Similituds entre Dinastia Xia і Registres del Gran Historiador
Dinastia Xia і Registres del Gran Historiador tenen 11 coses en comú (en Uniopèdia): Anyang, Dinastia Shang, Dinastia Zhou, Emperador Groc, Emperador Yao, Història de la Xina, Riu Groc, Shujing, Sima Qian, Tres augustos i cinc emperadors, Xina.
Anyang
Anyang (xinès: 安阳, pinyin: Anyang, transcripció antiga: Anyang) és una ciutat-prefectura d'1.012.000 habitants, situada al nord de la província de Henan, a la República Popular de la Xina.
Anyang і Dinastia Xia · Anyang і Registres del Gran Historiador ·
Dinastia Shang
La dinastia Shang (en xinès tradicional i simplificat: 商朝; en pinyin: Shāng Cháo, coneguda també com a dinastia Yin (en xinès tradicional i simplificat: 殷代; en pinyin: Yīn Dài), fou una dinastia reial xinesa que governà a la vall del Riu Groc a la província de Henan, al mil·lenni II aC. Tradicionalment es considera que va succeir la (possiblement mítica) dinastia Xia i fou succeïda, al seu torn per la dinastia Zhou de l'Oest. El relat clàssic dels Shang prové de textos com el Shujing, els Annals de Bambú i els Registres del Gran Historiador. L'erudició moderna data la dinastia entre els segles XVI i XI aC, amb més acord sobre la data de finalització que sobre la data d'inici. Se suposa que fou fundada per un vassall rebel, Shāng Tāng ('Tang el perfecte'), que va enderrocar la dinastia Xia que governava al nord de Shansi. La dinastia Shang és la dinastia més antiga de la història tradicional xinesa. La seva historicitat està acreditada per les troballes a la vall del Riu Groc. Les excavacions a les ruïnes de Yin Xu (prop de l'actual Anyang), que ha estat identificada com l'última capital Shang, van descobrir onze tombes reials importants i els fonaments de palaus i llocs rituals. Les principals troballes arqueològiques de la vall del riu Groc, que han confirmat l'existència dels reis Shang, són objectes rituals de bronze i, especialment, els ossos oraculars, closques de tortuga i omòplats d'animal sobre els quals escrivien prediccions oraculars. Aquests ossos tenen tres seccions: una pregunta per a l'oracle, la seva contestació i el resultat que reflectia si l'oracle tenia raó. Normalment els ossos són de bestiar, bous o micos, però mai de gats o gossos. Aquests textos escrits en els ossos són la forma més antiga que s'ha conservat d'escriptura xinesa, coneguda com a escriptura dels ossos oraculars, i han tingut un paper fonamental en les investigacions recents sobre l'origen i el desenvolupament dels caràcters xinesos. La informació que ens proporcionen ens dona una visió privilegiada de les primeres etapes de la civilització xinesa sobre diversos aspectes, com la política, l'economia, cultura, religió, geografia, astronomia, calendari, art i medicina. Sima Qian diu en les seves Memòries històriques (Shǐjì, 史记 en xinès simplificat o 史記 en xinès tradicional) que la dinastia Shong va traslladar la seva capital set vegades. L'últim i més important trasllat, a la ciutat de Yin (殷) l'any 1350 aC va portar a l'època daurada de la dinastia. De fet, aquesta etapa se l'anomena de vegades època Yin. L'emplaçament de la capital de Yin està molt a prop de l'actual ciutat d'Anyang. La civilització Shan encara estava basada en l'agricultura i la cacera i va dominar el curs mitjà del riu Groc (a Shantung i a la província moderna de Shang, existien territoris independents). En aquest període, es va desenvolupar el sistema d'escriptura. S'han trobat nombrosos objectes de bronze i molts porten inscripcions; els objectes estan molt ben treballats. La dinastia va regir sobre el nord de la Xina i els Shang van fer incursions contra els nòmades i altres veïns. La capital fou traslladada vers el 1325 aC per l'emperador Pau Ken (Pau Geng) a Yin, i per això la dinastia va agafar aquest nom. Vers el 1175 aC, el principat de Pin, al curs superior dels rius Wei i Ching, a Shensi, governat per Tan Fu, se'n va reconèixer vassall. Un successor, Wen, fou empresonat vers el 1125 aC i el seu fill Ou (Wu Wang), nomenat rei de Pin, però el fill fou lleial al pare i es va revoltar i la rebel·lió es va fer gran fins que l'emperador Zi Zhou Tsin fou enderrocat, i Wu proclamat sobirà, i fundà la dinastia Zhou (Chou), amb capital a Hao.
Dinastia Shang і Dinastia Xia · Dinastia Shang і Registres del Gran Historiador ·
Dinastia Zhou
La dinastia Zhou és la tercera dinastia xinesa segons la historiogràfia tradicional, i la segona, rere la dinastia Shang, de la qual es té constància per fonts escrites de la seva època.
Dinastia Xia і Dinastia Zhou · Dinastia Zhou і Registres del Gran Historiador ·
Emperador Groc
Escultura de l'emperador Groc a la Ciutat Prohibida de Pequín Huangdi, Huang Di o l'emperador Groc (xinès: 黃帝/黄帝, pinyin: Huángdì), és un dels cinc emperadors llegendaris que va regnar, segons la tradició, des del 2698 fins al 2598 aC.
Dinastia Xia і Emperador Groc · Emperador Groc і Registres del Gran Historiador ·
Emperador Yao
LEmperador Yao (xinès tradicional:堯; xinès simplificat:尧; pinyin:Yào; segons la tradició circa 2356 aC - 2255 aC.) va ser, segons diverses fonts, un governant xinès i un dels Tres augustos i cinc emperadors.
Dinastia Xia і Emperador Yao · Emperador Yao і Registres del Gran Historiador ·
Història de la Xina
La història de la Xina té més de 4.000 anys de registres escrits i un abundant patrimoni prehistòric.
Dinastia Xia і Història de la Xina · Història de la Xina і Registres del Gran Historiador ·
Riu Groc
El riu Groc o Huang He (en xinès:; pinyin: Huáng Hé; mongol: Hatan Gol, 'riu Reina')Aquest és el nom amb què se l'anomena a l'interior de Mongòlia Interior.
Dinastia Xia і Riu Groc · Registres del Gran Historiador і Riu Groc ·
Shujing
El Shujing o Shu Jing, el Clàssic de la Història o Clàssic dels Documents, és un recull de documents (discursos, consells, decrets, etc.) en relació amb la política i l'administració dels sobirans de l'antiguitat xinesa, des dels yao i els shun (Mil·lenni III aC) fins al final dels zhou Occidentals.
Dinastia Xia і Shujing · Registres del Gran Historiador і Shujing ·
Sima Qian
Sima Qian (xinès tradicional: 司馬遷, xinès simplificat: 司马迁, pinyin: Sīmǎ Qiān) (145 aC - 85 aC) va ser probablement l'historiador xinès més influent d'aquest país, amb un paper que alguns han comparat al del grec Heròdot a Occident.
Dinastia Xia і Sima Qian · Registres del Gran Historiador і Sima Qian ·
Tres augustos i cinc emperadors
Nuwa amb el compàs i el seu marit Fuxi amb l'escaire, a les excavacions arqueològiques de Xinjiang Els tres augustos i els cinc emperadors (xinès: 三皇五帝, pinyin: sān huáng wǔ dì) són els governants mitològics de la Xina anteriors a la primera dinastia Xia.
Dinastia Xia і Tres augustos i cinc emperadors · Registres del Gran Historiador і Tres augustos i cinc emperadors ·
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Dinastia Xia і Xina · Registres del Gran Historiador і Xina ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Dinastia Xia і Registres del Gran Historiador
- Què tenen en comú Dinastia Xia і Registres del Gran Historiador
- Semblances entre Dinastia Xia і Registres del Gran Historiador
Comparació entre Dinastia Xia і Registres del Gran Historiador
Dinastia Xia té 49 relacions, mentre que Registres del Gran Historiador té 42. Com que tenen en comú 11, l'índex de Jaccard és 12.09% = 11 / (49 + 42).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Dinastia Xia і Registres del Gran Historiador. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: