Accés més ràpid que el navegador!
37 les relacions: Agricultura, Agricultura a l'antiga Grècia, Aristòtil, Atenes, Bestiar, Ciutat, Coit, Despesa pública, Deute públic, Ecònomic (diàleg), Encunyació, Esclavitud, Esdeveniment, Exploració, Exportació, Família, Governador, Guerra, Importació, Impost, Ingrés, Macroeconomia, Mercaderia, Mercenari, Microeconomia, Moneda, Oxford University Press, Política (Aristòtil), Préstec, Propietat privada, Riquesa, Sàtrapa, Sòl, Segle IV aC, Teofrast, Treballador domèstic, Xenofont.
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Agricultura · Veure més »
Agricultura a l'antiga Grècia
Una olivera a Eubea, arbre que és la base de l'agricultura grega Lagricultura a l'antiga Grècia era la base de l'economia de la zona.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Agricultura a l'antiga Grècia · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Aristòtil · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Atenes · Veure més »
Bestiar
vaca (vedella) pasturen juntes a Sud-àfrica. El bestiar és el conjunt d'animals domèstics d'una determinada espècie que es troben en una explotació ramadera.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Bestiar · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Ciutat · Veure més »
Coit
Coit entre un home i una dona Còpula entre lleons. El coit (del llatí: coitus) és la còpula o unió sexual entre dos individus de distint o del mateix sexe, de la mateixa o diferent espècie animal.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Coit · Veure més »
Despesa pública
La despesa pública o gast públic és el conjunt de diners que necessiten les entitats públiques i/o estat per poder fer front als serveis públics o despeses corrents que té un estat o ens en qüestió.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Despesa pública · Veure més »
Deute públic
Títol de deute públic d'Espanya Per deute públic, deute sobirà o bons governamentals (en anglès: Sovereign debt, Government bond) s'entén al conjunt de deutes que manté un estat enfront dels particulars o un altre país.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Deute públic · Veure més »
Ecònomic (diàleg)
LEconòmic (Oeconomicus) és un diàleg socràtic de l'escriptor grec Xenofont que tracta de l'economia domèstica i l'agricultura.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Ecònomic (diàleg) · Veure més »
Encunyació
Baix relleu a Rostock (Alemanya) que representa l'encunyació a martell o de picPremsa d'encunyar del 1818 a la Seca Reial del Regne Unit Lencunyació és l'operació d'imprimir i segellar una peça de metall per convertir-la en moneda.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Encunyació · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Esclavitud · Veure més »
Esdeveniment
* Art.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Esdeveniment · Veure més »
Exploració
L'explorador Kazimierz Nowak L'exploració és l'activitat de cercar o viatjar amb el propòsit de descobrir, ja siguin pobles o indrets desconeguts.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Exploració · Veure més »
Exportació
Escena de port. Pintura d'Abraham Storck. Els deu principals països en el commerç internacional L'exportació és qualsevol bé o servei enviat a un altre país, normalment amb propòsits comercials, ja sigui a la mateixa part del món (per exemple de Catalunya cap a Suïssa) o a una altra part del món.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Exportació · Veure més »
Família
Goya. Una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Família · Veure més »
Governador
Governador és el títol d'un funcionari polític o administratiu, responsable de la direcció dels estats, províncies o dependències.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Governador · Veure més »
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Guerra · Veure més »
Importació
En economia, la importació és el transport legítim de béns i serveis nacionals exportats per un país pretesos per al seu ús o consum en l'interior d'un altre país.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Importació · Veure més »
Impost
''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Impost · Veure més »
Ingrés
Un ingrés, en termes econòmics, és tota entrada financera que rep una persona, una família, una empresa, una organització, un govern, etc.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Ingrés · Veure més »
Macroeconomia
La macroeconomia (del prefix grec macro-, "gran"), és la branca de l'economia que estudia l'acompliment, l'estructura, i la presa de decisions d'una economia sencera, ja sigui nacional, regional o global.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Macroeconomia · Veure més »
Mercaderia
Una mercaderia (en anglès: commodity) és un producte del treball, útil per a satisfer les necessitats humanes i destinat a l'intercanvi en el mercat.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Mercaderia · Veure més »
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Mercenari · Veure més »
Microeconomia
La microeconomia (del prefix grec micro, que vol dir "petit"), és la branca de l'economia que estudia com les parts individuals de l'economia, les llars i les empreses, prenen decisions per a assignar els recursos limitats, típicament en els mercats on els béns i els serveis es venen i es compren.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Microeconomia · Veure més »
Moneda
Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Moneda · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Oxford University Press · Veure més »
Política (Aristòtil)
Política,(grec Πολιτικά) és una obra de filosofia política d'Aristòtil.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Política (Aristòtil) · Veure més »
Préstec
Un préstec és un acte jurídic que consisteix a transmetre, sense exigir-ne el pagament, la possessió i l'ús d'un bé tot conservant-ne la propietat.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Préstec · Veure més »
Propietat privada
La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre un bé tangible o no-tangible.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Propietat privada · Veure més »
Riquesa
Distribució de la riquesa al món, any 1992 Lingots d'or La riquesa o riquea és l'abundància d'objectes i els diners per a potencialment obtenir objectes.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Riquesa · Veure més »
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Sàtrapa · Veure més »
Sòl
'''A''' representa el sòl; '''B''' representa la laterita, una regolita; C representa saprolita, una regolita menys meteoritzada; la capa inferior representa la roca mare El sòl és la capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència de la meteorització i erosió dels éssers vius.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Sòl · Veure més »
Segle IV aC
El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 aC i el 301 aC.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Segle IV aC · Veure més »
Teofrast
Bust de Teofrast Teofrast (Theophrastus; Eresos, 372 aC-287 aC) fou un filòsof grec nadiu d'Eresos, a Lesbos, segons diu Estrabó.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Teofrast · Veure més »
Treballador domèstic
Un treballador domèstic és la persona que treballa en tasques domèstiques, tant si és assalariada com si no ho és.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Treballador domèstic · Veure més »
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Nou!!: Economia (Aristòtil) і Xenofont · Veure més »
