Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Edat mitjana і Josep Maria Subirachs i Sitjar
Edat mitjana і Josep Maria Subirachs i Sitjar tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandria, Anatòlia, Argent, Aristòtil, Barcelona, Ceràmica, Corona d'Aragó, Croades, Dante Alighieri, Egipte, Ferro, França, Fusta, Ginebra, Itàlia, Jaume el Conqueridor, Jerusalem, La Divina Comèdia, Llatí, Mar Mediterrània, Or, Papa Climent V, París, Ramon Llull, Renaixement, Sant Pere, Terra Santa, Venècia, Viena.
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Alexandria і Edat mitjana · Alexandria і Josep Maria Subirachs i Sitjar ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Edat mitjana · Anatòlia і Josep Maria Subirachs i Sitjar ·
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Argent і Edat mitjana · Argent і Josep Maria Subirachs i Sitjar ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Edat mitjana · Aristòtil і Josep Maria Subirachs i Sitjar ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Edat mitjana · Barcelona і Josep Maria Subirachs i Sitjar ·
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Ceràmica і Edat mitjana · Ceràmica і Josep Maria Subirachs i Sitjar ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Edat mitjana · Corona d'Aragó і Josep Maria Subirachs i Sitjar ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Croades і Edat mitjana · Croades і Josep Maria Subirachs i Sitjar ·
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Dante Alighieri і Edat mitjana · Dante Alighieri і Josep Maria Subirachs i Sitjar ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Edat mitjana і Egipte · Egipte і Josep Maria Subirachs i Sitjar ·
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Edat mitjana і Ferro · Ferro і Josep Maria Subirachs i Sitjar ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Edat mitjana і França · França і Josep Maria Subirachs i Sitjar ·
Fusta
Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.
Edat mitjana і Fusta · Fusta і Josep Maria Subirachs i Sitjar ·
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Edat mitjana і Ginebra · Ginebra і Josep Maria Subirachs i Sitjar ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Edat mitjana і Itàlia · Itàlia і Josep Maria Subirachs i Sitjar ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Edat mitjana і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Josep Maria Subirachs i Sitjar ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Edat mitjana і Jerusalem · Jerusalem і Josep Maria Subirachs i Sitjar ·
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
Edat mitjana і La Divina Comèdia · Josep Maria Subirachs i Sitjar і La Divina Comèdia ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Edat mitjana і Llatí · Josep Maria Subirachs i Sitjar і Llatí ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Edat mitjana і Mar Mediterrània · Josep Maria Subirachs i Sitjar і Mar Mediterrània ·
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Edat mitjana і Or · Josep Maria Subirachs i Sitjar і Or ·
Papa Climent V
Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.
Edat mitjana і Papa Climent V · Josep Maria Subirachs i Sitjar і Papa Climent V ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Edat mitjana і París · Josep Maria Subirachs i Sitjar і París ·
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Edat mitjana і Ramon Llull · Josep Maria Subirachs i Sitjar і Ramon Llull ·
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Edat mitjana і Renaixement · Josep Maria Subirachs i Sitjar і Renaixement ·
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Edat mitjana і Sant Pere · Josep Maria Subirachs i Sitjar і Sant Pere ·
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Edat mitjana і Terra Santa · Josep Maria Subirachs i Sitjar і Terra Santa ·
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Edat mitjana і Venècia · Josep Maria Subirachs i Sitjar і Venècia ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Edat mitjana і Viena · Josep Maria Subirachs i Sitjar і Viena ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Edat mitjana і Josep Maria Subirachs i Sitjar
- Què tenen en comú Edat mitjana і Josep Maria Subirachs i Sitjar
- Semblances entre Edat mitjana і Josep Maria Subirachs i Sitjar
Comparació entre Edat mitjana і Josep Maria Subirachs i Sitjar
Edat mitjana té 505 relacions, mentre que Josep Maria Subirachs i Sitjar té 471. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 2.97% = 29 / (505 + 471).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Edat mitjana і Josep Maria Subirachs i Sitjar. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
