Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Dinastia jalayírida і Xaraf al-Din Mahmud Xah

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Dinastia jalayírida і Xaraf al-Din Mahmud Xah

Dinastia jalayírida vs. Xaraf al-Din Mahmud Xah

La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432). Xaraf al-Din Mahmud Xah fou el fundador de la dinastia coneguda com a indjúida que va regnar al Fars, Isfahan i Luristan al.

Similituds entre Dinastia jalayírida і Xaraf al-Din Mahmud Xah

Dinastia jalayírida і Xaraf al-Din Mahmud Xah tenen 13 coses en comú (en Uniopèdia): Abu Said Bahadur Khan, Abu-Ishaq Jamal-ad-Din, Anatòlia, Arpa Khan, Ghiyath al-Din Khay Khusraw, Indjúida, Isfahan, Masud Xah Djalal al-Din, Oljeitu, Província de Fars, Raixid-ad-Din, Sultaniyya, Xiraz.

Abu Said Bahadur Khan

Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.

Abu Said Bahadur Khan і Dinastia jalayírida · Abu Said Bahadur Khan і Xaraf al-Din Mahmud Xah · Veure més »

Abu-Ishaq Jamal-ad-Din

Abu-Ishaq Jamal-ad-Din (Abu Ishaq Indju Djamal al-Din Xah Xaykh Abu Ishaq ibn Mahmud Xah Indju) fou un governant del Fars, Iraq Adjemí (Isfahan) i part del sud de l'Iran del 1343 al 1354 probablement amb el títol de sultà o xa (shah), però inicialment com a amir.

Abu-Ishaq Jamal-ad-Din і Dinastia jalayírida · Abu-Ishaq Jamal-ad-Din і Xaraf al-Din Mahmud Xah · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Anatòlia і Dinastia jalayírida · Anatòlia і Xaraf al-Din Mahmud Xah · Veure més »

Arpa Khan

Arpa Khan (? - 1336) fou el desè Il-kan de Pèrsia que va governar del 1335 al 1336.

Arpa Khan і Dinastia jalayírida · Arpa Khan і Xaraf al-Din Mahmud Xah · Veure més »

Ghiyath al-Din Khay Khusraw

Ghiyath al-Din Khay Khusraw (+1338) fou emir indjúida de facto, fill del fundador de la dinastia Xaraf al-Din Mahmud Xah.

Dinastia jalayírida і Ghiyath al-Din Khay Khusraw · Ghiyath al-Din Khay Khusraw і Xaraf al-Din Mahmud Xah · Veure més »

Indjúida

La dinastia indjúida o dels indjúides fou una dinastia que va governar Fars i Isfahan al (vers 1303-1357).

Dinastia jalayírida і Indjúida · Indjúida і Xaraf al-Din Mahmud Xah · Veure més »

Isfahan

Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).

Dinastia jalayírida і Isfahan · Isfahan і Xaraf al-Din Mahmud Xah · Veure més »

Masud Xah Djalal al-Din

Masud Shah Djalal al-Din (+ 1342) fou emir indjúida de Fars.

Dinastia jalayírida і Masud Xah Djalal al-Din · Masud Xah Djalal al-Din і Xaraf al-Din Mahmud Xah · Veure més »

Oljeitu

Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316. El seu nom ("Ölziit" o Oljeitu) vol dir "beneït" en mongol (1262 -16 de desembre de 1316) Era fill del kan Arghun, germà i successor de Mahmud Ghazan i besnet d'Hulagu el fundador de la dinastia. Sent infant fou batejat amb el nom Nicolau en honor del papa Nicolau IV amb el qual el seu pare havia tingut tractes, però després es va fer budista; quan el seu germà Ghazan es va fer musulmà sunnita, el va seguir i va oscil·lar entre hanafites i xafiïtes fins que es va passar al xiisme. Va pujar al tron succeint el seu germà i va establir la seva residència principal a Sultaniyya al sud-est de la moderna Zandjan, ciutat fundada per Arghun però que no es va acabar fins al 1313. De fet encara que hi passava temporades tenia costums nòmades i per tant residia a diversos llocs. Va gaudir d'un regnat excepcionalment pacífic, durant el qual només es van produir tres expedicions militars: el 1307 quan va intentar amb grans mitjans conquerir la província de Gilan a la vora de la mar Càspia; el 1312/1313 quan va organitzar la darrera expedició a territori mameluc assetjant sense èxit Rahbat al-Sham (Rahba) a l'Eufrates; i el 1314 quan va haver de marxar cap a l'est per oposar-se a una invasió del Khorasan pel mongols de Txagatai. El gran visir de Ghazan, l'historiador Raixid-ad-Din, va restar en funcions; en canvi el seu col·lega Sal al-Din Sawaji fou destituït i executat el 1312 i substituït per Tadj al-Din Ali Shah que no es va entendre amb Rashid al-Din i finalment es va acordar que cadascun governaria en unes àrees i uns territoris; a Rashid li va pertocar el centre i sud i a Tadj al-Din el nord-est i oest (Mesopotàmia i Anatòlia). Fin després de la mort d'Oljeitu, Tadj al-Din no va aconseguir fer eliminar a Rashid al-Din i va aconseguir morir de mort natural. Oljeitu va fer construir un mausoleu per dur les restes d'Ali i Hussein ibn Ali, però que finalment va servir per a ell mateix. Va morir el 16 de desembre de 1316 i el va succeir el seu fill Abu Said Bahadur Khan.

Dinastia jalayírida і Oljeitu · Oljeitu і Xaraf al-Din Mahmud Xah · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Dinastia jalayírida і Província de Fars · Província de Fars і Xaraf al-Din Mahmud Xah · Veure més »

Raixid-ad-Din

Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1430-1434 dC. Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) va ser un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor, metge a Il-kanat Iran, i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.

Dinastia jalayírida і Raixid-ad-Din · Raixid-ad-Din і Xaraf al-Din Mahmud Xah · Veure més »

Sultaniyya

Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.

Dinastia jalayírida і Sultaniyya · Sultaniyya і Xaraf al-Din Mahmud Xah · Veure més »

Xiraz

Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.

Dinastia jalayírida і Xiraz · Xaraf al-Din Mahmud Xah і Xiraz · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Dinastia jalayírida і Xaraf al-Din Mahmud Xah

Dinastia jalayírida té 153 relacions, mentre que Xaraf al-Din Mahmud Xah té 25. Com que tenen en comú 13, l'índex de Jaccard és 7.30% = 13 / (153 + 25).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Dinastia jalayírida і Xaraf al-Din Mahmud Xah. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: