Similituds entre Edat antiga als Països Catalans і Quint Sertori
Edat antiga als Països Catalans і Quint Sertori tenen 38 coses en comú (en Uniopèdia): Aquitània, Basc, Cadis, Calagurris, Cartagena, Càstulo, Celtibers, Duero, Ebre, Gai Mari, Gàl·lia, Gàl·lia Narbonesa, Gerunda, Gneu Pompeu Magne, Guerra de Sertori, Guerra social, Hispània, Hispània Ulterior, Ilerda, Ilergets, Itàlica, Llíria, Lleida, Lusitània, Oppidum, Osca, Pamplona, Pirineus, Pretor, Procònsol, ..., Qüestor, Roma, Sagunt, Tarragona, Tàrraco, València, Via Augusta, Xúquer. Ampliar l'índex (8 més) »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Aquitània і Edat antiga als Països Catalans · Aquitània і Quint Sertori ·
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Basc і Edat antiga als Països Catalans · Basc і Quint Sertori ·
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Cadis і Edat antiga als Països Catalans · Cadis і Quint Sertori ·
Calagurris
Calagurris (actual Calahorra) fou una ciutat dels vascons a la Hispània Tarraconense.
Calagurris і Edat antiga als Països Catalans · Calagurris і Quint Sertori ·
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Cartagena і Edat antiga als Països Catalans · Cartagena і Quint Sertori ·
Càstulo
Càstulo (Castŭlo, en grec antic Κασταλών) va ser la ciutat principal dels Oretans, poble de la Tarraconense, i una de les principals ciutats del sud d'Hispània, a la frontera amb la Bètica, al curs superior del riu Betis, actual Guadalquivir.
Càstulo і Edat antiga als Països Catalans · Càstulo і Quint Sertori ·
Celtibers
Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.
Celtibers і Edat antiga als Països Catalans · Celtibers і Quint Sertori ·
Duero
El Duero o Douro és un dels majors rius de la península Ibèrica.
Duero і Edat antiga als Països Catalans · Duero і Quint Sertori ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Ebre і Edat antiga als Països Catalans · Ebre і Quint Sertori ·
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Edat antiga als Països Catalans і Gai Mari · Gai Mari і Quint Sertori ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Edat antiga als Països Catalans і Gàl·lia · Gàl·lia і Quint Sertori ·
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Edat antiga als Països Catalans і Gàl·lia Narbonesa · Gàl·lia Narbonesa і Quint Sertori ·
Gerunda
Gerunda fou la ciutat romana del nord-est de Catalunya anomenada actualment Girona.
Edat antiga als Països Catalans і Gerunda · Gerunda і Quint Sertori ·
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Edat antiga als Països Catalans і Gneu Pompeu Magne · Gneu Pompeu Magne і Quint Sertori ·
Guerra de Sertori
La Guerra de Sertori fou un conflicte entre una coalició de Romans i Ibers contra els representants del règim del dictador romà Luci Corneli Sul·la.
Edat antiga als Països Catalans і Guerra de Sertori · Guerra de Sertori і Quint Sertori ·
Guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
Edat antiga als Països Catalans і Guerra social · Guerra social і Quint Sertori ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Edat antiga als Països Catalans і Hispània · Hispània і Quint Sertori ·
Hispània Ulterior
Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.
Edat antiga als Països Catalans і Hispània Ulterior · Hispània Ulterior і Quint Sertori ·
Ilerda
Lleida fou la nova capital dels ilergets durant el període romà, quan aquesta tribu ibèrica, ja en ple declivi, va abandonar l'antiga capital, la ciutat ibèrica de Tornabous, coneguda com a Atanagrum.
Edat antiga als Països Catalans і Ilerda · Ilerda і Quint Sertori ·
Ilergets
Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.
Edat antiga als Països Catalans і Ilergets · Ilergets і Quint Sertori ·
Itàlica
Itàlica (llatí Italica) fou una ciutat de la Bètica fundada per Publi Corneli Escipió Africà Major en el lloc de l'antiga ciutat de Sancios el 206 aC i fou poblada amb veterans de la batalla d'Ilipa.
Edat antiga als Països Catalans і Itàlica · Itàlica і Quint Sertori ·
Llíria
Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.
Edat antiga als Països Catalans і Llíria · Llíria і Quint Sertori ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Edat antiga als Països Catalans і Lleida · Lleida і Quint Sertori ·
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Edat antiga als Països Catalans і Lusitània · Lusitània і Quint Sertori ·
Oppidum
'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.
Edat antiga als Països Catalans і Oppidum · Oppidum і Quint Sertori ·
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Edat antiga als Països Catalans і Osca · Osca і Quint Sertori ·
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Edat antiga als Països Catalans і Pamplona · Pamplona і Quint Sertori ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Edat antiga als Països Catalans і Pirineus · Pirineus і Quint Sertori ·
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Edat antiga als Països Catalans і Pretor · Pretor і Quint Sertori ·
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Edat antiga als Països Catalans і Procònsol · Procònsol і Quint Sertori ·
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Edat antiga als Països Catalans і Qüestor · Qüestor і Quint Sertori ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Edat antiga als Països Catalans і Roma · Quint Sertori і Roma ·
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Edat antiga als Països Catalans і Sagunt · Quint Sertori і Sagunt ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Edat antiga als Països Catalans і Tarragona · Quint Sertori і Tarragona ·
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Edat antiga als Països Catalans і Tàrraco · Quint Sertori і Tàrraco ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Edat antiga als Països Catalans і València · Quint Sertori і València ·
Via Augusta
La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.
Edat antiga als Països Catalans і Via Augusta · Quint Sertori і Via Augusta ·
Xúquer
El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.
Edat antiga als Països Catalans і Xúquer · Quint Sertori і Xúquer ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Edat antiga als Països Catalans і Quint Sertori
- Què tenen en comú Edat antiga als Països Catalans і Quint Sertori
- Semblances entre Edat antiga als Països Catalans і Quint Sertori
Comparació entre Edat antiga als Països Catalans і Quint Sertori
Edat antiga als Països Catalans té 464 relacions, mentre que Quint Sertori té 103. Com que tenen en comú 38, l'índex de Jaccard és 6.70% = 38 / (464 + 103).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Edat antiga als Països Catalans і Quint Sertori. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: