Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer I
Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer I tenen 78 coses en comú (en Uniopèdia): Abat Oliba, Adelaida de Melguèlh, Al-Àndalus, Almodis, Arnau I de Comenge, Arsenda de Carcassona, Ban, Barcelona, Berenguer Ramon I, Bernat II de Melguer, Bisbat de Girona, Bisbat de Vic, Blanca de Narbona, Borrell II, Califat de Còrdova, Carcassona, Carta de franquesa, Casal de Barcelona, Castell de Ribes, Castlà, Catalunya, Còrdova, Codi de Recesvint, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Carcassona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Foix, Comtat de Girona, ..., Comtat de Manresa, Comtat de Rasès, Convenientia, Elisabet de Nimes, Ermengol II d'Urgell, Excomunió, Feudalisme, Girona, Gombau de Besora, Guillem I d'Osona, Guillem II de Besalú, Guislabert I de Barcelona, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llobregat, Mir Geribert, Monestir de Sant Cugat, Musulmà, Narbona, Olèrdola, Osona, Paria, Penedès, Pierre Bonnassie, Potestas, Principat de Catalunya, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Borrell I, Regne d'Aragó, Roger I de Carcassona, Rosselló, Sanç d'Olèrdola, Sanç I Garcia de Castella, Sança de Castella (1006-1027), Sant Martí Sarroca, Saraqusta, Subirats, Taifa, Turtuixa, Udalard II, Unça, Usatges de Barcelona, Vallès, Vassallatge, Víctor II, Vegueria, 1 de març. Ampliar l'índex (48 més) »
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Abat Oliba і Ermessenda de Carcassona · Abat Oliba і Ramon Berenguer I ·
Adelaida de Melguèlh
Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.
Adelaida de Melguèlh і Ermessenda de Carcassona · Adelaida de Melguèlh і Ramon Berenguer I ·
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Al-Àndalus і Ermessenda de Carcassona · Al-Àndalus і Ramon Berenguer I ·
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Almodis і Ermessenda de Carcassona · Almodis і Ramon Berenguer I ·
Arnau I de Comenge
Arnau I de Comenge o Arnau de Coserans (? - 957) fou comte de Comenge i Coserans (920-957) i comte de Carcassona i Rasès (934-957).
Arnau I de Comenge і Ermessenda de Carcassona · Arnau I de Comenge і Ramon Berenguer I ·
Arsenda de Carcassona
Arsenda de Carcassona o Arsenda de Roergue (ca. 920 - ca. 970) fou comtessa de Carcassona i Rasès (comtat de Roergue) (934).
Arsenda de Carcassona і Ermessenda de Carcassona · Arsenda de Carcassona і Ramon Berenguer I ·
Ban
* Ban (dret), poder que tenien els reis germànics d'obligar i de castigar.
Ban і Ermessenda de Carcassona · Ban і Ramon Berenguer I ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Ermessenda de Carcassona · Barcelona і Ramon Berenguer I ·
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Berenguer Ramon I і Ermessenda de Carcassona · Berenguer Ramon I і Ramon Berenguer I ·
Bernat II de Melguer
Bernat II de Melguer (va morir entre 985 i 988) fou comte de Melguer o Melgueil (o Substantion).
Bernat II de Melguer і Ermessenda de Carcassona · Bernat II de Melguer і Ramon Berenguer I ·
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Bisbat de Girona і Ermessenda de Carcassona · Bisbat de Girona і Ramon Berenguer I ·
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Bisbat de Vic і Ermessenda de Carcassona · Bisbat de Vic і Ramon Berenguer I ·
Blanca de Narbona
Blanca de Narbona fou comtessa consort de Barcelona (1051-1052).
Blanca de Narbona і Ermessenda de Carcassona · Blanca de Narbona і Ramon Berenguer I ·
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Borrell II і Ermessenda de Carcassona · Borrell II і Ramon Berenguer I ·
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Califat de Còrdova і Ermessenda de Carcassona · Califat de Còrdova і Ramon Berenguer I ·
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Carcassona і Ermessenda de Carcassona · Carcassona і Ramon Berenguer I ·
Carta de franquesa
La carta de franquesa és un privilegi concedit als habitants d'una població o d'un territori.
Carta de franquesa і Ermessenda de Carcassona · Carta de franquesa і Ramon Berenguer I ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Ermessenda de Carcassona · Casal de Barcelona і Ramon Berenguer I ·
Castell de Ribes
El castell de Ribes, també anomenat castell de Bell-lloc o castell de Sota-ribes, és una obra del municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf) declarada bé cultural d'interès nacional.
Castell de Ribes і Ermessenda de Carcassona · Castell de Ribes і Ramon Berenguer I ·
Castlà
Un castlà, castellà o carlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern d'una castlania que incloïa el castell sovint també el territori (normalment un feu) o terme circumdant.
Castlà і Ermessenda de Carcassona · Castlà і Ramon Berenguer I ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Ermessenda de Carcassona · Catalunya і Ramon Berenguer I ·
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Còrdova і Ermessenda de Carcassona · Còrdova і Ramon Berenguer I ·
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Codi de Recesvint і Ermessenda de Carcassona · Codi de Recesvint і Ramon Berenguer I ·
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Comtat d'Osona і Ermessenda de Carcassona · Comtat d'Osona і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Barcelona і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Berga і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Berga і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Comtat de Carcassona і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Carcassona і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Cerdanya і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Comtat de Foix і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Foix і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Comtat de Girona і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Girona і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Manresa
Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.
Comtat de Manresa і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Manresa і Ramon Berenguer I ·
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Comtat de Rasès і Ermessenda de Carcassona · Comtat de Rasès і Ramon Berenguer I ·
Convenientia
Una convenientia (en plural: convenientiae; en català: convinença) era, en l'edat mitjana, un contracte mitjançant el qual les parts contractants es posaven d'acord entre si, lliurement, i sense mediació de cap jurisprudència pública superior, a imposar-se unes obligacions mútues que quedaven segellades documentalment per escrit i garantides amb un jurament solemne.
Convenientia і Ermessenda de Carcassona · Convenientia і Ramon Berenguer I ·
Elisabet de Nimes
Elisabet de Nimes (? - 29 de juny de 1050), comtessa consort de Barcelona (1039-1050).
Elisabet de Nimes і Ermessenda de Carcassona · Elisabet de Nimes і Ramon Berenguer I ·
Ermengol II d'Urgell
Ermengol II d'Urgell, anomenat Ermengol II el Pelegrí (1009 - Jerusalem, 1038), va ser comte d'Urgell entre els anys 1010 i 1038.
Ermengol II d'Urgell і Ermessenda de Carcassona · Ermengol II d'Urgell і Ramon Berenguer I ·
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Ermessenda de Carcassona і Excomunió · Excomunió і Ramon Berenguer I ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Ermessenda de Carcassona і Feudalisme · Feudalisme і Ramon Berenguer I ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Ermessenda de Carcassona і Girona · Girona і Ramon Berenguer I ·
Gombau de Besora
Gombau de Besora (? 992 - d 1050) fou un conseller i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona que va tenir una influència molt gran als afers polítics de l'època.
Ermessenda de Carcassona і Gombau de Besora · Gombau de Besora і Ramon Berenguer I ·
Guillem I d'Osona
Guillem I d'Osona (1028 - 1057) fou comte d'Osona (1035-1054).
Ermessenda de Carcassona і Guillem I d'Osona · Guillem I d'Osona і Ramon Berenguer I ·
Guillem II de Besalú
Guillem II de Besalú el Tro (? - 1066) fou comte de Besalú i Ripoll (1052-1066).
Ermessenda de Carcassona і Guillem II de Besalú · Guillem II de Besalú і Ramon Berenguer I ·
Guislabert I de Barcelona
Guislabert I de Barcelona (? - 5 de desembre de 1062) fou per regència vescomte de Barcelona (1020-1041) i bisbe de Barcelona (~1034-1062).
Ermessenda de Carcassona і Guislabert I de Barcelona · Guislabert I de Barcelona і Ramon Berenguer I ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Ermessenda de Carcassona і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Ramon Berenguer I ·
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Ermessenda de Carcassona і Llista de comtes de Cerdanya · Llista de comtes de Cerdanya і Ramon Berenguer I ·
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Ermessenda de Carcassona і Llobregat · Llobregat і Ramon Berenguer I ·
Mir Geribert
Mir Geribert (? - Tortosa, Baix Ebre, 1060) fou un noble català, autoanomenat príncep d'Olèrdola, que es convertí en el cap de la revolta d'una part de la noblesa catalana contra el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, en no acceptar el règim de franqueses, que aquests havien concedit als camperols.
Ermessenda de Carcassona і Mir Geribert · Mir Geribert і Ramon Berenguer I ·
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Ermessenda de Carcassona і Monestir de Sant Cugat · Monestir de Sant Cugat і Ramon Berenguer I ·
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Ermessenda de Carcassona і Musulmà · Musulmà і Ramon Berenguer I ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Ermessenda de Carcassona і Narbona · Narbona і Ramon Berenguer I ·
Olèrdola
Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola.
Ermessenda de Carcassona і Olèrdola · Olèrdola і Ramon Berenguer I ·
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Ermessenda de Carcassona і Osona · Osona і Ramon Berenguer I ·
Paria
Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles i, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini.
Ermessenda de Carcassona і Paria · Paria і Ramon Berenguer I ·
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Ermessenda de Carcassona і Penedès · Penedès і Ramon Berenguer I ·
Pierre Bonnassie
Pierre Bonnassie, nascut a Rinhac (Òlt) (França) el 24 de novembre de 1932, i mort a Tolosa de Llenguadoc el 14 de març de 2005, fou un historiador professor de la Universitat de Tolosa Le Mirail, dedicat a l'estudi de la Catalunya Medieval.
Ermessenda de Carcassona і Pierre Bonnassie · Pierre Bonnassie і Ramon Berenguer I ·
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Ermessenda de Carcassona і Potestas · Potestas і Ramon Berenguer I ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Ermessenda de Carcassona і Principat de Catalunya · Principat de Catalunya і Ramon Berenguer I ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer I · Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer I ·
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer II · Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer II ·
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Ermessenda de Carcassona і Ramon Borrell I · Ramon Berenguer I і Ramon Borrell I ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Ermessenda de Carcassona і Regne d'Aragó · Ramon Berenguer I і Regne d'Aragó ·
Roger I de Carcassona
Roger I de Carcassona o Roger de Comenge, dit el Vell (? - ca. 1012), fou comte de Carcassona (957-1012).
Ermessenda de Carcassona і Roger I de Carcassona · Ramon Berenguer I і Roger I de Carcassona ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Ermessenda de Carcassona і Rosselló · Ramon Berenguer I і Rosselló ·
Sanç d'Olèrdola
Sanç d'Olèrdola, Sanç Berenguer o Sanç de Lluça († d. 6 març 1058), era el fill petit de Berenguer Ramon I amb la seva primera esposa Sança de Castella.
Ermessenda de Carcassona і Sanç d'Olèrdola · Ramon Berenguer I і Sanç d'Olèrdola ·
Sanç I Garcia de Castella
Sanç I Garcia de Castella, dit el dels Bons furs (ca. 965 - 1017), fou comte de Castella (995-1017).
Ermessenda de Carcassona і Sanç I Garcia de Castella · Ramon Berenguer I і Sanç I Garcia de Castella ·
Sança de Castella (1006-1027)
Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.
Ermessenda de Carcassona і Sança de Castella (1006-1027) · Ramon Berenguer I і Sança de Castella (1006-1027) ·
Sant Martí Sarroca
Sant Martí Sarroca és una població i un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, situat a la vall del riu de Foix al nord-oest de la capital comarcal.
Ermessenda de Carcassona і Sant Martí Sarroca · Ramon Berenguer I і Sant Martí Sarroca ·
Saraqusta
Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.
Ermessenda de Carcassona і Saraqusta · Ramon Berenguer I і Saraqusta ·
Subirats
Subirats és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès limítrof amb les comarques del Baix Llobregat i el Garraf.
Ermessenda de Carcassona і Subirats · Ramon Berenguer I і Subirats ·
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Ermessenda de Carcassona і Taifa · Ramon Berenguer I і Taifa ·
Turtuixa
Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.
Ermessenda de Carcassona і Turtuixa · Ramon Berenguer I і Turtuixa ·
Udalard II
Udalard II (? – 1077/80) fou vescomte de Barcelona (1041 - ~1077/80), fill del vescomte Bernat I i d'Ermengarda i net d'Udalard I de Barcelona.
Ermessenda de Carcassona і Udalard II · Ramon Berenguer I і Udalard II ·
Unça
Unça vers 270 aC Lunça és una unitat fraccionària, inicialment designava la dotzena part d'algunes unitats.
Ermessenda de Carcassona і Unça · Ramon Berenguer I і Unça ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Ermessenda de Carcassona і Usatges de Barcelona · Ramon Berenguer I і Usatges de Barcelona ·
Vallès
Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Ermessenda de Carcassona і Vallès · Ramon Berenguer I і Vallès ·
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Ermessenda de Carcassona і Vassallatge · Ramon Berenguer I і Vassallatge ·
Víctor II
Víctor II (nascut Gebard, comte de Dollnstein-Hirschberg) (Baviera, ? – Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1055 al 1057.
Ermessenda de Carcassona і Víctor II · Ramon Berenguer I і Víctor II ·
Vegueria
230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.
Ermessenda de Carcassona і Vegueria · Ramon Berenguer I і Vegueria ·
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
1 de març і Ermessenda de Carcassona · 1 de març і Ramon Berenguer I ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer I
- Què tenen en comú Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer I
- Semblances entre Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer I
Comparació entre Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer I
Ermessenda de Carcassona té 346 relacions, mentre que Ramon Berenguer I té 218. Com que tenen en comú 78, l'índex de Jaccard és 13.83% = 78 / (346 + 218).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer I. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
