Similituds entre Edat antiga als Països Catalans і Tropes auxiliars romanes
Edat antiga als Països Catalans і Tropes auxiliars romanes tenen 44 coses en comú (en Uniopèdia): Administració provincial romana, Alps, Antiga Grècia, Aristocràcia, August, Àfrica, Bàrbar, Britànnia, Caracal·la, Cató el Censor, Cavaller romà, Ciutadania romana, Ciutat, Claudi, Dioclecià, Edicte de Caracal·la, Emperador romà, Exèrcit romà, Gai Mari, Gals, Gàl·lia, Gneu Pompeu Magne, Guerra social, Hanníbal Barca (247 aC), Hispània, Ibers, Illes Balears, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, ..., Itàlia, Juli Cèsar, Justinià I, Legió romana, Lusitània, Mercenari, Publi Corneli Escipió Africà Major, República Romana, Roma, Segona Guerra Púnica, Senat Romà, Tercera Guerra Civil Romana, Vespasià, Via romana. Ampliar l'índex (14 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Administració provincial romana і Edat antiga als Països Catalans · Administració provincial romana і Tropes auxiliars romanes ·
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і Edat antiga als Països Catalans · Alps і Tropes auxiliars romanes ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Edat antiga als Països Catalans · Antiga Grècia і Tropes auxiliars romanes ·
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Aristocràcia і Edat antiga als Països Catalans · Aristocràcia і Tropes auxiliars romanes ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Edat antiga als Països Catalans · August і Tropes auxiliars romanes ·
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Àfrica і Edat antiga als Països Catalans · Àfrica і Tropes auxiliars romanes ·
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Bàrbar і Edat antiga als Països Catalans · Bàrbar і Tropes auxiliars romanes ·
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Britànnia і Edat antiga als Països Catalans · Britànnia і Tropes auxiliars romanes ·
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Caracal·la і Edat antiga als Països Catalans · Caracal·la і Tropes auxiliars romanes ·
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Cató el Censor і Edat antiga als Països Catalans · Cató el Censor і Tropes auxiliars romanes ·
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Cavaller romà і Edat antiga als Països Catalans · Cavaller romà і Tropes auxiliars romanes ·
Ciutadania romana
La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.
Ciutadania romana і Edat antiga als Països Catalans · Ciutadania romana і Tropes auxiliars romanes ·
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Ciutat і Edat antiga als Països Catalans · Ciutat і Tropes auxiliars romanes ·
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Claudi і Edat antiga als Països Catalans · Claudi і Tropes auxiliars romanes ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Dioclecià і Edat antiga als Països Catalans · Dioclecià і Tropes auxiliars romanes ·
Edicte de Caracal·la
Es coneix com a edicte de Caracal·la o igualment Constitutio Antoniana la proclama imperial de l'any 212 promulgada per l'emperador Lucius Septimius Bassianus, Caracal·la, de la dinastia Severa.
Edat antiga als Països Catalans і Edicte de Caracal·la · Edicte de Caracal·la і Tropes auxiliars romanes ·
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Edat antiga als Països Catalans і Emperador romà · Emperador romà і Tropes auxiliars romanes ·
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Edat antiga als Països Catalans і Exèrcit romà · Exèrcit romà і Tropes auxiliars romanes ·
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Edat antiga als Països Catalans і Gai Mari · Gai Mari і Tropes auxiliars romanes ·
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Edat antiga als Països Catalans і Gals · Gals і Tropes auxiliars romanes ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Edat antiga als Països Catalans і Gàl·lia · Gàl·lia і Tropes auxiliars romanes ·
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Edat antiga als Països Catalans і Gneu Pompeu Magne · Gneu Pompeu Magne і Tropes auxiliars romanes ·
Guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
Edat antiga als Països Catalans і Guerra social · Guerra social і Tropes auxiliars romanes ·
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Edat antiga als Països Catalans і Hanníbal Barca (247 aC) · Hanníbal Barca (247 aC) і Tropes auxiliars romanes ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Edat antiga als Països Catalans і Hispània · Hispània і Tropes auxiliars romanes ·
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Edat antiga als Països Catalans і Ibers · Ibers і Tropes auxiliars romanes ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Edat antiga als Països Catalans і Illes Balears · Illes Balears і Tropes auxiliars romanes ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Edat antiga als Països Catalans і Imperi Romà · Imperi Romà і Tropes auxiliars romanes ·
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Edat antiga als Països Catalans і Imperi Romà d'Occident · Imperi Romà d'Occident і Tropes auxiliars romanes ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Edat antiga als Països Catalans і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Tropes auxiliars romanes ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Edat antiga als Països Catalans і Itàlia · Itàlia і Tropes auxiliars romanes ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Edat antiga als Països Catalans і Juli Cèsar · Juli Cèsar і Tropes auxiliars romanes ·
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Edat antiga als Països Catalans і Justinià I · Justinià I і Tropes auxiliars romanes ·
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Edat antiga als Països Catalans і Legió romana · Legió romana і Tropes auxiliars romanes ·
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Edat antiga als Països Catalans і Lusitània · Lusitània і Tropes auxiliars romanes ·
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Edat antiga als Països Catalans і Mercenari · Mercenari і Tropes auxiliars romanes ·
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Edat antiga als Països Catalans і Publi Corneli Escipió Africà Major · Publi Corneli Escipió Africà Major і Tropes auxiliars romanes ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Edat antiga als Països Catalans і República Romana · República Romana і Tropes auxiliars romanes ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Edat antiga als Països Catalans і Roma · Roma і Tropes auxiliars romanes ·
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Edat antiga als Països Catalans і Segona Guerra Púnica · Segona Guerra Púnica і Tropes auxiliars romanes ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Edat antiga als Països Catalans і Senat Romà · Senat Romà і Tropes auxiliars romanes ·
Tercera Guerra Civil Romana
La Tercera Guerra Civil Romana fou la guerra Civil romana desencadenada arran de l'assassinat de Juli Cèsar (44 aC).
Edat antiga als Països Catalans і Tercera Guerra Civil Romana · Tercera Guerra Civil Romana і Tropes auxiliars romanes ·
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Edat antiga als Països Catalans і Vespasià · Tropes auxiliars romanes і Vespasià ·
Via romana
Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.
Edat antiga als Països Catalans і Via romana · Tropes auxiliars romanes і Via romana ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Edat antiga als Països Catalans і Tropes auxiliars romanes
- Què tenen en comú Edat antiga als Països Catalans і Tropes auxiliars romanes
- Semblances entre Edat antiga als Països Catalans і Tropes auxiliars romanes
Comparació entre Edat antiga als Països Catalans і Tropes auxiliars romanes
Edat antiga als Països Catalans té 464 relacions, mentre que Tropes auxiliars romanes té 288. Com que tenen en comú 44, l'índex de Jaccard és 5.85% = 44 / (464 + 288).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Edat antiga als Països Catalans і Tropes auxiliars romanes. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: