Similituds entre Edat moderna als Països Catalans і Lloctinent de Catalunya
Edat moderna als Països Catalans і Lloctinent de Catalunya tenen 27 coses en comú (en Uniopèdia): Barcelona, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corts Catalanes, Decrets de Nova Planta, Dinastia Trastàmara, Diputació del General de Catalunya, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, François Bidal d'Asfeld, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Generalitat de Catalunya, Giulio Raimondo Mazzarino, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan Josep d'Àustria, Jordi de Hessen-Darmstadt, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de reis de França, Lluís XIII de França, Monarca, Principat de Catalunya.
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Edat moderna als Països Catalans · Barcelona і Lloctinent de Catalunya ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Edat moderna als Països Catalans · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Lloctinent de Catalunya ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Edat moderna als Països Catalans · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Lloctinent de Catalunya ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Edat moderna als Països Catalans · Constitucions catalanes і Lloctinent de Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Edat moderna als Països Catalans · Corona d'Aragó і Lloctinent de Catalunya ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Edat moderna als Països Catalans · Corts Catalanes і Lloctinent de Catalunya ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Edat moderna als Països Catalans · Decrets de Nova Planta і Lloctinent de Catalunya ·
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Dinastia Trastàmara і Edat moderna als Països Catalans · Dinastia Trastàmara і Lloctinent de Catalunya ·
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Diputació del General de Catalunya і Edat moderna als Països Catalans · Diputació del General de Catalunya і Lloctinent de Catalunya ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Edat moderna als Països Catalans і Felip IV de Castella · Felip IV de Castella і Lloctinent de Catalunya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Edat moderna als Països Catalans і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Lloctinent de Catalunya ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Edat moderna als Països Catalans і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Lloctinent de Catalunya ·
François Bidal d'Asfeld
Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.
Edat moderna als Països Catalans і François Bidal d'Asfeld · François Bidal d'Asfeld і Lloctinent de Catalunya ·
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.
Edat moderna als Països Catalans і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar і Lloctinent de Catalunya ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Edat moderna als Països Catalans і Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Lloctinent de Catalunya ·
Giulio Raimondo Mazzarino
Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.
Edat moderna als Països Catalans і Giulio Raimondo Mazzarino · Giulio Raimondo Mazzarino і Lloctinent de Catalunya ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Edat moderna als Països Catalans і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Lloctinent de Catalunya ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Edat moderna als Països Catalans і Guerra dels Segadors · Guerra dels Segadors і Lloctinent de Catalunya ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Edat moderna als Països Catalans і Joan el Caçador · Joan el Caçador і Lloctinent de Catalunya ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Edat moderna als Països Catalans і Joan el Sense Fe · Joan el Sense Fe і Lloctinent de Catalunya ·
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Edat moderna als Països Catalans і Joan Josep d'Àustria · Joan Josep d'Àustria і Lloctinent de Catalunya ·
Jordi de Hessen-Darmstadt
Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del i durant la Guerra de Successió Espanyola.
Edat moderna als Països Catalans і Jordi de Hessen-Darmstadt · Jordi de Hessen-Darmstadt і Lloctinent de Catalunya ·
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Edat moderna als Països Catalans і Llista de bisbes d'Urgell · Llista de bisbes d'Urgell і Lloctinent de Catalunya ·
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Edat moderna als Països Catalans і Llista de reis de França · Llista de reis de França і Lloctinent de Catalunya ·
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Edat moderna als Països Catalans і Lluís XIII de França · Lloctinent de Catalunya і Lluís XIII de França ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Edat moderna als Països Catalans і Monarca · Lloctinent de Catalunya і Monarca ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Edat moderna als Països Catalans і Principat de Catalunya · Lloctinent de Catalunya і Principat de Catalunya ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Edat moderna als Països Catalans і Lloctinent de Catalunya
- Què tenen en comú Edat moderna als Països Catalans і Lloctinent de Catalunya
- Semblances entre Edat moderna als Països Catalans і Lloctinent de Catalunya
Comparació entre Edat moderna als Països Catalans і Lloctinent de Catalunya
Edat moderna als Països Catalans té 443 relacions, mentre que Lloctinent de Catalunya té 178. Com que tenen en comú 27, l'índex de Jaccard és 4.35% = 27 / (443 + 178).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Edat moderna als Països Catalans і Lloctinent de Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: