Similituds entre Edat moderna als Països Catalans і Felanitx
Edat moderna als Països Catalans і Felanitx tenen 11 coses en comú (en Uniopèdia): Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Felip V d'Espanya, Jaume el Conqueridor, Llista de comtes de Barcelona, Mallorca, Regne de Mallorca, Reis Catòlics, Revolta de les Germanies, 30 de juny.
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Edat moderna als Països Catalans · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Felanitx ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Edat moderna als Països Catalans · Corona d'Aragó і Felanitx ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Edat moderna als Països Catalans · Decrets de Nova Planta і Felanitx ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Edat moderna als Països Catalans і Felip V d'Espanya · Felanitx і Felip V d'Espanya ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Edat moderna als Països Catalans і Jaume el Conqueridor · Felanitx і Jaume el Conqueridor ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Edat moderna als Països Catalans і Llista de comtes de Barcelona · Felanitx і Llista de comtes de Barcelona ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Edat moderna als Països Catalans і Mallorca · Felanitx і Mallorca ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Edat moderna als Països Catalans і Regne de Mallorca · Felanitx і Regne de Mallorca ·
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Edat moderna als Països Catalans і Reis Catòlics · Felanitx і Reis Catòlics ·
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Edat moderna als Països Catalans і Revolta de les Germanies · Felanitx і Revolta de les Germanies ·
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
30 de juny і Edat moderna als Països Catalans · 30 de juny і Felanitx ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Edat moderna als Països Catalans і Felanitx
- Què tenen en comú Edat moderna als Països Catalans і Felanitx
- Semblances entre Edat moderna als Països Catalans і Felanitx
Comparació entre Edat moderna als Països Catalans і Felanitx
Edat moderna als Països Catalans té 443 relacions, mentre que Felanitx té 136. Com que tenen en comú 11, l'índex de Jaccard és 1.90% = 11 / (443 + 136).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Edat moderna als Països Catalans і Felanitx. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: