Similituds entre Ermessenda de Carcassona і Gòtia
Ermessenda de Carcassona і Gòtia tenen 53 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Cast, Almansor, Almodis, Balànsiya, Barcelona, Berenguer Ramon I, Blanca de Narbona, Borrell II, Califat de Còrdova, Casal de Barcelona, Còrdova, Clergat, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Comtat de Manresa, Comtat de Melguer, Comtat de Tolosa, Diòcesi, Dinastia carolíngia, Elisabet de Nimes, Ermengol I d'Urgell, Estefania Ramon, Feudalisme, Girona, Guifré el Pilós, Guillem I d'Osona, ..., Guisla de Lluçà, Hug I de França, Imperi Carolingi, Llista de comtes de Cerdanya, Llobregat, Lluís IV de França, Lotari I de França, Maig, Musulmà, Narbona, Potestas, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell I, Roger de Tosny, Sança de Castella (1006-1027), Saraqusta, Setembre, Toledo, Turtuixa, Vassallatge, Vegueria. Ampliar l'índex (23 més) »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Ermessenda de Carcassona · Alfons el Cast і Gòtia ·
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Almansor і Ermessenda de Carcassona · Almansor і Gòtia ·
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Almodis і Ermessenda de Carcassona · Almodis і Gòtia ·
Balànsiya
Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.
Balànsiya і Ermessenda de Carcassona · Balànsiya і Gòtia ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Ermessenda de Carcassona · Barcelona і Gòtia ·
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Berenguer Ramon I і Ermessenda de Carcassona · Berenguer Ramon I і Gòtia ·
Blanca de Narbona
Blanca de Narbona fou comtessa consort de Barcelona (1051-1052).
Blanca de Narbona і Ermessenda de Carcassona · Blanca de Narbona і Gòtia ·
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Borrell II і Ermessenda de Carcassona · Borrell II і Gòtia ·
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Califat de Còrdova і Ermessenda de Carcassona · Califat de Còrdova і Gòtia ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Ermessenda de Carcassona · Casal de Barcelona і Gòtia ·
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Còrdova і Ermessenda de Carcassona · Còrdova і Gòtia ·
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Clergat і Ermessenda de Carcassona · Clergat і Gòtia ·
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Comtat d'Osona і Ermessenda de Carcassona · Comtat d'Osona і Gòtia ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Barcelona і Gòtia ·
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Berga і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Berga і Gòtia ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Cerdanya і Gòtia ·
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Conflent і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Conflent і Gòtia ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Comtat de Girona і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Girona і Gòtia ·
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Comtat de Manresa і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Manresa і Gòtia ·
Comtat de Melguer
El comtat de Melguer (avui Mauguiò) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, existent des de l'era del regne visigot.
Comtat de Melguer і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Melguer і Gòtia ·
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Comtat de Tolosa і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Tolosa і Gòtia ·
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Diòcesi і Ermessenda de Carcassona · Diòcesi і Gòtia ·
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Dinastia carolíngia і Ermessenda de Carcassona · Dinastia carolíngia і Gòtia ·
Elisabet de Nimes
Elisabet de Nimes (? - 29 de juny de 1050), comtessa consort de Barcelona (1039-1050).
Elisabet de Nimes і Ermessenda de Carcassona · Elisabet de Nimes і Gòtia ·
Ermengol I d'Urgell
Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.
Ermengol I d'Urgell і Ermessenda de Carcassona · Ermengol I d'Urgell і Gòtia ·
Estefania Ramon
Estefania Ramon o Estefania de Barcelona (995-1077), filla dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona.
Ermessenda de Carcassona і Estefania Ramon · Estefania Ramon і Gòtia ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Ermessenda de Carcassona і Feudalisme · Feudalisme і Gòtia ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Ermessenda de Carcassona і Girona · Gòtia і Girona ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Ermessenda de Carcassona і Guifré el Pilós · Gòtia і Guifré el Pilós ·
Guillem I d'Osona
Guillem I d'Osona (1028 - 1057) fou comte d'Osona (1035-1054).
Ermessenda de Carcassona і Guillem I d'Osona · Gòtia і Guillem I d'Osona ·
Guisla de Lluçà
Guisla de Lluçà, anomenada també Guilla o Wisla (ca. 1012 - d. 1079) fou comtessa consort de Barcelona (1027-1035) i comtessa d'Osona (1035-1054).
Ermessenda de Carcassona і Guisla de Lluçà · Gòtia і Guisla de Lluçà ·
Hug I de França
Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.
Ermessenda de Carcassona і Hug I de França · Gòtia і Hug I de França ·
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Ermessenda de Carcassona і Imperi Carolingi · Gòtia і Imperi Carolingi ·
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Ermessenda de Carcassona і Llista de comtes de Cerdanya · Gòtia і Llista de comtes de Cerdanya ·
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Ermessenda de Carcassona і Llobregat · Gòtia і Llobregat ·
Lluís IV de França
Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.
Ermessenda de Carcassona і Lluís IV de França · Gòtia і Lluís IV de França ·
Lotari I de França
Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.
Ermessenda de Carcassona і Lotari I de França · Gòtia і Lotari I de França ·
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Ermessenda de Carcassona і Maig · Gòtia і Maig ·
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Ermessenda de Carcassona і Musulmà · Gòtia і Musulmà ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Ermessenda de Carcassona і Narbona · Gòtia і Narbona ·
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Ermessenda de Carcassona і Potestas · Gòtia і Potestas ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer I · Gòtia і Ramon Berenguer I ·
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer II · Gòtia і Ramon Berenguer II ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer IV · Gòtia і Ramon Berenguer IV ·
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Ermessenda de Carcassona і Ramon Borrell I · Gòtia і Ramon Borrell I ·
Roger de Tosny
Castell de Conches-en-Ouche (departament d'Eure, Alta Normandia); va ser construït el 1035 per '''Roger I de Tosny''' i destruït el 1591 a les guerres de religió a França Roger I de Tosny o Roger «d'Hispania»Fletcher, pàg. 99-101 (Conches-en-Ouche, 990 - 31 de maig de 1040) va ser un noble normand de la Casa de Tosny que vers el 1020 va lluitar als territoris hispànics al servei de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona, gesta que li valgué l'apel·latiu de «Roger d'Espanya».
Ermessenda de Carcassona і Roger de Tosny · Gòtia і Roger de Tosny ·
Sança de Castella (1006-1027)
Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.
Ermessenda de Carcassona і Sança de Castella (1006-1027) · Gòtia і Sança de Castella (1006-1027) ·
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Ermessenda de Carcassona і Saraqusta · Gòtia і Saraqusta ·
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Ermessenda de Carcassona і Setembre · Gòtia і Setembre ·
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Ermessenda de Carcassona і Toledo · Gòtia і Toledo ·
Turtuixa
Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.
Ermessenda de Carcassona і Turtuixa · Gòtia і Turtuixa ·
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Ermessenda de Carcassona і Vassallatge · Gòtia і Vassallatge ·
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ermessenda de Carcassona і Gòtia
- Què tenen en comú Ermessenda de Carcassona і Gòtia
- Semblances entre Ermessenda de Carcassona і Gòtia
Comparació entre Ermessenda de Carcassona і Gòtia
Ermessenda de Carcassona té 346 relacions, mentre que Gòtia té 406. Com que tenen en comú 53, l'índex de Jaccard és 7.05% = 53 / (346 + 406).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ermessenda de Carcassona і Gòtia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: