Similituds entre Edat antiga als Països Catalans і República Romana
Edat antiga als Països Catalans і República Romana tenen 56 coses en comú (en Uniopèdia): Administració provincial romana, Alps, Andalusia, Aristocràcia, Arle, August, Blat, Cartagena, Cartago, Cavaller romà, Cònsol romà, Còrsega, Colònia romana, Denari, Ebre, Empúries, Esclavitud, Etruscs, Exèrcit romà, Gai Mari, Gals, Gàl·lia, Gàl·lia Narbonesa, Gneu Pompeu Magne, Grècia, Grecs, Hamílcar Barca, Hanníbal Barca (247 aC), Hàsdrubal Barca, Hispània, ..., Illes Balears, Imperi Romà, Itàlia, Juli Cèsar, Legat (antiga Roma), Legió romana, Marc Antoni, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Narbona, Occident, Orde senatorial romà, Península Ibèrica, Pirineus, Pretor, Primer Triumvirat, Procònsol, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publicà, Qüestor, Quint Sertori, Roma, Sardenya, Segona Guerra Púnica, Senat Romà, Setge de Numància, Sicília. Ampliar l'índex (26 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Administració provincial romana і Edat antiga als Països Catalans · Administració provincial romana і República Romana ·
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і Edat antiga als Països Catalans · Alps і República Romana ·
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Andalusia і Edat antiga als Països Catalans · Andalusia і República Romana ·
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Aristocràcia і Edat antiga als Països Catalans · Aristocràcia і República Romana ·
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Arle і Edat antiga als Països Catalans · Arle і República Romana ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Edat antiga als Països Catalans · August і República Romana ·
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Blat і Edat antiga als Països Catalans · Blat і República Romana ·
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Cartagena і Edat antiga als Països Catalans · Cartagena і República Romana ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Cartago і Edat antiga als Països Catalans · Cartago і República Romana ·
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Cavaller romà і Edat antiga als Països Catalans · Cavaller romà і República Romana ·
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Cònsol romà і Edat antiga als Països Catalans · Cònsol romà і República Romana ·
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Còrsega і Edat antiga als Països Catalans · Còrsega і República Romana ·
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Colònia romana і Edat antiga als Països Catalans · Colònia romana і República Romana ·
Denari
'''Denari''' de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Denari de Carlemany. Denari (Denarius) era una moneda romana d'argent (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis).
Denari і Edat antiga als Països Catalans · Denari і República Romana ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Ebre і Edat antiga als Països Catalans · Ebre і República Romana ·
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Edat antiga als Països Catalans і Empúries · Empúries і República Romana ·
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Edat antiga als Països Catalans і Esclavitud · Esclavitud і República Romana ·
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Edat antiga als Països Catalans і Etruscs · Etruscs і República Romana ·
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Edat antiga als Països Catalans і Exèrcit romà · Exèrcit romà і República Romana ·
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Edat antiga als Països Catalans і Gai Mari · Gai Mari і República Romana ·
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Edat antiga als Països Catalans і Gals · Gals і República Romana ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Edat antiga als Països Catalans і Gàl·lia · Gàl·lia і República Romana ·
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Edat antiga als Països Catalans і Gàl·lia Narbonesa · Gàl·lia Narbonesa і República Romana ·
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Edat antiga als Països Catalans і Gneu Pompeu Magne · Gneu Pompeu Magne і República Romana ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Edat antiga als Països Catalans і Grècia · Grècia і República Romana ·
Grecs
Sense descripció.
Edat antiga als Països Catalans і Grecs · Grecs і República Romana ·
Hamílcar Barca
Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.
Edat antiga als Països Catalans і Hamílcar Barca · Hamílcar Barca і República Romana ·
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Edat antiga als Països Catalans і Hanníbal Barca (247 aC) · Hanníbal Barca (247 aC) і República Romana ·
Hàsdrubal Barca
Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.
Edat antiga als Països Catalans і Hàsdrubal Barca · Hàsdrubal Barca і República Romana ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Edat antiga als Països Catalans і Hispània · Hispània і República Romana ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Edat antiga als Països Catalans і Illes Balears · Illes Balears і República Romana ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Edat antiga als Països Catalans і Imperi Romà · Imperi Romà і República Romana ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Edat antiga als Països Catalans і Itàlia · Itàlia і República Romana ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Edat antiga als Països Catalans і Juli Cèsar · Juli Cèsar і República Romana ·
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Edat antiga als Països Catalans і Legat (antiga Roma) · Legat (antiga Roma) і República Romana ·
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Edat antiga als Països Catalans і Legió romana · Legió romana і República Romana ·
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Edat antiga als Països Catalans і Marc Antoni · Marc Antoni і República Romana ·
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Edat antiga als Països Catalans і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Marc Licini Cras Dives (triumvir) і República Romana ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Edat antiga als Països Catalans і Narbona · Narbona і República Romana ·
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Edat antiga als Països Catalans і Occident · Occident і República Romana ·
Orde senatorial romà
L'orde senatorial romà era el cos de Senadors de l'antiga Roma Amb la República la designació de les vacants del Senat, va passar als cònsols i després als Censors.
Edat antiga als Països Catalans і Orde senatorial romà · Orde senatorial romà і República Romana ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Edat antiga als Països Catalans і Península Ibèrica · Península Ibèrica і República Romana ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Edat antiga als Països Catalans і Pirineus · Pirineus і República Romana ·
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Edat antiga als Països Catalans і Pretor · Pretor і República Romana ·
Primer Triumvirat
El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.
Edat antiga als Països Catalans і Primer Triumvirat · Primer Triumvirat і República Romana ·
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Edat antiga als Països Catalans і Procònsol · Procònsol і República Romana ·
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Edat antiga als Països Catalans і Publi Corneli Escipió Africà Major · Publi Corneli Escipió Africà Major і República Romana ·
Publicà
Els publicans (publicani en llatí plural) eren capitalistes i homes de negocis a l'antiga Roma.
Edat antiga als Països Catalans і Publicà · Publicà і República Romana ·
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Edat antiga als Països Catalans і Qüestor · Qüestor і República Romana ·
Quint Sertori
Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.
Edat antiga als Països Catalans і Quint Sertori · Quint Sertori і República Romana ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Edat antiga als Països Catalans і Roma · República Romana і Roma ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Edat antiga als Països Catalans і Sardenya · República Romana і Sardenya ·
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Edat antiga als Països Catalans і Segona Guerra Púnica · República Romana і Segona Guerra Púnica ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Edat antiga als Països Catalans і Senat Romà · República Romana і Senat Romà ·
Setge de Numància
El Setge de Numància fou l'acció final de la guerra de Numància, entre les forces de la República de Roma i les forces celtiberes de la Hispània Citerior.
Edat antiga als Països Catalans і Setge de Numància · República Romana і Setge de Numància ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Edat antiga als Països Catalans і Sicília · República Romana і Sicília ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Edat antiga als Països Catalans і República Romana
- Què tenen en comú Edat antiga als Països Catalans і República Romana
- Semblances entre Edat antiga als Països Catalans і República Romana
Comparació entre Edat antiga als Països Catalans і República Romana
Edat antiga als Països Catalans té 464 relacions, mentre que República Romana té 206. Com que tenen en comú 56, l'índex de Jaccard és 8.36% = 56 / (464 + 206).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Edat antiga als Països Catalans і República Romana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: