Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Edat mitjana і Historiografia
Edat mitjana і Historiografia tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Abat, Al-Àndalus, Alfons X de Castella, Antiguitat clàssica, Art, August, Bernat Desclot, Ciència, Conquesta feudal hispànica, Corona d'Aragó, Cristianisme, Croades, Cultura, Demografia, Dret romà, Ecologia, Economia, Edat antiga, Edat moderna, Egipte, Filosofia, Història econòmica, Jaume el Conqueridor, Llatí, Mar Mediterrània, Nàpols, Orient Pròxim, Renaixement, Roma.
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Abat і Edat mitjana · Abat і Historiografia ·
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Al-Àndalus і Edat mitjana · Al-Àndalus і Historiografia ·
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Alfons X de Castella і Edat mitjana · Alfons X de Castella і Historiografia ·
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Antiguitat clàssica і Edat mitjana · Antiguitat clàssica і Historiografia ·
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Art і Edat mitjana · Art і Historiografia ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Edat mitjana · August і Historiografia ·
Bernat Desclot
Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.
Bernat Desclot і Edat mitjana · Bernat Desclot і Historiografia ·
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Ciència і Edat mitjana · Ciència і Historiografia ·
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Conquesta feudal hispànica і Edat mitjana · Conquesta feudal hispànica і Historiografia ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Edat mitjana · Corona d'Aragó і Historiografia ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Edat mitjana · Cristianisme і Historiografia ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Croades і Edat mitjana · Croades і Historiografia ·
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Cultura і Edat mitjana · Cultura і Historiografia ·
Demografia
Àrea metropolitana de Tòquio cap a l'oest de la Torre de TòquioLa demografia (del grec demos, "poble") és l'estudi de les poblacions humanes, en especial de manera dinàmica; és a dir, que canvia en el temps i l'espai.
Demografia і Edat mitjana · Demografia і Historiografia ·
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Dret romà і Edat mitjana · Dret romà і Historiografia ·
Ecologia
L'ecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecífiques (depredació i pol·linització) (baix).
Ecologia і Edat mitjana · Ecologia і Historiografia ·
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Economia і Edat mitjana · Economia і Historiografia ·
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Edat antiga і Edat mitjana · Edat antiga і Historiografia ·
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Edat mitjana і Edat moderna · Edat moderna і Historiografia ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Edat mitjana і Egipte · Egipte і Historiografia ·
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Edat mitjana і Filosofia · Filosofia і Historiografia ·
Història econòmica
La història econòmica analitza l'evolució de l'economia de les societats al llarg del temps.
Edat mitjana і Història econòmica · Història econòmica і Historiografia ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Edat mitjana і Jaume el Conqueridor · Historiografia і Jaume el Conqueridor ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Edat mitjana і Llatí · Historiografia і Llatí ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Edat mitjana і Mar Mediterrània · Historiografia і Mar Mediterrània ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Edat mitjana і Nàpols · Historiografia і Nàpols ·
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.
Edat mitjana і Orient Pròxim · Historiografia і Orient Pròxim ·
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Edat mitjana і Renaixement · Historiografia і Renaixement ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Edat mitjana і Historiografia
- Què tenen en comú Edat mitjana і Historiografia
- Semblances entre Edat mitjana і Historiografia
Comparació entre Edat mitjana і Historiografia
Edat mitjana té 505 relacions, mentre que Historiografia té 452. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 3.03% = 29 / (505 + 452).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Edat mitjana і Historiografia. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
