Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Equació і Matemàtiques a l'islam medieval

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Equació і Matemàtiques a l'islam medieval

Equació vs. Matemàtiques a l'islam medieval

date. segon grau En la història de les matemàtiques, s'entén per matemàtiques a l'islam medieval, matemàtiques àrabs o matemàtiques musulmanes, les contribucions dels matemàtics del món musulmà des de l'inici de l'expansió de l'islam fins a mitjan.

Similituds entre Equació і Matemàtiques a l'islam medieval

Equació і Matemàtiques a l'islam medieval tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Aritmètica, Arrel quadrada, Cònica, Cercle, Con, Criptografia, Derivada, Divisió, Equació de segon grau, Equació de tercer grau, Equació lineal, Euclides, Factorització dels enters, Física, Fita superior, François Viète, Funció trigonomètrica, Geometria, Geometria euclidiana, Johann Heinrich Lambert, Matemàtiques, Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Multiplicació, Nombre enter, Nombre irracional, Nombre π, Nombre primer, Polígon, Polinomi, Quadrat (polígon), ..., René Descartes, Resta, Successió de Fibonacci, Suma, Triangle equilàter. Ampliar l'índex (5 més) »

Aritmètica

Laritmètica (del grec αριθμός.

Aritmètica і Equació · Aritmètica і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Arrel quadrada

Sense descripció.

Arrel quadrada і Equació · Arrel quadrada і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Cònica

hipèrboles (3). Tipus de seccions còniques En matemàtiques, una secció cònica (o simplement cònica) és una corba obtinguda com la intersecció de la superfície d'un con amb un pla.

Cònica і Equació · Cònica і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Cercle

Cercle arc és part d'una circumferència Un cercle és el lloc geomètric del pla que inclou els punts que estan a una distància inferior de la llargada d'un segment determinat anomenat radi respecte a un punt fix determinat anomenat centre.

Cercle і Equació · Cercle і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Con

Con Generació d'un con sòlid per revolució. Model 3D d'un con En geometria, un con recte és un sòlid de revolució generat pel gir d'un triangle rectangle al voltant d'un dels catets.

Con і Equació · Con і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Criptografia

Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.

Criptografia і Equació · Criptografia і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Derivada

pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.

Derivada і Equació · Derivada і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Divisió

La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.

Divisió і Equació · Divisió і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Equació de segon grau

Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.

Equació і Equació de segon grau · Equació de segon grau і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Equació de tercer grau

Una equació de tercer grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 3.

Equació і Equació de tercer grau · Equació de tercer grau і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Equació lineal

Dues gràfiques d'equacions lineals amb dues variables En matemàtiques, una equació lineal és una equació que pot presentar-se en la forma on x_1, \ldots, x_n són les variables (o incògnites), i b, a_1, \ldots, a_n  són els coeficients, que sovint són nombres reals.

Equació і Equació lineal · Equació lineal і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Euclides

Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».

Equació і Euclides · Euclides і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Factorització dels enters

En teoria de nombres, la factorització dels enters és el procés de trobar quins nombres primers es multipliquen per fer un nombre compost, doncs els divisors no trivials (diferent de l'1 i del mateix nombre).

Equació і Factorització dels enters · Factorització dels enters і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Equació і Física · Física і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Fita superior

En matemàtiques, particularment en teoria de l'ordre i de conjunts, una fita superior o majorant d'un conjunt és un element més gran o igual que qualsevol element de.

Equació і Fita superior · Fita superior і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

François Viète

va ser un matemàtic francès, potser el més rellevant del i conegut, a vegades, com el "pare de l'àlgebra moderna".

Equació і François Viète · François Viète і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Funció trigonomètrica

Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.

Equació і Funció trigonomètrica · Funció trigonomètrica і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Geometria

Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.

Equació і Geometria · Geometria і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Geometria euclidiana

Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.

Equació і Geometria euclidiana · Geometria euclidiana і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Johann Heinrich Lambert

Johann Heinrich Lambert (Mülhausen, Alsàcia, 26 d'agost, 1728 - Berlín, 25 de setembre 1777) fou un matemàtic, físic, astrònom i filòsof alsacià.

Equació і Johann Heinrich Lambert · Johann Heinrich Lambert і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Equació і Matemàtiques · Matemàtiques і Matemàtiques a l'islam medieval · Veure més »

Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí

Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.

Equació і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí · Matemàtiques a l'islam medieval і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí · Veure més »

Multiplicació

Propietat commutativa: 3 × 4.

Equació і Multiplicació · Matemàtiques a l'islam medieval і Multiplicació · Veure més »

Nombre enter

Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.

Equació і Nombre enter · Matemàtiques a l'islam medieval і Nombre enter · Veure més »

Nombre irracional

Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.

Equació і Nombre irracional · Matemàtiques a l'islam medieval і Nombre irracional · Veure més »

Nombre π

En matemàtiques, π és la constant d'Arquimedes, una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre.

Equació і Nombre π · Matemàtiques a l'islam medieval і Nombre π · Veure més »

Nombre primer

Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.

Equació і Nombre primer · Matemàtiques a l'islam medieval і Nombre primer · Veure més »

Polígon

Exemples de diferents tipus de polígons En geometria, un polígon és una figura plana formada per un nombre finit de segments lineals seqüencials (línia poligonal).

Equació і Polígon · Matemàtiques a l'islam medieval і Polígon · Veure més »

Polinomi

Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.

Equació і Polinomi · Matemàtiques a l'islam medieval і Polinomi · Veure més »

Quadrat (polígon)

Un quadrat de costat de longitud a. Un quadrat és un polígon regular de quatre costats iguals amb angles rectes (de 90°), és a dir, els seus quatre costats tenen la mateixa longitud i els seus quatre angles la mateixa mesura.

Equació і Quadrat (polígon) · Matemàtiques a l'islam medieval і Quadrat (polígon) · Veure més »

René Descartes

René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.

Equació і René Descartes · Matemàtiques a l'islam medieval і René Descartes · Veure més »

Resta

"5 - 2.

Equació і Resta · Matemàtiques a l'islam medieval і Resta · Veure més »

Successió de Fibonacci

Un enrajolat amb quadrats els costats dels quals tenen una longitud de nombres de Fibonacci successius Una espiral de Fibonacci, creada dibuixant arcs que connecten les cantonades oposades de quadrats de l'enrajolament de Fibonacci, mostrat al gràfic anterior. És la denominada espiral daurada. La successió de Fibonacci és una successió matemàtica de nombres naturals tal que cada un dels seus termes és igual a la suma dels dos anteriors.

Equació і Successió de Fibonacci · Matemàtiques a l'islam medieval і Successió de Fibonacci · Veure més »

Suma

La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.

Equació і Suma · Matemàtiques a l'islam medieval і Suma · Veure més »

Triangle equilàter

Un triangle equilàter és una figura geomètrica plana limitada per tres segments rectes d'igual longitud.

Equació і Triangle equilàter · Matemàtiques a l'islam medieval і Triangle equilàter · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Equació і Matemàtiques a l'islam medieval

Equació té 189 relacions, mentre que Matemàtiques a l'islam medieval té 269. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 7.64% = 35 / (189 + 269).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Equació і Matemàtiques a l'islam medieval. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: