Similituds entre Equació і Nombre primer
Equació і Nombre primer tenen 24 coses en comú (en Uniopèdia): Algorisme, Antiga Grècia, Arrel quadrada, Congruència sobre els enters, Cos finit, Criptografia, Criptografia de clau pública, Divisió, Euclides, Factorització dels enters, Geometria algebraica, Multiplicació, Nombre enter, Nombre irracional, Nombre natural, Nombre primer, Nombre racional, Petit teorema de Fermat, Polinomi, RSA, Successió de Fibonacci, Suma, Teorema de la suma de dos quadrats, Teoria de nombres algebraics.
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Algorisme і Equació · Algorisme і Nombre primer ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Equació · Antiga Grècia і Nombre primer ·
Arrel quadrada
Sense descripció.
Arrel quadrada і Equació · Arrel quadrada і Nombre primer ·
Congruència sobre els enters
La congruència sobre els enters és una relació que permet identificar diversos enters diferents.
Congruència sobre els enters і Equació · Congruència sobre els enters і Nombre primer ·
Cos finit
Joseph Wedderburn demostrà l'última conjectura sobre els cossos finits el 1905 En matemàtiques i més precisament en la branca de la teoria de Galois, un cos finit, anomenat també cos de Galois és un cos el cardinal del qual és finit (té un nombre finit d'elements).
Cos finit і Equació · Cos finit і Nombre primer ·
Criptografia
Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.
Criptografia і Equació · Criptografia і Nombre primer ·
Criptografia de clau pública
Un nombre aleatori gran s'utilitza per fer una parella clau pública/clau privada. Qualsevol pot xifrar utilitzant la clau pública, però només qui té la clau privada pot desxifrar. La seguretat depèn del secret de la clau privada. Utilitzant una clau privada per xifrar (i així, signar) un missatge; qualsevol pot comprovar la signatura fent servir la clau pública (i també qualsevol pot desxifrar el missatge). La validesa depèn de la seguretat de la clau privada. En l'esquema de predistribució de claus de Diffie-Hellman, cada part genera una parella clau pública/privada i distribueix la clau pública. Després d'obtenir una còpia autèntica de les claus públiques dels altres, l'Alice i el Bob poden calcular un secret compartit fora de línia. El secret compartit es pot utilitzar com la clau per a un xifratge simètric. La criptografia asimètrica, coneguda també com a criptografia de clau pública, és una forma de criptografia en la qual la clau utilitzada per xifrar un missatge difereix de la clau utilitzada per desxifrar-lo.
Criptografia de clau pública і Equació · Criptografia de clau pública і Nombre primer ·
Divisió
La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.
Divisió і Equació · Divisió і Nombre primer ·
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Equació і Euclides · Euclides і Nombre primer ·
Factorització dels enters
En teoria de nombres, la factorització dels enters és el procés de trobar quins nombres primers es multipliquen per fer un nombre compost, doncs els divisors no trivials (diferent de l'1 i del mateix nombre).
Equació і Factorització dels enters · Factorització dels enters і Nombre primer ·
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Equació і Geometria algebraica · Geometria algebraica і Nombre primer ·
Multiplicació
Propietat commutativa: 3 × 4.
Equació і Multiplicació · Multiplicació і Nombre primer ·
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Equació і Nombre enter · Nombre enter і Nombre primer ·
Nombre irracional
Un nombre irracional és un nombre real que no és racional, és a dir, que no es pot expressar com una fracció \tfrac, a la qual a i b són enters, i b és diferent de 0.
Equació і Nombre irracional · Nombre irracional і Nombre primer ·
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Equació і Nombre natural · Nombre natural і Nombre primer ·
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Equació і Nombre primer · Nombre primer і Nombre primer ·
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Equació і Nombre racional · Nombre primer і Nombre racional ·
Petit teorema de Fermat
Pierre de Fermat. El petit teorema de Fermat és un dels teoremes clàssics de teoria de nombres relacionat amb la divisibilitat.
Equació і Petit teorema de Fermat · Nombre primer і Petit teorema de Fermat ·
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Equació і Polinomi · Nombre primer і Polinomi ·
RSA
En criptografia, l'RSA és un algorisme de xifratge de clau pública.
Equació і RSA · Nombre primer і RSA ·
Successió de Fibonacci
Un enrajolat amb quadrats els costats dels quals tenen una longitud de nombres de Fibonacci successius Una espiral de Fibonacci, creada dibuixant arcs que connecten les cantonades oposades de quadrats de l'enrajolament de Fibonacci, mostrat al gràfic anterior. És la denominada espiral daurada. La successió de Fibonacci és una successió matemàtica de nombres naturals tal que cada un dels seus termes és igual a la suma dels dos anteriors.
Equació і Successió de Fibonacci · Nombre primer і Successió de Fibonacci ·
Suma
La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.
Equació і Suma · Nombre primer і Suma ·
Teorema de la suma de dos quadrats
Pierre de Fermat, matemàtic En matemàtiques, el teorema dels dos quadrats de Fermat enuncia les condicions perquè un nombre enter sigui la suma de dos quadrats d'enters, i precisa de quantes maneres diferents ho pot ser.
Equació і Teorema de la suma de dos quadrats · Nombre primer і Teorema de la suma de dos quadrats ·
Teoria de nombres algebraics
Portada de la primera edició de Disquisitiones arithmeticae, una de les obres originàries de la teoria de nombres algebraics moderna La teoria dels nombres algebraics és una branca de la teoria de nombres en què el concepte de nombre s'estén al de nombres algebraics, que són les arrels dels polinomis no nuls amb coeficients racionals.
Equació і Teoria de nombres algebraics · Nombre primer і Teoria de nombres algebraics ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Equació і Nombre primer
- Què tenen en comú Equació і Nombre primer
- Semblances entre Equació і Nombre primer
Comparació entre Equació і Nombre primer
Equació té 189 relacions, mentre que Nombre primer té 201. Com que tenen en comú 24, l'índex de Jaccard és 6.15% = 24 / (189 + 201).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Equació і Nombre primer. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: