Similituds entre Dvin і Mamikonian
Dvin і Mamikonian tenen 26 coses en comú (en Uniopèdia): Aixot IV Bagratuní, Albània del Caucas, Araxes, Artaxata, Ayrarat, Bahçesaray (Van), Beznunik, Bitlis, Bogha al-Khabir, Constantinoble, Djahap al-Qaisi, Doğubayazıt, Edjmiatsín, Emirat de Manazkert, Erzurum, Heftalites, Imperi Sassànida, Llac Van, Ostikan, Província de Siunia, Província de Xirak, Regne d'Ibèria, Sparapet, Taron, Vardan III Mamikonian, Vaspurakan.
Aixot IV Bagratuní
Aixot IV Bagratuní, dit el Carnívor (en armeni Աշոտ Դ Բագրատունի), va ser príncep d'Armènia de la dinastia dels Bagràtides.
Aixot IV Bagratuní і Dvin · Aixot IV Bagratuní і Mamikonian ·
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Albània del Caucas і Dvin · Albània del Caucas і Mamikonian ·
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Araxes і Dvin · Araxes і Mamikonian ·
Artaxata
Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.
Artaxata і Dvin · Artaxata і Mamikonian ·
Ayrarat
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Al mapa es veu l'Ararat al centre. Ayrarat (en armeni Այրարատ) va ser una regió o província de l'antiga Armènia formada per territoris que es trobaven al nord i sud del riu Araxes, i al nord-est tocava al llac Sevan.
Ayrarat і Dvin · Ayrarat і Mamikonian ·
Bahçesaray (Van)
Mokq fou el nom armeni de la regió de nom clàssic Moxoene.
Bahçesaray (Van) і Dvin · Bahçesaray (Van) і Mamikonian ·
Beznunik
Beznunik o Beznunakan va ser un districte de la província històrica armènia de Tauruberan, al nord del llac Van, limitat a l'est pel llac Van; al sud pel Datvan, el Taron i el llac; a l'oest, pel Taron; i al nord pel Kori, l'Hark i l'Apahunik.
Beznunik і Dvin · Beznunik і Mamikonian ·
Bitlis
Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.
Bitlis і Dvin · Bitlis і Mamikonian ·
Bogha al-Khabir
Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.
Bogha al-Khabir і Dvin · Bogha al-Khabir і Mamikonian ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Dvin · Constantinoble і Mamikonian ·
Djahap al-Qaisi
Djahap al-Qaysí fou un cap tribal àrab establert a Armènia que es va apoderar de part de l'Arxarunik, Taiq, Taron i altres regions després del 771 i per legalitzar el seu domini es va casar amb la darrera filla viva de Muixel IV Mamikonian, el darrer príncep d'aquesta casa, i va esdevenir nakharar de bona part dels dominis Mamikonian (772).
Djahap al-Qaisi і Dvin · Djahap al-Qaisi і Mamikonian ·
Doğubayazıt
Doğubayazıt (de vegades Doğubeyazıt, en kurd Bazîd, en armeni Դարոյնք, Դարենից o Պակովան transliterat Daroynk, Darenic o Pakovan) és una ciutat de Turquia a la part oriental del país, capital del districte homònim, a la província d'Agri.
Doğubayazıt і Dvin · Doğubayazıt і Mamikonian ·
Edjmiatsín
Edjmiatsín (armeni: Էջմիածին), és el centre espiritual d'Armènia i la seu de la Catholicós de tots els armenis, el cap de la Santa Església apostòlica armènia.
Dvin і Edjmiatsín · Edjmiatsín і Mamikonian ·
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Dvin і Emirat de Manazkert · Emirat de Manazkert і Mamikonian ·
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Dvin і Erzurum · Erzurum і Mamikonian ·
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Dvin і Heftalites · Heftalites і Mamikonian ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Dvin і Imperi Sassànida · Imperi Sassànida і Mamikonian ·
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Dvin і Llac Van · Llac Van і Mamikonian ·
Ostikan
Ostikan era el nom que els armenis donaven als governadors de les primeres províncies de l'antiga Armènia establerts pels àrabs.
Dvin і Ostikan · Mamikonian і Ostikan ·
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Dvin і Província de Siunia · Mamikonian і Província de Siunia ·
Província de Xirak
Xirak o Xirakavan (en armeni Շիրակ) va ser una regió d'Armènia dins de la província de l'Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Xirak.
Dvin і Província de Xirak · Mamikonian і Província de Xirak ·
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Dvin і Regne d'Ibèria · Mamikonian і Regne d'Ibèria ·
Sparapet
Sparapet (en armeni Սպարապետ) és el nom d'un títol militar hereditari usat a Armènia a l'antiguitat.
Dvin і Sparapet · Mamikonian і Sparapet ·
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Dvin і Taron · Mamikonian і Taron ·
Vardan III Mamikonian
Vardan III Mamikonian (en armeni Վարդան Գ Մամիկոնյան) va ser cap de la rebel·lió nacional armènia de l'any 571.
Dvin і Vardan III Mamikonian · Mamikonian і Vardan III Mamikonian ·
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dvin і Mamikonian
- Què tenen en comú Dvin і Mamikonian
- Semblances entre Dvin і Mamikonian
Comparació entre Dvin і Mamikonian
Dvin té 159 relacions, mentre que Mamikonian té 199. Com que tenen en comú 26, l'índex de Jaccard és 7.26% = 26 / (159 + 199).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dvin і Mamikonian. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: