Accés més ràpid que el navegador!
200 les relacions: Adalbert II d'Ivrea, Aix, Annales Bertiniani, Anneyron, Arle, Autun, Avinyó (Valclusa), Beaune, Besançon, Borgonya, Borgonya Transjurana, Bosònides, Bosó de Provença, Burgundis, Carlemany, Carles Constantí de Viena, Carles de Provença, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles I de Borgonya, Carles II de Castella, Carles III de França, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carloman de Baviera, Chalon, Châteauneuf-de-Galaure, Ciutat d'Autun, Comtat d'Atuyer, Comtat d'Autun, Comtat d'Auxerre, Comtat d'Auxois, Comtat d'Avallon, Comtat d'Oscheret, Comtat de Beaune, Comtat de Dijon, Comtat de Duesmois, Comtat de Mémontois, Comtat de Nevers, Comtat de París, Comtat de Provença, Comtat de Viena, Dijon, Dinastia borbònica, Dinastia Capet, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Valois, Disset Províncies, Droma, Dux Francorum, ..., Edat mitjana, Emperador, Enric I de Borgonya, Ermengarda de Borgonya, Eudes I de Borgonya, Eudes II de Borgonya, Eudes III de Borgonya, Eudes IV de Borgonya, Felip I de Borgonya, Felip I de Castella, Felip II de Borgonya, Felip II de Castella, Felip III de Borgonya, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, França Occidental, Francesc I d'Àustria, Gàl·lia Narbonesa, Gilbert de Chalon, Ginebra, Grenoble, Guerra civil franca, Hug d'Arle, Hug el Gran (robertià), Hug el Negre, Hug I de Borgonya, Hug I de França, Hug II de Borgonya, Hug III de Borgonya, Hug IV de Borgonya, Hug V de Borgonya, Joan I de Borgonya, Joan II de França, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Langres, Lausana, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic, Lió, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Llista de reis de França, Lluís de França (duc de Borgonya), Lluís II d'Itàlia, Lluís III el Cec, Lotari I, Lotari II, Lotari II de Lotaríngia, Lyon, Macon, Maria de Borgonya, Maria de Valois, Maria Teresa I d'Àustria, Marquès, Marseille, Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Nadal, Odó I de França, Otó Guillem de Borgonya, Otó I de Borgonya, Països Baixos, Palestina, Papa Joan VIII, Primera Croada, Provença, Raül I de França, Regió francesa, Regne d'Arle, Regne de Borgonya, Regne de França, Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Lotaríngia, Regne de Provença, Regne Franc, Rei d'Itàlia, Ricard I de Borgonya, Ricard II de Normandia, Robert I de Borgonya, Robert II de Borgonya, Robert II de França, Robertians, Rodolf II de Borgonya, Sacre Imperi Romanogermànic, Saona, Senyoria de Vergy, Tarentèsa, Tonnerre, Tractat de Verdun, Troyes, Valence, Viena del Delfinat, Vienne, 1002, 1004, 1032, 1076, 1079, 1102, 1143, 1162, 1192, 12 d'agost, 1218, 1272, 1306, 1315, 1349, 1361, 1364, 1404, 1419, 1467, 1477, 1482, 15 d'octubre, 1506, 1555, 1598, 1621, 1665, 1700, 1706, 1713, 1740, 1780, 1790, 1792, 1795, 843, 855, 863, 875, 879, 880, 881, 883, 887, 898, 911, 918, 921, 923, 928, 934, 936, 937, 952, 956, 965. Ampliar l'índex (150 més) »
Adalbert II d'Ivrea
Aubert o Adalbert II d'Ivrea (Aubert o Adalbert I d'Italia) (931- 972) va ser marquès d'Ivrea i rei d'Itàlia (rei conjuntament amb el seu pare, Berenguer II (950-962) en oposició al rei d'Alemanya, Otó I, marquès o marcgravi d'Ivrea, comte d'Aosta i comte de Llombardia.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Adalbert II d'Ivrea · Veure més »
Aix
* AIX, versió del sistema operatiu Unix desenvolupada per IBM.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Aix · Veure més »
Annales Bertiniani
Els Annales Bertiniani o Annals de Sant Bertí són una crònica franca del regne franc Occidental, trobada a l'abadia de Sant Bertí (francès Saint-Bertin abans Saint Bertin, a la moderna Bèlgica), d'on pren el seu nom.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Annales Bertiniani · Veure més »
Anneyron
Anneyron és un municipi francès del departament de la Droma, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Anneyron · Veure més »
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Arle · Veure més »
Autun
* bisbat d'Autun, seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Autun · Veure més »
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Avinyó (Valclusa) · Veure més »
Beaune
* Beaune (municipi de Costa d'Or), a la regió de Borgonya (França).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Beaune · Veure més »
Besançon
Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Besançon · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Borgonya · Veure més »
Borgonya Transjurana
La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya, va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Borgonya Transjurana · Veure més »
Bosònides
Els Bosònides foren una dinastia de la noblesa francona, així anomenada perquè part dels seus membres s'anomenaven Bosó.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Bosònides · Veure més »
Bosó de Provença
Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".
Nou!!: Ducat de Borgonya і Bosó de Provença · Veure més »
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Burgundis · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Carlemany · Veure més »
Carles Constantí de Viena
Carles Constantí de Viena o Carles Constantí de Provença (vers 901/907 - 23 de juny de 962) fou comte de Viena.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Carles Constantí de Viena · Veure més »
Carles de Provença
Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís. Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença Foundation for Medieval Genealogy: (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia carolíngia.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Carles de Provença · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Carles el Calb · Veure més »
Carles el Gras
Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Carles el Gras · Veure més »
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Carles I de Borgonya · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Carles II de Castella · Veure més »
Carles III de França
Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Carles III de França · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carloman de Baviera
Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Carloman de Baviera · Veure més »
Chalon
* Chalon (Isèra), municipi francès al departament de la Isèra (regió d'Alvèrnia - Roine-Alps).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Chalon · Veure més »
Châteauneuf-de-Galaure
Châteauneuf-de-Galaure és un municipi francès situat al departament de la Droma i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Châteauneuf-de-Galaure · Veure més »
Ciutat d'Autun
Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Ciutat d'Autun · Veure més »
Comtat d'Atuyer
El comtat d'Atuyer fou una jurisdicció feudal del Ducat de Borgonya integrada al ducat després d'un temps de tenir comtes privatius.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Comtat d'Atuyer · Veure més »
Comtat d'Autun
El comtat d'Autun era un comtat feudal del Regne dels Francs i després del Regne de França que ja s'esmenta abans de Carlemany (finals del s. VII) fins al 960 quan fou unit al ducat de Borgonya.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Comtat d'Autun · Veure més »
Comtat d'Auxerre
Auxerre fou una jurisdicció feudal del regne de França a l'edat mitjana.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Comtat d'Auxerre · Veure més »
Comtat d'Auxois
El comtat d'Auxois fou una antiga jurisdicció feudal de Borgonya entre els altiplans de Langres-Châtillon i de Morvan, al sud del modern districte (arrondissement) de Montbard al departament de la Côte-d'Or.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Comtat d'Auxois · Veure més »
Comtat d'Avallon
El comtat d'Avallono Avalois fou una jurisdicció feudal de Borgonya que va tenir Manassès I el Vell el qual fou comte de Condroz, de Ne, d'Atuyer, d'Auxois, d'Avalois o Avallon, de Beaune, de Chalon sur Saône, de Duesmois, d'Oscheret (887-918), senyor de Vergy (893-918), i comte de Langres (894-918) i es va casar amb Ermengarda de Provença, filla de Bosó III de Provença, rei de la Borgonya Cisjurana.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Comtat d'Avallon · Veure més »
Comtat d'Oscheret
El País d'Oscheret és un antic pagus dels lingons cobrint la baixa vall i la planura de l'Ouche a la Costa d'Or a Borgonya.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Comtat d'Oscheret · Veure més »
Comtat de Beaune
El comtat de Beaune fou una antiga jurisdicció feudal de Borgonya.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Comtat de Beaune · Veure més »
Comtat de Dijon
El comtat de Dijon fou una jurisdicció feudal de Borgonya centrada a la ciutat de Dijon.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Comtat de Dijon · Veure més »
Comtat de Duesmois
El comtat de Duesmois fou una jurisdicció feudal de Borgonya centrada a Duesme, que a finals del va anar a mans de Manassès I el Vell, que fou comte de Condroz, de Ne, d'Atuyer, d'Auxois, d'Avalois, de Beaune, de Chalon sur Saône, de Duesmois, d'Oscheret (887-918), senyor de Vergy (893-918), i comte de Langres (894-918) i es va casar amb Ermengarda de Provença, filla de Bosó III de Provença, rei de la Borgonya Cisjurana.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Comtat de Duesmois · Veure més »
Comtat de Mémontois
El comtat de Memontois (apareix també com Mémontois) fou una jurisdicció feudal de Borgonya, un dels pagus del país situat entre l'Auxois a l'ooest, Duesmois al nord, Dijon i Oscheret a l'est i Beaune al sud.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Comtat de Mémontois · Veure més »
Comtat de Nevers
El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Comtat de Nevers · Veure més »
Comtat de París
El comtat de París fou una jurisdicció feudal de França que va existir des del temps dels merovingis fins que va passar als dominis de la corona francesa sota Hug Capet.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Comtat de París · Veure més »
Comtat de Provença
El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Comtat de Provença · Veure més »
Comtat de Viena
El comtat de Viena fou una extensa jurisdicció feudal del Delfinat.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Comtat de Viena · Veure més »
Dijon
Dijon és una ciutat de França, capital del departament de Costa d'Or i de la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Dijon · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Dinastia borbònica · Veure més »
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Dinastia Capet · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinastia Valois
La dinastia Valois és una branca de la Dinastia Capet que va governar el Regne de França entre els anys 1328 i 1589, el Regne de Polònia entre el 1573 i 1574 i el Ducat de Borgonya entre el 1363 i 1477.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Dinastia Valois · Veure més »
Disset Províncies
Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del al XVI també anomenats Països Baixos.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Disset Províncies · Veure més »
Droma
La Droma (Droma en occità, Drôme en francès) és un departament occità de França, situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Droma · Veure més »
Dux Francorum
El títol Duke of the Franks (dux Francorum) ha estat utilitzat per tres oficines diferents, sempre amb "duke" significant l'ordre militar i del príncep implicant alguna cosa similar a sobirà o drets regalians.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Dux Francorum · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Edat mitjana · Veure més »
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Emperador · Veure més »
Enric I de Borgonya
Enric I de Borgonya o Otó-Enric de París (946 - 1002) fou duc de Borgonya (965- 1002) i suposat comte de Nevers vers 956 a 980 i d'Auxerre vers 996-1002.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Enric I de Borgonya · Veure més »
Ermengarda de Borgonya
Ermengarda de Borgonya (h. 905 - h. 945) va ser, pel seu matrimoni amb Gilbert de Chalon l'any 928, la tercera duquessa de Borgonya.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Ermengarda de Borgonya · Veure més »
Eudes I de Borgonya
Eudes I de Borgonya Eudes Borrell (1058 - Tars, actual Turquia 1103), duc de Borgonya (1079-1103).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Eudes I de Borgonya · Veure més »
Eudes II de Borgonya
Escut del ducat de Borgonya, usat per primera vegada sota el mandat d'Eudes II de Borgonya Eudes II de Borgonya (1118 - 1162), duc de Borgonya (1143-1162).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Eudes II de Borgonya · Veure més »
Eudes III de Borgonya
Eudes III de Borgonya (agost de 1165 - Lió, 6 de juliol de 1218) fou duc de Borgonya entre 1192 i 1218.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Eudes III de Borgonya · Veure més »
Eudes IV de Borgonya
Escut d'armes d'Eudes IV de Borgonya, utilitzant les armes del seu oncle Eudes de Nevers Eudes IV de Borgonya-ducat i Eudes I de Borgonya-comtat (1295 - Sens 1350), duc de Borgonya (1315-1349) pel seu propi dret i comte de Borgonya i Artois (1330-1347) per dret de la seva esposa.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Eudes IV de Borgonya · Veure més »
Felip I de Borgonya
Felip I de Borgonya, dit Felip de Rouvres, (Rouvres, 1345 - Rouvres 1361), va ser comte de Borgonya i Artois (1347-1361); duc de Borgonya (1349-1361), i comte d'Alvèrnia i Boulogne (1360-1361).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Felip I de Borgonya · Veure més »
Felip I de Castella
Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Felip I de Castella · Veure més »
Felip II de Borgonya
Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès hardi, generalment ‘agosarat’ o ‘intrèpid’) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); comte de Turena (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charolais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Felip II de Borgonya · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Felip II de Castella · Veure més »
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Felip III de Borgonya · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Felip III de Castella · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Felip IV de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Felip V d'Espanya · Veure més »
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Nou!!: Ducat de Borgonya і França Occidental · Veure més »
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Francesc I d'Àustria · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Gilbert de Chalon
Gilbert de Chalon (? - 956) fou duc de Borgonya entre 952 i 956.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Gilbert de Chalon · Veure més »
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Ginebra · Veure més »
Grenoble
Grenoble (Grenoblo en francoprovençal) és una ciutat francesa, situada al departament de la Isèra, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Grenoble · Veure més »
Guerra civil franca
La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Guerra civil franca · Veure més »
Hug d'Arle
Hug d'Arle (c. 880 - Arle, Regne de França, 947) fou comte d'Arle; rei de Provença (911 - 933) i rei d'Itàlia (926 - 10 d'abril de 947).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Hug d'Arle · Veure més »
Hug el Gran (robertià)
Hug el Gran, dit de vegades Hug el Blanc a causa del seu color pàl·lid, (Fontaines-en-Sologne, vers el 898 - 16 de juny de 956, Dourdan) fou comte de París, marquès de Nèustria de 923 a 956, després duc dels Francs a partir de 936, comte d'Auxerre del 954 a la seva mort, fou el pare d'Hug Capet.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Hug el Gran (robertià) · Veure més »
Hug el Negre
Hug de Borgonya dit Hug el Negre (891 - 952) fou duc de Borgonya (923-952), comte de Varais i Ultra Saona, de Mâcon, d'Autun, comte i marquès de Provença el 936 i duc a Borgonya de 923 a 952.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Hug el Negre · Veure més »
Hug I de Borgonya
Hug I de Borgonya (1057 - Cluny 1093), duc de Borgonya (1076-1079).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Hug I de Borgonya · Veure més »
Hug I de França
Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Hug I de França · Veure més »
Hug II de Borgonya
Hug II de Borgonya o Hug Borrell (1084 - 1143) fou duc de Borgonya (1103-1142).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Hug II de Borgonya · Veure més »
Hug III de Borgonya
Hug III de Borgonya (1142 - Acre 1192), duc de Borgonya (1162-1192).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Hug III de Borgonya · Veure més »
Hug IV de Borgonya
Hug IV de Borgonya (1213 - Villaines-en-Duesmois 1271), duc de Borgonya (1218-1271).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Hug IV de Borgonya · Veure més »
Hug V de Borgonya
Hug V de Borgonya (1294 - Argilly 1315), duc de Borgonya (1306-1315).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Hug V de Borgonya · Veure més »
Joan I de Borgonya
va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Joan I de Borgonya · Veure més »
Joan II de França
Joan II de França dit «el Bo» (Le Mans, 26 d'abril de 1319 - Londres, 8 d'abril de 1364) fou comte d'Anjou i Maine i duc de Normandia (1332-1350) i rei de França (1350-1364).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Joan II de França · Veure més »
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Langres
Langres és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Langres · Veure més »
Lausana
Vista aèria de Lausana Lausana (Lausanne en francès, Losena en francoprovençal) és una ciutat i comuna de Suïssa.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Lausana · Veure més »
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold II (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1747 - íd. 1792) va ser Rei d'Hongria, Bohèmia i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'any 1790 fins a la seva mort.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Lió · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llista de reis de Castella
s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Llista de reis de Castella · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Llista de reis de França · Veure més »
Lluís de França (duc de Borgonya)
''Éléments de géométrie'', 1713 Lluís de França (Palau de Versalles, 6 d'agost de 1682 - ibídem, 18 de febrer de 1712) fou Duc de Borgonya des del seu naixement i Delfí de Viennois des de 1711.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Lluís de França (duc de Borgonya) · Veure més »
Lluís II d'Itàlia
Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Lluís II d'Itàlia · Veure més »
Lluís III el Cec
Lluís III, dit el Cec (c. 880 - Arle, 5 de juny del 928), fou comte de Provença (887- 928), rei d'Itàlia (900-905) i emperador d'Occident (901 - 905).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Lluís III el Cec · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Lotari I · Veure més »
Lotari II
* Lotari II de Lotaríngia (825 – Piacenza, 869), fill de Lotari I.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Lotari II · Veure més »
Lotari II de Lotaríngia
Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Lotari II de Lotaríngia · Veure més »
Lyon
* Toponímia.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Lyon · Veure més »
Macon
* Mâcon, ciutat de França, capital del departament de Saona i Loira, a la regió de la Borgonya.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Macon · Veure més »
Maria de Borgonya
Maria de Borgonya (Brussel·les 1457 - Bruges 1482), duquessa de Borgonya, Brabant i Limburg; Comtessa de Flandes, d'Hainaut i d'Holanda (1477-1482), l'última de la dinastia Valois en regnar a Borgonya.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Maria de Borgonya · Veure més »
Maria de Valois
Maria de Valois (1309 - 1332), princesa de França.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Maria de Valois · Veure més »
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »
Marquès
Corona de '''marquès'''. Marquès o marqués és un títol nobiliari superior al de comte i inferior al de duc.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Marquès · Veure més »
Marseille
* Marseille o Marsella.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Marseille · Veure més »
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Nadal
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Nadal · Veure més »
Odó I de França
romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Odó I de França · Veure més »
Otó Guillem de Borgonya
Otó Guillem de Borgonya (962 - 1026) fou comte de Borgonya (986-1026) i duc de Borgonya (1002-1004).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Otó Guillem de Borgonya · Veure més »
Otó I de Borgonya
Otó I de Borgonya (944 - 965), duc de Borgonya (956-965).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Otó I de Borgonya · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Països Baixos · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Palestina · Veure més »
Papa Joan VIII
Joan VIII (Roma, 820 - 882) fou Papa de Roma des del 872 fins al 882.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Papa Joan VIII · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Primera Croada · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Provença · Veure més »
Raül I de França
Raül o Rodolf I de Borgonya i I de França (890 - Auxerre, 15 de gener de 936), duc de Borgonya (921-923) i rei de França (923 -936).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Raül I de França · Veure més »
Regió francesa
La divisió administrativa de primer ordre a França és la regió, que se subdivideix al seu torn en 101 departaments.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Regió francesa · Veure més »
Regne d'Arle
El regne d'Arle (o Arelat) va ser un domini franc-borgonyó o pròpiament borgonyó amb capitalitat a la ciutat d'Arle, establert l'any 934 en reunir-se els territoris que, separats del Sacre Imperi Romanogermànic després de l'interregne succeït a la mort de l'emperador Carles III el Gras el 888, van formar el regne de l'Alta Borgonya i el regne de la Baixa Borgonya.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Regne d'Arle · Veure més »
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Regne de Borgonya · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Regne de França · Veure més »
Regne de la Baixa Borgonya
Ducat de Borgonya de Ricard el Justicier Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Provença, Regne d'Arel·lat o Regne de la Borgonya Cisjurana són denominacions historiogràfiques per un regne format pel Bosó de Provença, al territori sud-oriental de l'Imperi Carolingi, l'any 879, després de la mort del rei Lluís II de França.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Regne de la Baixa Borgonya · Veure més »
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Regne de Lotaríngia · Veure més »
Regne de Provença
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Regne de Provença · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Regne Franc · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Rei d'Itàlia · Veure més »
Ricard I de Borgonya
Ricard I de Borgonya dit el JusticierTambé és anomenat Ricard II de Borgonya tot i ser el primer Ricard que la va governar (858 - 921, va ser un gran senyor feudal, a l'origen de la primera casa dels ducs de Borgonya. Era membre de la família dels bivínides. El seu germà era el famós Bosó de Provença i la seva germana Riquilda d'Ardenes va ser la concubina i la segona esposa (870) del rei de França Carles II el Calb. El seu pare seria el bosonida Biví de Viena. Ricard es va casar amb Adelaida de Borgonya, filla del güelf Conrad II de Borgonya, duc de Borgonya Transjurana o Imperial, que va aportar en el seu dot el comtat d'auxerre.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Ricard I de Borgonya · Veure més »
Ricard II de Normandia
Ricard II de Normandia (23 d'agost de 963 - 28 d'agost de 1027), anomenat Ricard el Bo, va ser fill i hereu del duc Ricard el sense Por, i va governar el ducat des del 996 fins a la seva mort.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Ricard II de Normandia · Veure més »
Robert I de Borgonya
Robert I de Borgonya, dit el Vell (1011 – Fleury-sur-Ouche, 1076), fou príncep de França i duc de Borgonya (1032-1076).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Robert I de Borgonya · Veure més »
Robert II de Borgonya
Robert II de Borgonya Robert II de Borgonya (1248 - Vernon-sur-Seine 1306), duc de Borgonya (1271-1306).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Robert II de Borgonya · Veure més »
Robert II de França
Robert II de França dit el Pietós (Orleans, 972 - Melun, 1031) fou rei de França (996-1031) i duc de Borgonya (1016-1031).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Robert II de França · Veure més »
Robertians
La família dels robertians és una família de la noblesa franca que deriva el seu nom del nom Robert, que van portar un gran nombre dels seus membres.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Robertians · Veure més »
Rodolf II de Borgonya
Rodolf II de Borgonya (880 - 937) fou rei de la Borgonya Transjurana (912-937), rei de la Borgonya Cisjurana amb Provença (934-937) i rei d'Itàlia (922-926).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Rodolf II de Borgonya · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Ducat de Borgonya і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Saona · Veure més »
Senyoria de Vergy
date.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Senyoria de Vergy · Veure més »
Tarentèsa
Bandera heràldica moderna La Tarentaise (en savoià Tarentèsa) és una vall intraalpina de França del departament de la Savoia, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, que comprèn la part superior de la conca del riu Isèra fins a les portes d'Albertville, així com totes les valls secundàries que hi conflueixen.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Tarentèsa · Veure més »
Tonnerre
Tonnerre és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Tonnerre · Veure més »
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Tractat de Verdun · Veure més »
Troyes
Troyes és un municipi francès, situat al departament de l'Aube i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Troyes · Veure més »
Valence
* Valence o Valença, municipi francès al departament de Droma (regió de Roine-Alps).
Nou!!: Ducat de Borgonya і Valence · Veure més »
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Viena del Delfinat · Veure més »
Vienne
* Haute-Vienne o Alta Viena, departament de la regió francesa del Llemosí.
Nou!!: Ducat de Borgonya і Vienne · Veure més »
1002
El 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1002 · Veure més »
1004
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1004 · Veure més »
1032
El 1032 fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1032 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1076 · Veure més »
1079
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1079 · Veure més »
1102
El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1102 · Veure més »
1143
El 1143 (MCXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1143 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1162 · Veure més »
1192
El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1192 · Veure més »
12 d'agost
El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 12 d'agost · Veure més »
1218
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1218 · Veure més »
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1272 · Veure més »
1306
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1306 · Veure més »
1315
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1315 · Veure més »
1349
;Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1349 · Veure més »
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1361 · Veure més »
1364
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1364 · Veure més »
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1404 · Veure més »
1419
;Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1419 · Veure més »
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1467 · Veure més »
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1477 · Veure més »
1482
Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1482 · Veure més »
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 15 d'octubre · Veure més »
1506
;Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1506 · Veure més »
1555
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1555 · Veure més »
1598
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1598 · Veure més »
1621
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1621 · Veure més »
1665
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1665 · Veure més »
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1700 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1706 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1713 · Veure més »
1740
;Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1740 · Veure més »
1780
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1780 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1790 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1792 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 1795 · Veure més »
843
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 843 · Veure més »
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 855 · Veure més »
863
El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 863 · Veure més »
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 875 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 879 · Veure més »
880
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 880 · Veure més »
881
El 881 (DCCCLXXXI) fou un any comú iniciat en diumenge.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 881 · Veure més »
883
El 883 (DCCCLXXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 883 · Veure més »
887
;Països Catalans;Món.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 887 · Veure més »
898
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 898 · Veure més »
911
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 911 · Veure més »
918
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 918 · Veure més »
921
El 921 (CMXXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 921 · Veure més »
923
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 923 · Veure més »
928
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 928 · Veure més »
934
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 934 · Veure més »
936
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 936 · Veure més »
937
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 937 · Veure més »
952
El 952 (CMLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 952 · Veure més »
956
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 956 · Veure més »
965
Sense descripció.
Nou!!: Ducat de Borgonya і 965 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Alta Borgonya, Borgonya Superior, Duc de Borgonya, Ducs de Borgonya, Duquessa de Borgonya, Marquesat de Borgonya.
