Accés més ràpid que el navegador!
33 les relacions: Aragó, Ball de bastons, Batalla d'Alcoraç, Calataiud, Corts d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Diputació General d'Aragó, Enramades, Estatut d'Autonomia d'Aragó (1982), Furs, Gegant (folklore), Joan el Sense Fe, Joan V de Lanuza, Justícia d'Aragó, Osca, Pirineus, Pla Hidrològic Nacional, Província d'Osca, Província de Saragossa, Província de Terol, Regne d'Aragó, Sant Jordi, Saragossa, Senyera reial, 10 d'abril, 1096, 1461, 1591, 16 d'abril, 1978, 1984, 2007, 23 d'abril.
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Aragó · Veure més »
Ball de bastons
Ball de Bastons d'Igualada actuant a la Processó de Sant Bartomeu, patró de la ciutat. El ball de bastons és una dansa popular, molt estesa als Països Catalans, Europa i la Mediterrània, amb particularitats definides a cada indret.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Ball de bastons · Veure més »
Batalla d'Alcoraç
La batalla d'Alcoraç es va entaular el 15 de novembre del 1096 a prop de Osca (en àrab Washka) i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Batalla d'Alcoraç · Veure més »
Calataiud
Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Calataiud · Veure més »
Corts d'Aragó
Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Corts d'Aragó · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Diputació General d'Aragó
La Diputació General d'Aragó, també coneguda com a Govern d'Aragó o simplement com la DGA (Diputación General de Aragón, Gobierno de Aragón o la DGA en castellà, Deputación Cheneral d'Aragón, Gubierno d'Aragón o a DChA en aragonès) és l'òrgan de govern de la comunitat autònoma d'Aragó, representa el poder executiu i la seva seu es troba a l'Edifici Pignatelli.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Diputació General d'Aragó · Veure més »
Enramades
Mostra de disseny d'una enramada Les enramades o catifes de flors és el costum de guarnir els carrers amb catifes efímeres per a celebrar el Corpus i el floriment de la primavera.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Enramades · Veure més »
Estatut d'Autonomia d'Aragó (1982)
Estatut d'Autonomia d'Aragó és la norma bàsica d'Aragó.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Estatut d'Autonomia d'Aragó (1982) · Veure més »
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Furs · Veure més »
Gegant (folklore)
Una parella de gegants a Barcelona durant les Festes de la Mercè del 2003 Els gegants són unes figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Gegant (folklore) · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Joan el Sense Fe · Veure més »
Joan V de Lanuza
Joan de Lanuza el Jove (1564 ? - 1591) va ser el cinquè Justícia Major d'Aragó amb aquest nom.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Joan V de Lanuza · Veure més »
Justícia d'Aragó
Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Justícia d'Aragó · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Osca · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Pirineus · Veure més »
Pla Hidrològic Nacional
El Pla Hidrològic Nacional (PHN) espanyol va ser aprovat pel Congrés de diputats espanyol el 2005, modificant el Pla del 2001, i substituint el transvasament de l'Ebre pel projecte AGUA.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Pla Hidrològic Nacional · Veure més »
Província d'Osca
La província d'Osca (Huesca en castellà, Uesca en aragonès) és una província del nord d'Espanya, en la part nord de l'Aragó.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Província d'Osca · Veure més »
Província de Saragossa
La província de Saragossa està ubicada al nord d'Espanya i en el centre de la comunitat autònoma d'Aragó.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Província de Saragossa · Veure més »
Província de Terol
Terol (Teruel en castellà, Tergüel en aragonès) és una província espanyola, la més meridional de les tres províncies aragoneses.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Província de Terol · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Regne d'Aragó · Veure més »
Sant Jordi
va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Sant Jordi · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Saragossa · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і Senyera reial · Veure més »
10 d'abril
El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і 10 d'abril · Veure més »
1096
Sense descripció.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і 1096 · Veure més »
1461
;Països Catalans.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і 1461 · Veure més »
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і 1591 · Veure més »
16 d'abril
El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і 16 d'abril · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і 1978 · Veure més »
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і 1984 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і 2007 · Veure més »
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Diada Nacional de l'Aragó і 23 d'abril · Veure més »
Redirigeix aquí:
Dia d'Aragó, Día Nacional de Aragón.
