SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 333 les relacions: Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr, Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell, Acte de cort, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Amèrica, Andorra, Antiga Roma, Aragó (cognom), Aragonès, Ariza, Arrabassament, Art, Arxiu Capitular d'Urgell, Arxiu de la Corona d'Aragó, Ausetans, Ausiàs March, Índia, Àfrica, Babilònia, Bagdad, Balaguer, Barcelona, Bargusis, Batalla de Poitiers (732), Batalla de Portopí, Batalla de Roncesvalls, Benet XIII, Berenguer de Palou II, Bernat Desclot, Besalú, Bilingüisme, Bisbat d'Urgell, Bonastruc ça Porta, Borrell II, Califa, Califat Omeia, Call, Call de Girona, Cambrils, Cançó de Santa Fe, Cancelleria Reial, Cantó, Capítol de cort, Cardona, Carlemany, Carles de Viana, Carles el Calb, ... Ampliar l'índex (283 més) » « Shrink índex

Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr

Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr (m. 716) fou valí de l'Àndalus (714-716).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr

Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun

Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun ibn Yaqub al-Mansur ibn Yússuf ibn Abd-al-Mumin ibn Alí, més conegut simplement com a Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, nascut en data aproximada el 1185/1186 a Malàga i germà del setè califa dels almohades Abu-Muhàmmad Abd Al·lah al-Àdil ibn Yaqub al-Mansur, va esdevenir el vuitè califa dels almohades l'any 1227 rivalitzant amb Yahya al-Mútassim.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun

Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell

L'Acta de consagració i dotació de la catedral de la Seu d'Urgell, també coneguda com a Acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, fou escrita en llatí es creia que l'any 819 o el 839, dona testimoni del català primitiu i recull els primers noms de lloc amb forma plenament catalana, com Ferrera o Palomera, al Pallars.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell

Acte de cort

Durant les edats medieval i moderna es va donar el nom genèric d'acte de cort (acta curiae) a moltes accions i/o pactes acordats durant una Cort tinguda en els estats de la Corona d'Aragó.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Acte de cort

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Alfons el Cast

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Alfons el Franc

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Alfons el Magnànim

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Amèrica

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Andorra

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Antiga Roma

Aragó (cognom)

Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Aragó (cognom)

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Aragonès

Ariza

Ariza (Fariza en aragonès) és un municipi de l'Aragó de la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Calataiud.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Ariza

Arrabassament

L'arrabassament o rompuda del sòl és l'acció de rompre o llaurar la superfície del terreny amb una profunditat no superior a uns 30 centímetres.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Arrabassament

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Art

Arxiu Capitular d'Urgell

L'Arxiu Capitular d'Urgell (ACU), també conegut com a Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, és un arxiu eclesiàstic a la Seu d'Urgell.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Arxiu Capitular d'Urgell

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Arxiu de la Corona d'Aragó

Ausetans

Els ausetans (en llatí Ausetani) eren un poble iber del nord-est de la península Ibèrica.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Ausetans

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Ausiàs March

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Índia

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Àfrica

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Babilònia

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Bagdad

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Balaguer

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Barcelona

Bargusis

Els bargusis (Bargusii, Βαργουσίοι), anomenats també bergistans (Bergistani, o més aviat Bergitani), foren un poble iber, probablement emparentat amb els ilergets, que probablement vivia a les valls del Cardoner i de l'alt Llobregat.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Bargusis

Batalla de Poitiers (732)

La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Batalla de Poitiers (732)

Batalla de Portopí

La Batalla de Portopí, també anomenada Batalla de la Porrassa, va tenir lloc a l'actual terme de Calvià, entorn del coll de la Batalla, a la Serra de Portopí, el 12 de setembre de 1229 entre l'exèrcit de Jaume el Conqueridor de la Corona d'Aragó i Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, el valí de Mallorca.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Batalla de Portopí

Batalla de Roncesvalls

La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Batalla de Roncesvalls

Benet XIII

Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Benet XIII

Berenguer de Palou II

Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Berenguer de Palou II

Bernat Desclot

Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Bernat Desclot

Besalú

Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Besalú

Bilingüisme

Placa bilingüe del carrer Argenteria de Barcelona utilitzada per la Mancomunitat de Catalunya. Bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social; és una concreció del plurilingüisme.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Bilingüisme

Bisbat d'Urgell

El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Bisbat d'Urgell

Bonastruc ça Porta

Bonastruc ça Porta (Girona, 1194 - Acre?, 1270), fou rabí de l'aljama de Girona i metge.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Bonastruc ça Porta

Borrell II

Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Borrell II

Califa

Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Califa

Califat Omeia

El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Califat Omeia

Call

Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Call

Call de Girona

370x370px El Call de Girona va ser, des del punt de vista cultural, una de les més importants comunitats jueves d'occident.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Call de Girona

Cambrils

Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Cambrils

Cançó de Santa Fe

Martiri de santa Fe en una il·lustració medieval La Cançó o Cançon de santa Fe és un poema hagiogràfic medieval relatiu a santa Fe d'Agen, elaborat per un autor anònim entre 1054 i 1076 i, per tant, alguns anys anterior a la lírica trobadoresca, cosa que el converteix en una de les més antigues manifestacions literàries en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Cançó de Santa Fe

Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Cancelleria Reial

Cantó

Un cantó és un tipus de divisió administrativa d'un país.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Cantó

Capítol de cort

Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Capítol de cort

Cardona

Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Cardona

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Carlemany

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Carles de Viana

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Carles el Calb

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Carles Martell

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Casal d'Aragó

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Casal de Barcelona

Castell

Un castell és una fortificació per a ús militar.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Castell

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Castellà

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Catalans

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Català

Català barceloní

El català barceloní és una variant del català oriental central que es parla a Barcelona i a la seva àrea metropolitana.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Català barceloní

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Catalunya

Catalunya Nova

Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Catalunya Nova

Catalunya Vella

La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Catalunya Vella

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Còrdova

Còrsega i Sardenya

Corsica et Sardinia era el nom de la província romana que agrupava les illes de Còrsega i Sardenya, cedides per Cartago al, després de la Primera Guerra Púnica.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Còrsega i Sardenya

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Celtes

Ceretans

Els ceretans o cerretans (Cerretani, Ceretani o Ceretes; Κερρητανοὶ) foren un antic poble que poblà la cara sud del Pirineu durant la protohistòria i l'antiguitat.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Ceretans

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Ciència

Cinca

El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Cinca

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Ciutat

Claudi Lorenzale i Sugrañes

Casa de la Ciutat de Barcelona de Claudi Lorenzale representant el Comerç i la Indústria. Claudi Lorenzale i Sugrañes (Barcelona, 8 de desembre de 1814 o 1815 - Barcelona, 31 de març de 1889)L'any de naixement del pintor encara es troba en procés d'investigació.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Claudi Lorenzale i Sugrañes

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Clergat

Codi de Recesvint

El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Codi de Recesvint

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Comerç

Comerç català medieval

Nau típica medieval catalana: la Coca de Mataró, conservada a partir d'un exvot que van donar uns mariners que van sobreviure a una tempesta. L'expansió del comerç català medieval de la Corona d'Aragó es va canalitzar en cinc direccions: la Mediterrània oriental, la Mediterrània occidental, la península Itàlica, la península Ibèrica i l'Europa continental i de l'Atlàntic nord.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Comerç català medieval

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Compromís de Casp

Comtat (edat mitjana)

Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Comtat (edat mitjana)

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Comtat d'Empúries

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Comtat d'Osona

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Comtat d'Urgell

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Comtat de Barcelona

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Comtat de Berga

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Comtat de Cerdanya

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Comtat de Girona

Comtat de Malta

El Comtat de Malta va ser un senyoriu feudal del Regne de Sicília que dominava les illes de Malta i Gozo.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Comtat de Malta

Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Comtat de Pallars

Comtat de Provença

El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Comtat de Provença

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Comtat de Ribagorça

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Comtat del Rosselló

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Comtats catalans

Comte

Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Comte

Concili de Tours

El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Concili de Tours

Conquesta carolíngia d'Hispània

La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Conquesta carolíngia d'Hispània

Conquesta de Barxiluna

La conquesta de Barxiluna va ser l'operació militar realitzada per un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna (actual Barcelona) que havia estat vuitanta anys sota domini del Califat de Còrdova.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Conquesta de Barxiluna

Conquesta de Girona

La conquesta de Girona de 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia d'Hispània després del qual els descendents dels refugiats visigots del Regne Franc pogueren recuperar els antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus de mans dels musulmans, que havien conquerit unes set dècades abans.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Conquesta de Girona

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Conquesta de Mallorca

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Conquesta feudal hispànica

Conquesta omeia d'Hispània

La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Conquesta omeia d'Hispània

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Consell de Cent

Consell del Principat

El Consell del Principat és una institució que va crear la Diputació del General de Catalunya en començar l'enfrontament amb el rei d'Aragó Joan el Gran que desembocaria en la guerra civil catalana (1462-1472).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Consell del Principat

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Constitució

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Constitucions catalanes

Cora de Todmir

Ciutats integrants del pacte de Todmir, any 713.La cora de Todmir, també anomenada regne de Tudmir era una entitat territorial i política pertanyent al territori de l'Àndalus, predecessora del Regne de Múrcia.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Cora de Todmir

Corberes

Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Corberes

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Corona d'Aragó

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Corona de Castella i Lleó

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Corts Catalanes

Corts d'Aragó

Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Corts d'Aragó

Corts de Barcelona (1413)

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Ferran I a Barcelona el 4 de gener de 1413, just després de ser nomenat rei d'Aragó al Compromís de Casp.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Corts de Barcelona (1413)

Costums de Tortosa

Facsímil: ''Libre de les costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa'' (ed. 1881) Els Costums de Tortosa foren una compilació del dret consuetudinari tortosí feta el 1272 i promulgada el 1279, que establiren el Costum.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Costums de Tortosa

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Crònica de Ramon Muntaner

Cresques Abraham

Cresques Abraham (Palma, 1325 - 1387) fou un cartògraf mallorquí d'origen jueu, d'ofici bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nàutics.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Cresques Abraham

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Cristianisme

Cultura dels camps d'urnes

La cultura dels camps d'urnes o cultura sorotàptica pertany a la part final del període de l'edat del bronze.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Cultura dels camps d'urnes

Demografia

Àrea metropolitana de Tòquio cap a l'oest de la Torre de TòquioLa demografia (del grec demos, "poble") és l'estudi de les poblacions humanes, en especial de manera dinàmica; és a dir, que canvia en el temps i l'espai.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Demografia

Diàspora

Diàspora (del grec antic διασπορά, "esplai de llavors", "dispersió") és "el moviment, migració o dispersió d'un poble lluny del seu establiment o territori ancestral" o "poble dispersat per qualsevol causa a més d'una localització", o "poble establit lluny del seu territori ancestral".

Veure Edat mitjana de Catalunya і Diàspora

Dinastia Avís

Joan I de Portugal, fundador de la dinastia d'Avís La dinastia d'Avís (en portuguès antic Aviz i modernament Avis) fou el llinatge reial que van governar el regne de Portugal des de 1385 fins a l'any 1580.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Dinastia Avís

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Dinastia borbònica

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Dinastia carolíngia

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Dinastia Trastàmara

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Diputació del General de Catalunya

Dret

301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Dret

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Duc

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Ducat d'Atenes

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Ducat de Neopàtria

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Edat mitjana

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Edat moderna

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Empúries

Empordà

LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Empordà

Escriptura

Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Escriptura

Església (arquitectura)

Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Església (arquitectura)

Espanya (geografia)

Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Espanya (geografia)

Estol

* Marina de guerra catalana - conjunt de vaixells.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Estol

Evangeli

'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Evangeli

Federació

Mapa que mostra els estats federatsUna federació (del llatí fœdus, "pacte"), sovint també anomenat estat federal, és una unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central ("federal").

Veure Edat mitjana de Catalunya і Federació

Felip III de Castella

Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Felip III de Castella

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Fenicis

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Ferran d'Antequera

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Ferran el Catòlic

Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Ferran Soldevila i Zubiburu

Festa de l'Estendard

La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Festa de l'Estendard

Feu

Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Feu

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Feudalisme

Feudalisme a Catalunya

El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Feudalisme a Catalunya

Filosofia

La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Filosofia

Fogatge

El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Fogatge

França Occidental

França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.

Veure Edat mitjana de Catalunya і França Occidental

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Francès

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Francs

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Franquisme

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Furs de València

Galaicoportuguès

El galaicoportuguès o galaicoportugués era una llengua romànica, parlada a l'edat mitjana, a la franja occidental de la península Ibèrica.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Galaicoportuguès

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Gòtia

Generalitat

La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Generalitat

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Generalitat de Catalunya

Gerba

L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Gerba

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Germànics

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Grècia

Greuges de Guitard Isarn

Els Greuges de Guitard Isarn (també coneguts amb el nom de Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, o simplement Greuges de Caboet) havia estat considerat el primer text extens escrit en català conservat, tot i que conté també algunes frases en llatí.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Greuges de Guitard Isarn

Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales

Els Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales és un dels primers documents escrits en llengua catalana, també conegut amb el nom de Zo són clams, que són les paraules inicials del text.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales

Grisons

Els Grisons o el cantó dels Grisons (romanx: Grischun o chantun Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Grisons

Guardamar del Segura

Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Guardamar del Segura

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Guerra Civil catalana

Guerra de Sicília (1282-1294)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Guerra de Sicília (1282-1294)

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola

Guerra dels remences

La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Guerra dels remences

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Guerra dels Segadors

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Guifré el Pilós

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Hebreu

Història militar de Catalunya

La història militar de Catalunya comença al, amb les primeres gestes dels exèrcits sota ordres de governants catalans i dura fins a l'actualitat, on els soldats catalans s'integren dins forces internacionals.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Història militar de Catalunya

Homilies d'Organyà

Les Homilies d'Organyà és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Homilies d'Organyà

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Ibers

Idioma

família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Idioma

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Illes Balears

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Imperi Carolingi

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Imperi Otomà

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Imperi Romà

Invasió musulmana de la Gàl·lia

La invasió musulmana de la Gàl·lia fou el darrer episodi de la conquesta de l'Àndalus, quan el valí d'Hispània, as-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, va envair el ducat de Septimània el 720.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Invasió musulmana de la Gàl·lia

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Isabel II d'Espanya

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Italià

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Itàlia

Jacob ben David Bonjorn

Jacob ben David ben Bonjorn també conegut com a David Bonjorn del Barri o David ben Yom Tov (Cotlliure al voltant de 1300- Barcelona, probablement abans de 1361), fou un astrònom i astròleg jueu català.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Jacob ben David Bonjorn

Jafudà Bonsenyor

Jafudà Bonsenyor (Barcelona, ca. 1250 - Barcelona, 1330) fou un metge i traductor barceloní, de religió jueva.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Jafudà Bonsenyor

Jafudà Cresques

Jafudà Cresques (Palma, 1350? – Sagres (Portugal), 1410 o 1427), també conegut com a Jehudà Cresques i Jaume Ribes, fou un cartògraf jueu d'origen mallorquí i probablement l'home que va coordinar els descobriments marítims de l'escola naval portuguesa de Sagres a l'inici del.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Jafudà Cresques

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Jaume el Conqueridor

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Jaume II d'Urgell

Joan de Borbó i Battenberg

Bust de Joan de Borbó. Joan de Borbó i Battenberg (Palau Reial de La Granja de San Ildefonso, 20 de juny de 1913 - Pamplona, 1 d'abril de 1993) fou l'únic cap de la família dels Borbons espanyols que en cap moment de la seva vida no ha estat rei.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Joan de Borbó i Battenberg

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Joan el Sense Fe

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Judaisme

Judeocatalà

El judeocatalà, també anomenat catalànic o qatalanit en hebreu, fou el dialecte del català que parlaven els jueus catalans a la Corona catalanoaragonesa.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Judeocatalà

Jurament de Radulf Oriol

El Jurament de Radulf Oriol és el jurament feudal de fidelitat de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 a la Terreta de Ribagorça, concretament en algun lloc entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Jurament de Radulf Oriol

Kairuan

Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Kairuan

L'Alguer

L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.

Veure Edat mitjana de Catalunya і L'Alguer

La Biga i la Busca

La Biga i la Busca foren dos bàndols polítics en què es dividiren els habitants de la ciutat de Barcelona al.

Veure Edat mitjana de Catalunya і La Biga i la Busca

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.

Veure Edat mitjana de Catalunya і La Seu d'Urgell

Les quatre grans Cròniques

Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Les quatre grans Cròniques

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Llatí

Llatí vulgar

El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Llatí vulgar

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'Imperi romà.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Llengües germàniques

Llengües occitanoromàniques

La branca de les llengües occitanoromàniques ajunta tots els dialectes de les llengües occitana i catalana, situades majoritàriament al sud de França, Andorra, Mònaco, al nord-est d'Espanya, a l'oest de la Itàlia continental i a la ciutat italiana de l'Alguer.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Llengües occitanoromàniques

Llengües retoromàniques

El retoromànic és una branca de les llengües romàniques composta per tres llengües: el romanx (Grisons, Suïssa), el ladí (Dolomites, estat italià) i el furlà (Friül, estat italià); és parlat, doncs, en l'àrea alpina de l'antiga província romana de Rètia, d'on en prové el nom.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Llengües retoromàniques

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Llengües romàniques

Llengua estàndard

Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboració artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Llengua estàndard

Llengua koiné

Koiné és qualsevol llengua que s'utilitza com a model i que és comuna i general en un mateix territori.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Llengua koiné

Llibre Jutge

El Llibre dels jutges, Llibre jutge o Llibre dels judicis és la versió catalana del Liber Iudiciorum o Codi de Recesvint, de la qual es coneixen dos fragments: un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat (1220-1230) i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell (1060-1080).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Llibre Jutge

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Llista de comtes de Barcelona

Llista de jaciments arqueològics de Catalunya

Aquesta és una llista incompleta dels jaciments arqueològics de Catalunya.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Llista de jaciments arqueològics de Catalunya

Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó

El lloctinent del regne d'Aragó era el representant del rei al Regne d'Aragó.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Llista de reis d'Aragó

Llista de reis d'Espanya

S'han considerat reis d'Espanya els de la dinastia d'Habsburg, successors dels Reis Catòlics, en què un sol monarca regna sobre la Corona de Castella, la Corona d'Aragó, el Regne de Navarra, i durant un període també sobre el Regne de Portugal.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Llista de reis d'Espanya

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Llista de reis de França

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Mallorca

Mals usos

Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Mals usos

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Mar Mediterrània

Marca (territori)

Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Marca (territori)

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Marca Hispànica

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Martí l'Humà

Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí —— (m. 791 o 792) fou valí de Barcelona (778-792) i de Saragossa (790-791).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí

Menorà

Quipà i ''' menorà ''' de la col·lecció de Harry S. Truman. Imatge de la Menorà a l'Arc de Titus. Menorá de la Plaça dels Orfes de Jaén, en homenatge a les famílies de la diàspora sefardita. Menorà a la sinagoga Shlomo Ben Adret del call de Barcelona.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Menorà

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Monarca

Monarquia Catòlica

Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Monarquia Catòlica

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Monarquia d'Espanya

Muret

Muret (Murèth en occità i antigament Murell) és un municipi a l'estat francès, situat al departament de l'Alta Garona, a Occitània, a uns 20 quilòmetres al sud de Tolosa.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Muret

Mussa ibn Nussayr

Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Mussa ibn Nussayr

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Musulmà

Nacionalisme

Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Nacionalisme

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Occità

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Occitània

Olot

Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Olot

Ordinacions de Pere el Cerimoniós

Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Ordinacions de Pere el Cerimoniós

Oriola

Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Oriola

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Veure Edat mitjana de Catalunya і País Valencià

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Països Catalans

Pagus

Un pagus (plural pagi) fou un lloc fortificat dels territoris romans exteriors a la ciutat on el poble i la tropa es podia retirar en cas d'un atac, però sense defenses emmurallades.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Pagus

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Pau i Treva de Déu

Península

La península de Florida, als Estats Units Una península (del llatí paeninsula) és una extensió de terra envoltada d'aigua per tot arreu excepte per una part, que rep el nom distme.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Península

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Península Ibèrica

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Pere el Cerimoniós

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Pere el Gran

Pere Martell

va ser un navegant català, còmit de galeres, armador i potent comerciant marítim amb interessos comercials en diversos ports de la Mediterrània occidental.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Pere Martell

Pere Ramon I de Pallars Jussà

Pere Ramon I de Pallars Jussà (? - 1113) fou comte de Pallars Jussà (1098-1113).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Pere Ramon I de Pallars Jussà

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Peronella d'Aragó

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Pesta Negra

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Pirineus

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Portuguès

Pròsper de Bofarull i Mascaró

Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1 de setembre de 1777 - Barcelona, 30 de desembre de 1859) fou un arxiver i historiador català.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Pròsper de Bofarull i Mascaró

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Primer Imperi Francès

Principat

Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Principat

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Principat de Catalunya

Procés de romanització

La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Procés de romanització

Procurador general

El procurador general representava el rei de la Corona d'Aragó en relació amb tots els aspectes i era assessorat per un Consell de la Procuradoria.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Procurador general

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Ramon Berenguer IV

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Ramon Llull

Regnat d'Isabel II d'Espanya

El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Regnat d'Isabel II d'Espanya

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Regne d'Aragó

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Regne de Castella

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Regne de França

Regne de Múrcia

LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Regne de Múrcia

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Regne de Navarra

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Regne de Nàpols

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Regne de Portugal

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Regne de Sardenya

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Regne de Sicília

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Regne de Toledo

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Regne de València

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Regne Franc

Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi és una institució cultural, sense ànim de lucre, radicada a la Llotja de Mar de Barcelona des de 1850.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

Remences

Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Remences

Renaixement carolingi

Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Renaixement carolingi

República Catalana

La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.

Veure Edat mitjana de Catalunya і República Catalana

Roger de Llúria

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Veure Edat mitjana de Catalunya і Roger de Llúria

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Roma

Romanç (poesia)

El romanç és un tipus de composició poètica.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Romanç (poesia)

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Romanès

Romània

Romània és el nom que s'utilitzà per designar el conjunt de països on es parlava (i actualment encara es parla) en llengua romànica o neollatina, és a dir, les llengües que derivaren del llatí.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Romània

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Rosselló

Salomó ben Adret

, també conegut com a Raixbà (Rabbí Xelomó ben Adret), va ser el més famós mestre de la llei jueva al i principis del.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Salomó ben Adret

Salou

Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Salou

Salses

Salses (oficialment en francès, Salses-le-Château), és una vila i comuna de 3.275 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Salses

Santa Ponça

Santa Ponça és una urbanització turística i residencial i una antiga possessió del terme de Calvià, a Mallorca.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Santa Ponça

Saraqusta

Almussara Saraqusta, també coneguda com al-Madina al-Baidà, literalment ‘la ciutat blanca’ en àrab, pel color dels seus edificis, era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la regió.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Saraqusta

Sard

El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Sard

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Sardenya

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Segle V

Segle VI

El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Segle VI

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Segle XIV

Segura (riu)

El Segura és un riu de la península Ibèrica que neix en el paratge de Fuente Segura, a cinc quilòmetres de Pontón Bajo al municipi de Santiago-Pontones (Jaén, Andalusia).

Veure Edat mitjana de Catalunya і Segura (riu)

Senyor

Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor. Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Senyor

Sermó

El sermó de la Muntanya, un quadre de Carl Heinrich Bloch Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Sermó

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Sicília

Substrat català

Llengües paleohispàniques El substrat català, en l'estudi de la història de la llengua catalana, fa referència a les llengües preromanes que van influir en la formació del català, sobretot en el lèxic i en la toponímia.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Substrat català

Superstrat

En lingüística, el superstrat és una llengua que influeix sobre una altra sense suplantar-la.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Superstrat

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Tarragona

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Teologia

Tractat d'Oriola

El tractat d'Oriola (abril de 713) fou un ahd (pacte) de submissió entre el duc visigot Teodomir i els invasors musulmans, representats pel fill de Mussa ibn Nussayr, Abd-al-Aziz, que respectà una certa independència del territori del primer, situat entre l'actual Múrcia i Alacant.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Tractat d'Oriola

Unió personal

Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Unió personal

Usatge

Un usatge o ús és una forma jurídica inicial de costum i constitueix part del dret consuetudinari.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Usatge

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Usatges de Barcelona

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Veure Edat mitjana de Catalunya і València

Valí

El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Valí

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Vassallatge

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Vegueria

Venda de Ramon i cònjuge Adaleiz a Iosfred, prevere

La venda de Ramon i cònjuge Adaleiz a Iosfred, prevere, és un document de compravenda, datat l'any 1034, d'una terra amb el seu hort i els arbres que hi ha, els quals són identificats per la seva espècie.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Venda de Ramon i cònjuge Adaleiz a Iosfred, prevere

Vescomtat de Vallespir

El vescomtat de Vallespir, després vescomtat de Castellnou, fou una jurisdicció comtal del pagus de Vallespir al Rosselló.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Vescomtat de Vallespir

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Vic

Vinalopó

El Vinalopó és un riu de la península Ibèrica que travessa de nord a sud el sud del País Valencià.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Vinalopó

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Veure Edat mitjana de Catalunya і Visigots

Xarq al-Àndalus

Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.

Veure Edat mitjana de Catalunya і Xarq al-Àndalus

1040

El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 1040

1095

El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 1095

1136

El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 1136

1137

;Països Catalans.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 1137

1162

El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 1162

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 1213

1225

L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 1225

1229

;Països Catalans.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 1229

1232

Països Catalans.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 1232

1233

El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 1233

1238

1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 1238

1262

El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 1262

1327

Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 1327

1349

;Països Catalans.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 1349

1387

;Països Catalans.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 1387

1391

La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 1391

1410

;Països Catalans.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 1410

1412

El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 1412

1462

; Països Catalans.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 1462

1472

El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 1472

1492

;Països Catalans.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 1492

1715

;Països Catalans.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 1715

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 31 de desembre

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 5 de setembre

711

;Països Catalans.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 711

987

El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Edat mitjana de Catalunya і 987

També conegut com Edat medieval de Catalunya, Edat mitjana a Catalunya, L'Edat mitjana de Catalunya, Període medieval a Catalunya, Època medieval a Catalunya.

, Carles Martell, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Castell, Castellà, Catalans, Català, Català barceloní, Catalunya, Catalunya Nova, Catalunya Vella, Còrdova, Còrsega i Sardenya, Celtes, Ceretans, Ciència, Cinca, Ciutat, Claudi Lorenzale i Sugrañes, Clergat, Codi de Recesvint, Comerç, Comerç català medieval, Compromís de Casp, Comtat (edat mitjana), Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Cerdanya, Comtat de Girona, Comtat de Malta, Comtat de Pallars, Comtat de Provença, Comtat de Ribagorça, Comtat del Rosselló, Comtats catalans, Comte, Concili de Tours, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta de Barxiluna, Conquesta de Girona, Conquesta de Mallorca, Conquesta feudal hispànica, Conquesta omeia d'Hispània, Consell de Cent, Consell del Principat, Constitució, Constitucions catalanes, Cora de Todmir, Corberes, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Corts d'Aragó, Corts de Barcelona (1413), Costums de Tortosa, Crònica de Ramon Muntaner, Cresques Abraham, Cristianisme, Cultura dels camps d'urnes, Demografia, Diàspora, Dinastia Avís, Dinastia borbònica, Dinastia carolíngia, Dinastia Trastàmara, Diputació del General de Catalunya, Dret, Duc, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Edat mitjana, Edat moderna, Empúries, Empordà, Escriptura, Església (arquitectura), Espanya (geografia), Estol, Evangeli, Federació, Felip III de Castella, Fenicis, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran Soldevila i Zubiburu, Festa de l'Estendard, Feu, Feudalisme, Feudalisme a Catalunya, Filosofia, Fogatge, França Occidental, Francès, Francs, Franquisme, Furs de València, Galaicoportuguès, Gòtia, Generalitat, Generalitat de Catalunya, Gerba, Germànics, Grècia, Greuges de Guitard Isarn, Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescales, Grisons, Guardamar del Segura, Guerra Civil catalana, Guerra de Sicília (1282-1294), Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels remences, Guerra dels Segadors, Guifré el Pilós, Hebreu, Història militar de Catalunya, Homilies d'Organyà, Ibers, Idioma, Illes Balears, Imperi Carolingi, Imperi Otomà, Imperi Romà, Invasió musulmana de la Gàl·lia, Isabel II d'Espanya, Italià, Itàlia, Jacob ben David Bonjorn, Jafudà Bonsenyor, Jafudà Cresques, Jaume el Conqueridor, Jaume II d'Urgell, Joan de Borbó i Battenberg, Joan el Sense Fe, Judaisme, Judeocatalà, Jurament de Radulf Oriol, Kairuan, L'Alguer, La Biga i la Busca, La Seu d'Urgell, Les quatre grans Cròniques, Llatí, Llatí vulgar, Llengües germàniques, Llengües occitanoromàniques, Llengües retoromàniques, Llengües romàniques, Llengua estàndard, Llengua koiné, Llibre Jutge, Llista de comtes de Barcelona, Llista de jaciments arqueològics de Catalunya, Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis d'Espanya, Llista de reis de França, Mallorca, Mals usos, Mar Mediterrània, Marca (territori), Marca Hispànica, Martí l'Humà, Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí, Menorà, Monarca, Monarquia Catòlica, Monarquia d'Espanya, Muret, Mussa ibn Nussayr, Musulmà, Nacionalisme, Occità, Occitània, Olot, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Oriola, País Valencià, Països Catalans, Pagus, Pau i Treva de Déu, Península, Península Ibèrica, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere Martell, Pere Ramon I de Pallars Jussà, Peronella d'Aragó, Pesta Negra, Pirineus, Portuguès, Pròsper de Bofarull i Mascaró, Primer Imperi Francès, Principat, Principat de Catalunya, Procés de romanització, Procurador general, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer IV, Ramon Llull, Regnat d'Isabel II d'Espanya, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de França, Regne de Múrcia, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de Toledo, Regne de València, Regne Franc, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Remences, Renaixement carolingi, República Catalana, Roger de Llúria, Roma, Romanç (poesia), Romanès, Romània, Rosselló, Salomó ben Adret, Salou, Salses, Santa Ponça, Saraqusta, Sard, Sardenya, Segle V, Segle VI, Segle XIV, Segura (riu), Senyor, Sermó, Sicília, Substrat català, Superstrat, Tarragona, Teologia, Tractat d'Oriola, Unió personal, Usatge, Usatges de Barcelona, València, Valí, Vassallatge, Vegueria, Venda de Ramon i cònjuge Adaleiz a Iosfred, prevere, Vescomtat de Vallespir, Vic, Vinalopó, Visigots, Xarq al-Àndalus, 1040, 1095, 1136, 1137, 1162, 1213, 1225, 1229, 1232, 1233, 1238, 1262, 1327, 1349, 1387, 1391, 1410, 1412, 1462, 1472, 1492, 1715, 31 de desembre, 5 de setembre, 711, 987.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat