Taula de continguts
98 les relacions: Alemanya, Art preromànic, Austràsia, Bèlgica, Borgonya, Caribert I, Caribert II, Carles Martell, Chalon-sur-Saône, Clodió, Clodomir, Clodoveu I, Clodoveu II, Clodoveu III, Clodoveu IV, Clotari I, Clotari II, Clotari III, Clotari IV, Dagobert I, Dagobert II, Dagobert III, Dècada del 690, Dei gratia, Dinastia carolíngia, El codi Da Vinci, Faramund, França, Francs, Godomar III, Gondobald, Gran Enciclopèdia Catalana, Guntram de Borgonya, Jesús de Natzaret, Judea, Khildebert I, Khildebert II, Khildebert III, Khildebert l'Adoptat, Khilderic I, Khilderic II, Khilderic III, Khilperic I, Khilperic II, Majordom de palau, Maria Magdalena, Meroveu, Metz, Nacionalcatolicisme, Nèustria, ... Ampliar l'índex (48 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Dinastia merovíngia і Alemanya
Art preromànic
Església de Santa Cristina de Ḷḷena Sota la denominació genèrica d'art preromànic s'agrupen un conjunt de manifestacions artístiques de naturalesa bastant diversa i de cronologies variades que tenen lloc a l'Europa occidental durant l'alta edat mitjana, amb posterioritat a l'art paleocristià i en paral·lel al desenvolupament de l'art romà d'Orient dins de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Dinastia merovíngia і Art preromànic
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Veure Dinastia merovíngia і Austràsia
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Dinastia merovíngia і Bèlgica
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Dinastia merovíngia і Borgonya
Caribert I
Caribert o Khadibert (llatí: Charibertus)(vers 517-567) va regnar com a rei merovingi de París, des del 561 fins a la seva mort.
Veure Dinastia merovíngia і Caribert I
Caribert II
El regne d'Aquitània (en verd), el 628 Caribert II fou rei d'Aquitània, era el fill de Clotari II i germanastre de Dagobert I. Es converteix en rei d'Aquitània l'any 629, en un regne creat per a l'ocasió per Dagobert I, amb el compromís de la seva renúncia a la corona dels francs.
Veure Dinastia merovíngia і Caribert II
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Veure Dinastia merovíngia і Carles Martell
Chalon-sur-Saône
Chalon-sur-Saône és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Dinastia merovíngia і Chalon-sur-Saône
Clodió
Clodió (? - 448), va ser un cap dels francs salis i el primer rei conegut de la Dinastia merovíngia.
Veure Dinastia merovíngia і Clodió
Clodomir
Divisió de la Gàl·lia a la mort de Clodoveu. Els territoris de Clodomir marcats en rosa Assassinat dels fills de Clodomir, manuscrit del s. XV Clodomir (495-524) va ser rei merovingi d'Orleans des del 511 fins a la seva mort en combat contra els borgonyesos.
Veure Dinastia merovíngia і Clodomir
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Veure Dinastia merovíngia і Clodoveu I
Clodoveu II
Clodoveu II (Chlodovech) (633-27 de novembre de 657) va ser rei merovingi de Nèustria i Borgonya heretant els dos regnes a la mort del seu pare Dagobert I el 639.
Veure Dinastia merovíngia і Clodoveu II
Clodoveu III
Clodoveu III fou rei dels Francs d'Austràsia del 675 al 676.
Veure Dinastia merovíngia і Clodoveu III
Clodoveu IV
Clodoveu IV (llatí: Chlodoveus; francès: Clovis) va ser rei dels francs del 691 fins a la seva mort quatre anys després.
Veure Dinastia merovíngia і Clodoveu IV
Clotari I
Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des del 511 fins a la mort.
Veure Dinastia merovíngia і Clotari I
Clotari II
Clotari II (Chlothachar) (maig del 584-Chelles, 18 d'octubre del 629), dit el Gran (le Grand) o el Jove (le Jeune), va ser rei merovingi de Nèustria i, des del 613 fins a la seva mort, rei de tots els francs.
Veure Dinastia merovíngia і Clotari II
Clotari III
Clotari III(652-673), va ser fill gran del rei merovingi de Nèustria i Borgonya Clodoveu II.
Veure Dinastia merovíngia і Clotari III
Clotari IV
Clotari IV (vers 652–vers 719), va ser designat rei d'Austràsia pel majordom de palau Carles Martell l'any 717.
Veure Dinastia merovíngia і Clotari IV
Dagobert I
Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.
Veure Dinastia merovíngia і Dagobert I
Dagobert II
Estela representant el martiri de Dagobert Dagobert II (?- Stenay, 679) fou rei merovingi d'Austràsia (676-679).
Veure Dinastia merovíngia і Dagobert II
Dagobert III
Dagobert III (699-715) va ser rei dels francs des del 711 fins a la seva mort cinc anys després.
Veure Dinastia merovíngia і Dagobert III
Dècada del 690
La dècada del 690 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 690 fins al 31 de desembre del 699.
Veure Dinastia merovíngia і Dècada del 690
Dei gratia
Dei gratia o abreujat D.G. és una expressió llatina que vol dir per la gràcia de Déu que sovint s'afegeix al títol de monarques o caps d'estats en països de tradició cristiana segons el principi del dret diví dels reis.
Veure Dinastia merovíngia і Dei gratia
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Veure Dinastia merovíngia і Dinastia carolíngia
El codi Da Vinci
El codi Da Vinci és una novel·la de misteri, pertanyent a la literatura popular, escrita per Dan Brown i publicada per primera vegada per Random House el 2003.
Veure Dinastia merovíngia і El codi Da Vinci
Faramund
Faramund (Pharamondus) és un merovingi esmentat per primer cop el 727 al Liber Historiae Francorum que diu que era el fill de Marcomir i el pare de Clodion el Cabellut.
Veure Dinastia merovíngia і Faramund
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Dinastia merovíngia і França
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Dinastia merovíngia і Francs
Godomar III
Godomar III, Godemar, Gondemar, Gondomar o Gundomar, fou el darrer rei dels burgundis, que va regnar del 524 al 534.
Veure Dinastia merovíngia і Godomar III
Gondobald
Gondobald - etimològicament guerrer audaç, de gunth, batalla, i bald, audàcia) fou un príncep merovingi, suposat fill de Clotari I, que va regnar a Aquitània del 584 al 585 (menys de tres mesos). Guntram de Borgonya el qualifica de fals príncep o fals merovingi (Ballomer) i diu que el seu pare era moliner o llaner; alguns que era pintor de frescos en temps de Clotari I.
Veure Dinastia merovíngia і Gondobald
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Veure Dinastia merovíngia і Gran Enciclopèdia Catalana
Guntram de Borgonya
Guntram, o en franc antic Gundkramn, (ca, 532 - Chalon-sur-Saône, 592) fou un rei merovingi de Borgonya, primer del seu nom, des del 561 fins a la seva mort.
Veure Dinastia merovíngia і Guntram de Borgonya
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure Dinastia merovíngia і Jesús de Natzaret
Judea
Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.
Veure Dinastia merovíngia і Judea
Khildebert I
Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).
Veure Dinastia merovíngia і Khildebert I
Khildebert II
Khildebert II (570-595) va ser el rei merovingi d'Austràsia des del 575 fins a la seva mort com a fill gran i hereu de Sigebert I, i a partir de 592 rei de Borgonya com a fill adoptiu del seu oncle Guntram.
Veure Dinastia merovíngia і Khildebert II
Khildebert III
Khildebert III, anomenat el Just (francès: le Juste) (vers 683 – 23 d'abril de 711, va ser rei dels francs des del 695 fins a la seva mort. Apareix també com Khildebert IV (sent el III Khildebert l'Adoptat). Fill de Teodoric III (rei dels francs) i de Clotilde, va succeir el seu germà gran Clodoveu IV a la seva mort.
Veure Dinastia merovíngia і Khildebert III
Khildebert l'Adoptat
Khildebert l'Adoptat (Adoptivus) (vers 650–vers 662), va ser fill del majordom de palau Grimoald i ascendí a rei d'Austràsia l'any 656.
Veure Dinastia merovíngia і Khildebert l'Adoptat
Khilderic I
Khilderic (? ~436 - Tournai, Bèlgica, 481) fou rei dels francs salis.
Veure Dinastia merovíngia і Khilderic I
Khilderic II
Khilderic II (vers 653 – 675) va ser rei merovingi dels regnes francs d'Austràsia des del 662, i de Nèustria i Borgonya a partir del 673, convertint-se així durant els dos darrers anys de vida en rei de tots els francs.
Veure Dinastia merovíngia і Khilderic II
Khilderic III
Khilderic III (714 - voltants del 754), anomenat l'Idiota o el Rei Fantasma, rei dels Francs, va ser el catorzè i darrer rei de la dinastia merovíngia.
Veure Dinastia merovíngia і Khilderic III
Khilperic I
Khilperic I (vers 539-Chelles, 584), un dels fills del rei dels francs Clotari I i d'Aragunda, va regnar com a rei merovingi de Nèustria, des del 561 fins a la seva mort.
Veure Dinastia merovíngia і Khilperic I
Khilperic II
Khilperic II (Chilperichus) (vers 672 – 13 de febrer 721) va ser rei merovingi de Nèustria i Borgonya a partir del 715 i l'únic dels francs des del 718 fins a la seva mort.
Veure Dinastia merovíngia і Khilperic II
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Veure Dinastia merovíngia і Majordom de palau
Maria Magdalena
Maria Magdalena o Maria de Magdala (i) és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret.
Veure Dinastia merovíngia і Maria Magdalena
Meroveu
Meroveu (en llatí) fou un rei dels francs, avi de Clodoveu I fundador efectiu de la monarquia dels francs.
Veure Dinastia merovíngia і Meroveu
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Veure Dinastia merovíngia і Metz
Nacionalcatolicisme
La creu del Valle de los Caídos s'aixeca sobre l'antiga tomba de Franco Nacionalcatolicisme és la denominació amb la qual es coneix un dels senyals d'identitat ideològica clericalista del franquisme, el règim dictatorial amb el qual Francisco Franco va governar Espanya entre 1936 i 1975.
Veure Dinastia merovíngia і Nacionalcatolicisme
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Veure Dinastia merovíngia і Nèustria
Orfebreria
- L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.
Veure Dinastia merovíngia і Orfebreria
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Veure Dinastia merovíngia і Orleans
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Dinastia merovíngia і París
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Veure Dinastia merovíngia і Pipí I el Breu
Regne d'Aquitània
El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).
Veure Dinastia merovíngia і Regne d'Aquitània
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Veure Dinastia merovíngia і Regne Franc
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Veure Dinastia merovíngia і Reims
Reis mandrosos
Reis mandrosos (en francès rois fainéants) era un sobrenom que van rebre els reis merovingis que van governar els regnes francs cap al final d'aquella dinastia, especialment des de la mort del rei Dagobert I, degut principalment a la seva desídia.
Veure Dinastia merovíngia і Reis mandrosos
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Dinastia merovíngia і Sàpiens
Sigebert I
Sigebert I (535 - Vitry-en-Artois, 575) va ser rei merovingi d'Austràsia des de la mort del seu pare l'any 561 fins al seu assassinat el 575.
Veure Dinastia merovíngia і Sigebert I
Sigebert II
Sigebert II (601-613) va ser rei de Borgonya i d'Austràsia l'any 613.
Veure Dinastia merovíngia і Sigebert II
Sigebert III
Sigebert III —Sighiberto— (vers 630-vers 658) va ser rei merovingi d'Austràsia des que amb tan sols quatre anys el seu pare Dagobert I l'instaurés com a monarca, el 634.
Veure Dinastia merovíngia і Sigebert III
Soissons
Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Veure Dinastia merovíngia і Soissons
Teodobald
Teodobald (vers 535-555) va regnar com a rei merovingi d'Austràsia, amb capital a Reims, des del 457 fins a la seva mort.
Veure Dinastia merovíngia і Teodobald
Teodobert I
Teodobert I (vers 500 – 547 o 548) va ser rei merovingi del regne franc de Reims (Austràsia) des del 533 fins a la seva mort.
Veure Dinastia merovíngia і Teodobert I
Teodobert II
Teodobert II (586-612), va ser rei d'Austràsia des de l'any 595 fins a la seva mort.
Veure Dinastia merovíngia і Teodobert II
Teodoric I d'Austràsia
Teodoric I (vers 485-533) va regnar com a rei merovingi d'Austràsia, amb capital a Reims, des del 511 fins a la seva mort.
Veure Dinastia merovíngia і Teodoric I d'Austràsia
Teodoric II de Borgonya i Austràsia
Teodoric II (587-613, Metz) va ser rei merovingi de Borgonya (595-613) i d'Austràsia (612-613).
Veure Dinastia merovíngia і Teodoric II de Borgonya i Austràsia
Teodoric III (rei dels francs)
Teodoric III (654 – 691) va ser rei de Nèustria i Borgonya durant l'any 673, càrrec que recuperà a partir del 675 i fins a la seva mort.
Veure Dinastia merovíngia і Teodoric III (rei dels francs)
Teodoric IV (rei dels francs)
Teodoric IV (? – 737) va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des de l'any 721 fins a la seva mort.
Veure Dinastia merovíngia і Teodoric IV (rei dels francs)
Umberto Eco
Umberto Eco (Alessandria, Piemont, Itàlia, 5 de gener de 1932 - Milà, Llombardia, Itàlia, 19 de febrer de 2016) fou un semiòleg, filòsof i escriptor italià, famós tant per les obres de ficció –destaca sobretot en el camp de la novel·la– com pels tractats de semiòtica.
Veure Dinastia merovíngia і Umberto Eco
410
El 410 (CDX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 410
426
El 426 (CDXXVI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 426
428
El 428 (CDXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 428
447
El 447 (CDXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 447
466
El 466 (CDLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 466
511
El 511 (DXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 511
524
El 524 (DXXIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 524
558
El 558 (DLVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 558
567
El 567 (DLXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 567
592
El 592 (DXCII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 592
612
El 612 fou un any de traspàs iniciat en dissabte segons el còmput del calendari gregorià, instaurat posteriorment.
Veure Dinastia merovíngia і 612
622
El 622 (DCXII) fou un any comú començat en divendres que marca l'inici del calendari islàmic.
Veure Dinastia merovíngia і 622
629
El 629 (DCXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 629
632
El 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.
Veure Dinastia merovíngia і 632
634
El 634 (DCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 634
656
El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 656
657
El 657 (DCLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 657
676
El 676 (DCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 676
690
El 690 (DCXC) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 690
695
El 695 (DCXCV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 695
711
;Països Catalans.
Veure Dinastia merovíngia і 711
715
El 715 (DCCXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 715
717
El 717 (DCCXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 717
719
El 719 (DCCXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 719
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 737
741
El 741 (DCCXLI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 741
743
El 743 (DCCXLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Dinastia merovíngia і 743
També conegut com Genealogia dels merovingis, Merovingi, Merovingis, Merovíngia, Regne merovingi d'Orleans, Regne merovingi de París, Regne merovingi de Soissons.