe d'Urgell des d'abans del 981 fins al 1010.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sal·la · Veure més »

Sanç d'Olèrdola

Sanç d'Olèrdola, Sanç Berenguer o Sanç de Lluça († d. 6 març 1058), era el fill petit de Berenguer Ramon I amb la seva primera esposa Sança de Castella.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sanç d'Olèrdola · Veure més »

Sanç I Garcia de Castella

Sanç I Garcia de Castella, dit el dels Bons furs (ca. 965 - 1017), fou comte de Castella (995-1017).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sanç I Garcia de Castella · Veure més »

Sança de Castella (1006-1027)

Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sança de Castella (1006-1027) · Veure més »

Sant Llorenç del Munt

Sant Llorenç del Munt és un massís situat entre les comarques catalanes del Vallès Occidental i el Bages.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Llorenç del Munt · Veure més »

Sant Martí Sarroca

Sant Martí Sarroca és una població i un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, situat a la vall del riu de Foix al nord-oest de la capital comarcal.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Martí Sarroca · Veure més »

Sant Miquel de Cuixà

Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Miquel de Cuixà · Veure més »

Sant Miquel del Fai

Sant Miquel del Fai és un monestir erigit sobre un cingle en el a partir d'una església anterior.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Miquel del Fai · Veure més »

Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda)

Sant Pere de Casserres és un antic monestir benedictí situat al terme municipal de les Masies de Roda, a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del riu Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda) · Veure més »

Sant Quirze de Besora

Sant Quirze de Besora és un municipi de Catalunya situat a la comarca d'Osona, tot i que fins al 1989 pertanyia a la comarca del Ripollès.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sant Quirze de Besora · Veure més »

Santa Cecília de Montserrat

Santa Cecília de Montserrat és una antiga abadia benedictina al municipi de Marganell, al Bages, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, prop de l'antic castell Marro, sota de Sant Jeroni, a mig camí de Can Maçana i el monestir de Montserrat.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Santa Cecília de Montserrat · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Santa Seu · Veure més »

Santiago de Compostel·la

Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Santiago de Compostel·la · Veure més »

Saraqusta

Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Saraqusta · Veure més »

Sarraïns

Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sarraïns · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sàpiens · Veure més »

Sèrie de televisió

Una sèrie de televisió (contextualment, sèrie) és una obra de ficció realitzada per a ser transmesa per televisió i que es desenvolupa en diverses parts, anomenades episodis.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sèrie de televisió · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Segle X · Veure més »

Senescal de Barcelona

El senescal de Barcelona era el màxim oficial del Casal de Barcelona i tenia en les seves atribucions l'exercici del govern i la guerra.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Senescal de Barcelona · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Senyera reial · Veure més »

Setembre

Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Setembre · Veure més »

Subirats

Subirats és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès limítrof amb les comarques del Baix Llobregat i el Garraf.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Subirats · Veure més »

Sulayman al-Mustaín

Sulayman al-Mustaín bi-L·lah fou el cinquè califa omeia de Còrdova (1009-1010 i 1013-1016).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Sulayman al-Mustaín · Veure més »

Taifa

S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Taifa · Veure més »

Televisió

La televisió (tele-, en grec 'lluny' i -visio en llatí 'visió', 'veure' o 'vista'), abreujat TV, és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Televisió · Veure més »

Televisió de Catalunya

Televisió de Catalunya (TVC) és la divisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals encarregada de gestionar-ne els serveis de televisió.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Televisió de Catalunya · Veure més »

Testament

Testament de la reina Peronella d'Aragó (4 d'abril del 1152) El testament (del llatí testatio mentis, que significa 'testimoniatge de la voluntat') és l'acte jurídic pel qual una persona disposa per a després de la seva mort de tots els seus béns o de part d'ells.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Testament · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Toledo · Veure més »

Toluges

Toluges (en francès Toulouges) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 8.544 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Toluges · Veure més »

Turtuixa

Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Turtuixa · Veure més »

TV3

TV3 és una cadena de televisió pública de Catalunya, que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і TV3 · Veure més »

Udalard II

Udalard II (? – 1077/80) fou vescomte de Barcelona (1041 - ~1077/80), fill del vescomte Bernat I i d'Ermengarda i net d'Udalard I de Barcelona.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Udalard II · Veure més »

Ullastrell

Ullastrell, també conegut localment com a Ustrell és un municipi de la comarca del Vallès Occidental de 7,72 km².

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ullastrell · Veure més »

Ullastret

Ullastret és un municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Ullastret · Veure més »

Unça

Unça vers 270 aC Lunça és una unitat fraccionària, inicialment designava la dotzena part d'algunes unitats.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Unça · Veure més »

Unió personal

Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Unió personal · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Usatges de Barcelona · Veure més »

Usdefruit

L'usdefruit és un dret real de gaudir d'una cosa aliena.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Usdefruit · Veure més »

Vallès

Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Vallès · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Vassallatge · Veure més »

Víctor II

Víctor II (nascut Gebard, comte de Dollnstein-Hirschberg) (Baviera, ? – Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1055 al 1057.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Víctor II · Veure més »

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Vegueria · Veure més »

Vescomtat d'Osona

El vescomtat d'Osona va ser una jurisdicció territorial del comtat d'Osona establerta a final del, la qual va estar exercida des d'inici del per una família que, a partir de 1062, va canviar la nomenclatura per la de vescomtat de Cardona.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Vescomtat d'Osona · Veure més »

Vescomtat de Coserans

El vescomtat de Coserans fou una jurisdicció feudal del comtat de Comenge, al país de Coserans, a la conca del riu Salat.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Vescomtat de Coserans · Veure més »

Violari

El violari o violarium o pensió vitalícia és un tipus de contracte propi del dret civil català pel qual es rep el dret durant la vida d'una persona i fins que aquesta mori a rebre periòdicament una pensió en diners.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і Violari · Veure més »

1 de març

El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1 de març · Veure més »

1000

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1000 · Veure més »

1004

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1004 · Veure més »

1006

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1006 · Veure més »

1007

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1007 · Veure més »

1008

El 1008 (MVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1008 · Veure més »

1009

El 1009 (MIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1009 · Veure més »

1010

El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1010 · Veure més »

1011

El 1011 (o MXI) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1011 · Veure més »

1012

El 1012 (MXII) fou un any de traspàs començat en dimarts que pertany al i per tant a la plena edat mitjana.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1012 · Veure més »

1013

El 1013 (MXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1013 · Veure més »

1015

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1015 · Veure més »

1016

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1016 · Veure més »

1017

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1017 · Veure més »

1018

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1018 · Veure més »

1019

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1019 · Veure més »

1020

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1020 · Veure més »

1021

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1021 · Veure més »

1023

El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1023 · Veure més »

1024

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1024 · Veure més »

1027

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1027 · Veure més »

1030

El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1030 · Veure més »

1031

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1031 · Veure més »

1032

El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1032 · Veure més »

1034

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1034 · Veure més »

1035

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1035 · Veure més »

1038

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1038 · Veure més »

1039

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1039 · Veure més »

1040

El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1040 · Veure més »

1041

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1041 · Veure més »

1043

El 1043 (MXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1043 · Veure més »

1051

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1051 · Veure més »

1052

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1052 · Veure més »

1053

El 1053 (MLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1053 · Veure més »

1054

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1054 · Veure més »

1055

El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1055 · Veure més »

1056

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1056 · Veure més »

1057

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1057 · Veure més »

1058

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1058 · Veure més »

1066

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1066 · Veure més »

1077

El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1077 · Veure més »

1082

;Països Catalans.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1082 · Veure més »

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 11 d'octubre · Veure més »

1114

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1114 · Veure més »

1150

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1150 · Veure més »

1157

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1157 · Veure més »

1173

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1173 · Veure més »

1196

Països Catalans.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1196 · Veure més »

12 de novembre

El 12 de novembre o 12 de santandria és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 12 de novembre · Veure més »

13 de novembre

El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 13 de novembre · Veure més »

1312

El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1312 · Veure més »

1347

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1347 · Veure més »

1385

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1385 · Veure més »

1438

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1438 · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1835 · Veure més »

19 de juny

El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 19 de juny · Veure més »

1982

1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 1982 · Veure més »

2 de juny

El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 2 de juny · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 2 de setembre · Veure més »

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 2010 · Veure més »

2011

L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 2011 · Veure més »

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 21 de juny · Veure més »

21 de març

El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 21 de març · Veure més »

22 de març

El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 22 de març · Veure més »

23 de juliol

El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 23 de juliol · Veure més »

25 de setembre

El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 25 de setembre · Veure més »

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 26 de febrer · Veure més »

3 de març

El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 3 de març · Veure més »

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 30 d'octubre · Veure més »

30 de juliol

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 30 de juliol · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 30 de juny · Veure més »

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 31 de març · Veure més »

4 de juny

El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 4 de juny · Veure més »

5 de març

El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 5 de març · Veure més »

5 de novembre

El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 5 de novembre · Veure més »

6 de febrer

El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 6 de febrer · Veure més »

8 de juliol

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 8 de juliol · Veure més »

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 8 de setembre · Veure més »

801

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 801 · Veure més »

9 de febrer

El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 9 de febrer · Veure més »

948

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 948 · Veure més »

971

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 971 · Veure més »

972

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 972 · Veure més »

975

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 975 · Veure més »

977

El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 977 · Veure més »

979

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 979 · Veure més »

981

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 981 · Veure més »

991

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 991 · Veure més »

992

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 992 · Veure més »

994

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 994 · Veure més »

995

Sense descripció.

Nou!!: Ermessenda de Carcassona і 995 · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat