SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 815 les relacions: Agricultura, Alacant, Alan Turing, Albert Einstein, Albert Manent i Segimon, Albert Salvadó i Miras, Alejandro Lerroux García, Alexandre Deulofeu i Torres, Alexandre el Gran, Alfabetisme, Alfons el Magnànim, Alfred Bosch i Pascual, Alfredo Di Stéfano Laulhé, Almogàver, Amadeu I d'Espanya, Anarquisme, Andreu Nin i Pérez, Antic Egipte, Anticatalanisme, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antoni Dalmau i Ribalta, Antoni Maria Alcover i Sureda, Arconovaldo Bonaccorsi, Argentina, Arnau de Vilanova, Arqueologia, Arsèguel, Art romànic, Astronomia, August, Ausiàs March, Òpera, Ésser humà, Àfrica, Àlex Gorina i Macià, Àtila, Baixa edat mitjana, Balneari, Barcelona, Barri de la Ribera, Barroc, Bases de Manresa, Batalla d'Almansa, Batalla de Cadeix, Batalla de Cannes, Batalla de l'Atlàntic (1939-1945), Batalla de l'Ebre, Batalla de Las Navas de Tolosa, Batalla de Montjuïc (1641), ... Ampliar l'índex (765 més) » « Shrink índex

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Veure En guàrdia! і Agricultura

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Veure En guàrdia! і Alacant

Alan Turing

Alan Mathison Turing (Maida Vale, 23 de juny de 1912 - Wilmslow, 7 de juny de 1954) fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic.

Veure En guàrdia! і Alan Turing

Albert Einstein

, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.

Veure En guàrdia! і Albert Einstein

Albert Manent i Segimon

Placa amb la signatura d'Albert Manent al ''monument al llibre'' (Barcelona) Albert Manent i Segimon (Premià de Dalt, el Maresme, 23 de setembre de 1930 – Barcelona, 14 d'abril de 2014) fou un escriptor català, fill de l'escriptor Marià Manent i de Josefina Segimon i Cisa.

Veure En guàrdia! і Albert Manent i Segimon

Albert Salvadó i Miras

Albert Salvadó i Miras (Andorra la Vella, 1 de febrer de 1951 - 3 de desembre de 2020).

Veure En guàrdia! і Albert Salvadó i Miras

Alejandro Lerroux García

Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.

Veure En guàrdia! і Alejandro Lerroux García

Alexandre Deulofeu i Torres

Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) va ser un polític i filòsof de la història català.

Veure En guàrdia! і Alexandre Deulofeu i Torres

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Veure En guàrdia! і Alexandre el Gran

Alfabetisme

Taxes d'alfabetització del món el 2011. Lalfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure a grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat.

Veure En guàrdia! і Alfabetisme

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Veure En guàrdia! і Alfons el Magnànim

Alfred Bosch i Pascual

Alfred Bosch i Pascual (Barcelona, 17 d'abril de 1961) és un polític, africanista, acadèmic i escriptor català, conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència entre el novembre de 2018 i el març de 2020.

Veure En guàrdia! і Alfred Bosch i Pascual

Alfredo Di Stéfano Laulhé

Alfredo Stéfano Di Stéfano Laulhé (Barracas, Buenos Aires, 4 de juliol de 1926 - Madrid, 7 de juliol de 2014), més conegut com a Alfredo Di Stéfano va ser un jugador i entrenador de futbol d'origen argentí nacionalitzat espanyol.

Veure En guàrdia! і Alfredo Di Stéfano Laulhé

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Veure En guàrdia! і Almogàver

Amadeu I d'Espanya

Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.

Veure En guàrdia! і Amadeu I d'Espanya

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments.

Veure En guàrdia! і Anarquisme

Andreu Nin i Pérez

Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, el Baix Penedès, 4 de febrer de 1892 - Madrid/Alcalá d'Henares?, 20 de juny de 1937) fou un destacat polític marxista revolucionari, molt crític amb l'estalinisme i traductor català.

Veure En guàrdia! і Andreu Nin i Pérez

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Veure En guàrdia! і Antic Egipte

Anticatalanisme

L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans.

Veure En guàrdia! і Anticatalanisme

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Veure En guàrdia! і Antiga Grècia

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Veure En guàrdia! і Antiga Roma

Antoni Dalmau i Ribalta

Antoni Dalmau i Ribalta (Igualada, Anoia, 13 de març de 1951 - Igualada, Anoia, 5 de gener de 2022) va ser un escriptor i polític socialista català.

Veure En guàrdia! і Antoni Dalmau i Ribalta

Antoni Maria Alcover i Sureda

Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.

Veure En guàrdia! і Antoni Maria Alcover i Sureda

Arconovaldo Bonaccorsi

Retrat Arconovaldo Bonaccorsi, també conegut com a Aldo Rossi o Comte Rossi, (Bolonya, 21 d'agost de 1898 - Roma, 2 de juliol de 1962) fou advocat i polític feixista italià, que a les ordres de Mussolini va envair les Illes Balears l'estiu de 1936, motiu pel qual rebé el malnom de Lleó de Son Servera.

Veure En guàrdia! і Arconovaldo Bonaccorsi

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Veure En guàrdia! і Argentina

Arnau de Vilanova

Arnau de Vilanova (lloc desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen ignot, per a alguns valencià, per a altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.

Veure En guàrdia! і Arnau de Vilanova

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Veure En guàrdia! і Arqueologia

Arsèguel

Arsèguel és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell.

Veure En guàrdia! і Arsèguel

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Veure En guàrdia! і Art romànic

Astronomia

Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.

Veure En guàrdia! і Astronomia

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Veure En guàrdia! і August

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Veure En guàrdia! і Ausiàs March

Òpera

''Lady Macbeth de Mtsensk'', 2014 L'òpera és una art escènica amb text dramàtic que s'escenifica cantant amb acompanyament orquestral i que pot tenir una posada en escena més o menys teatral.

Veure En guàrdia! і Òpera

Ésser humà

Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.

Veure En guàrdia! і Ésser humà

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Veure En guàrdia! і Àfrica

Àlex Gorina i Macià

Àlex Gorina i Macià (Barcelona, 7 de desembre del 1952) és un crític de cinema i presentador a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio.

Veure En guàrdia! і Àlex Gorina i Macià

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Veure En guàrdia! і Àtila

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles  a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).

Veure En guàrdia! і Baixa edat mitjana

Balneari

Balneari de Guitiriz, a Galícia Piscina interior d'aigua mineral. Balneari de Vallfogona de Riucorb. Un balneari és un lloc dedicat al repòs i la curació a través de la utilització de les aigües, sobretot les termals i minerals, sovint amb un edifici per a l'allotjament.

Veure En guàrdia! і Balneari

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure En guàrdia! і Barcelona

Barri de la Ribera

Carrer dels Agullers a la Ribera La Ribera és un nucli del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Veure En guàrdia! і Barri de la Ribera

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Veure En guàrdia! і Barroc

Bases de Manresa

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.

Veure En guàrdia! і Bases de Manresa

Batalla d'Almansa

La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Veure En guàrdia! і Batalla d'Almansa

Batalla de Cadeix

La batalla de Cadeix (també Kadesh o Qadesh) va ser un combat a gran escala lluitat entre egipcis i hitites pel control de la Síria del sud a una data entre el 1295 i el 1270 aC segons les diferents cronologies, i generalment datada el 1274 aC.

Veure En guàrdia! і Batalla de Cadeix

Batalla de Cannes

La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.

Veure En guàrdia! і Batalla de Cannes

Batalla de l'Atlàntic (1939-1945)

La Batalla de l'Atlàntic va ser la campanya contínua més llarga de tota la Segona Guerra Mundial.

Veure En guàrdia! і Batalla de l'Atlàntic (1939-1945)

Batalla de l'Ebre

La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.

Veure En guàrdia! і Batalla de l'Ebre

Batalla de Las Navas de Tolosa

La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.

Veure En guàrdia! і Batalla de Las Navas de Tolosa

Batalla de Montjuïc (1641)

La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com a Corpus de Sang (7 de juny de 1640).

Veure En guàrdia! і Batalla de Montjuïc (1641)

Batalla de Rocroi

La Batalla de Rocroi va tenir lloc el 19 de maig de 1643 durant la Guerra dels Trenta Anys, el seu resultat va ser una decisiva victòria de l'exèrcit francès sobre l'exèrcit espanyol.

Veure En guàrdia! і Batalla de Rocroi

Batalla de Stalingrad

La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad (actualment Volgograd), al sud-oest de la Unió Soviètica.

Veure En guàrdia! і Batalla de Stalingrad

Batalla de Verdun

La batalla de Verdun va ser un dels principals combats de la primera Guerra Mundial lliurat entre les forces alemanyes i les forces franceses des de febrer a desembre de 1916.

Veure En guàrdia! і Batalla de Verdun

Batalla del Cefís

La batalla del Cefís o, més correctament, batalla d'HalmirósVegeu Fonts i ubicació.

Veure En guàrdia! і Batalla del Cefís

Batalla dels Camps Catalàunics

La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.

Veure En guàrdia! і Batalla dels Camps Catalàunics

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Veure En guàrdia! і Bíblia

Blues

El blues és un gènere musical vocal i instrumental basat en la utilització d'unes determinades notes (notes ''blues''), l'ús de les progressions d'acords del blues, i d'un patró repetitiu que sol seguir una estructura de dotze compassos.

Veure En guàrdia! і Blues

Bomber

Sergent de Bombers de la Generalitat de Catalunya (monitor) i bomber de Barcelona (en pràctiques) Pràctiques d'extinció d'incendis Bombers de Nova York a la zona 0 l'11 de setembre de 2001 Bombers de Vancouver, Canadà, mobilitzats per una alarma, el 1910 Un bomber o una bombera és una persona que forma part d'un cos organitzat per a prevenir i extingir incendis i per a dur a terme diverses tasques de salvament.

Veure En guàrdia! і Bomber

Bruixeria

XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge) La bruixeria és, segons els textos religiosos i de culte, el poder malèfic o màgic de produir fets sobrenaturals a través de la màgia, exercida per qui se suposa que té un pacte amb el diable, l'anomenada bruixa.

Veure En guàrdia! і Bruixeria

Cadells

Els cadells, també coneguts com a robusters a Vic, eren els membres d'un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del i al començament del.

Veure En guàrdia! і Cadells

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Veure En guàrdia! і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Camp de concentració nazi

Mapa mostrant la localització els diversos camps de concentració i els d'extermini arreu d'Europa sota domini de les potències de l'Eix Els camps de concentració nazis són centres de detenció de grans dimensions creats pel Tercer Reich a partir de l'ascens al poder d'Adolf Hitler i vigents fins a la fi de la Segona Guerra Mundial on s'hi internava, explotava la seva força de treball i s'assassinaven els opositors polítics del règim, els residents dels països conquerits per Alemanya durant la guerra, grups ètnics o religiosos concrets, etc.

Veure En guàrdia! і Camp de concentració nazi

Canal d'Urgell

240px Canal d'Urgell - Plànol General ca.1890 Vista per satèl·lit de l'Àrea Regada pel Canal d'Urgell. El Canal d'Urgell és una infraestructura hidràulica destinada bàsicament al reg, que porta aigua des del riu Segre als camps de cultiu situats a diferents termes municipals de les comarques de l'Urgell, Pla d'Urgell, Noguera, Segrià i Garrigues, amb una superfície regada total d'unes 70.000 hectàrees i donant servei a uns 77.000 habitants.

Veure En guàrdia! і Canal d'Urgell

Cant gregorià

XIV (''Graduale Aboense''). El cant gregorià és un tipus de música vocal monòdica, que té ritme lliure, és cantada sobre textos en llatí, és propi de la litúrgia cristiana, i que s'origina en l'alta edat mitjana.

Veure En guàrdia! і Cant gregorià

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Veure En guàrdia! і Carlemany

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Veure En guàrdia! і Carles de Viana

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Veure En guàrdia! і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Veure En guàrdia! і Carlisme

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.

Veure En guàrdia! і Catalanisme

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure En guàrdia! і Catalunya

Catalunya Nova

Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.

Veure En guàrdia! і Catalunya Nova

Catalunya Ràdio

Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.

Veure En guàrdia! і Catalunya Ràdio

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Veure En guàrdia! і Catarisme

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Veure En guàrdia! і Catedral de Girona

Cava (beguda)

El Cava (o xampany) és el vi escumós català elaborat segons el mètode tradicional, també conegut com a méthode champenoise, i està emparat per la Denominació d'Origen Protegida Cava.

Veure En guàrdia! і Cava (beguda)

Còlera

El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae dels serotips O1 i O139.

Veure En guàrdia! і Còlera

Cervelló

Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.

Veure En guàrdia! і Cervelló

Charles Robert Darwin

Charles Robert Darwin (/; Shrewsbury, 12 de febrer del 1809 - Down House, 19 d'abril del 1882) fou un naturalista, geòleg i biòleg anglès, conegut principalment per les seves contribucions a la ciència de l'evolució.

Veure En guàrdia! і Charles Robert Darwin

Ciència-ficció

La ciència-ficció o anticipació és un gènere literari de ficció on els relats sovint ens presenten els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, i tot això acompanyat d'aventures i de situacions commovedores i sorprenents.

Veure En guàrdia! і Ciència-ficció

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Veure En guàrdia! і Ciceró

Cinema

Projector antic El cinema (del grec kíνημα, moviment), cínema, cine o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer films cinematogràfics.

Veure En guàrdia! і Cinema

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Veure En guàrdia! і Cisma d'Occident

Civilització maia

Palenque, Mèxic Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans.

Veure En guàrdia! і Civilització maia

Classe treballadora

Treballadora industrial 1940 La classe treballadora comprèn les persones que s'ocupen en feines com assalariats, comprèn gairebé la totalitat de la població activa de les economies industrialitzades, així com els ocupats a les zones urbanes (ciutats i pobles) d'economies no industrialitzades o de la mà d'obra rural.

Veure En guàrdia! і Classe treballadora

Clavicèmbal

El clavicèmbal o clavecí és un instrument musical de teclat de cordes polsades (a diferència del piano o el clavicordi, que són de cordes percudides).

Veure En guàrdia! і Clavicèmbal

Cleòpatra

Cleòpatra VII Filopàtor va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran.

Veure En guàrdia! і Cleòpatra

Cocentaina

Cocentaina és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat, de la qual n'és capital.

Veure En guàrdia! і Cocentaina

Colònia industrial

colònia Pons vista des de la C-16 New Lanark, a Escòcia, una de les més conegudes i pionera al Regne Unit. Una colònia industrial és un nucli de poblament situat habitualment apartat de nuclis urbans, format al voltant d'una empresa, que és la propietària del conjunt urbanístic, el qual és constituït pels edificis i equipaments propis de l'activitat productiva, els habitatges dels treballadors i habitualment altres edificis de serveis (escola, església, botigues...), i que ha estat creat amb l'objectiu de proporcionar mà d'obra i suport logístic a una activitat industrial.

Veure En guàrdia! і Colònia industrial

Colonització europea d'Amèrica

Colònies europees i pobles originaris (segles XVI–XVIII). La colonització europea d'Amèrica va començar arran del "descobriment d'Amèrica", per Cristòfor Colom.

Veure En guàrdia! і Colonització europea d'Amèrica

Comissions Obreres

Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical espanyola que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi…) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.

Veure En guàrdia! і Comissions Obreres

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Veure En guàrdia! і Companyia de Jesús

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Veure En guàrdia! і Compromís de Casp

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Veure En guàrdia! і Comtats catalans

Comuna de París

El terme Comuna de París es referia originàriament al govern de París durant la Revolució Francesa.

Veure En guàrdia! і Comuna de París

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Veure En guàrdia! і Confederació Nacional del Treball

Conferència de Ialta

La Conferència de Ialta va ser una reunió dels principals líders dels Aliats de la Segona Guerra Mundial que tingué lloc entre el 4 de febrer i l'11 de febrer de 1945 a Ialta (Russia), concretament al palau de Livàdia.

Veure En guàrdia! і Conferència de Ialta

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Veure En guàrdia! і Consolat de Mar

Constitució espanyola

Durant els segles  i, Espanya ha tingut moltes constitucions a causa de la seva història convulsa des de la invasió de Napoleó.

Veure En guàrdia! і Constitució espanyola

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Veure En guàrdia! і Contrareforma

Cop d'estat del 23 de febrer de 1981

El cop d'estat del 23 de febrer, normalment anomenat del 23-F, fou un intent de cop d'estat militar contra el govern d'Espanya i els parlamentaris del Congrés dels Diputats escollits per sufragi universal, lliure i directe democràtic i legítim d'Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981.

Veure En guàrdia! і Cop d'estat del 23 de febrer de 1981

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Veure En guàrdia! і Corona d'Aragó

Corpus de Sang

El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

Veure En guàrdia! і Corpus de Sang

Correu

Bústia per a enviar el correu El correu és un sistema que permet enviar documents, normalment dins d'un sobre, o paquets contenint altres materials, a destinacions d'arreu del món.

Veure En guàrdia! і Correu

Corrupció

l'índex de percepció de la corrupció al món el 2022; una puntuació més alta indica nivells més baixos de corrupció. El verd fosc indica la percepció més baixa de corrupció, mentre que el vermell més fosc es relaciona amb la percepció més alta de corrupció.

Veure En guàrdia! і Corrupció

Corsari

Amaro Pargo, el corsari espanyol més famós. ''HMS Kent'', vaixell comandat pel corsari Robert Surcouf. Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors.

Veure En guàrdia! і Corsari

Crac del 29

El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929, que es considera el pitjor esdeveniment econòmic de la història.

Veure En guàrdia! і Crac del 29

Criptografia

Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.

Veure En guàrdia! і Criptografia

Crisi del segle III

La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.

Veure En guàrdia! і Crisi del segle III

Crisi dels míssils de Cuba

La crisi dels míssils cubans, també coneguda com la crisi d'octubre del 1962, la crisi del Carib (rus: Карибский кризис, transliterat: Karibsky krizis, IPA), o lespant dels míssils, va ser un incident internacional que es va allargar 1 mes i 4 dies (16 d'octubre - 20 de novembre de 1962) entre els Estats Units i la Unió Soviètica que es va convertir en una crisi internacional quan els desplegaments nord-americans de míssils a Itàlia i Turquia es van igualar amb els desplegaments soviètics de míssils balístics similars a Cuba.

Veure En guàrdia! і Crisi dels míssils de Cuba

Daniel Arasa i Favà

Daniel Arasa i Favà (Jesús, Tortosa, 1944) és un periodista, professor universitari, historiador i promotor de diverses iniciatives al voltant de la família i el cinema.

Veure En guàrdia! і Daniel Arasa i Favà

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.

Veure En guàrdia! і Decrets de Nova Planta

Delicte

robat per un grup, cosa que constitueix un delicte. El delicte, en sentit estricte, és definit com a conducta o acció típica (tipificada per la llei), antijurídica (contrària a Dret), culpable i punible.

Veure En guàrdia! і Delicte

Delme

Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.

Veure En guàrdia! і Delme

Departament francès

Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.

Veure En guàrdia! і Departament francès

Desembarcament de Normandia

Els Desembarcaments de Normandia van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada, també coneguda com a Operació Neptú i Operació Overlord durant la Segona Guerra Mundial.

Veure En guàrdia! і Desembarcament de Normandia

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.

Veure En guàrdia! і Diada Nacional de Catalunya

Diari personal

Facsímil d'una pàgina del manuscrit primigeni d'''El quadern gris'' a l'exposició permanent de la Fundació Josep Pla El diari personal o dietari és un tipus de text on l'autor escriu les seves experiències, somnis o comentaris sobre la realitat a partir d'entrades sota la data del dia.

Veure En guàrdia! і Diari personal

Diario de Barcelona

El Diario de Barcelona és una publicació periòdica en castellà (durant la Guerra del Francès es va publicar en català i francès) fundada el 1792 per Pere Pau Husson de Lapazaran i adquirida el 1814 per Antoni Brusi i Mirabent, el que li valgué el nom popular d'El Brusi.

Veure En guàrdia! і Diario de Barcelona

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Veure En guàrdia! і Dinastia borbònica

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Veure En guàrdia! і Dinastia dels Habsburg

Dinastia julioclàudia

La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

Veure En guàrdia! і Dinastia julioclàudia

Dinosaures

Els dinosaures (Dinosauria) són un grup heterogeni de sauròpsids.

Veure En guàrdia! і Dinosaures

Dirigible

Un zepelíGEC NT modern Un dirigible és un aeròstat que gaudeix de propulsió pròpia i de la capacitat de maniobrar.

Veure En guàrdia! і Dirigible

Discogràfica

Una companyia discogràfica, segell discogràfic o discogràfica és una empresa que es dedica a fabricar, comercialitzar i distribuir enregistraments de música.

Veure En guàrdia! і Discogràfica

Domènec Badia i Leblich

Domènec Badia i Leblich (Barcelona, 1766 / 1 d'abril 1767 - vora Damasc, 1818) fou un espia, arabista i aventurer català, conegut també com a Alí Bey ben Uthman al-Abbasí o Alí Bei l'Abbassí.

Veure En guàrdia! і Domènec Badia i Leblich

Domènec Batet i Mestres

Domènec Batet i Mestres (Tarragona, 30 d'agost de 1872 - Burgos, 1937) fou un militar català, Capità general de Catalunya entre els anys 1931-1935, que fou afusellat per intentar aturar el cop d'Estat previ a la Guerra Civil espanyola.

Veure En guàrdia! і Domènec Batet i Mestres

Domènec Terradellas

Domènec Terradellas (Barcelona, batejat el 13 de febrer del 1713 - Roma, 20 de maig del 1751), va ser el més gran compositor d'òpera catalano-italià del.

Veure En guàrdia! і Domènec Terradellas

Dominació musulmana de Catalunya

La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.

Veure En guàrdia! і Dominació musulmana de Catalunya

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Veure En guàrdia! і Ducat d'Atenes

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Veure En guàrdia! і Ducat de Neopàtria

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure En guàrdia! і Edat mitjana

Edat moderna de Catalunya

L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.

Veure En guàrdia! і Edat moderna de Catalunya

Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català.

Veure En guàrdia! і Eduard Toda i Güell

Educació

Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític.

Veure En guàrdia! і Educació

Eixample de Barcelona

L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Veure En guàrdia! і Eixample de Barcelona

El Port de la Selva

El Port de la Selva és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Veure En guàrdia! і El Port de la Selva

El Raval

Situació del Raval a Barcelona carrer de l'Hospital. A la dreta l'edifici de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona La recuperació del nom «Raval» als anys 1980, coincideix amb la voluntat política de recuperació del barri, bandejant el nom de «Barri Xinès».

Veure En guàrdia! і El Raval

Electricitat

El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.

Veure En guàrdia! і Electricitat

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.

Veure En guàrdia! і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel

Els Setze Jutges

Els Setze Jutges va ser un grup de cantants en llengua catalana fundat el 1961 per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs.

Veure En guàrdia! і Els Setze Jutges

Emirat de Granada

LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Veure En guàrdia! і Emirat de Granada

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Veure En guàrdia! і Empúries

Empordà

LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Veure En guàrdia! і Empordà

Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.

Veure En guàrdia! і Enric Prat de la Riba i Sarrà

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària.

Veure En guàrdia! і Ermessenda de Carcassona

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Veure En guàrdia! і Esclavitud

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Veure En guàrdia! і Església Catòlica Romana

Esport

Dona fent esport Un esport o deport és un joc o activitat en un marc reglamentat i competitiu, basada en un reglament estricte.

Veure En guàrdia! і Esport

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure En guàrdia! і Estats Units d'Amèrica

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Veure En guàrdia! і Etruscs

Eudald Carbonell i Roura

Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, 17 de febrer de 1953) és un arqueòleg català.

Veure En guàrdia! і Eudald Carbonell i Roura

Evolució dels éssers humans

L'evolució dels éssers humans és el seguit de canvis que van sofrir alguns primats fins a arribar a constituir l'actual espècie dHomo sapiens sapiens.

Veure En guàrdia! і Evolució dels éssers humans

Exèrcit romà

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Veure En guàrdia! і Exèrcit romà

Fam

L'índex de preus dels aliments de la FAO reflecteix els canvis en el preu mitjà internacional dels aliments. El fort augment de 2007/08 va causar una crisi alimentària mundial, amb revoltes de la fam en desenes de països, i va empènyer a més de cent milions a la fam extrema.

Veure En guàrdia! і Fam

Família Borja

Els Borja foren una família noble valenciana radicada a la localitat aragonesa de Borja i establerta a Xàtiva.

Veure En guàrdia! і Família Borja

Farga catalana

Esquema d'una farga catalana. A la dreta el sistema de trompa d'aigua i a l'esquerra el forn. XVIII a la Missió de San Juan Capistrano (Califòrnia, Estats Units) La farga catalana era un tipus de forja, l'establiment on es produïa ferro pel procediment de reducció del mineral conegut com a «procediment català».

Veure En guàrdia! і Farga catalana

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Veure En guàrdia! і Felip IV de Castella

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Veure En guàrdia! і Fenicis

Fernão de Magalhães

Fernão de Magalhães (conegut també com a Magallanes en castellà, Magellanus en llatí o Magellan en francès i anglès, entre altres variants), nascut al nord de Portugal, probablement a Ponte da Barca, al voltant del 1480 i mort a l'illa de Mactan (vora l'illa de Cebú, a les Filipines) el 27 d'abril de 1521, va ser un navegant i explorador portuguès de l'època dels grans descobriments.

Veure En guàrdia! і Fernão de Magalhães

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Veure En guàrdia! і Ferran el Catòlic

Festa

Il·lustració d'una preparació d'una festa Una festa és un esdeveniment de caràcter social organitzat de forma pública o per un grup més reduït de persones amb l'objectiu de passar-s'ho bé plegades.

Veure En guàrdia! і Festa

Festival de la Cançó d'Eurovisió

El Festival de la Cançó d'Eurovisió és un concurs musical televisiu que té lloc anualment, des de la seva creació l'any 1956 (excepte l'any 2020, quan va ser cancel·lat per la pandèmia de coronavirus que va afectar greument Europa), i que està produït per la Unió Europea de Ràdio i Televisió (EBU - UER), a través dels ens públics de televisió que hi actuen com a membres actius d'aquesta organització.

Veure En guàrdia! і Festival de la Cançó d'Eurovisió

Fets del sis d'octubre

Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

Veure En guàrdia! і Fets del sis d'octubre

Filip II de Macedònia

Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.

Veure En guàrdia! і Filip II de Macedònia

Filosofia antiga

La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans.

Veure En guàrdia! і Filosofia antiga

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Veure En guàrdia! і Florència

Forces Armades d'Espanya

Les Forces Armades Espanyoles (FFAA) són l'organització encarregada de defensar la sobirania, la integritat territorial i la independència d'Espanya, segons s'estableix a la Constitució espanyola de 1978.

Veure En guàrdia! і Forces Armades d'Espanya

Fortalesa de la Ciutadella

La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.

Veure En guàrdia! і Fortalesa de la Ciutadella

Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.

Veure En guàrdia! і Francesc Cambó i Batlle

Francesc de Castellví i Obando

Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, Principat de Catalunya, 1682 - Viena, Arxiducat d'Àustria, 15 de setembre de 1757) fou un militar i historiador austracista català.

Veure En guàrdia! і Francesc de Castellví i Obando

Francesc de Verntallat

Francesc de Verntallat (Sant Privat d'en Bas, entre 1426 i 1428 - Sant Feliu de Pallerols, entre 1498 i 1499) fou un noble català que va participar en la Guerra dels remences.

Veure En guàrdia! і Francesc de Verntallat

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.

Veure En guàrdia! і Francesc Eiximenis

Francesc Fontanella i Garraver

''Panegirica alabança del molt Illustre, y Reverent Doctor Pau Claris, Canonge de la Santa Iglesia Cathedral de Urgell, Deputat Eclesiastich del Principat de Cathalunya'', de 1641. Francesc Fontanella i Garraver (Barcelona, 1622 - Perpinyà, 9 d'octubre de 1681) fou l'escriptor més ambiciós del Barroc català, destacat en la poesia i el teatre.

Veure En guàrdia! і Francesc Fontanella i Garraver

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.

Veure En guàrdia! і Francesc Macià i Llussà

Francesc Pi de la Serra i Valero

Francesc Pi de la Serra i Valero (Barcelona, 6 d'agost de 1942), conegut com a Quico Pi de la Serra, és un guitarrista i cantautor català, considerat un dels representants històrics de la Nova Cançó.

Veure En guàrdia! і Francesc Pi de la Serra i Valero

Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) fou un polític català que va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873.

Veure En guàrdia! і Francesc Pi i Margall

Francesc Savalls i Massot

fou un militar carlí empordanès.

Veure En guàrdia! і Francesc Savalls i Massot

Francesc Vicent Garcia i Ferrandis

Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, o simplement Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Saragossa, 1579 - Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 2 de setembre de 1623) fou un poeta i eclesiàstic català.

Veure En guàrdia! і Francesc Vicent Garcia i Ferrandis

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Veure En guàrdia! і Francisco Franco Bahamonde

Francisco Pizarro González

Francisco Pizarro González (Trujillo, Regne de Castella, 16 de març de 1478 - Lima, Governació de Nova Castella, 26 de juny de 1541) fou un conqueridor i marquès extremeny.

Veure En guàrdia! і Francisco Pizarro González

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Veure En guàrdia! і Franquisme

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.

Veure En guàrdia! і Friedrich Wilhelm Nietzsche

Front Oriental de la Segona Guerra Mundial

El Front Oriental de la Segona Guerra Mundial són una sèrie d'enfrontaments militars entre el Tercer Reich i els seus veïns orientals, particularment la Unió Soviètica, en el marc de la Segona Guerra Mundial.

Veure En guàrdia! і Front Oriental de la Segona Guerra Mundial

Futbol Club Barcelona

El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.

Veure En guàrdia! і Futbol Club Barcelona

Gai Mari

Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.

Veure En guàrdia! і Gai Mari

Gascunya

Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Veure En guàrdia! і Gascunya

Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.

Veure En guàrdia! і Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Portolà

Gaspar de Portolà i Rovira (Os de Balaguer, 1716 - Lleida, 1786) fou un soldat, administrador colonial i explorador català, que va ser governador de Califòrnia del 1767 al 1770 i fundador de les ciutats de San Diego i Monterey.

Veure En guàrdia! і Gaspar de Portolà

Gauche Divine

La gauche divine ("esquerra divina") fou un moviment d'intel·lectuals i artistes d'esquerra de la dècada del 1960 i començaments dels anys 1970, que sorgí entorn la discoteca Bocaccio de Barcelona.

Veure En guàrdia! і Gauche Divine

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.

Veure En guàrdia! і Genguis Khan

Georg Friedrich Händel

.Georg Friedrich Händel o en grafia anglesa George Frideric Handel (o Haendel) (Halle, 23 de febrer de 1684 – Londres, 14 d'abril de 1759), fou un compositor del barroc britànic nascut a Alemanya, considerat una de les figures cimera de la música del Barroc i un dels compositors més influents de la música occidental i universal.

Veure En guàrdia! і Georg Friedrich Händel

Giacomo Casanova

Giacomo Girolamo Casanova (Venècia, República de Venècia, 2 d'abril de 1725 - Castell de Dux, Bohèmia, 4 de juny de 1798) va ser un escriptor i aventurer venecià que va viure i viatjar per Europa.

Veure En guàrdia! і Giacomo Casanova

Giacomo Puccini

nom abreujat de Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Puccini, fou un dels més grans compositors d'òpera italians que visqueren entre el i el, màxim exponent del Verisme amb les seves òperes madures com La Bohème (1896), Tosca (1900), Madama Butterfly (1904), i Turandot (1926), que va deixar incompleta.

Veure En guàrdia! і Giacomo Puccini

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Veure En guàrdia! і Gibraltar

Gioachino Rossini

fou un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del.

Veure En guàrdia! і Gioachino Rossini

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Veure En guàrdia! і Girona

Giuseppe Verdi

fou un compositor d'òpera italià.

Veure En guàrdia! і Giuseppe Verdi

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Veure En guàrdia! і Gots

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Veure En guàrdia! і Gottfried Wilhelm Leibniz

Gran Cisma d'Orient

El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.

Veure En guàrdia! і Gran Cisma d'Orient

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Veure En guàrdia! і Gran Companyia Catalana

Gran Muralla Xinesa

La Gran Muralla xinesa (en xinès: 长城, pinyin: Chángchéng; literalment, 'muralla llarga'), també coneguda a la Xina com a 万里长城, pinyin: Wànlǐ Chángchéng, la Gran Muralla de 10.000 li, és un antic conjunt de fortificacions i muralles de pedra i terra construïdes per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques.

Veure En guàrdia! і Gran Muralla Xinesa

Gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Veure En guàrdia! і Gran Teatre del Liceu

Guerra Civil anglesa

Guerra civil anglesa o Revolució anglesa són els conflictes bèl·lics entre parlamentaristes i reialistes sostinguts entre els anys 1642 i 1651 al Regne d'Anglaterra.

Veure En guàrdia! і Guerra Civil anglesa

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Veure En guàrdia! і Guerra Civil catalana

Guerra Civil dels Estats Units

La Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil Nord-americana o Guerra de Secessió dels Estats Units, va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865 entre vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d'onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió.

Veure En guàrdia! і Guerra Civil dels Estats Units

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Veure En guàrdia! і Guerra Civil espanyola

Guerra de Corea

La Guerra de Corea es refereix al conflicte bèl·lic que va enfrontar els règims del nord (la República Popular Democràtica de Corea) i el sud (la República de Corea) de Corea entre 1950 i 1953.

Veure En guàrdia! і Guerra de Corea

Guerra de Crimea

La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.

Veure En guàrdia! і Guerra de Crimea

Guerra de la Independència dels Estats Units

La Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica (també anomenada Guerra de la Revolució Americana) va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees.

Veure En guàrdia! і Guerra de la Independència dels Estats Units

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Veure En guàrdia! і Guerra de Successió Espanyola

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Veure En guàrdia! і Guerra del Francès

Guerra del Pacífic

La Campanya de l'Oceà Pacífic va ser la part de la Segona Guerra Mundial i els conflictes anteriors que van tenir lloc en l'oceà Pacífic, les seves illes, entre 1941, i el 1945.

Veure En guàrdia! і Guerra del Pacífic

Guerra del Peloponnès

La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Veure En guàrdia! і Guerra del Peloponnès

Guerra del Rif

La Guerra del Rif, coneguda també com la Guerra del Marroc o Guerra d'Àfrica (encara que hi ha d'altres guerres anteriors que varen tenir aquest nom), fou un conflicte derivat de la insurrecció de les tribus que vivien a la zona del Rif (regió de muntanya, al nord del Marroc) contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès, tot i que va afectar, sobretot, les tropes espanyoles.

Veure En guàrdia! і Guerra del Rif

Guerra del Vietnam

La Guerra del Vietnam, també anomenada Segona Guerra d'Indoxina, és el conflicte bèl·lic entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, i els Estats Units d'Amèrica i el règim dictatorial del Vietnam del Sud, que va tenir lloc entre els anys 1955 a 1975, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers, (al sud, principalment els Estats Units, que hi intervingueren directament, amb centenars de milers de combatents, fins a la seva retirada el 1973; i al Nord amb el suport material, tècnic i polític de la Unió Soviètica i la Xina).

Veure En guàrdia! і Guerra del Vietnam

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Veure En guàrdia! і Guerra dels Dos Peres

Guerra dels remences

La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.

Veure En guàrdia! і Guerra dels remences

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Veure En guàrdia! і Guerra dels Segadors

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Veure En guàrdia! і Guerra dels Trenta Anys

Guerra franco-prussiana

La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.

Veure En guàrdia! і Guerra franco-prussiana

Guerra Freda

El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.

Veure En guàrdia! і Guerra Freda

Guerres càntabres

Les guerres càntabres van tenir lloc en temps d'Octavi August a Cantàbria, a la província Tarraconense, entre el 29 aC i el 19 aC.

Veure En guàrdia! і Guerres càntabres

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Veure En guàrdia! і Guifré el Pilós

Haití

Haití, oficialment República d'Haití (République d'Haïti), és una república del Carib situada al terç occidental de l'illa de la Hispaniola.

Veure En guàrdia! і Haití

Hèctor López Bofill

Hèctor López Bofill (Badalona, 28 de gener de 1973) és un jurista, escriptor, polític, professor i activista català, Doctor en Dret i professor de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, com a poeta es va donar a conèixer l'any 1995 amb el Poema de Calipso.

Veure En guàrdia! і Hèctor López Bofill

Heràldica

XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.

Veure En guàrdia! і Heràldica

Heròdot

Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Veure En guàrdia! і Heròdot

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Veure En guàrdia! і Història de Catalunya

Història de l'automobilisme a Catalunya

Un moment de la cursa durant la II Copa Catalunya, organitzada pel RACC el 1909 La història de l'automobilisme a Catalunya és el conjunt de fets relacionats amb la pràctica esportiva de l'automobilisme en aquest país al llarg de l'època històrica en què hi ha estat present, des de començaments del fins a l'època actual.

Veure En guàrdia! і Història de l'automobilisme a Catalunya

Història de la medicina

El ''Corpus Hipocràtic'' és una col·lecció de les primeres obres mèdiques de l'antiga Grècia que està fortament associada amb l'antic metge grec Hipòcrates i els seus ensenyaments. ''Lliçó d'anatomia del Dr.

Veure En guàrdia! і Història de la medicina

Història del basquetbol a Catalunya

El basquetbol és un dels esports més populars a Catalunya i un dels més practicats, destacant tant a nivell de clubs com a nivell escolar.

Veure En guàrdia! і Història del basquetbol a Catalunya

Història del ferrocarril a Catalunya

La història del ferrocarril a Catalunya cobreix el desenvolupament del transport en tren a Catalunya.

Veure En guàrdia! і Història del ferrocarril a Catalunya

Història del futbol a Catalunya

El futbol és un dels esports més populars a Catalunya, sobretot com a espectacle.

Veure En guàrdia! і Història del futbol a Catalunya

Història militar de Catalunya

La història militar de Catalunya comença al, amb les primeres gestes dels exèrcits sota ordres de governants catalans i dura fins a l'actualitat, on els soldats catalans s'integren dins forces internacionals.

Veure En guàrdia! і Història militar de Catalunya

Hollywood

Rètol del ''Hollywood Boulevard'' Hollywood és un barri de la ciutat de Los Angeles, Califòrnia, els Estats Units, que s'ha convertit en una metonímia de la indústria cinematogràfica estatunidenca.

Veure En guàrdia! і Hollywood

Holocaust

L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.

Veure En guàrdia! і Holocaust

Home de Neandertal

Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.

Veure En guàrdia! і Home de Neandertal

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Veure En guàrdia! і Homosexualitat

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Veure En guàrdia! і Hongria

Hoplita

Recreació d'una formació hoplita. Lhoplita (hoplitēs, derivat de ὅπλον, hóplon) era el guerrer de la infanteria pesant, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia.

Veure En guàrdia! і Hoplita

Hospital de la Santa Creu de Barcelona

LHospital de la Santa Creu és un conjunt arquitectònic entre els carrers de l'Hospital i del Carme del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Veure En guàrdia! і Hospital de la Santa Creu de Barcelona

Hug Roger III de Pallars Sobirà

Hug Roger III de Pallars-Mataplana i Cardona (1430 - Xàtiva 1508) va ser el capità general de l'exèrcit del Principat de Catalunya durant la Guerra civil catalana (1462-1472).

Veure En guàrdia! і Hug Roger III de Pallars Sobirà

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Veure En guàrdia! і Ibers

Ictíneo

* Enginyeria.

Veure En guàrdia! і Ictíneo

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Veure En guàrdia! і Imperi Persa

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure En guàrdia! і Imperi Romà d'Orient

Independència

Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.

Veure En guàrdia! і Independència

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Veure En guàrdia! і Inquisició

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Veure En guàrdia! і Inquisició espanyola

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Veure En guàrdia! і Isaac Newton

Israel

Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.

Veure En guàrdia! і Israel

Jacint Verdaguer i Santaló

fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.

Veure En guàrdia! і Jacint Verdaguer i Santaló

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Veure En guàrdia! і Jaume el Conqueridor

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Veure En guàrdia! і Jaume el Just

Jaume Ferran i Clua

Jaume Ferran i Clua (Corbera d'Ebre, la Terra Alta, 1 de febrer de 1851 - Barcelona, 22 de novembre de 1929) fou un il·lustre metge i bacteriòleg català, que descobrí un vaccí contra el còlera.

Veure En guàrdia! і Jaume Ferran i Clua

Jaume Ramon Mercader del Río

Jaume Ramon Mercader del Río, més conegut com a Ramon Mercader (Barcelona, 7 de febrer del 1913 - l'Havana, 19 d'octubre del 1978) fou un militar i polític marxista-leninista català, conegut per ser l'assassí de Lev Trotski.

Veure En guàrdia! і Jaume Ramon Mercader del Río

Jazz

El jazz és un estil musical nascut a Nova Orleans (Louisiana, Estats Units d'Amèrica) a principis de la dècada del 1900, on es barreja una rítmica pròpia dels afroamericans dels Estats Units (blues, principalment, però també les work songs, el ragtime, les cançons dels "Minstrels") amb una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer (trompeta, corneta, clarinet, trombó, tuba, baix, bombo i platerets).

Veure En guàrdia! і Jazz

Jeroglífic egipci

Jeroglífics en una estela funerària egípcia Els jeroglífics era un dels tres sistemes d'escriptura emptrats pels antics egipcis.

Veure En guàrdia! і Jeroglífic egipci

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Veure En guàrdia! і Jesús de Natzaret

Joan Baptista Culla i Clarà

, més conegut pel nom de ploma Joan B. Culla, fou un historiador català, professor d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1977 i 2023.

Veure En guàrdia! і Joan Baptista Culla i Clarà

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Veure En guàrdia! і Joan el Caçador

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Veure En guàrdia! і Joan el Sense Fe

Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.

Veure En guàrdia! і Joan Fuster i Ortells

Joan Prim i Prats

Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.

Veure En guàrdia! і Joan Prim i Prats

Joan Pujol i García

MBE, de nom en clau britànic Garbo i de nom en clau alemany Arabel, fou un agent doble que desenvolupà un paper clau en l'èxit del desembarcament de Normandia al final de la Segona Guerra Mundial.

Veure En guàrdia! і Joan Pujol i García

Joan Sala i Ferrer

Joan Sala i Ferrer, anomenat també Joan de Serrallonga (Viladrau, 21 d'abril de 1594 - Barcelona, 8 de gener de 1634) va ser un bandoler català que ha romàs com a personatge de llegenda, recordat pels balls d'en Serrallonga dedicats a ell i per la novel·la Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer.

Veure En guàrdia! і Joan Sala i Ferrer

Joan Sales i Vallès

Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre de 1912 - 12 de novembre de 1983) fou un escriptor, poeta, traductor i editor català.

Veure En guàrdia! і Joan Sales i Vallès

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacte.

Veure En guàrdia! і Joan Salvat-Papasseit

Joaquim Nadal i Farreras

Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 31 de gener de 1948) és un polític català i catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Girona.

Veure En guàrdia! і Joaquim Nadal i Farreras

Johan Cruyff

Hendrik Johannes «Johan» Cruijff, conegut internacionalment com a Johan Cruyff, AFI /ˈjoːɦɑn ˈkrœyf/, (Amsterdam, 25 d'abril de 1947 - Barcelona, 24 de març de 2016), va ser un jugador i entrenador neerlandès, considerat per la FIFA com un dels quatre millors jugadors de futbol del, amb Pelé, Maradona i Di Stéfano, i el millor jugador europeu de tots els temps.

Veure En guàrdia! і Johan Cruyff

Johann Sebastian Bach

fou un organista i compositor de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb uns 120 músics.

Veure En guàrdia! і Johann Sebastian Bach

Jordi Sabater i Pi

Jordi Sabater i Pi (Barcelona, 2 d'agost de 1922 – Barcelona, 5 d'agost de 2009) fou un primatòleg català, un dels especialistes en l'àmbit mundial en l'estudi de l'etologia i l'etnologia.

Veure En guàrdia! і Jordi Sabater i Pi

Josep Fontana i Lázaro

Josep Fontana i Lázaro (Barcelona, 20 de novembre de 1931 - Barcelona, 28 d'agost de 2018) fou un historiador català i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.

Veure En guàrdia! і Josep Fontana i Lázaro

Josep Maria Huertas Claveria

fou un escriptor i periodista català en llengua catalana i castellana.

Veure En guàrdia! і Josep Maria Huertas Claveria

Josep Massot i Muntaner

Josep Massot i Muntaner (Palma, 3 de novembre de 1941 - Monestir de Montserrat, 24 d'abril de 2022) fou un monjo benedictí, filòleg, historiador, assagista mallorquí i director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat des de l'any 1971.

Veure En guàrdia! і Josep Massot i Muntaner

Josep Samitier i Vilalta

Josep Samitier i Vilalta, "Pep Samitier", (Barcelona, 2 de febrer del 1902 - Barcelona, 4 de maig del 1972) fou un futbolista i entrenador de futbol català.

Veure En guàrdia! і Josep Samitier i Vilalta

Josep Sunyol i Garriga

Josep Sunyol i Garriga (Barcelona, 21 de juliol de 1898 - Serra de Guadarrama, Madrid, 6 d'agost de 1936) fou president de la Federació Catalana de Futbol i del FC Barcelona, destacat polític d'Esquerra Republicana de Catalunya, diputat d'ERC al Congrés dels Diputats el 1931, 1933 i 1936.

Veure En guàrdia! і Josep Sunyol i Garriga

Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

Veure En guàrdia! і Josep Tarradellas i Joan

Josep Termes i Ardèvol

Josep Termes Ardèvol (Barcelona, 27 de juliol de 1936 - 9 de setembre de 2011) fou un historiador català especialitzat en el moviment obrer català del i.

Veure En guàrdia! і Josep Termes i Ardèvol

Josep-Lluís Carod-Rovira

Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, el Baix Camp, 17 de maig de 1952) és un polític català que ha estat vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya de 2006 a 2010 i conseller en cap de 2003 a 2004.

Veure En guàrdia! і Josep-Lluís Carod-Rovira

Judicis de Nuremberg

Acusats. Davant, de dalt a baix: Hermann Göring, Rudolf Hess, Joachim von Ribbentrop, Wilhelm Keitel. Darrere, de dalt a abaix: Karl Dönitz, Erich Raeder, Baldur von Schirach i Fritz Sauckel. El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat es va celebrar del 20 de novembre del 1945 a l'1 d'octubre del 1946 i constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional.

Veure En guàrdia! і Judicis de Nuremberg

L'Alguer

L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.

Veure En guàrdia! і L'Alguer

La Barceloneta

La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.

Veure En guàrdia! і La Barceloneta

La Biga i la Busca

La Biga i la Busca foren dos bàndols polítics en què es dividiren els habitants de la ciutat de Barcelona al.

Veure En guàrdia! і La Biga i la Busca

La guerra de les galàxies

La guerra de les galàxies (Star Wars en anglès) és una franquícia de ciència-ficció creada pel guionista, productor i director George Lucas.

Veure En guàrdia! і La guerra de les galàxies

La Veu de Catalunya

La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.

Veure En guàrdia! і La Veu de Catalunya

Le Pétomane

Joseph Pujol, o Josep Pujol i Mauri (Marsella, 1 de juny de 1857 - 8 d'agost de 1945), fou un artista francès de varietats d'origen català, conegut amb el nom artístic de Le Pétomane (en català seria El Petòman).

Veure En guàrdia! і Le Pétomane

Lev Trotski

Lev Davídovitx Bronstein (Iànovka, Ucraïna, Imperi Rus, 26 d'octubre de 1879jul. - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), més conegut com a Lev Trotski (transliterat també com a Lev Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzky) fou un revolucionari marxista soviètic.

Veure En guàrdia! і Lev Trotski

Llei de Contractes de Conreu

La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l'11 d'abril de 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.

Veure En guàrdia! і Llei de Contractes de Conreu

Lleure

Lleure El lleure és aquell temps lliurement dedicat als interessos propis i aficions, no relacionada amb el treball o altres obligacions (religioses, polítics, escolars, familiars…), ni tampoc amb les necessitats vitals (menjar, dormir).

Veure En guàrdia! і Lleure

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Veure En guàrdia! і Lluís Companys i Jover

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Veure En guàrdia! і Luci Corneli Sul·la

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.

Veure En guàrdia! і Ludwig van Beethoven

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

Veure En guàrdia! і Mahoma

Mals usos

Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.

Veure En guàrdia! і Mals usos

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Veure En guàrdia! і Mancomunitat de Catalunya

Manuel d'Amat i de Junyent

Manuel d'Amat i de Junyent (Vacarisses, entre 1704 i 1707 Barcelona, 1782) va ser un militar català i virrei del Perú.

Veure En guàrdia! і Manuel d'Amat i de Junyent

Mao Zedong

() (Shaoshan, Hunan, 26 de desembre de 1893 – Pequín, 9 de setembre de 1976), va ser un polític, estadista i poeta xinès.

Veure En guàrdia! і Mao Zedong

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure En guàrdia! і Mar Mediterrània

Marco Polo

John Lloyd i John Mitchinson.

Veure En guàrdia! і Marco Polo

Maria de Castella

212x212px Maria de Castella (Segòvia, 14 de novembre de 1401 - València, 7 de setembre de 1458) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1416-1458).

Veure En guàrdia! і Maria de Castella

Marià Fortuny i Marsal

Casa natal de Fortuny, en l'actualitat seu del Centre d'Amics de Reus Monument a Fortuny al Barri del seu nom a Reus Anacoreta'' de Marià Fortuny i Marsal Marià Fortuny i Marsal (Reus, el Baix Camp, 11 de juny de 1838 - Roma, 21 de novembre de 1874) fou un pintor, dibuixant i gravador català.

Veure En guàrdia! і Marià Fortuny i Marsal

Marie Curie

, més coneguda com a (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions.

Veure En guàrdia! і Marie Curie

Matrimoni

Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.

Veure En guàrdia! і Matrimoni

Maximilien de Robespierre

Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre (n. Arràs, 6 de maig de 1758 - París, el 10 de termidor de l'any II o 28 de juliol de 1794) fou un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República.

Veure En guàrdia! і Maximilien de Robespierre

Màfia

La Màfia, com hom denomina habitualment en català la Cosa Nostra, és una societat secreta creada a Sicília dedicada al crim organitzat.

Veure En guàrdia! і Màfia

Màquina de vapor

Animació de la màquina de Newcomen Màquina de Murray funcionant. Una màquina de vapor és una màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a fluid de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica; és a dir, un motor de combustió externa que transforma l'energia d'una certa quantitat de vapor d'aigua en treball mecànic.

Veure En guàrdia! і Màquina de vapor

Màrius Carol i Pañella

Màrius Carol i Pañella (Barcelona, 1953) és un periodista i escriptor català.

Veure En guàrdia! і Màrius Carol i Pañella

Música

La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.

Veure En guàrdia! і Música

Música pop

La música pop (en anglès pop music, abreviació de popular music) és una de les interpretacions musicals originades a partir de la segona meitat del.

Veure En guàrdia! і Música pop

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Veure En guàrdia! і Mecànica quàntica

Medicina

Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.

Veure En guàrdia! і Medicina

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Veure En guàrdia! і Menorca

Mercè Rodoreda i Gurguí

fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.

Veure En guàrdia! і Mercè Rodoreda i Gurguí

Metge

''El doctor i el seu pacient'' (segle XVII) de Jan Havicksz Steen. Un metge (en femení, metja o metgessa) és un professional que practica la medicina i que intenta mantenir i recuperar la salut humana mitjançant l'estudi, el diagnòstic i el tractament de la malaltia o lesió del pacient.

Veure En guàrdia! і Metge

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Veure En guàrdia! і Miguel Primo de Rivera Orbaneja

Miquel Badia i Capell

Josep Badia al Cementiri de Montjuïc Miquel Badia i Capell (Torregrossa, Pla d'Urgell, 10 de març de 1906 – Barcelona, 28 d'abril de 1936)Mestre, 1998: p. 85, entrada: "Badia i Capell, Miquel" fou un polític català que milità a Estat Català.

Veure En guàrdia! і Miquel Badia i Capell

Miquel Batllori i Munné

Miquel Batllori i Munné (Barcelona, 1 d'octubre de 1909 - Sant Cugat del Vallès, 9 de febrer de 2003) fou un historiador i jesuïta català.

Veure En guàrdia! і Miquel Batllori i Munné

Miquelet

Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.

Veure En guàrdia! і Miquelet

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.

Veure En guàrdia! і Mitologia romana

Modernisme català

'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.

Veure En guàrdia! і Modernisme català

Molière

Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière (París, 15 de gener del 1622 - 17 de febrer del 1673), fou un dramaturg i actor francès.

Veure En guàrdia! і Molière

Monestir de Santa Maria de Pedralbes

El Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental d'estil gòtic declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure En guàrdia! і Monestir de Santa Maria de Pedralbes

Montserrat

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.

Veure En guàrdia! і Montserrat

Mossos d'Esquadra

Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.

Veure En guàrdia! і Mossos d'Esquadra

Mur de Berlín

(http://sharemap.org/public/West_and_East_Berlin al mapa interactiu) Foto satèl·lit de Berlín amb el traçat del mur. El mur de Berlín formava part de la frontera interalemanya i separava el Berlín Oest del Berlín Est.

Veure En guàrdia! і Mur de Berlín

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Veure En guàrdia! і Nadal

Narcís Monturiol i Estarriol

Narcís Monturiol i Estarriol (Figueres, l'Alt Empordà 28 de setembre de 1819 - Sant Martí de Provençals, Barcelona, 6 de setembre de 1885) va ser un enginyer, intel·lectual, impressor, editor, pintor, polític i inventor català, cèlebre per la invenció del primer submarí tripulat i impulsat per una forma primerenca de propulsió autònoma amb un motor químic anaeròbic, anomenat Ictíneo.

Veure En guàrdia! і Narcís Monturiol i Estarriol

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Veure En guàrdia! і Nazisme

Núria Cadenes i Alabèrnia

és una periodista, escriptora i activista independentista catalana.

Veure En guàrdia! і Núria Cadenes i Alabèrnia

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Veure En guàrdia! і Neolític

Norbert Bilbeny i García

Norbert Bilbeny i García (Barcelona, 1953) és professor universitari, filòsof i escriptor, catedràtic d'ètica a la Universitat de Barcelona d'ençà del 1990.

Veure En guàrdia! і Norbert Bilbeny i García

Nyerro

Els nyerros eren els membres d'un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del i al començament del.

Veure En guàrdia! і Nyerro

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Veure En guàrdia! і Oceà Atlàntic

Olimpíada Popular

Lluís Companys, president del comitè organitzador LOlimpíada Popular de Barcelona havia de ser un esdeveniment esportiu de caràcter antifeixista, alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín de 1936, que finalment no es va dur a terme per l'inici de la Guerra Civil espanyola.

Veure En guàrdia! і Olimpíada Popular

Oliver Cromwell

Oliver Cromwell (Huntingdon, Regne d'Anglaterra, 27 d'abril de 1599 - Londres, 3 de setembre de 1658) fou un líder polític i militar anglès.

Veure En guàrdia! і Oliver Cromwell

Operació Market Garden

LOperació Market Garden va ser una operació empresa pels aliats per assegurar els ponts dels principals rius dels Països Baixos ocupats per Alemanya durant la Segona Guerra Mundial; el seu objectiu estratègic era permetre la travessia del riu Rin, la darrera gran barrera natural que impedia l'avanç cap a terres alemanyes.

Veure En guàrdia! і Operació Market Garden

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Veure En guàrdia! і Orde del Cister

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Veure En guàrdia! і Orde del Temple

Oriol Junqueras i Vies

Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català, president d'Esquerra Republicana de Catalunya des de 2011.

Veure En guàrdia! і Oriol Junqueras i Vies

Ovidi Montllor i Mengual

fou un actor i cantautor alcoià pertanyent al moviment de la Nova Cançó, amb una extensa trajectòria professional de més de deu àlbums editats en vida i una cinquantena de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.

Veure En guàrdia! і Ovidi Montllor i Mengual

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Veure En guàrdia! і Països Catalans

Pablo Picasso

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque.

Veure En guàrdia! і Pablo Picasso

Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).

Veure En guàrdia! і Palau de la Música Catalana

Partenó

El Partenó (del grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora.

Veure En guàrdia! і Partenó

Partit Obrer d'Unificació Marxista

El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià, fundat el 1935.

Veure En guàrdia! і Partit Obrer d'Unificació Marxista

Pau Casals i Defilló

Suite núm. 1 de J.S. Bach. Preludi Pau Casals i Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 – San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.

Veure En guàrdia! і Pau Casals i Defilló

Pau Claris i Casademunt

fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.

Veure En guàrdia! і Pau Claris i Casademunt

Pedra de Rosetta

La '''pedra de Rosetta''' resolgué un problema lingüístic particularment difícil La pedra de Rosetta és una pedra de granodiorita (sovint identificada erròniament com a basalt) de 112 cm d'alçada, 76 cm d'amplada i uns 28 cm de gruix mentre que el seu pes és d'aproximadament 760 kg.

Veure En guàrdia! і Pedra de Rosetta

Pena de mort

Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.

Veure En guàrdia! і Pena de mort

Pere d'Aragó i d'Anjou

Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).

Veure En guàrdia! і Pere d'Aragó i d'Anjou

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Veure En guàrdia! і Pere el Cerimoniós

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Veure En guàrdia! і Pere el Gran

Pere Joan Barceló i Anguera

Pere Joan Barceló i Anguera (Vila de Capçanes, 1682 - Breisach el Vell, 3-4 de setembre del 1743), conegut com a Carrasquet o Carrasclet, fou un soldat fuseller de muntanya, guerriller i partidari de la causa austriacista durant les guerres de Successió i de la Quàdruple Aliança.

Veure En guàrdia! і Pere Joan Barceló i Anguera

Pere Mata i Fontanet

Pere Mata i Fontanet (Reus, Baix Camp, 14 de juny o el 13 de juliol de 1811 - Reus, Baix Camp, o Madrid, 21 de maig o el 27 de maig de 1877) fou un metge català, fill del també metge Pere Mata i Ripollès.

Veure En guàrdia! і Pere Mata i Fontanet

Periodisme

Homenatge del 2018 al periodista Ángel Gahona, assassinat a Nicaragua. El periodisme és l'activitat professional de compilar i publicar informació relativa a l'actualitat, especialment fets notables.

Veure En guàrdia! і Periodisme

Pesta

La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).

Veure En guàrdia! і Pesta

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Veure En guàrdia! і Pesta Negra

Piano

El piano, també anomenat pianoforte, és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs, pertany al grup 314.122 de les cítares amb ressonador de capsa, és a dir, fet a peces, com si fos una caixa.

Veure En guàrdia! і Piano

Piràmides d'Egipte

Les piràmides d'Egipte són grans monuments funeraris construïts en els temps de l'antic Egipte.

Veure En guàrdia! і Piràmides d'Egipte

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Veure En guàrdia! і Pirineus

Pistolerisme

El pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys compresos entre el 1918 i el 1923 als Països Catalans.

Veure En guàrdia! і Pistolerisme

Pitàgores

Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.

Veure En guàrdia! і Pitàgores

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Veure En guàrdia! і Polònia

Pompeu Fabra i Poch

va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Veure En guàrdia! і Pompeu Fabra i Poch

Pou de glaç

Esquema d'una nevera La nevera, gelera, casa de neu, pou de(l) gel, pou de glaç, pou de neu, poua o cava és aquella construcció feta foradant el terra en les muntanyes on neva durant l'hivern.

Veure En guàrdia! і Pou de glaç

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Veure En guàrdia! і Prehistòria

Premsa

La premsa agafant declaracions a un polític. La premsa són els elements dels mitjans de comunicació de massa que difonen notícies al públic general.

Veure En guàrdia! і Premsa

Presó

Presó d'Alcatraz, una presó antiga de l'Agència Federal de Presons. Una presó és un edifici o conjunt d'edificis on es confina gent que ha estat privada de llibertat per no haver respectat certes normes d'una societat (a la majoria de països aquestes normes són definides per les lleis).

Veure En guàrdia! і Presó

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.

Veure En guàrdia! і Primera Guerra Carlina

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Veure En guàrdia! і Primera Guerra Mundial

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Veure En guàrdia! і Principat de Catalunya

Projecte Manhattan

El Laboratori Nacional de Los Alamos l'any 1995. El Projecte Manhattan era el nom en clau d'un projecte d'investigació desenvolupat durant la Segona Guerra Mundial pels Estats Units amb ajuda parcial del Regne Unit i Canadà.

Veure En guàrdia! і Projecte Manhattan

Prostitució

''Femmes de Maison'' d'Henri de Toulouse-Lautrec (1885) La prostitució és un negoci que inclou totes aquelles pràctiques sexuals a canvi de diners.

Veure En guàrdia! і Prostitució

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Veure En guàrdia! і Protestantisme

Província de Lleida

La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.

Veure En guàrdia! і Província de Lleida

Publicitat

Anunci de Coca-Cola de la dècada de 1890 Publicitat d'una marca de licor dels anys 1930 La publicitat és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting, tècnica de conèixer el mercat, i així mitjançant canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte a comercialitzar.

Veure En guàrdia! і Publicitat

Puigcerdà

Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.

Veure En guàrdia! і Puigcerdà

Quint Sertori

Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.

Veure En guàrdia! і Quint Sertori

Rabassa morta

El contracte de rabassa morta era un contracte molt estès a Catalunya, pel qual s'establia un conreu en règim emfitèutic semblant a un arrendament d'un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició de restar dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats, anomenat també “establiment a primers ceps”.

Veure En guàrdia! і Rabassa morta

Rafael d'Amat i de Cortada

conegut popularment com a baró de Maldà, fou el primer baró de Maldà i Maldanell.

Veure En guàrdia! і Rafael d'Amat i de Cortada

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Veure En guàrdia! і Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Veure En guàrdia! і Ramon Berenguer IV

Ramon Cabrera i Grinyó

Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27 de desembre de 1806 – Wentworth, Virginia Water, Surrey, Regne Unit, 24 de maig de 1877) fou el comandant en cap de les forces carlines a la zona del Maestrat durant la primera guerra carlina i de Catalunya durant la segona.

Veure En guàrdia! і Ramon Cabrera i Grinyó

Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) fou un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.

Veure En guàrdia! і Ramon Casas i Carbó

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Veure En guàrdia! і Ramon Llull

Ràdio

receptor de ràdio clàssic Emissora de ràdio. La ràdio és la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible.

Veure En guàrdia! і Ràdio

Regnat del Terror

El Regne del Terror (2 de setembre de 1793 - 28 de juliol de 1794) o, simplement El Terror (en francès la Terreur) fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina.

Veure En guàrdia! і Regnat del Terror

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Veure En guàrdia! і Regne d'Aragó

Reial Madrid Club de Futbol

El Reial Madrid Club de Futbol (castellà: Real Madrid Club de Fútbol) és un club esportiu de la ciutat de Madrid, Espanya.

Veure En guàrdia! і Reial Madrid Club de Futbol

Rembrandt van Rijn

Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, Països Baixos, 15 de juliol de 1606 - Amsterdam, 4 d'octubre de 1669) fou un pintor i gravador del barroc neerlandès.

Veure En guàrdia! і Rembrandt van Rijn

Remences

Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.

Veure En guàrdia! і Remences

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Veure En guàrdia! і Renaixement

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Veure En guàrdia! і Renaixença

Restauració Meiji

Emperador Meiji traslladant-se de Kyoto a Tokio La descriu una cadena d'esdeveniments que van canviar l'estructura política i social del Japó i que van tenir lloc entre 1866 i 1869, un període de quatre anys que abasta part del Període Edo (també anomenat Shogunat Tokugawa tardà) i el començament de l'era Meiji.

Veure En guàrdia! і Restauració Meiji

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Veure En guàrdia! і Reus

Revolta dels angelets de la terra

Els Angelets de la Terra és el nom que reberen els pagesos del comtat de Rosselló que van aixecar-se contra l'ocupació francesa de la Catalunya del Nord, episodi que es coneix com a Revolta dels Angelets.

Veure En guàrdia! і Revolta dels angelets de la terra

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Veure En guàrdia! і Revolució Francesa

Revolució hongaresa de 1956

La Insurrecció o Revolució hongaresa, va ser una sèrie d'esdeveniments ocorreguts l'octubre de 1956, mitjançant els quals el poble magiar va intentar deslliurar-se de l'opressió soviètica.

Veure En guàrdia! і Revolució hongaresa de 1956

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.

Veure En guàrdia! і Revolució Industrial

Revolució Mexicana

La Revolució Mexicana va ser un moviment social i cultural violent, matisat per tendències socialistes i nacionalistes, que es va realitzar de 1910-1917 amb alguns combats fins a 1920.

Veure En guàrdia! і Revolució Mexicana

Revolució Russa

La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.

Veure En guàrdia! і Revolució Russa

Richard Strauss

, fou un director d'orquestra i compositor alemany de música clàssica particularment notable pels seus poemes simfònics, òperes i lieder.

Veure En guàrdia! і Richard Strauss

Roba

Teixint manualment amb llana. La roba és qualsevol de les peces de drap o tela que serveixen per vestir persones, mobles i llars.

Veure En guàrdia! і Roba

Roger Alier i Aixalà

fou un historiador i crític musical català.

Veure En guàrdia! і Roger Alier i Aixalà

Ronald Reagan

va ser un polític estatunidenc que va servir com el 40è president dels Estats Units entre 1981 i 1989.

Veure En guàrdia! і Ronald Reagan

Rubicó

Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.

Veure En guàrdia! і Rubicó

Rumba catalana

La rumba catalana és un estil musical originari de la comunitat gitana de Barcelona, amb influències de nombrosos estils.

Veure En guàrdia! і Rumba catalana

Sacerdot

Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.

Veure En guàrdia! і Sacerdot

Saladí

Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.

Veure En guàrdia! і Saladí

Salvador Dalí i Domènech

Salvador Dalí i Domènech, marquès de Dalí de Púbol (Figueres, l'Alt Empordà, Catalunya, 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989) fou un pintor, escultor, decorador, escriptor i pensador català, que va esdevenir un dels principals representants del surrealisme.

Veure En guàrdia! і Salvador Dalí i Domènech

Sant Jordi

va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Veure En guàrdia! і Sant Jordi

Santiago Rusiñol i Prats

va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.

Veure En guàrdia! і Santiago Rusiñol i Prats

Sardana

Ventura La Capritxosa, Esmuc La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya.

Veure En guàrdia! і Sardana

Sarsuela

XIX. La sarsuela és un gènere musical teatral que es va desenvolupar a Espanya en dos períodes, el període barroc (aproximadament entre 1650 i 1790) i el període modern (aproximadament entre 1845 i 1965).

Veure En guàrdia! і Sarsuela

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Veure En guàrdia! і Segle XIX

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Veure En guàrdia! і Segle XVI

Segona guerra carlina

La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.

Veure En guàrdia! і Segona guerra carlina

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Veure En guàrdia! і Segona Guerra Mundial

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Veure En guàrdia! і Segona Guerra Púnica

Segona Guerra sino-japonesa

La Segona Guerra sino-japonesa fou la guerra lliurada entre el 7 de juliol de 1937 i el 9 de setembre de 1945 entre la República de la Xina i l'Imperi del Japó, abans i durant la Segona Guerra Mundial, que va acabar amb la rendició del Japó el 1945.

Veure En guàrdia! і Segona Guerra sino-japonesa

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Veure En guàrdia! і Segona República Espanyola

Servei Meteorològic de Catalunya

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) és una empresa pública adscrita al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural encarregada de gestionar els sistemes d'observació i predicció meteorològics a Catalunya.

Veure En guàrdia! і Servei Meteorològic de Catalunya

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Veure En guàrdia! і Setge de Barcelona (1713-1714)

Setge de Girona de 1809

El setge de Girona de 1809 fou el tercer dels setges napoleònics de Girona, en el qual la ciutat de Girona acabà rendint-se a les tropes franceses que havien començat la invasió d'Espanya el 1808.

Veure En guàrdia! і Setge de Girona de 1809

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Veure En guàrdia! і Setmana Tràgica

Sexualitat humana

La sexualitat humana comprèn un gran nombre de comportaments i processos amb aspectes psicològics, socials, biològics, culturals, polítics, espirituals i religiosos.

Veure En guàrdia! і Sexualitat humana

Siddharta Gautama

Siddharta Gautama (Kapilavastu, Lumbini, actual Nepal, vers el 566 aC - Kushinagar, vers el 486 aC) va ser un mestre espiritual de la regió nord-est del subcontinent indi l'ensenyament del qual és l'origen del budisme.

Veure En guàrdia! і Siddharta Gautama

Simón Bolívar

Simón José Antonio de la Santísima Trinidad Bolívar y Palacios, més conegut com a Simón Bolívar, (Caracas, 24 de juliol de 1783 - Santa Marta, Colòmbia, 17 de desembre de 1830) va ser un líder revolucionari que va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, el Perú i Equador.

Veure En guàrdia! і Simón Bolívar

Siurana (Priorat)

Siurana és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca catalana del Priorat.

Veure En guàrdia! і Siurana (Priorat)

Socialisme

El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Veure En guàrdia! і Socialisme

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Veure En guàrdia! і Suècia

Taifa

S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.

Veure En guàrdia! і Taifa

Tanc

Tanc ''Leopard 1'' al Museu Yad La-Shiryon, Israel. El tanc és un vehicle armat, blindat i amb un sistema de tracció tot terreny mitjançant erugues.

Veure En guàrdia! і Tanc

Tancament de Caixes

El Tancament de Caixes fou una protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona el 20 d'octubre de l'any 1899 contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde.

Veure En guàrdia! і Tancament de Caixes

Tauromàquia

Cartell d'inauguració de la Plaça de toros de les Arenes l'any 1900. La tauromàquia (del grec, bou, i, lluitar), coneguda també com a corrida, cursa de braus o correguda de bous, fa referència en el seu significat més ampli a la pràctica de lluitar amb bous.

Veure En guàrdia! і Tauromàquia

Tàrraco

Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Veure En guàrdia! і Tàrraco

Teatre musical

''The Black Crook'' (1866), considerat per alguns historiadors com el primer musicalMorley 1987, p.15. Un musical o una obra de teatre musical és una forma de teatre que combina música, cançó, ball i diàlegs.

Veure En guàrdia! і Teatre musical

Teló d'acer

Europa dividida pel '''Teló d'acer''' El Teló d'acer és el nom amb què els mitjans polítics i de difusió d'occident van designar, a partir dels anys de la Guerra Freda, les fronteres entre els països occidentals i els països socialistes de l'Est d'Europa.

Veure En guàrdia! і Teló d'acer

Tercera Guerra Carlina

La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.

Veure En guàrdia! і Tercera Guerra Carlina

Terratrèmol

dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).

Veure En guàrdia! і Terratrèmol

The Beatles

The Beatles fou un grup de música pop-rock procedent de Liverpool, Anglaterra, format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr.

Veure En guàrdia! і The Beatles

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Veure En guàrdia! і Tortosa

Totalitarisme

Etiqueta antitotalitària a un mur de Bucarest el 2013. El totalitarisme és un règim polític en què el govern intervé en tots els ordres de la vida d'un estat i que concentra tots els poders en mans d'un grup de persones o un partit, abolint o ignorant els drets polítics i les llibertats públiques.

Veure En guàrdia! і Totalitarisme

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Veure En guàrdia! і Tractat dels Pirineus

Trajà

Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.

Veure En guàrdia! і Trajà

Trobador

Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.

Veure En guàrdia! і Trobador

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Veure En guàrdia! і Troia

Tulipomania

florins, segons la seva mida (''aase''). Per tenir una referència, a l'època un artesà experimentat cobrava uns 300 florins anuals.Nusteling, H. (1985) Welvaart en Werkgelegenheid in Amsterdam 1540–1860, pp. 114, 252, 254, 258. La tulipomania fou l'eufòria especuladora que es produí als Països Baixos al amb l'arribada de la tulipa i és un dels primers fenòmens especulatius de masses del qual es té notícia.

Veure En guàrdia! і Tulipomania

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Veure En guàrdia! і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

Unió Democràtica de Catalunya

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) va ser un partit polític català actiu entre 1931 i 2017, d'ideologia democristiana o socialcristiana, amb Manuel Carrasco i Formiguera i Miquel Coll i Alentorn com a líders destacats.

Veure En guàrdia! і Unió Democràtica de Catalunya

Valencianisme

El valencianisme o nacionalisme valencià és un corrent social estructurat tant culturalment com políticament que vol preservar i promoure el reconeixement de la personalitat política, lingüística i cultural del País Valencià o Nació Valenciana.

Veure En guàrdia! і Valencianisme

Vall Fosca

La Vall Fosca és, juntament amb la Conca de Tremp, la Conca de Dalt i la Conca Dellà, una de les unitats que configuren la comarca del Pallars Jussà.

Veure En guàrdia! і Vall Fosca

Veler

Veler '''Amerigo Vespucci''', aparellat de fragata Un vaixell de vela o veler és una embarcació, que es desplaça aprofitant la força del vent en actuar sobre el velam desplegat.

Veure En guàrdia! і Veler

Vespasià

Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.

Veure En guàrdia! і Vespasià

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Veure En guàrdia! і Vespres Sicilianes

Vexil·lologia

Bandera de la Federació Internacional d'Associacions Vexil·lològigues. La vexil·lologia (del llatí vexillum, 'bandera', i el grec logos, 'coneixement') és la ciència que es dedica a l'estudi de les banderes.

Veure En guàrdia! і Vexil·lologia

Via Augusta

La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.

Veure En guàrdia! і Via Augusta

Vicenç Villatoro i Lamolla

Vicenç Villatoro i Lamolla (Terrassa, Vallès Occidental, 22 de gener de 1957) és un escriptor, periodista i polític català.

Veure En guàrdia! і Vicenç Villatoro i Lamolla

Vicent Partal i Montesinos

és un periodista valencià, i director de VilaWeb.

Veure En guàrdia! і Vicent Partal i Montesinos

Vikings

Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.

Veure En guàrdia! і Vikings

Vincent van Gogh

Vincent Willem van Gogh, (Zundert, 30 de març del 1853 – Auvers-sur-Oise, 29 de juliol del 1890) fou un pintor postimpressionista neerlandès, autor d'uns 900 quadres (27 d'aquests autoretrats) i uns 1.600 dibuixos.

Veure En guàrdia! і Vincent van Gogh

Vinyet Panyella i Balcells

Vinyet Panyella i Balcells (Sitges, Garraf, 15 de febrer de 1954) és gestora cultural, escriptora, investigadora cultural i curadora d'exposicions.

Veure En guàrdia! і Vinyet Panyella i Balcells

Virrei

García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.

Veure En guàrdia! і Virrei

Volta Ciclista a Catalunya

Cartell de la II Volta Ciclista a Catalunya, 1912. La Volta Ciclista a Catalunya és la principal cursa ciclista per etapes que es disputa a Catalunya.

Veure En guàrdia! і Volta Ciclista a Catalunya

William Shakespeare

William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8).

Veure En guàrdia! і William Shakespeare

Wolfgang Amadeus Mozart

,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.

Veure En guàrdia! і Wolfgang Amadeus Mozart

Xocolata

La xocolata o el xocolate és un producte alimentari que s'obté a partir d'una barreja elaborada per pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre polvoritzat.

Veure En guàrdia! і Xocolata

Xuetes

Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.

Veure En guàrdia! і Xuetes

Zheng He

Zheng He (el seu nom inicial era Mǎ Sānbǎo, en xinès tradicional: 馬 三保; en xinès simplificat: 马 三保; en pinyin: Mǎ Sānbǎo) (1371 - 1435) va ser un almirall eunuc xinès, explorador i diplomàtic nascut a Kunming, província de Yunnan.

Veure En guàrdia! і Zheng He

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 1 d'abril

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 1 d'agost

1 de desembre

El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 1 de desembre

1 de febrer

El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 1 de febrer

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 1 de gener

1 de juliol

El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 1 de juliol

1 de juny

El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 1 de juny

1 de maig

El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 1 de maig

1 de març

El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 1 de març

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 1 de novembre

10 d'abril

El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 10 d'abril

10 d'octubre

El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 10 d'octubre

10 de desembre

El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 10 de desembre

10 de febrer

El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 10 de febrer

10 de gener

El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Veure En guàrdia! і 10 de gener

10 de juliol

El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 10 de juliol

10 de juny

El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 10 de juny

10 de maig

El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 10 de maig

10 de març

El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 10 de març

10 de novembre

El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 10 de novembre

10 de setembre

El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 10 de setembre

11 d'abril

L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 11 d'abril

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 11 d'octubre

11 de desembre

L'11 de desembre és el tres-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 11 de desembre

11 de gener

L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 11 de gener

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 11 de juliol

11 de juny

L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 11 de juny

11 de març

L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 11 de març

11 de novembre

L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 11 de novembre

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 11 de setembre

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 12 d'abril

12 d'octubre

El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 12 d'octubre

12 de desembre

El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 12 de desembre

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 12 de febrer

12 de gener

El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 12 de gener

12 de juliol

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 12 de juliol

12 de juny

El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 12 de juny

12 de maig

El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 12 de maig

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 12 de setembre

13 d'abril

El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 13 d'abril

13 d'octubre

El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 13 d'octubre

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 13 de desembre

13 de febrer

El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 13 de febrer

13 de gener

El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 13 de gener

13 de juliol

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 13 de juliol

13 de juny

El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 13 de juny

13 de març

El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 13 de març

13 de novembre

El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 13 de novembre

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 13 de setembre

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 14 d'abril

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 14 d'octubre

14 de desembre

El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 14 de desembre

14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 14 de febrer

14 de gener

El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 14 de gener

14 de juliol

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 14 de juliol

14 de juny

El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 14 de juny

14 de maig

El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 14 de maig

14 de març

El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 14 de març

14 de novembre

El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 14 de novembre

14 de setembre

El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 14 de setembre

15 d'abril

El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 15 d'abril

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 15 d'octubre

15 de desembre

El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 15 de desembre

15 de febrer

El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 15 de febrer

15 de gener

El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 15 de gener

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 15 de juliol

15 de juny

El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 15 de juny

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 15 de maig

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 15 de març

15 de novembre

El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 15 de novembre

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 15 de setembre

16 d'abril

El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 16 d'abril

16 d'octubre

El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 16 d'octubre

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 16 de desembre

16 de febrer

El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 16 de febrer

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 16 de gener

16 de juliol

El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 16 de juliol

16 de juny

El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 16 de juny

16 de maig

El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 16 de maig

16 de març

El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 16 de març

16 de novembre

El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 16 de novembre

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 16 de setembre

17 d'abril

El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 17 d'abril

17 d'octubre

El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 17 d'octubre

17 de desembre

El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 17 de desembre

17 de febrer

El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 17 de febrer

17 de gener

El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 17 de gener

17 de juliol

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 17 de juliol

17 de juny

El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 17 de juny

17 de maig

El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 17 de maig

17 de març

El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 17 de març

17 de novembre

El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 17 de novembre

17 de setembre

El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 17 de setembre

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.

Veure En guàrdia! і 1700

18 d'abril

El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 18 d'abril

18 d'octubre

El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 18 d'octubre

18 de desembre

El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 18 de desembre

18 de febrer

El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 18 de febrer

18 de gener

El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 18 de gener

18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 18 de juliol

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 18 de juny

18 de maig

El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 18 de maig

18 de març

El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 18 de març

18 de novembre

El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 18 de novembre

18 de setembre

El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 18 de setembre

19 d'abril

El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 19 d'abril

19 d'octubre

El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 19 d'octubre

19 de desembre

El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 19 de desembre

19 de febrer

El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 19 de febrer

19 de gener

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 19 de gener

19 de juliol

El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 19 de juliol

19 de juny

El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 19 de juny

19 de maig

El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 19 de maig

19 de març

El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 19 de març

19 de setembre

El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 19 de setembre

2 d'abril

El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 2 d'abril

2 d'agost

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 2 d'agost

2 d'octubre

El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 2 d'octubre

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 2 de desembre

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 2 de febrer

2 de gener

El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 2 de gener

2 de juliol

El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 2 de juliol

2 de juny

El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 2 de juny

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 2 de maig

2 de març

El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 2 de març

2 de novembre

El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 2 de novembre

20 d'abril

El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 20 d'abril

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 20 d'octubre

20 de desembre

El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 20 de desembre

20 de febrer

El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 20 de febrer

20 de gener

El 20 de gener és el vintè dia de l'any.

Veure En guàrdia! і 20 de gener

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 20 de juliol

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 20 de juny

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 20 de maig

20 de març

El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 20 de març

20 de novembre

El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 20 de novembre

20 de setembre

El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 20 de setembre

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Veure En guàrdia! і 2001

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 2002

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 2003

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 2004

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 2005

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Veure En guàrdia! і 2006

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 2007

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Veure En guàrdia! і 2008

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 2009

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 2010

2011

L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.

Veure En guàrdia! і 2011

2012

L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.

Veure En guàrdia! і 2012

2013

L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.

Veure En guàrdia! і 2013

2014

L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.

Veure En guàrdia! і 2014

2015

L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.

Veure En guàrdia! і 2015

2016

L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.

Veure En guàrdia! і 2016

2017

El 2017 fou un any normal començat en diumenge.

Veure En guàrdia! і 2017

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 21 d'abril

21 d'octubre

El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 21 d'octubre

21 de desembre

El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 21 de desembre

21 de febrer

El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 21 de febrer

21 de gener

El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 21 de gener

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 21 de juliol

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 21 de juny

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 21 de maig

21 de març

El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 21 de març

21 de novembre

El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 21 de novembre

21 de setembre

El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 21 de setembre

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 22 d'abril

22 de desembre

El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 22 de desembre

22 de febrer

El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 22 de febrer

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 22 de gener

22 de juliol

El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 22 de juliol

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 22 de juny

22 de maig

El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 22 de maig

22 de març

El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 22 de març

22 de novembre

El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 22 de novembre

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 22 de setembre

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 23 d'abril

23 d'octubre

El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 23 d'octubre

23 de desembre

El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 23 de desembre

23 de febrer

El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 23 de febrer

23 de gener

El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 23 de gener

23 de juliol

El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 23 de juliol

23 de juny

El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 23 de juny

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 23 de maig

23 de març

El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 23 de març

23 de novembre

El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 23 de novembre

23 de setembre

El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 23 de setembre

24 d'abril

El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 24 d'abril

24 d'octubre

El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 24 d'octubre

24 de desembre

El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 24 de desembre

24 de febrer

El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 24 de febrer

24 de gener

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Veure En guàrdia! і 24 de gener

24 de juliol

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 24 de juliol

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 24 de juny

24 de maig

El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 24 de maig

24 de març

El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 24 de març

24 de novembre

El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 24 de novembre

24 de setembre

El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 24 de setembre

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 25 d'abril

25 d'octubre

El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 25 d'octubre

25 de desembre

miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 25 de desembre

25 de febrer

El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 25 de febrer

25 de gener

El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 25 de gener

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 25 de juliol

25 de juny

El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 25 de juny

25 de maig

El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 25 de maig

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 25 de març

25 de novembre

El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 25 de novembre

25 de setembre

El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 25 de setembre

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 26 d'abril

26 d'octubre

El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 26 d'octubre

26 de desembre

El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 26 de desembre

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 26 de febrer

26 de gener

El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 26 de gener

26 de juliol

El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 26 de juliol

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 26 de juny

26 de maig

El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 26 de maig

26 de març

El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 26 de març

26 de novembre

El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 26 de novembre

26 de setembre

El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 26 de setembre

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 27 d'abril

27 d'octubre

El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 27 d'octubre

27 de desembre

El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 27 de desembre

27 de febrer

El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 27 de febrer

27 de gener

El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 27 de gener

27 de juliol

El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 27 de juliol

27 de juny

El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 27 de juny

27 de maig

El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 27 de maig

27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 27 de març

27 de novembre

El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 27 de novembre

27 de setembre

El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 27 de setembre

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 28 d'abril

28 d'octubre

El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 28 d'octubre

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Veure En guàrdia! і 28 de desembre

28 de febrer

El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 28 de febrer

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 28 de gener

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 28 de juliol

28 de juny

El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 28 de juny

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 28 de maig

28 de març

El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 28 de març

28 de novembre

El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 28 de novembre

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 28 de setembre

29 d'abril

El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 29 d'abril

29 de desembre

El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 29 de desembre

29 de gener

El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 29 de gener

29 de juliol

El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 29 de juliol

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 29 de juny

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 29 de maig

29 de març

El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 29 de març

29 de novembre

El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 29 de novembre

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 29 de setembre

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 3 d'abril

3 d'agost

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 3 d'agost

3 d'octubre

El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 3 d'octubre

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 3 de desembre

3 de febrer

El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 3 de febrer

3 de gener

El 3 de gener és el tercer dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 3 de gener

3 de juliol

El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 3 de juliol

3 de juny

El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 3 de juny

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 3 de maig

3 de març

El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 3 de març

3 de novembre

El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 3 de novembre

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 3 de setembre

30 d'abril

El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 30 d'abril

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 30 d'octubre

30 de desembre

El 30 de desembre és el tres-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 30 de desembre

30 de gener

El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 30 de gener

30 de juliol

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 30 de juliol

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 30 de juny

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 30 de maig

30 de març

El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 30 de març

30 de novembre

El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 30 de novembre

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 30 de setembre

31 d'octubre

El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 31 d'octubre

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 31 de desembre

31 de gener

El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 31 de gener

31 de juliol

El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 31 de juliol

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 31 de maig

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 31 de març

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 4 d'abril

4 d'agost

El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 4 d'agost

4 d'octubre

El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 4 d'octubre

4 de desembre

El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 4 de desembre

4 de gener

El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 4 de gener

4 de juliol

El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 4 de juliol

4 de juny

El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 4 de juny

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 4 de maig

4 de març

El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 4 de març

4 de novembre

El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 4 de novembre

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 4 de setembre

5 d'abril

El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 5 d'abril

5 d'agost

El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 5 d'agost

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 5 d'octubre

5 de desembre

El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 5 de desembre

5 de febrer

El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 5 de febrer

5 de gener

El 5 de gener és el cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 5 de gener

5 de juliol

El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 5 de juliol

5 de juny

El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 5 de juny

5 de maig

El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 5 de maig

5 de març

El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 5 de març

5 de novembre

El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 5 de novembre

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 6 d'abril

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 6 d'octubre

6 de desembre

El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 6 de desembre

6 de febrer

El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 6 de febrer

6 de gener

El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 6 de gener

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 6 de juliol

6 de juny

El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 6 de juny

6 de maig

El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 6 de maig

6 de març

El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 6 de març

6 de novembre

El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 6 de novembre

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 6 de setembre

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 7 d'abril

7 d'octubre

El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 7 d'octubre

7 de desembre

El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 7 de desembre

7 de febrer

El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 7 de febrer

7 de gener

El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 7 de gener

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 7 de juliol

7 de juny

El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 7 de juny

7 de maig

El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 7 de maig

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 7 de març

7 de novembre

El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 7 de novembre

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 7 de setembre

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 8 d'abril

8 d'octubre

El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 8 d'octubre

8 de desembre

El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 8 de desembre

8 de febrer

El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 8 de febrer

8 de gener

El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 8 de gener

8 de juliol

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 8 de juliol

8 de juny

El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 8 de juny

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 8 de maig

8 de març

El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 8 de març

8 de novembre

El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 8 de novembre

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 8 de setembre

9 d'abril

El 9 d'abril és el noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el centè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 9 d'abril

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 9 d'octubre

9 de desembre

El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 9 de desembre

9 de febrer

El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 9 de febrer

9 de gener

El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure En guàrdia! і 9 de gener

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 9 de juliol

9 de juny

El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 9 de juny

9 de maig

El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 9 de maig

9 de març

El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 9 de març

9 de novembre

El 9 de novembre o 9 de santandria és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 9 de novembre

9 de setembre

El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure En guàrdia! і 9 de setembre

També conegut com En Guàrdia.

, Batalla de Rocroi, Batalla de Stalingrad, Batalla de Verdun, Batalla del Cefís, Batalla dels Camps Catalàunics, Bíblia, Blues, Bomber, Bruixeria, Cadells, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Camp de concentració nazi, Canal d'Urgell, Cant gregorià, Carlemany, Carles de Viana, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Catalanisme, Catalunya, Catalunya Nova, Catalunya Ràdio, Catarisme, Catedral de Girona, Cava (beguda), Còlera, Cervelló, Charles Robert Darwin, Ciència-ficció, Ciceró, Cinema, Cisma d'Occident, Civilització maia, Classe treballadora, Clavicèmbal, Cleòpatra, Cocentaina, Colònia industrial, Colonització europea d'Amèrica, Comissions Obreres, Companyia de Jesús, Compromís de Casp, Comtats catalans, Comuna de París, Confederació Nacional del Treball, Conferència de Ialta, Consolat de Mar, Constitució espanyola, Contrareforma, Cop d'estat del 23 de febrer de 1981, Corona d'Aragó, Corpus de Sang, Correu, Corrupció, Corsari, Crac del 29, Criptografia, Crisi del segle III, Crisi dels míssils de Cuba, Daniel Arasa i Favà, Decrets de Nova Planta, Delicte, Delme, Departament francès, Desembarcament de Normandia, Diada Nacional de Catalunya, Diari personal, Diario de Barcelona, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dinastia julioclàudia, Dinosaures, Dirigible, Discogràfica, Domènec Badia i Leblich, Domènec Batet i Mestres, Domènec Terradellas, Dominació musulmana de Catalunya, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Edat mitjana, Edat moderna de Catalunya, Eduard Toda i Güell, Educació, Eixample de Barcelona, El Port de la Selva, El Raval, Electricitat, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Els Setze Jutges, Emirat de Granada, Empúries, Empordà, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Ermessenda de Carcassona, Esclavitud, Església Catòlica Romana, Esport, Estats Units d'Amèrica, Etruscs, Eudald Carbonell i Roura, Evolució dels éssers humans, Exèrcit romà, Fam, Família Borja, Farga catalana, Felip IV de Castella, Fenicis, Fernão de Magalhães, Ferran el Catòlic, Festa, Festival de la Cançó d'Eurovisió, Fets del sis d'octubre, Filip II de Macedònia, Filosofia antiga, Florència, Forces Armades d'Espanya, Fortalesa de la Ciutadella, Francesc Cambó i Batlle, Francesc de Castellví i Obando, Francesc de Verntallat, Francesc Eiximenis, Francesc Fontanella i Garraver, Francesc Macià i Llussà, Francesc Pi de la Serra i Valero, Francesc Pi i Margall, Francesc Savalls i Massot, Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Pizarro González, Franquisme, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Front Oriental de la Segona Guerra Mundial, Futbol Club Barcelona, Gai Mari, Gascunya, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Gaspar de Portolà, Gauche Divine, Genguis Khan, Georg Friedrich Händel, Giacomo Casanova, Giacomo Puccini, Gibraltar, Gioachino Rossini, Girona, Giuseppe Verdi, Gots, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gran Cisma d'Orient, Gran Companyia Catalana, Gran Muralla Xinesa, Gran Teatre del Liceu, Guerra Civil anglesa, Guerra Civil catalana, Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil espanyola, Guerra de Corea, Guerra de Crimea, Guerra de la Independència dels Estats Units, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra del Pacífic, Guerra del Peloponnès, Guerra del Rif, Guerra del Vietnam, Guerra dels Dos Peres, Guerra dels remences, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guerra franco-prussiana, Guerra Freda, Guerres càntabres, Guifré el Pilós, Haití, Hèctor López Bofill, Heràldica, Heròdot, Història de Catalunya, Història de l'automobilisme a Catalunya, Història de la medicina, Història del basquetbol a Catalunya, Història del ferrocarril a Catalunya, Història del futbol a Catalunya, Història militar de Catalunya, Hollywood, Holocaust, Home de Neandertal, Homosexualitat, Hongria, Hoplita, Hospital de la Santa Creu de Barcelona, Hug Roger III de Pallars Sobirà, Ibers, Ictíneo, Imperi Persa, Imperi Romà d'Orient, Independència, Inquisició, Inquisició espanyola, Isaac Newton, Israel, Jacint Verdaguer i Santaló, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume Ferran i Clua, Jaume Ramon Mercader del Río, Jazz, Jeroglífic egipci, Jesús de Natzaret, Joan Baptista Culla i Clarà, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan Fuster i Ortells, Joan Prim i Prats, Joan Pujol i García, Joan Sala i Ferrer, Joan Sales i Vallès, Joan Salvat-Papasseit, Joaquim Nadal i Farreras, Johan Cruyff, Johann Sebastian Bach, Jordi Sabater i Pi, Josep Fontana i Lázaro, Josep Maria Huertas Claveria, Josep Massot i Muntaner, Josep Samitier i Vilalta, Josep Sunyol i Garriga, Josep Tarradellas i Joan, Josep Termes i Ardèvol, Josep-Lluís Carod-Rovira, Judicis de Nuremberg, L'Alguer, La Barceloneta, La Biga i la Busca, La guerra de les galàxies, La Veu de Catalunya, Le Pétomane, Lev Trotski, Llei de Contractes de Conreu, Lleure, Lluís Companys i Jover, Luci Corneli Sul·la, Ludwig van Beethoven, Mahoma, Mals usos, Mancomunitat de Catalunya, Manuel d'Amat i de Junyent, Mao Zedong, Mar Mediterrània, Marco Polo, Maria de Castella, Marià Fortuny i Marsal, Marie Curie, Matrimoni, Maximilien de Robespierre, Màfia, Màquina de vapor, Màrius Carol i Pañella, Música, Música pop, Mecànica quàntica, Medicina, Menorca, Mercè Rodoreda i Gurguí, Metge, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Miquel Badia i Capell, Miquel Batllori i Munné, Miquelet, Mitologia romana, Modernisme català, Molière, Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Montserrat, Mossos d'Esquadra, Mur de Berlín, Nadal, Narcís Monturiol i Estarriol, Nazisme, Núria Cadenes i Alabèrnia, Neolític, Norbert Bilbeny i García, Nyerro, Oceà Atlàntic, Olimpíada Popular, Oliver Cromwell, Operació Market Garden, Orde del Cister, Orde del Temple, Oriol Junqueras i Vies, Ovidi Montllor i Mengual, Països Catalans, Pablo Picasso, Palau de la Música Catalana, Partenó, Partit Obrer d'Unificació Marxista, Pau Casals i Defilló, Pau Claris i Casademunt, Pedra de Rosetta, Pena de mort, Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere Joan Barceló i Anguera, Pere Mata i Fontanet, Periodisme, Pesta, Pesta Negra, Piano, Piràmides d'Egipte, Pirineus, Pistolerisme, Pitàgores, Polònia, Pompeu Fabra i Poch, Pou de glaç, Prehistòria, Premsa, Presó, Primera Guerra Carlina, Primera Guerra Mundial, Principat de Catalunya, Projecte Manhattan, Prostitució, Protestantisme, Província de Lleida, Publicitat, Puigcerdà, Quint Sertori, Rabassa morta, Rafael d'Amat i de Cortada, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Cabrera i Grinyó, Ramon Casas i Carbó, Ramon Llull, Ràdio, Regnat del Terror, Regne d'Aragó, Reial Madrid Club de Futbol, Rembrandt van Rijn, Remences, Renaixement, Renaixença, Restauració Meiji, Reus, Revolta dels angelets de la terra, Revolució Francesa, Revolució hongaresa de 1956, Revolució Industrial, Revolució Mexicana, Revolució Russa, Richard Strauss, Roba, Roger Alier i Aixalà, Ronald Reagan, Rubicó, Rumba catalana, Sacerdot, Saladí, Salvador Dalí i Domènech, Sant Jordi, Santiago Rusiñol i Prats, Sardana, Sarsuela, Segle XIX, Segle XVI, Segona guerra carlina, Segona Guerra Mundial, Segona Guerra Púnica, Segona Guerra sino-japonesa, Segona República Espanyola, Servei Meteorològic de Catalunya, Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Girona de 1809, Setmana Tràgica, Sexualitat humana, Siddharta Gautama, Simón Bolívar, Siurana (Priorat), Socialisme, Suècia, Taifa, Tanc, Tancament de Caixes, Tauromàquia, Tàrraco, Teatre musical, Teló d'acer, Tercera Guerra Carlina, Terratrèmol, The Beatles, Tortosa, Totalitarisme, Tractat dels Pirineus, Trajà, Trobador, Troia, Tulipomania, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Democràtica de Catalunya, Valencianisme, Vall Fosca, Veler, Vespasià, Vespres Sicilianes, Vexil·lologia, Via Augusta, Vicenç Villatoro i Lamolla, Vicent Partal i Montesinos, Vikings, Vincent van Gogh, Vinyet Panyella i Balcells, Virrei, Volta Ciclista a Catalunya, William Shakespeare, Wolfgang Amadeus Mozart, Xocolata, Xuetes, Zheng He, 1 d'abril, 1 d'agost, 1 de desembre, 1 de febrer, 1 de gener, 1 de juliol, 1 de juny, 1 de maig, 1 de març, 1 de novembre, 10 d'abril, 10 d'octubre, 10 de desembre, 10 de febrer, 10 de gener, 10 de juliol, 10 de juny, 10 de maig, 10 de març, 10 de novembre, 10 de setembre, 11 d'abril, 11 d'octubre, 11 de desembre, 11 de gener, 11 de juliol, 11 de juny, 11 de març, 11 de novembre, 11 de setembre, 12 d'abril, 12 d'octubre, 12 de desembre, 12 de febrer, 12 de gener, 12 de juliol, 12 de juny, 12 de maig, 12 de setembre, 13 d'abril, 13 d'octubre, 13 de desembre, 13 de febrer, 13 de gener, 13 de juliol, 13 de juny, 13 de març, 13 de novembre, 13 de setembre, 14 d'abril, 14 d'octubre, 14 de desembre, 14 de febrer, 14 de gener, 14 de juliol, 14 de juny, 14 de maig, 14 de març, 14 de novembre, 14 de setembre, 15 d'abril, 15 d'octubre, 15 de desembre, 15 de febrer, 15 de gener, 15 de juliol, 15 de juny, 15 de maig, 15 de març, 15 de novembre, 15 de setembre, 16 d'abril, 16 d'octubre, 16 de desembre, 16 de febrer, 16 de gener, 16 de juliol, 16 de juny, 16 de maig, 16 de març, 16 de novembre, 16 de setembre, 17 d'abril, 17 d'octubre, 17 de desembre, 17 de febrer, 17 de gener, 17 de juliol, 17 de juny, 17 de maig, 17 de març, 17 de novembre, 17 de setembre, 1700, 18 d'abril, 18 d'octubre, 18 de desembre, 18 de febrer, 18 de gener, 18 de juliol, 18 de juny, 18 de maig, 18 de març, 18 de novembre, 18 de setembre, 19 d'abril, 19 d'octubre, 19 de desembre, 19 de febrer, 19 de gener, 19 de juliol, 19 de juny, 19 de maig, 19 de març, 19 de setembre, 2 d'abril, 2 d'agost, 2 d'octubre, 2 de desembre, 2 de febrer, 2 de gener, 2 de juliol, 2 de juny, 2 de maig, 2 de març, 2 de novembre, 20 d'abril, 20 d'octubre, 20 de desembre, 20 de febrer, 20 de gener, 20 de juliol, 20 de juny, 20 de maig, 20 de març, 20 de novembre, 20 de setembre, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 21 d'abril, 21 d'octubre, 21 de desembre, 21 de febrer, 21 de gener, 21 de juliol, 21 de juny, 21 de maig, 21 de març, 21 de novembre, 21 de setembre, 22 d'abril, 22 de desembre, 22 de febrer, 22 de gener, 22 de juliol, 22 de juny, 22 de maig, 22 de març, 22 de novembre, 22 de setembre, 23 d'abril, 23 d'octubre, 23 de desembre, 23 de febrer, 23 de gener, 23 de juliol, 23 de juny, 23 de maig, 23 de març, 23 de novembre, 23 de setembre, 24 d'abril, 24 d'octubre, 24 de desembre, 24 de febrer, 24 de gener, 24 de juliol, 24 de juny, 24 de maig, 24 de març, 24 de novembre, 24 de setembre, 25 d'abril, 25 d'octubre, 25 de desembre, 25 de febrer, 25 de gener, 25 de juliol, 25 de juny, 25 de maig, 25 de març, 25 de novembre, 25 de setembre, 26 d'abril, 26 d'octubre, 26 de desembre, 26 de febrer, 26 de gener, 26 de juliol, 26 de juny, 26 de maig, 26 de març, 26 de novembre, 26 de setembre, 27 d'abril, 27 d'octubre, 27 de desembre, 27 de febrer, 27 de gener, 27 de juliol, 27 de juny, 27 de maig, 27 de març, 27 de novembre, 27 de setembre, 28 d'abril, 28 d'octubre, 28 de desembre, 28 de febrer, 28 de gener, 28 de juliol, 28 de juny, 28 de maig, 28 de març, 28 de novembre, 28 de setembre, 29 d'abril, 29 de desembre, 29 de gener, 29 de juliol, 29 de juny, 29 de maig, 29 de març, 29 de novembre, 29 de setembre, 3 d'abril, 3 d'agost, 3 d'octubre, 3 de desembre, 3 de febrer, 3 de gener, 3 de juliol, 3 de juny, 3 de maig, 3 de març, 3 de novembre, 3 de setembre, 30 d'abril, 30 d'octubre, 30 de desembre, 30 de gener, 30 de juliol, 30 de juny, 30 de maig, 30 de març, 30 de novembre, 30 de setembre, 31 d'octubre, 31 de desembre, 31 de gener, 31 de juliol, 31 de maig, 31 de març, 4 d'abril, 4 d'agost, 4 d'octubre, 4 de desembre, 4 de gener, 4 de juliol, 4 de juny, 4 de maig, 4 de març, 4 de novembre, 4 de setembre, 5 d'abril, 5 d'agost, 5 d'octubre, 5 de desembre, 5 de febrer, 5 de gener, 5 de juliol, 5 de juny, 5 de maig, 5 de març, 5 de novembre, 6 d'abril, 6 d'octubre, 6 de desembre, 6 de febrer, 6 de gener, 6 de juliol, 6 de juny, 6 de maig, 6 de març, 6 de novembre, 6 de setembre, 7 d'abril, 7 d'octubre, 7 de desembre, 7 de febrer, 7 de gener, 7 de juliol, 7 de juny, 7 de maig, 7 de març, 7 de novembre, 7 de setembre, 8 d'abril, 8 d'octubre, 8 de desembre, 8 de febrer, 8 de gener, 8 de juliol, 8 de juny, 8 de maig, 8 de març, 8 de novembre, 8 de setembre, 9 d'abril, 9 d'octubre, 9 de desembre, 9 de febrer, 9 de gener, 9 de juliol, 9 de juny, 9 de maig, 9 de març, 9 de novembre, 9 de setembre.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat