Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Direcció General de Seguretat і Policia franquista
Direcció General de Seguretat і Policia franquista tenen 12 coses en comú (en Uniopèdia): Brigada Político-Social, Carlos Arias Navarro, Cos General de Policia, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Franquisme, Guerra Civil espanyola, Heinrich Himmler, José Finat y Escrivá de Romaní, Ministeri de la Governació, Ordre públic, Repressió franquista, Transició democràtica espanyola.
Brigada Político-Social
La Brigada Político-Social, el nom oficial de la qual era Brigada d'Investigació Social (coneguda també com La Social, La Secreta o La Brigada) va ser un cos policial repressor vigent durant la dictadura franquista i que es va crear formalment el 1941 amb la Ley sobre funcionamiento de las Jefaturas Superiores de Policía i la Ley de Vigilancia y Seguridad.
Brigada Político-Social і Direcció General de Seguretat · Brigada Político-Social і Policia franquista ·
Carlos Arias Navarro
fou un polític espanyol, president d'Espanya entre 1973 i 1976.
Carlos Arias Navarro і Direcció General de Seguretat · Carlos Arias Navarro і Policia franquista ·
Cos General de Policia
El Cos General de Policia (CGP) va ser una institució armada espanyola que va existir durant el Règim franquista, encarregada de la recerca dels crims, homicidis i tasques de repressió política.
Cos General de Policia і Direcció General de Seguretat · Cos General de Policia і Policia franquista ·
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Bandera de l'Espanya Franquista Bandera amb l'emblema carlí Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alzamiento Nacional) que va iniciar la Guerra Civil espanyola, i que no van desaparèixer realment, sinó que es van articular en les denominades famílies del franquisme, prenent el nom de la Falange Española i la Comunión Tradicionalista.
Direcció General de Seguretat і Falange Española Tradicionalista y de las JONS · Falange Española Tradicionalista y de las JONS і Policia franquista ·
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Direcció General de Seguretat і Franquisme · Franquisme і Policia franquista ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Direcció General de Seguretat і Guerra Civil espanyola · Guerra Civil espanyola і Policia franquista ·
Heinrich Himmler
Heinrich Luitpold Himmler ((7 d'octubre de 1900 – 23 de maig de 1945) va ser un polític de l'Alemanya Nazi i cap dels SS. Va ser un dels homes més poderosos de l'entorn d'Adolf Hitler, juntament amb Hermann Göring i Joseph Goebbels. Com a Reichsführer-SS, controlava totes les forces de policia i de seguretat del Reich, inclosa la temuda Gestapo. El 1943 va passar a formar part del gabinet alemany com a ministre de l'Interior i, fugaçment, comandant dels Exèrcits del Rin durant el setge de Berlín. Com a gestor dels camps de concentració, dels camps d'extermini i dels Einsatzgruppen (esquadrons de la mort), Himmler coordinà la matança metòdica de més de 6 milions de jueus, i d'entre 3 i 4 milions de polonesos, gitanos, comunistes, testimonis de Jehovà i d'aquells que els nazis consideraven indignes de viure, com els que tenien diverses malalties físiques o mentals o els homosexuals; a més de milers de presoners soviètics, molts dels quals van ser usats en l'experimentació. Poc abans del final de la guerra, oferí la rendició als Aliats si no se'l jutjava. Després de ser arrestat per les forces britàniques, es va suïcidar abans que pogués ser interrogat.
Direcció General de Seguretat і Heinrich Himmler · Heinrich Himmler і Policia franquista ·
José Finat y Escrivá de Romaní
José María de la Blanca Finat y Escrivá de Romaní, comte de Mayalde, XVI duc de Pastrana (consort), (Madrid, 11 de febrer de 1904 – 9 de juny de 1995), fou un advocat, ramader i polític espanyol, vicepresident del Grupo Criadores Toros de Lidia, ambaixador d'Espanya, Governador Civil de la província de Madrid, alcalde de Madrid, Diputat a Corts Generals, Conseller Nacional i procurador a les Corts Espanyoles durant totes les legislatures del franquisme.
Direcció General de Seguretat і José Finat y Escrivá de Romaní · José Finat y Escrivá de Romaní і Policia franquista ·
Ministeri de la Governació
El Ministeri de la Governació va ser un departament del Govern d'Espanya que es va formar per primera vegada amb les Corts de Cadis amb intermitència en les seves funcions i denominació fins a 1977 en què és substituït pel Ministeri de l'Interior.
Direcció General de Seguretat і Ministeri de la Governació · Ministeri de la Governació і Policia franquista ·
Ordre públic
Ordre públic és la situació de respecte de les normes establertes per la societat que permeten la convivència social.
Direcció General de Seguretat і Ordre públic · Ordre públic і Policia franquista ·
Repressió franquista
La repressió franquista fou el llarg procés de violència física, econòmica, política i cultural que van patir durant la Guerra Civil espanyola els partidaris del govern legítim de la Segona República Espanyola a la zona del bàndol nacional, i durant la postguerra i la dictadura franquista els perdedors de la Guerra Civil -els republicans-, els qui hi donaven suport o, més simplement, els qui eren denunciats com antifranquistes -ho fossin o no-, així com posteriorment els membres d'organitzacions polítiques, sindicals i, en general, els qui no estaven d'acord amb la dictadura franquista, manifestaven la seva oposició al règim i els qui constituïen o podien constituir un perill pel règim sorgit de lAlzamiento Nacional. La tanatopolítica i la biopolítica de la repressió franquista obeïen a les lògiques d'una guerra civil, una conquesta colonial i una guerra santa catòlica, sobre una població fins aleshores considerada part de la mateixa comunitat.
Direcció General de Seguretat і Repressió franquista · Policia franquista і Repressió franquista ·
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Direcció General de Seguretat і Transició democràtica espanyola · Policia franquista і Transició democràtica espanyola ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Direcció General de Seguretat і Policia franquista
- Què tenen en comú Direcció General de Seguretat і Policia franquista
- Semblances entre Direcció General de Seguretat і Policia franquista
Comparació entre Direcció General de Seguretat і Policia franquista
Direcció General de Seguretat té 160 relacions, mentre que Policia franquista té 28. Com que tenen en comú 12, l'índex de Jaccard és 6.38% = 12 / (160 + 28).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Direcció General de Seguretat і Policia franquista. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
