Similituds entre Edat d'or de l'islam і Sunnisme
Edat d'or de l'islam і Sunnisme tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Abu-Hàmid al-Ghazalí, Abu-Mansur al-Maturidí, Aixarisme, Al-Mamun (abbàssida), Alcorà, Úmar ibn al-Khattab, Àhmad ibn Hànbal, Bagdad, Califat Abbàssida, Fiqh, Gran Mesquita de Kairuan, Hadit, Hanafisme, Hanbalisme, Ibn Khaldun, Islam, Mahoma, Malikisme, Màdhhab, Mesquita d'al-Azhar, Mutazilisme, Omeies, Primer califat, Qiyàs, Tafsir, Teologia, Turquia, Xafiisme, Xiisme.
Abu-Hàmid al-Ghazalí
Abu-Hàmid al-Ghazalí, conegut també amb el nom catalanitzat d'Algatzell i, entre els musulmans, com l'imam al-Ghazalí o Hújjat-al-Islam (Tus, Khorasan, c. 5 de juliol de 1057 - 19 de desembre de 1111), fou un teòleg, filòsof, jurista i mestre sufí considerat un dels pensadors més importants del món islàmic, representant el misticisme més profund.
Abu-Hàmid al-Ghazalí і Edat d'or de l'islam · Abu-Hàmid al-Ghazalí і Sunnisme ·
Abu-Mansur al-Maturidí
Abu-Mansur Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Mahmud al-Maturidí as-Samarqandí al-Hanafí —en àrab أبو منصور محمد بن محمد بن محمود الماتریدي السمرقندي الحنفي, Abū Manṣūr Muḥammad b. Muḥammad b. Maḥmūd al-Māturīdī al-Samarqandī al-Ḥanafī— (853–944), més conegut simplement com a Abu-Mansur al-Maturidí o, pels musulmans sunnites i respectuosament, com Imam al-Maturidí, fou un jurista, teòleg i exegeta sunnita hanafita de Samarcanda que va esdevenir el codificador (i epònim) d'una de les principals escoles ortodoxes de teologia sunnita, l'escola maturidita,Madelung, W., “al-Māturīdī”, in: Encyclopaedia of Islam, Second Edition, Edited by: P. Bearman, Th.
Abu-Mansur al-Maturidí і Edat d'or de l'islam · Abu-Mansur al-Maturidí і Sunnisme ·
Aixarisme
Laixarisme o escola aixarita (o, literalment ‘els aixarites’) va ser una de les primeres escoles teològiques de l'islam, basada en l'ensenyament d'Abu-l-Hàssan al-Aixarí.
Aixarisme і Edat d'or de l'islam · Aixarisme і Sunnisme ·
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Al-Mamun (abbàssida) і Edat d'or de l'islam · Al-Mamun (abbàssida) і Sunnisme ·
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Alcorà і Edat d'or de l'islam · Alcorà і Sunnisme ·
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Úmar ibn al-Khattab і Edat d'or de l'islam · Úmar ibn al-Khattab і Sunnisme ·
Àhmad ibn Hànbal
Àhmad ibn Muhàmmad ibn Hànbal Abu-Abd-Al·lah aix-Xaybaní, conegut simplement com a Àhmab ibn Hànbal o Ibn Hànbal (Bagdad, 780 - 855), va ser un erudit i teòleg musulmà considerat el fundador de l'escola hanbalita de jurisprudència islàmica.
Àhmad ibn Hànbal і Edat d'or de l'islam · Àhmad ibn Hànbal і Sunnisme ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Bagdad і Edat d'or de l'islam · Bagdad і Sunnisme ·
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Califat Abbàssida і Edat d'or de l'islam · Califat Abbàssida і Sunnisme ·
Fiqh
El fiqh (de l'àrab, ‘saber’, ‘coneixement’, ‘comprensió’) defineix, dins de l'islam, la jurisprudència religiosa; es tracta de les interpretacions fetes pels alfaquins (juristes islàmics) de casos que no queden clars ni en l'Alcorà ni en la sunna basada en els hadits.
Edat d'or de l'islam і Fiqh · Fiqh і Sunnisme ·
Gran Mesquita de Kairuan
La gran mesquita de Kairuan o mesquita d'Uqba ibn Nafi és un dels monuments del patrimoni de la humanitat de la UNESCO i la principal mesquita de Tunísia, a la ciutat de Kairuan antecessora de totes les mesquites del món islàmic occidental tret de les de Turquia i els Balcans, Suposadament construïda per Uqba ibn Nafi a partir del 670, ocupa 9.000 m².
Edat d'or de l'islam і Gran Mesquita de Kairuan · Gran Mesquita de Kairuan і Sunnisme ·
Hadit
d'Ibn Hanbal (Xaria), de l'octubre de 879 Un hadit (de l'àrab, plural, literalment ‘narració’) es refereix al que la majoria dels musulmans i les principals escoles de pensament islàmic creuen que és un registre de les paraules, accions i pautes aprovades pel profeta islàmic Mahoma que s'han transmès a través de cadenes de narradors.
Edat d'or de l'islam і Hadit · Hadit і Sunnisme ·
Hanafisme
El hanafisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídiques (màdhhabs) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el xafiisme i el malikisme.
Edat d'or de l'islam і Hanafisme · Hanafisme і Sunnisme ·
Hanbalisme
El hanbalisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanafisme, el xafiisme i el malikisme.
Edat d'or de l'islam і Hanbalisme · Hanbalisme і Sunnisme ·
Ibn Khaldun
Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.
Edat d'or de l'islam і Ibn Khaldun · Ibn Khaldun і Sunnisme ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Edat d'or de l'islam і Islam · Islam і Sunnisme ·
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Edat d'or de l'islam і Mahoma · Mahoma і Sunnisme ·
Malikisme
El malikisme —, , o — és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el xafiisme.
Edat d'or de l'islam і Malikisme · Malikisme і Sunnisme ·
Màdhhab
Un màdhhab és una escola de jurisprudència islàmica (fiqh).
Edat d'or de l'islam і Màdhhab · Màdhhab і Sunnisme ·
Mesquita d'al-Azhar
La mesquita d'al-Azhar és una de les mesquites més importants del Caire des del punt de vista històric, religiós i arquitectònic.
Edat d'or de l'islam і Mesquita d'al-Azhar · Mesquita d'al-Azhar і Sunnisme ·
Mutazilisme
El mutazilisme (‘els que s'abstenen’Dominique Urvoy, La filosofia, entre raó i revelació, article de Les textes fondamentaux de la pensée en Islam, número especial de Le Point, novembre-desembre 2005.) va ser un corrent de pensament islàmic aparegut al, alhora i en paral·lel que el sunnisme i el xiisme, però que va desaparèixer definitivament al, essencialment integrat pel sunnisme.
Edat d'or de l'islam і Mutazilisme · Mutazilisme і Sunnisme ·
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Edat d'or de l'islam і Omeies · Omeies і Sunnisme ·
Primer califat
El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun, també conegut com a califat perfecte o califat ortodox, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Mahoma, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.
Edat d'or de l'islam і Primer califat · Primer califat і Sunnisme ·
Qiyàs
El qiyàs (de l'àrab, ‘comparació’, ‘analogia’, ‘raonament per analogia’) és, per a la jurisprudència sunnita musulmana, un procés de raonament per analogia utilitzat per a resoldre casos litigiosos quan l'explicació no es troba directament en l'Alcorà o en els hadits, normalment perquè es tracta de fets o situacions nous o no recollits explícitament en les dues fonts esmentades.
Edat d'or de l'islam і Qiyàs · Qiyàs і Sunnisme ·
Tafsir
El tafsir (‘interpretació’) és la ciència islàmica de l'exegesi, que s'aplica principalment a l'Alcorà.
Edat d'or de l'islam і Tafsir · Sunnisme і Tafsir ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Edat d'or de l'islam і Teologia · Sunnisme і Teologia ·
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Edat d'or de l'islam і Turquia · Sunnisme і Turquia ·
Xafiisme
El xafiisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el malikisme.
Edat d'or de l'islam і Xafiisme · Sunnisme і Xafiisme ·
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Edat d'or de l'islam і Sunnisme
- Què tenen en comú Edat d'or de l'islam і Sunnisme
- Semblances entre Edat d'or de l'islam і Sunnisme
Comparació entre Edat d'or de l'islam і Sunnisme
Edat d'or de l'islam té 288 relacions, mentre que Sunnisme té 141. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 6.76% = 29 / (288 + 141).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Edat d'or de l'islam і Sunnisme. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: